estelnegre | 26 Juliol, 2013 10:26
Crema Londres a Tarragona (vint-i-tres): «Mirar i veure, el primer pas per aprendre i saber»
Si mai no em
mires mai no em
veuràs. Tot i que potser m'escoltaràs sense
llegir-me, perquè encara no saps braille...
Tu i qualsevol altra que em llegeixi o que et miri ja ho sap que no
saps braille.
Jo tampoc en sé i per aixo només puc llegir
mirant amb els ulls oberts les
lletres ordenades en paraules, amb els ulls nets i sense brosses, nets
i
polits. Obrir els ulls és el primer pas per esdevenir
persona completa tot i
que massa sovint ens els tapem per no fer-nos mal; ho entenc
perfectament
perquè jo també ho he fet. El mal, ja se sap, ens
mena arreu i enlloc,ens porta
a feri inclús sentir de maneres que no reconeixem com a
pòpies però que ho són.
Per a què serveix la por? Doncs bàsicament per
dominar i per dominar-nos encara
una mica més. Perquè és el domini el
seu únic objectiu. El domini total.
I si no em mires
i et mires
amb mirall davant, mai no veuràs la cara que faig ni els
contorns de la meva
persona física, humana i completa. Perquè
són els ulls la part del nostre cos
que ens permet tocar allò que encara no gosem tocar i acudir
al rescat de les
tensions que esdevenen motor i moviment enfora i endins quan
s'alliberen. Allò
a què Orxata al·ludeixen quan afirmen que "he
entrat net i he eixit brut
Si no em mires o
no el mires
o no la mires o bé no ens mirem, per a què tenim
els ulls? Bàsicament per
tapar-nos-els, ja ho sabíem, i ser més
interessants. Ser o fer-nos-els. Ser-ho
tal com deia la seva sogra...
Text: Jordi
Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
***
Crema Londres a Tarragona (vint-i-quatre): «Coll anglès»
...abatoll,
afoll, afoll,
aiguamoll, aiguapoll, alçacoll, alcofoll, anoll, armoll,
atropoll, badoll,
batcoll, batoll, bemoll, bescoll, bocamoll, boll, borboll, broll,
capoll,
carroll, clofoll, coll, coll, coll, Coll de Nargó,
contramoll, corcoll,
corcoll, corfoll, coscoll, crioll, desembroll, doll, embroll, empatoll,
endoll,
enfarfoll, envitricoll, escaldapoll, escorcoll, fardoll, fenoll,
ferroll, foll,
fonoll, forroll...
L'alces com
masteler de
veler que solca la mar gelada que separa illa i continent....
Coll heretat...
altiu
i expectant.
De posar i
treure...
vigorós
i decidit.
De pales
similars...
entusiasta
i mullat.
Separació
intermèdia...
vital
i combatiu.
Sense corbata....
Ras
i del poble
Coll
anglès, coll de vestir
anglès i british clàssic...
...garroll,
gatoll, gatzoll,
genoll, goll, grifoll, grumoll, manoll, matapoll, matoll, moll, moll,
moll,
moll, moll, motroll, patamoll, patoll, penjaroll, penjol, picapoll,
pinoll,
poll, poll, poll, reboll, rebroll, restoll, Ripoll, roll, roll,
romboll,
rostoll, sadoll, serpoll, sobrecoll, soll, soll, sondroll, soroll,
sorramoll,
soroll, sorramoll, taboll, taboll, tabustoll, tapacoll, toll,
torcecoll,
trontoll, ull-de-poll, Vallmoll, xipoll, xoll, xoll, xopoll...
Text: Jordi
Martí
Font; fotografia: Roser Arques Morueta
***
Crema Londres a Tarragona (vint-i-cinc): «Seu del tacte»
Una. I dues. No
tres. Dues
mans i deu dits. Són només mans el que veig i
és amb la imaginació que penso
tota la resta, per refer dins del cervell la resta de tot el cos que
era
aeroport fa unes setmanes i ara és mans. Queda clos el cap,
on mai no podré
entrar, ni al teu, ni al d'altres, ni tan sols a voltes al meu propi. I
això
que és el cap el que em fa humà i la seva forma
(i no vull dir ara sols que
sigui gros el meu, que també...) la que m'identidica i em
dóna les formes
generals del meu lloc en el món. Del teu segur que
també.
Són
només les mans. I una
se'n va cap a aquí i l'altra se'n va capa allà,
fins a l'indret on els dits
petits es toquen gairebé sense saber-ho, de tan poc om els
separa i de tant com
es noten. “De l'home -i de la dona- miro sempre les
mans” canta Raimon al
reproductor de cd. I les miro per veure-hi més
enllà, ja no per les línies sinó
pels sentits, d'un i d'altre, del tercer, quart i cinquè.
Mans soles
recorren el món
de Londres, els mons barcelonins i tarragonins, el món de la
Cava i del Delta
tot. El món a les mans i les mans en el món, com
a indret humà per a la
recerca,
escamot
d'avançada de la
persona,
màxima
expressió del que
tenim fora del cap
i seu del tacte,
del tocar amb
què aprenem
tot el que tenim al voltant
i no ens
conformem només a
veure.
Dues mans i deu
dits.
Text: Jordi
Martí
Font; fotografia: Roser Arques Morueta
« | Juliol 2013 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |