estelnegre | 10 Agost, 2014 18:03
Mentre
dins de la
bombolla de la bombolla marçalenca hi fa calor, no se sent
l'aire que bufa
fora. I tant hi fa que sigui Leonard Cohen qui ho digui com si
és el Pau
Malvido qui ho explica. Calia trobar la direcció
contrària i Thomas Bernhard
s'hi posava des del seu soterrani de la barriada de Scherzhauserfeld, a
buscar
i trobar i ser en direcció contrària, com el
quadre que des de la paret hi
insisteix amb les paraules d'Alícia. No, no les
d'«he sortir al carrer i m'he
perdut», més pròpies de Guy Debord que
no pas de Lewis Carrol, sinó amb les del
«tu camines per la direcció
contrària» que fan caure, encara avui, monocles i
benpensants, sota les rodes de la bicicleta de l'Àngela.
Ell
la va trobar i
es morí a les i del matí, segurament quan encara
no havies tornat a casa. Un 31
de maig del 1905? No, que aquell dia és el meu aniversari.
Era, era, és... un
altre dia dels que no surten als diaris que Fuster va escriure, sol, en
direcció contrària, de Sueca estant als anys 50
del segle passat, quan encara
ningú no el podia entendre, quan repetia –i
repeteix– que si en aquets món hi
ha alguna cosa intrínsecament dolenta és, sens
dubte, l'Estat.
I
ara el reclamen
com a solució els qui n'han fet desaparèixer la
part social, allò que li donava
l'única possibilitat d'humanització, no a Fuster
que bé que fumava, bevia,
cardava i era feliç sinó els cràpules
de sempre i els repetidors de mai, els de
l'«això no es pot fer», les de
l'«això no es pot dir», el de l'ara
«això no
toca» i altres ximpleries per l'estil. Esdevé,
així, l'Estat, allò que ha estat
sempre, «alguna cosa intrínsecament
dolenta». Dolenta amb ganes, diria jo, però
dolenta en resum. Però mai l'únic dolent,
perquè d'únics dolents només n'hi ha
a les pel·lícules del Clint Eastwood del
començament, o a les del Bud Spencer
de sempre. Per això ric quan diuen que serà el 9
de novembre que decidirem...
no res. Però hi serem, al port –o al
moll–, que la meva memòria per les cites
és tan dolenta com la del Quim Monzó quan se
n'inventava de Pla i busca-les amb
la desconeguda, a ballar-la i a motxar foc a la badia perquè
som, malgrat els
pesi, ateus convençuts i abans i tot, anticlericals.
A
les sis del
matí, ja t'ho dic, mentre tresques pel Montsant buscant
llums de nit, de la
lluna o de les llàgrimes de Sant Llorenç, que com
tots, ni era sant ni plorava.
Mentre cada nit és més curta de l'altra
perquè s'apropa setembre i cal fer net.
Segar arran.
Diu
el Leonard que
tot és més enllà i ho sabem tant i
tant que cada cop que el sentim ens envaeix
la nostàlgia del no res o del ser-hi, del sentir Roger Mas
dient Verdaguer, que
també va ser galàctic tot i que ho sabia o ho
sabia massa, sobretot de nit i
davall la sotana negra. Galàctic i camí de
l'excomunió. Perquè per arribar al
cel no calen mitjancers i no trobar-s'hi no vol dir que no hi siguis.
Tu, jo,
elles i ell.
Dins
de la
bombolla de la bombolla, a Marçà, Folgueroles, el
Montsant, Sueca o Mont-real.
En direcció oposada, en direcció
contrària.
« | Agost 2014 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |