estelnegre | 18 Febrer, 2015 09:39
estelnegre | 17 Febrer, 2015 09:42
estelnegre | 16 Febrer, 2015 10:37
---
Entrevista de
Félix Rodrigo Mora realitzada per Miquel
Àngel Ballester a l'Ateneu Llibertari Estel Negre
Félix Rodrigo:
“En la societat hi ha molts problemes i
falten les respostes”
S'autodefineix
com a revolucionarista, és a dir, com una persona que sense
tenir una ideologia definida defensa la transformació
qualitativa de la
societat actual
Rodrigo
Mora no té titulació acadèmica,
és un pensador compromès amb la
revolució integral que s'ha fet a si mateix a
través de l'experiència i de les
seves lectures. S'autodefineix com a revolucionarista, és a
dir, com una
persona que sense tenir una ideologia definida defensa la
transformació
qualitativa de la societat actual per crear una societat nova a partir
d'un
subjecte i d'un sistema de valors renovats.
Ens podeu explicar els vostres
interessos intel·lectuals que us han duit a tractar gran
diversitat de temes en
les vostres obres?
Jo
concep l'individu com un subjecte integral, un subjecte de la totalitat
en oposició al subjecte especialitzat que produeix el
sistema capitalista, on
l'individu és un professional o una persona que
té un ofici. Això mai no ho he
acceptat perquè la vida humana és una
successió d'experiències que afecten la
totalitat. Per això s'han de tractar moltes
qüestions. Jo procur atenir-me a la
tendència de l'ésser humà natural i no
a l'ésser humà hiperespecialitzat
produït per la divisió del treball
pròpia del capitalisme.
Sou molt crític amb la universitat,
per quines raons? Perquè produeix persones massa
especialitzades i perquè és
una institució massa dependent de l'Estat?
Efectivament,
per aquestes dues raons i per una de tercera, perquè la
Universitat crea també una dependència entre
l'educand i l'educador.
L'especialització fa perdre la comprensió del
què i del perquè de les coses, i
només ens parla del com. El subjecte universitari
és un executor d'allò que no
comprèn ni decideix, i no es pot decidir sobre
allò que no es comprèn. La
universitat crea elits de cada vegada més restringides que
es reserven la
comprensió del tot. Pens que hem de disputar a les elits la
capacitat de
comprendre el tot. Ens hauríem d'esforçar per
comprendre el tot finit, que es
podria identificar amb el bastant que ens permet viure.
Reservau un paper molt important a
l'ideal filosòfic de cercar el saber i la veritat com a via
per comprendre el
món...
Per
mi el coneixement i el saber és essencialment
solució de problemes.
Algú sap i té cultura quan s'enfronta a una
situació política o personal i sap
resoldre-la. D'aquí ha de sorgir la vertadera filosofia, que
ha de ser una
batalla per la veritat. Ara mateix tenim una societat on s'acumulen els
problemes i ens falten les respostes, perquè
l'evolució de la societat ha anat
molt de pressa i el pensament ha quedat molt endarrerit. Tal vegada les
persones que intentam transformar el sistema no estam a l'altura de les
circumstàncies en la nostra capacitat reflexiva i en les
nostres actuacions.
Heu parlat de la necessitat
d'identificar els problemes; quins són els problemes
més urgents del s. XXI?
En
primer lloc, un creixement espectacular de l'Estat, entès
com a poder
coercitiu i adoctrinador. Per desgràcia, els poders
institucionals aliens a les
classes populars ja controlen el 50% de la riquesa d'un
país. En segon lloc,
l'emergència de la gran empresa multinacional. Existeixen
uns poders econòmics
que ho dominen tot i que estan íntimament fusionats amb
l'Estat que ha anorreat
el subjecte. En tercer lloc, hi ha l'anorreament del subjecte, el
subjecte
s'està desintegrant, el subjecte ja no és per si
mateix, sinó que és produït i
creat. Hi ha també un fenomen difícil d'entendre:
la revolució dels transports
i de les comunicacions. Els canvis culturals i la mescla de cultures
que abans
vivien separades també són un problema que no es
pot resoldre fàcilment amb
invocacions simplistes de l'estil ‘Avall el racisme!'.
Però de tots els
problemes que he esmentat, el que em preocupa més
és la trituració del subjecte
real.
La resposta als problemes ha de ser
col·lectiva o individual?
Jo
no defens un subjecte individualista, sinó un subjecte
capaç. Crec que
les formacions col·lectives, siguin les que siguin,
necessiten
d'un subjecte de
qualitat. Per exemple, una assemblea és una realitat
col·lectiva fonamental,
però tenim l'experiència repetida que si no hi ha
subjectes de qualitat,
l'assemblea pot resultar fallida i extremadament pesada. Hem de
treballar la
qüestió del subjecte com una manera indirecta de
treballar el col·lectiu,
perquè jo no entenc que la col·lectivitat es
pugui donar sense un individu de
qualitat.
Subordinar la política i la societat
a subjectes de qualitat pot fer que governin només els savis
i filòsofs com
defensava Plató? Existeix aquest perill?
Jo
som molt contrari a Plató. La meva idea de subjecte
té a veure amb la
dels filòsofs cínics, amb la defensa de
l'individu que té valor, que pensa per
si mateix i que no se sotmet al poder constituït; encara que
la filosofia
cínica té dos defectes: organitza l'individu,
però no la societat, i oblida les
capacitats reflexives. Els filòsofs cínics ens
proporcionen les virtuts morals,
però quines són les virtuts
intel·lectuals? Ells no ho diuen. Hem de recuperar
també la part reflexiva de l'ésser
humà, perquè no són només
éssers volitius i
emotius. Per això, preferesc mantenir-me dins la filosofia
antiga que defensa
tant les virtuts intel·lectuals com les morals.
No podem acabar l'entrevista sense
demanar-vos pel concepte de revolució integral, que resumeix
el vostre
pensament. Què és la revolució
integral i què persegueix?
Hem
d'atrevir-nos a pensar que és necessària la
revolució, cadascú que la
concebi a la seva manera. No basta amb ser rebel, cal fer una passa
més i ser
revolucionari, cal tenir un projecte de societat, idees i ideals que es
puguin
confrontar amb el sistema de dominació. La
revolució ha de ser integral, total,
també dins del subjecte. He de ser capaç de fer
la revolució interior i de
demanar-me amb quines idees he de canviar-me per estar a l'altura del
projecte
revolucionari que defens. A vegades, faig servir també la
idea de revolució
social integral per connectar la idea de revolució amb el
passat. Els camins
revolucionaris seran diferents dels del s. XIX, però
allò important és no
acontentar-se amb les reformes i propostes de transformació
parcial; cal
aspirar a la transformació total. Per mi, la idea de
revolució és seriosa. Jo
vull fer la revolució.
Ara
(15-02-2015)
estelnegre | 15 Febrer, 2015 08:35
estelnegre | 14 Febrer, 2015 15:13
estelnegre | 13 Febrer, 2015 09:47
estelnegre | 12 Febrer, 2015 09:54
estelnegre | 11 Febrer, 2015 10:15
estelnegre | 10 Febrer, 2015 09:15
estelnegre | 09 Febrer, 2015 10:07
« | Febrer 2015 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |