Administrar

Feliš 2014 combatiu!

estelnegre | 31 Desembre, 2013 07:53

Feliç 2014 combatiu!
Feliç 2014 combatiu!
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Vaga 7G

estelnegre | 30 Desembre, 2013 08:36

Vaga 7G
Vaga 7G
---
Escriu-nos

Manifest pel No-SÝ. La Revoluciˇ, sense Estat-naciˇ, Ús la Soluciˇ!

estelnegre | 29 Desembre, 2013 17:24

Manifest pel No-Sí. La Revolució, sense Estat-nació, és la Solució!

El Parlament de Catalunya aprovarà pròximament una pregunta i una data per realitzar un referèndum sobre la “independència” de Catalunya. La pregunta, acordada per diversos partits parlamentaris, serà doble: “Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?” (1). En aquest Manifest, en primer lloc, exposarem el nostre posicionament respecte d'aquesta qüestió, explicant els motius pels quals respondríem amb un No-Sí a les respectives preguntes, és a dir, donaríem una resposta que ha estat impedida en la formulació promulgada. En segon lloc, farem algunes consideracions generals sobre el fet nacional i el nacionalisme. Per acabar, reflexionarem sobre les potencialitats del conflicte nacionalista a les nostres contrades i sobre el paper que està jugant l'esquerra independentista d'una banda, i el paper que podem jugar els revolucionaris integrals de l'altra, en tot aquest afer.

1. No volem cap Estat

En primer lloc, és bo notar que la primera pregunta del referèndum és capciosa ja que inquireix sobre la possibilitat que Catalunya sigui un Estat quan, per definició, Catalunya no pot ser un Estat. El vocable Catalunya fa referència a un territori, no a les seves estructures polítiques. No és el mateix França que l'Estat francès, ni Girona és sinònim d'Ajuntament de Girona. Catalunya pot estar gestionada i dominada per un o altre Estat, però no serà mai en si mateixa un ens estatal. Mitjançant l'ús indegut del llenguatge, la pregunta promulgada confon Estat i territori, intentant, d'aquesta manera, embullar conceptualment i fusionar imaginàriament les estructures de dominació amb els territoris dominats, una subtil estratagema lingüística gentilesa dels “representants del poble”.

En segon lloc, per respondre amb coneixement de causa a la primera pregunta cal que els ciutadans de Catalunya tinguem ben present quina és l'essència de la institució estatal. L'Estat modern es va gestar durant el segles XIV-XVII i es va imposar com a institució política fonamental arreu del món a través de les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. Des d'aleshores ha adoptat, segons les circumstàncies, formes parlamentàries o dictatorials, governs d’esquerres o de dretes, però la seva essència ha estat sempre la mateixa: una estructura marcadament jeràrquica i burocràtica, separada de la ciutadania i per damunt d'aquesta. L'Estat-nació és un aparell de dominació i de coerció professional que es va instaurar soscavant i desmantellant les institucions realment democràtiques de la societat popular tradicional, com ara el Consell Obert i el Comunal a la Península Ibèrica. És un agent causal de primera importància en la crisi generalitzada d'avui en dia; la seva essència és destructiva, violenta i capciosa, tal com va posar de manifest el mateix Maquiavel. No hi ha un sol Estat al món que no estigui tacat de sang, farcit d’injustícia, erigit en base a l’engany i a l’explotació dels éssers humans i de la natura.

Diem rotundament NO a un hipotètic Estat català perquè no volem sortir del foc per caure a les brases. Un Estat català seria només una nova expressió de la mateixa font de problemes: la dominació política en forma d’Estat “democràtic representatiu”. Si volem alliberar-nos realment de l'espiral de misèria i barbaritat en què es troba el món contemporani és menester que comencem a impugnar efectivament aquesta dominació a través d’una política realment democràtica, realitzada en el marc d’Assemblees Populars Confederades, en franca oposició a l’espectacle oligàrquic del Parlament. Les múltiples crisis del segle XXI ens emplacen urgentment a organitzar-nos al marge de l'estat i contra el mateix, de forma similar a com el poble de Catalunya va saber fer amb gran solvència durant el primer terç del segle XX.

2. Volem veritable independència

Considerem que la independència és un valor humà fonamental que, per realitzar-se genuïnament, ha d'anar associat a un altre valor tant o més important: la interdependència. Advoquem per a que cada persona, cada col·lectiu, cada poble, cada regió i cada país sigui independent i, al mateix temps, en diferents graus i de diferents maneres, interdependent amb els altres. La veritable independència a tots els nivells pot realitzar-se només a través de l'autonomia generalitzada, la qual implica la creació d'una veritable democràcia on cada persona pugui participar directa i igualitàriament en la formulació de les polítiques i en la presa de decisions que l'afecten. Però la independència que proposen els partits “independentistes” no consisteix en això, sinó en la creació de noves estructures d'Estat, és a dir, en renovar les formes de dependència.

Diem decididament SÍ a la independència de Catalunya, però precisant que, segons pensem, la veritable independència d'un país és indissociable de la independència de cada una de les seves regions, pobles i persones. A més, la independència política és indissociable de la independència econòmica. És per això que un sistema d'Estat amb economia de mercat capitalista és sempre antitètic a la veritable independència: un estat suposa, per definició, la imposició de decisions al conjunt de la població per part d'una elit política que concentra la potestat de manar a través d'un conglomerat d'instàncies burocràtiques i oligàrquiques; una economia de mercat suposa, per definició, que les decisions econòmiques fonamentals queden en mans de les dinàmiques de la competència mercantil i de cada una de les entitats empresarials privades. No hi ha cap estat al món que apliqui veritablement el principi d'autodeterminació i de subsidiarietat, senzillament, perquè la descentralització i l'autonomia són antitètiques a la naturalesa de l'ens estatal. No hi ha cap economia de mercat al món que permeti la veritable independència dels pobles i de les persones, senzillament, perquè aquest sistema econòmic es basa en desposseir a les persones i espoliar els pobles per així fer-nos més dependents de les corporacions empresarials i dels seus mecanismes d'explotació laboral.

3. Defensem el fet nacional sense incórrer en el nacionalisme

Probablement, el principal factor que ha esperonat l'auge de l'independentisme estatista català en els darrers anys són les reiterades provocacions anticatalanes de l'Estat espanyol. Aquest ha retallat les competències del govern de Catalunya i s'ha acarnissat contra la llengua i la cultura catalana a través de legislacions (llei Wert), resolucions (Tribunal Constitucional), campanyes (propaganda mediàtica anticatalana), etc. Aquestes problemàtiques tenen la seva causa última en la pròpia naturalesa de l'ens estatal i en la pròpia noció d'Estat-nació, sorgida al segle XVIII per tal de justificar l'establiment dels Estats moderns. La pretensió que el fet nacional pugui delimitar-se amb fronteres és una entelèquia que comporta sempre un forçament de la realitat, mentre que la ideologia segons la qual les estructures polítiques han de coincidir amb aquelles fronteres, és a dir, la ideologia nacionalista, és una font inesgotable d'incongruències i problemes. Per tal de respectar veritablement el fet nacional en tota la seva diversitat, espontaneïtat i entremesclament, per tal que la llengua i la cultura de cada persona i de cada indret puguin expressar-se naturalment i desenvolupar-se lliurement, és menester desvincular completament el fet nacional de les fronteres i estructures polítiques, en altres paraules, cal llençar la ideologia nacionalista a les escombraries de la història.

Impugnem l'opressió que el nacionalisme de l'Estat espanyol ha infligit històricament cap al fet nacional català, però no considerem que la forma correcta de defensar-nos d'ella sigui incorrent en un altre nacionalisme, enarborant l'estelada; la superació veritablement positiva de les opressions nacionals consisteix en crear un nou moviment revolucionari integral i global que impugni tant l'ens estatal, agent causal d'infinitat de problemes, com la ideologia nacionalista, font de conflictes i d'opressions nacionals. D'aquesta manera aconseguirem desenvolupar cultures locals i regionals realment vives, lliures, autèntiques, populars, sinèrgiques i respectuoses.

4. Evitem l'escalada de bel·ligerància nacionalista

A través d'aquest Manifest volem fer una crida per a evitar que les elits polítiques, tant catalanes com espanyoles, aconsegueixin involucrar plenament al poble Catalunya en el creixent conflicte entre l'Estat espanyol i el proto-Estat català. La història ens ensenya que els Estats es recolzen sovint en el conflicte i la rivalitat entre ells, atiant el nacionalisme i la bel·ligerància per així, en última instància, afermar la dominació en els seus respectius territoris. En determinades conjuntures, si resulta convenient pels interessos de diversos sectors del poder, aquests conflictes poden augmentar en intensitat fins adoptar una forma bèl·lica, tal com va succeir en la ex-Yugoslavia.

Justament, alguns comentaristes han assenyalat paral·lelismes entre l'atmosfera social de la Iugoslàvia prebèl·lica i l'atmosfera que es respira a les nostres contrades avui en dia: la crispació va en augment; cada cop més energia social és canalitzada a través de la disputa nacionalista; els atacs verbals, les amenaces i els menyspreus s'han multiplicat en el darrer lustre. Els mitjans de “comunicació” han incrementat progressivament l'atenció que dediquen a aquest assumpte, bombardejant les consciències de la població amb els fervors i furors nacionalistes en les seves diverses expressions: celebracions multitudinàries, debats encesos, resolucions provocadores, declaracions il·lusionadores... I bé, cap a on ens pot portar aquesta escalada?

Arribat el moment en què el Parlament declarés la “independència” de Catalunya, presumiblement, l'Estat espanyol desautoritzaria la decisió tal com ha advertit. Aplicant la legislació constitucional per mantenir la “indissoluble unitat d'Espanya”, no seria estrany que l'Estat espanyol emprés la força de les armes, dissolent el Parlament i incrementant la militarització de les nostres contrades per frustrar la creació d'un Estat català. Alguns confien que l'elit internacional, amb la “bondat” que la caracteritza, ens vindria a “salvar” en un escenari com aquest. Però els fets indiquen més aviat el contrari: cap membre ni òrgan de l'elit internacional s'ha compromès mínimament a emprar la força de les armes per defensar la separació de Catalunya, mentre que alguns d'ells sí que han afirmat que aquest conflicte “és un afer intern d'Espanya”.

Allò que es troba a les nostres mans i pot resultar decisiu és la nostra actuació com a poble. Si el poble es deixa endur pels furors promoguts per les ideologies nacionalistes i les institucions estatistes, la crispació social pot augmentar fins a nivells inusitats, acaparant una gran part de l'atenció pública i soscavant seriosament les possibilitats d'un alliberament real del poble de Catalunya. Amb aquestes paraules volem fer doncs un toc d'alerta sobre el factor contrarevolucionari que suposaria un procés de creixent bel·ligerància en termes estatistes i nacionalistes. La contesa nacional-estatista actual no té cap possibilitat de portar-nos cap a una situació realment positiva, ja que no estem parlant d'un conflicte en què el poble organitzat autònomament i conscient s'enfronta a totes les formes de dominació, tot construint una societat realment democràtica, substancialment millor que l'actual, sinó que es tracta d'un conflicte en què la forma de dominació estatal, una o altra, sempre hi sortirà guanyant i, per tant, en última instància, el poble sempre hi sortirà perdent.

5. Qüestionem el Cavall de Troia

S'escau la pregunta: quin està essent el paper de l'Esquerra Independentista en aquesta conjuntura? Examinem l'exemple de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), el partit que ha entrat al Parlament de Catalunya fa poc més d'un any amb tres diputats. La CUP es va presentar a les eleccions com “la veu del carrer al parlament” i com a “Cavall de Troia dels moviments socials a les institucions”. Tanmateix, en el cas del referèndum, sembla ser que s'ha “oblidat” que hi ha persones del carrer i dels moviments socials que podrien voler votar No-Sí. Era previsible que la CUP no promogués el No-Sí, donat que un eix fonamental de seva línia programàtica consisteix en la creació d'un estat català. Però per fer mèrit a les proclames de ser un partit “democràtic radical” i a les pretensions de ser “amic d'allò llibertari”, la CUP hagués hagut d'intervenir en favor de permetre l'expressió del No-Sí, l'opció més afí als plantejaments llibertaris. Tal intervenció hagués estat molt senzilla: n'hi hauria prou amb presentar una esmena per suprimir l'expressió “en cas afirmatiu” que precedeix a la segona pregunta, tot explicant que la resposta No-Sí és de caràcter revolucionari i que el poble de Catalunya compta amb una rellevant tradició revolucionària que ha de poder expressar-se per tal que el referèndum compti amb un mínim de qualitat democràtica.

Però malauradament la posició de la CUP en aquest afer és encara més flagrantment antidemocràtica. Aquest partit no només impedeix l'expressió del vot revolucionari sinó que, si per ell fos, tampoc l'opció federalista del Sí-No podria expressar-se: la CUP voldria reduir al mínim les possibilitats d'expressió del poble en aquest referèndum, proposant una sola pregunta binària per tal de forçar el resultat que ella desitja, el Sí a la “independència” estatista. En això consisteix la “democràcia radical”? No era això, companys, no era això... I és que aquesta història ja és molt vella i s'ha repetit massa cops: aquells que pretenen transformar l'ordre establert participant com a “representants” en les seves estructures, en la mesura que obtenen poder, s'emmotllen a les inèrcies i les dinàmiques antidemocràtiques del sistema estatal-mercantil. Per tot això, farem bé de preguntar-nos: és la CUP realment un Cavall de Troia dels moviments socials dins del Parlament o més aviat un Cavall de Troia del Parlament dins dels moviments socials?

6. Avancem cap a la Revolució Integral!

Primera Assemblea de Integra Revolució Catalunya.

Can Piella, Maig del 2013.

La dimensió política de les nostres vides, és a dir, l'activitat deliberativa i decisiva sobre els assumptes de l'esfera pública que ens concerneixen, no pot desenvolupar-se adequadament a través dels mecanismes pseduo-democràtics amb els quals compta el sistema de dominació establert. Aquest referèndum és una bona mostra de com el sistema estatal-mercantil orquestra l'espectacle de la “política” amb el fi últim de legitimar-se i distreure la nostra atenció dels processos que realment ens permetrien alliberar-nos: la reflexió rigorosa i profunda, l'auto-organització col·lectiva i autònoma, la millora moral quotidiana i l'empoderament popular a través d'un moviment de transició pel canvi global democràtic.

En algunes manifestacions del 15M es va corejar una consigna plena de sentit: “el problema és el sistema, la solució és la revolució”. Un referèndum convocat per una institució oligàrquica com és el Parlament i escenificat pels mitjans de “comunicació” de masses, forma part del problema, no de la solució. Per això, a través de les nostres possibilitats de difusió, els sotasignats advocarem per l'abstenció activa en aquest referèndum, encoratjant a tothom a reflexionar sobre l'opció revolucionària, l'opció exclosa del No-Sí. Cal que responguem a moltes preguntes per construir una Catalunya i un món realment independents i autodeterminats, és a dir, sense estats. Si responem encertadament a elles, amb fets i paraules, estarem iniciant una Revolució Integral: una transformació profunda i generalitzada de la nostra forma de vida, un canvi qualitatiu i de gran abast en les estructures i el valors que defineixen la nostra societat.

Només canviant-ho tot serem independents!

Grup de Reflexió per a l'Autonomia

Desembre del 2013


NOTES

 

(1) Artur Mas va anunciar que la segona pregunta seria "En cas afirmatiu, vol que sigui un Estat independent?". Tanmateix, diversos mitjans de "comunicació" van excusar la redundància estatista del president i van ometre encertadament el terme "Estat" que lògicament ja queda inclòs en l'expressió "en cas afirmatiu". La formulació que emprem en aquest Manifest és aquesta darrera ja que és la que més s'apropa a la formulació que considerem més netament democràtica (al permetre l'expressió de totes les possibilitats) i lingüisiticament correcta (al no redundar innecessàriament): "Vol que Catalunya tingui un Estat propi? Vol que Catalunya sigui independent?". Tanmateix, és altament probable que la formulació que finalment prevalgui sigui aquella que contingui més redundàncies i distorsions estatistes, és a dir, la que va ser pronunciada pel president.

 Escriu-nos

NomÚs una societat injusta necessita presons. Marxa a la presˇ de Palma (31-12-13)

estelnegre | 28 Desembre, 2013 06:43

Només una societat injusta necessita presons. Marxa a la presó de Palma (31-12-13)
---

Només una societat injusta necessita presons

El proper dia 31 desembre del 2013 hem volgut reprendre la tradicional marxa a la presó de Palma per fer arribar la solidaritat a les persones preses que aquí pateixen diàriament la tortura, l’aïllament i l’extermini que aquest sistema malalt té reservat per a tota aquella persona que no s’adapta -ja sigui per convicció o per simple impossibilitat- a l’explotació i la submissió requerides per mantenir l’hegemonia d’aquest règim totalitari, per assegurar la seva contínua fugida cap endavant. Aquest text, on s’exposen alguns dels motius que ens porten a reprendre aquesta marxa, és una crida a la solidaritat i a reactivar les lluites contra les presons.

Les presons són autèntiques màquines de tortura on les vexacions, els maltractaments, la incomunicació, la desatenció mèdica o la sobremedicació són pràctiques inhumanes que se succeeixen constantment, convertint-se en un instrument emprat sistemàticament pels funcionaris de les presons, amb la complicitat de metges, psicòlegs, educadors i mecanismes oficials de prevenció contra la tortura. Aquests últims són, de fet, responsables en bona mesura de crear i mantenir la situació d’indefensió que viuen les persones preses davant els abusos. Com ve denunciant la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura en els seus informes anuals, a part de les nombroses denúncies i casos de maltractaments que documenten, ens fan saber l’alarmant xifra de persones mortes a les presons de l’Estat: des de l’1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de l’any passat, han tingut constància directa 786 morts sota custòdia, dels quals 507 van tenir lloc a les presons. Aquestes dades, però, suposen només la punta de l’iceberg ja que són nombrosos els casos d’excarceració de persones en situació terminal que han estat alliberades dies abans que morissin, mentre que durant anys han estat tractades sota pèssimes condicions. També s’ha de tenir en compte l’existència de tot un seguit de mecanismes que fan que la major part de les vegades les agressions no siguin denunciades, com pot ser la manca de testimonis, l’encobriment mutu dels torturadors, la por a les represàlies, les contradenúncies que poden comportar noves condemnes, el retard o la directa falsificació dels exàmens mèdics, la presumpció de veracitat dels funcionaris, l’obstrucció administrativa i un llarg etc. Centrant-nos més en la nostra zona podem destacar les màfies de carcellers que a la presó de Palma han abusat sexualment, extorsionat i maltractat a plaer als reclusos durant més de 7 anys,1 sent denunciats per la policia després a manera de rentat de cara, acte necessari per no caure amb elles (portaven 7 anys sense saber res del que passava?) i encobrir les noves que han substituït el seu lloc des del 2008, ja que aquestes pràctiques no han desaparegut, com denunciava un pres al febrer del 2012 després de rebre pallisses i amenaces de mort per part dels funcionaris.2

No obstant això ens agradaria incidir en què la presó en si mateixa suposa ja una forma de tortura atroç, la tancada, l’amuntegament i la privació de llibertat, que nega tota autonomia a l’individu i passa l’administració completa de la seva vida a mans de l’Estat. Això comporta una violència enorme sobre el cos i la ment de les persones recloses, sobre els seus sentits, la seva percepció i els seus ritmes vitals que, quan es perllonga, genera una deshumanització en molts casos irreversible i un deteriorament en tota capacitat per relacionar-se, especialment sobre les preses i presos en règim d’aïllament.

A més la presó suposa un negoci per a multitud d’empreses com Telefónica, Banco Santander, Citröen, La Caixa, Codorniu, Eroski, FCC, Ferrovial, Correos, COMSA, ACS… Tant les que reben contractes multimilionaris amb la construcció dels centres penitenciaris, així com les que es beneficien del treball que realitzen les persones preses a través del xantatge de la reinserció sociolaboral, feines en condicions d’esclavitud, amb sous que van dels 100 € i 150 € per 40 hores setmanals i sense cap prestació ni seguretat social. Tenint això en compte es tornen una mica més transparents els interessos ocults en l’onada de construcció de presons a la qual estem assistint des dels últims 10 anys, així com l’augment vertiginós de la població reclosa. Així mateix, la suposada “reinserció social” que justifica oficialment l’existència de les presons, com es pot llegir a la porta de la presó de Palma, es revela llavors com un eufemisme de la instància de control social, de domesticació a través de la por i la violència, que suposa en el seu conjunt l’aparell punitiu de l’Estat.

Mentre, per justificar l’enduriment del codi penal des dels mitjans de comunicació se’ns bombardeja constantment amb notícies sensacionalistes que ens relaten crims atroços que queden impunes, repetint fins a la sacietat els mateixos casos any rere any, caricaturitzant en ocasions als autors dels delictes com a persones “psicòpates” sense compassió o malvats sense sentiments, inclús inventant amenaces per a la població amb termes tan gastats com el de terrorisme o criminalitzant als i les joves anarquistes, independentistes, ecologistes… que participen en les protestes o en accions de desobediència, titllant-les de perilloses i violentes, d’amenaça per l’ordre públic. Mentre que a cop de titular i populisme s’incentiva constantment la sensació d’inseguretat, val la pena saber que la població reclusa s’ha disparat en els últims vint anys molt per sobre de l’augment demogràfic (arribant a més del doble que el 1990); que l’Estat espanyol ja disposa del rècord a Europa occidental com a país amb major percentatge de la seva població entre reixes (58% més que la mitjana europea) quan el seu índex de criminalitat és dels més baixos del món (per exemple l’índex d’assassinats és un 65% més baix que a la resta d’Europa), que les persones condemnades per delictes de sang o de violació són menys del 10% de les persones preses, sent els delictes més comuns (el 70 %) petits robatoris sense violència o tripijocs de drogues; que les penes mitjanes i màximes de compliment íntegre de les condemnes estan molt per sobre de qualsevol condemna vitalícia occidental; i que, en definitiva, la presó està feta per als pobres, provenint la gran majoria de presos de famílies amb treballs precaris o en atur, amb rendes baixes i sent un terç d’ells immigrants, que reben un assetjament notablement major per part de la policia i les cíniques institucions de la Democràcia.

És per això que es pot parlar de la presó com una maquinària repressiva per mantenir a les “classes baixes” en un estat de submissió davant de l’explotació d’aquest règim capitalista i autoritari que patim, encobrint els excessos socials que inevitablement genera aquesta cursa suïcida en nom del progrés i l’acumulació de capital, sota l’aparença d’un problema individual “d’adaptació” de la persona presa a la resta de la societat. Per a això s’utilitzen constantment els tòpics criminalitzadors que ens presenten al pres/a com algú perillós/a i violent/a que no és capaç de viure en harmonia amb les persones que l’envolten. Però, com que sembla que la capacitat d’adhesió als consensos prefabricats prima sobre la d’elaboració del propi pensament, ens trobem una vegada i una altra amb la demanda infame de l’enduriment de les penes. Demanda que s’efectua ja sigui per part dels progressistes de l’esquerra estatista que la demanen pensant en els polítics corruptes involucrats en els últims escàndols, com de part dels reaccionaris romanents de la classe mitjana aburgesada que encara conserven els privilegis suficients com per témer un assalt de les seccions llançades a la pobresa. La reforma del Codi penal que se’ns ve a sobre, utilitzant aquest doble joc, ja aprofundeix en el caràcter més autoritari del sistema penal i reinstauren la cadena perpètua, ampliant els casos en què es pot decretar la “llibertat vigilada”, utilitzant la presumpció de delictes com a motiu de condemna i internament psiquiàtric, ampliant el tractament mèdic forçós sota criteris judicials o tornant al concepte d’ordre públic del franquisme per poder reprimir millor totes les formes de protesta que s’han vingut donant en els últims tres anys.

Davant d’un panorama tan desolador volem remarcar la necessitat de la lluita i l’autodefensa des de dins i fora de les presons, un tema, per altra banda, bastant oblidat a la nostra illa en els últims anys, però que en altres llocs de la geografia peninsular sí que ha reviscut amb relativa força, amb campanyes com la de CARCEL = TORTURA activa a nivell estatal des de desembre de 2011. Són prou les lluites de presos i preses que han decidit, cercant el suport extern, oposar-se a la pèrdua de la seva dignitat i a la tortura mitjançant vagues de fam, de pati, etc… acompanyats des de l’exterior amb marxes a la presó, denúncia pública, suport econòmic i judicial o enviaments massius de faxos. Casos com el de la companya Noelia Cotelo, Joaquin Manrique, Sergio Roel Barreiro, les vagues de fam a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla II, les mobilitzacions en torn al judici dels carcellers de Quatre Camins, la lluita a la presó de Ponent de Lleida i tants altres, són un gran exemple de lluita i de suport mutu de dins i fora de la presó que necessiten de la nostra solidaritat més activa: que la lluita s’estengui pel conjunt dels territoris.

El dia 31 de desembre, juntament amb les companyes i companys que en altres ciutats de l’Estat espanyol realitzen anàlogues marxes a les presons de la seva zona, volem denunciar, per tot l’exposat, la tortura dels Centres Penitenciaris com el que tenim aquí davant, però també de les presons encobertes amb altres noms: els centres de menors tancats o els Centres d’Internament d’Estrangers, els psiquiàtrics, les comissàries o les granges d’animals no humans que viuen i moren en esclavitud. Fem saber a les recluses que no estan soles, que des d’aquí fora no volem oblidar-nos d’elles i que, en definitiva, estem juntes en aquesta lluita contra la societat totalitària que ens oprimeix, en la que demà podríem ser qualsevol de nosaltres les que ens veiem en la seva situació.

PROU TORTURES!

ABAIX LA PRESÓ I LA SOCIETAT QUE LA NECESSITA!

ABAIX ELS MURS DE LES PRESONS!

 Notes:

1Veure, per exemple, la notícia transcrita de El Mundo, pel Grup Antimilitarista Tortuga d’Alacant: http://www.nodo50.org/tortuga/Descubierta-en-la-prision-de-Palma

 

Informació sobre el tancament i la tortura a l’Estat espanyol, així com d’algunes lluites que s’estan portant a terme:

- Campanya contra els maltractaments i la tortura CÁRCEL=TORTURA.

Blogs: http://carceligualtortura.org/ i http://carceligualtortura.blogspot.com.es/

Aquí es pot trobar informació actualitzada sobre les diferents lluites que es porten a terme des de la campanya així com d’altres relacionaes, cartes de presos i preses, així com material de difusió.

- Butlletí TOKATA de difusió, debat i lluita social.

Blog: http://tokata.info/

Butlletí que vol ser un instrument de comunicació dels presos en lluita, entre ells en primer lloc, però també amb la resta de la gent presa i amb l’exterior. En el seu blog també hi ha nombrosos articles d’interès sobre la situació dels presos i preses, sobre la institució penitenciària i els enregistraments del programa radiofònic Tokata y Fuga.

- Coordinadora para la Prevención de la Tortura.

Blog: www.prevenciontortura.org

Plataforma integrada per organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans. En el seu blog es poden descarregar els informes anuals sobre la torutura a l’Estat espanyol.

- Programa radiofònic #50 de Cabezas de Tormenta: Del Estado “social” al Estado penal.

Blog: http://www.cabezasdetormenta.org

Programa dedicat al tancament, al sistema penitenciari i la seva funció social. En el programa es dialoga amb un company sociòleg que coneix de prop les condicions de la presó, la vida en ella i les persones que l’habiten.

- Punto de Fuga. Publicación Anticarcelaria.

Blog: http://puntodefuga.org/

En el blog es poden descarregar els diferents números d’aquesta publicació, amés d’accedir a nombrosos articles, enregistraments sonors i vídeos de denúnica sobre presons, centres de menors i CIEs.

- Contra els centres de menors tancats.

Blog:http://www.centrosdemenores.com/

WEB sobre els centres de menors tancats, on es pot obtenir informació de les campanyes que es porten a terme, jornades, debats, manifestacions… També hi ha un apartat de notícies d’actualitat sobre aquestes presons per nins i nines i material d’interès sobre el tema.

- CIE’s NO. Campanya pel tancament dels centres d’internament d’estrangers.

Blog: http://ciesno.wordpress.com/

La campanya “CIE’s No”, és un espai on conflueixen diverses persones, organitzacions de defensa dels Drets Humans, de lluita contra el racisme i la xenofòbia, col·lectius socials i associacions veïnals.

- Acabem amb l’especisme.

Blog: http://www.acabemosconelespecismo.com/

Web molt completa dedicada a la informació sobre la situació dels animals no humans a la nostra societat. També es poden trobar nombrosos recursos com vídeos, lectures, enregistraments sonors i material de difusió contra l’esclavitud animal i l’especisme.

- Federació de Grups de la Cruz Negra Anarquista.

Blog: http://www.nodo50.org/cna/

Federació anarquista, assembleària, de lluita contra les presons i de recolzament i sosteniment solidari i específic a presos i preses, principalment anarquistes, practicant i difonent el recolzament mutu entre ells i elles.

Escriu-nos

Concert d'Olivier Goulet a Transitant (avui!)

estelnegre | 27 Desembre, 2013 07:04

Concert d'Olivier Goulet a Transitant (avui!)
Olivier Goulet
---
Escriu-nos

La Conselleria d'Educaciˇ forša la reactivaciˇ d'una nova jornada de vaga

estelnegre | 26 Desembre, 2013 06:40

La Conselleria d'Educació força la reactivació d'una nova jornada de vaga

L'Assemblea de Docents de Mallorca s'ha reunit avui amb caràcter urgent i extraordinari en el Teatre de Petra. Amb l'assistència de més de 300 persones, l'assemblea ha tengut una durada de poc més de tres hores en les quals s'ha debatut entorn a un únic punt de l'ordre del dia: la resposta davant l'obertura d'un expedient al nostre company Jaume March, director de l'IES Marratxí.

En aquest context, els i les assistents hem analitzat la situació actual del conflicte, l'amenaça de més de 30 expedients que ha fet Guillem Estarellas, la pressió diària que està patint el col·lectiu docent en els centres i els insults i calúmnies que s'estan abocant sobre nosaltres per diversos grups afins al govern Bauzà.

L'Assemblea ha valorat durant més de tres hores els pros i contres de totes i cada una de les propostes que han anat sortint i ha decidit per una amplíssima majoria reactivar la vaga per un dia, el 7 de gener, en solidaritat amb Jaume March. Sabem què suposa això per als nostres alumnes, sabem que suposa això per a les famílies i intentarem explicar les nostres raons per a què ens entenguin. Però no podem fer feina amb por i no podem fer feina amb amenaces. A més, hem de mantenir el sentit de la solidaritat cap a un company que ha estat expedientat per raons polítiques i amb la intenció clara d'atacar i coartar el legítim dret a la protesta per mitjà de la vaga.

Volem remarcar que aquesta decisió l'ha presa l'Assemblea de Mallorca, i que ara caldrà establir diàleg al respecte amb les assemblees de les altres tres illes que no han pogut convocar reunió en aquests dies de vacacions.

Així mateix, per aquestes festes de Nadal, també s'han acordat diverses mobilitzacions i accions que s'aniran concretant al llarg d'aquests dies. En aquest sentit, a l'assemblea s'ha expressat la voluntat que la Conselleria rebi molt de carbó per dia de reis.

També s'ha acordat per consens posar a disposició dels missers tota la informació que tenim per a que valorin emprendre mesures legals tant contra aquells que diàriament ataquen el col·lectiu docent com contra les decisions polítiques que freguen la prevaricació.

Mallorca, 23 de desembre de 2013

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents de Mallorca

Escriu-nos 

Marxa a la presˇ (31-12-13)

estelnegre | 25 Desembre, 2013 08:21

Marxa a la presó (31-12-13)
Marxa a la presó (31-12-13)
---
Escriu-nos

No vull anar a l'escola

estelnegre | 24 Desembre, 2013 07:51

No vull anar a l'escola

---
L'educació a casa i les escoles alternatives són opcions d'aprenentatge que, malgrat constituir una pràctica consolidada a casa nostra, encara són grans desconegudes.
 
El llibre No vull anar a l'escola ens ofereix una visió fresca i desinhibida d'aquests moviments educatius, a partir d'una redacció original que fuig del model divulgatiu tradicional i busca submergir el lector en un món vivencial ple d'olors, emocions, sensacions i sentiments.
 
Autor: Manel Moles
Any d'edició: 2013
ISBN: 978-84-9030-877-6
 
Espero els teus comentaris...
 
 

Escriu-nos

Assemblea de Docents (avui!)

estelnegre | 23 Desembre, 2013 07:20

Assemblea de Docents (avui!)

Avui la Conselleria ha volgut posar a prova la nostra capacitat de solidaritat. Amb nocturnitat, just el dia d'entrega de notes, de felicitacions, de bones paraules i adéus abans de Nadal, el dia que tradicionalment rebíem una postaleta per part de la Conselleria, idò ens han regalat un expedient a un company nostre. L'expedient a Jaume March, director de Marratxí, ens ha deixat a tots i totes completament freds en un dia de vent i aigua que no pressagiava res de bo.

Però no tot és negatiu quan succeeixen fets com aquest. El sentiment de solidaritat i cohesió s'ha estès ràpidament. Companys d'assemblees de diversos centres s'han posat en contacte per telèfon o via correu amb el comitè de vaga per demanar de forma urgent la convocatòria d'una assemblea general. També hem parlat amb els sindicats de l'ensenyament per coincidir tots en l'assemblea.

L'assemblea se celebrarà dilluns dia 23 a les 17 h. en el Teatre de Petra, amb un únic punt en l'ordre del dia: reacció a l'expedient del director de Marratxí.

Són unes dates complicades, ja que el que es discuteixi a l'assemblea no retornarà de forma immediata a les assemblees de centre. Per això vos demanem que l'assistència sigui una prioritat en el vostre calendari prenadalenc. És necessari que ens trobem tots els que puguem per poder analitzar la situació que se'ns presenta i, si cal, prendre decisions.

Tothom a Petra

Comitè de Vaga

 Escriu-nos

Entrevista a Marta Sintes, militant del colĚlectiu de dones feministes Gatamaula

estelnegre | 22 Desembre, 2013 17:40

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula
“Les dones haurem de crear xarxes de suport mutu per garantir la pràctica segura d’avortaments”

Marta Sintes a l'Avinguda Gaudí de Barcelona, lloc de concentracions habituals antiavortistes

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula

El moviment feminista planteja diverses reivindicacions per recuperar el dret al propi cos de les dones, entre elles, l’autogestió de l’avortament. Quina postura teniu al respecte?

Nosaltres plantegem recuperar l’autogestió dels nostres cossos, entenent que una de les primeres coses que fa el patriarcat és apropiar-se dels nostres drets sexuals i reproductius. Tot i així, políticament, fem una defensa ferma per institucionalitzar el dret a l’avortament. Creiem que és un dret bàsic de les dones i el sistema sanitari públic l’ha de cobrir. Per això demanem un avortament lliure i gratuït. Alhora, però, apostem per una autogestió de l’avortament i per la desobediència en cas que la llei no ens ho permeti.

Una proposta que apunteu al quadern feminista de Gatamaula 'Dret al propi cos' és la creació de centres autogestionats per dones feministes amb capital públic. En què consisteix?

Aquesta proposta pretén ser un híbrid entre l’autogestió i la institucionalització del dret a l’avortament. L’Estat finançaria aquests centres, però qui hauria de gestionar els espais i dur a terme els avortaments, evidentment assessorats per dones especialistes, seria el moviment feminista. Rebutgem la tutela administrativa de l’Estat. Sabem que, als anys 90, van aparèixer equips multidisciplinaris que funcionaven així en algun CAP de Barcelona, però en tenim poca informació.

Amb la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel PP, un 89% dels avortaments practicats el 2011 serien il·legals. Com s’encara aquesta situació des del moviment feminista, amb un previsible augment d’avortaments clandestins?

A Gatamaula, creiem en l’autogestió dels avortaments en un moment excepcional com aquest. Ara bé, hi ha maneres i maneres d’avortar. A l’època de les nostres àvies, s’han arribat a fer amb agulles i fil de cosir. Haurem de crear xarxes de suport mutu per assegurar la pràctica d’avortaments que no posin en risc la vida de les dones. Per exemple, existeixen manuals que expliquen com avortar amb pastilles; també hi ha infusions amb plantes medicinals com la ruda o el julivert que poden provocar la interrupció de l’embaràs… Les dones desobeirem tal com s’ha fet al llarg de la història i, malgrat les prohibicions i les lleis masclistes, continuarem avortant amb els recursos possibles.

També aposteu per la creació de xarxes de dones. Amb quins objectius?

La idea és que aquestes xarxes siguin espais de suport mutu i pràctica política. Existeixen experiències interessants a escala internacional com, per exemple, Women on waves, un grup de dones holandeses que practica avortaments no quirúrgics en aigües internacionals a dones de països amb lleis molt restrictives.

En relació amb el dret al propi cos, també plantegeu la pràctica d’un part no medicalitzat.

Això té relació amb la gestió del nostre cos. Creiem que la medicina ens ha usurpat el control del propi cos i ha creat negocis dels quals no traiem cap rèdit, com pot ser el de la menstruació, l’embaràs o el part. El part, concretament, s’ha medicalitzat fins al punt que es tracta més com una malaltia que no pas com un procés biològic natural i això fa que es perdi molt a nivell d’experiència.

L’avinguda Gaudí de Barcelona és escenari de manifestacions de grups antiavortistes el dia 25 de cada mes. Com combateu aquest discurs contra el dret al propi cos?

Per començar, creiem que aquestes manifestacions no s’haurien de permetre perquè es fan per negar-nos un dret fonamental. El que hem de fer és fer-hi front i denunciar-ho, com es va fer des de la plataforma Fora de les nostres vides, que convocava una contramanifestació cada mes. No és fàcil perquè els poders públics i la policia sempre vénen a intimidar-nos a nosaltres. És important, però, explicar que aquestes persones tenen vincles amb l’extrema dreta espanyolista i s’ha d’evidenciar el seu discurs retrògrada i masclista i combatre’l dia a dia.

VÍCTOR YUSTRES / @VICTORYUS3 | 20/12/2013

directa.cat

Escriu-nos

1 2 3  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS