estelnegre | 04 Març, 2014 08:56
Resignació.
Conformar-se. No aixecar
la veu, ni mirar als ulls. El cap, cot. La mirada, perduda. Silenci.
Parlar en
veu baixa. No cridar l'atenció... Així ens volen
i així no ens tenen. Els fot
tant això que quan la millor gent, la més
decidida i atrevida, veu que aquí el
'tinglado' que tenen muntat els amos no els dóna ni feina ni
esperança i se'n
va nord enllà (ara tocaria dir allò tan sobat de
l'Espriu però no ho diré
perquè nord enllà la gent no és el que
ell afirmava que eren), els germans a la
congregació no tenen ni esma de dir “bon vent i
barca nova”. Només esperen la
tornada dels que se'n van anar per dir-los “ja us ho deia jo
que no hi havíeu
d'anar a fer res tan lluny...” i reafirmar-se en la seva
immobilitat.
Pateixen,
però, quan s'adonen que qui
ha marxat no ha tornat amb les butxaques buides sinó tot el
contrari. Viatjar
és aprendre i viatjar amb els ulls oberts, el cor per
omplir, els narius
esbatanats i el cos a punt és, en llenguatge capitalista,
una inversió de
futur. En llenguatge alliberador és, sense cap mena de
dubte, una manera de
viure intensament. És a dir de viure existint. O de viure,
simplement. No ser
un mort que s'aixeca cada dia, es renta les dents, va a treballar o no,
saluda
el veïnat a qui no desitja res més que coses
dolentes, dina sense gana, beu
sense set i dorm amb son mentre mira el que els amos li diuen que cal
que
sàpiga a través de la televisió per
entendre que la seva dominació és el menor
mal dels possibles.
I
saps per què pateixen? Doncs perquè
saben que el món de les seguretats és fals, pura
mentida. Que el seu món, el
seu vell món, ple d'autoritat i d'immobilisme, arriba al seu
final. No hi ha
allargament. Els amos ens han declarat la guerra i això
és una qüestió de
nosaltres o ells. Els que no es mouen pensen que no els
tocarà el rebre però
saben que tot el seu costat s'està afonant, s'omple de
misèria i de mort. No
moure's és ja, només, la segura
sentència de mort. I, en canvi, viatjar, viure,
ser, aprendre, estimar i respirar són els verbs de la vida,
de l'única vida
possible, sempre ben acompanyats de desobeir i de plantar cara,
l'únic camí
-difícil i complex però camí- que pot
menar-nos a la vida. Bentornada!
Text:
Jordi Martí Font; fotografia: Roser
Arques Morueta
« | Març 2014 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |