estelnegre | 02 Maig, 2013 08:33
Desenfocada viatges d'incògnit entre
mirades
que no et saben ni et coneixen. Et mous camí d'indrets
ignots i ignorats sense
tenir en compte els renys ni els planys de les velles sàvies
que només et volen
bé. Jo tampoc els hi tinc, ja ho saps. Per això,
però, no viatjo camí d'enlloc,
perquè sóc arreu. Arreus de Reus.
1 de maig, del treball i de qui fa la feina.
Commemoració i lluita diuen les qui calquen paraules i mots
endimoniats, a
Reus, Tarragona, Londres, París. Em miro el
públic que assisteix a la representació
i enmig de totes, també desenfocada, els seus moviments
imperceptibles
esdevenen finestres de plena nit, sense lluna ni sol ni llum ni claror.
Costa
tant que la retina enfoqui allò que no vols veure que val
més no mirar-ho,
desenfocar-ho. I la retina se n'allibera quan se centra en el fons del
vagó, de
les columnes, dels terres mullats.
I no val la pena. El temps se'n va
ràpid i
veloç. I demà farem feina novament mentre les
paraules dites esdevindran no
record sinó oblit. Desenfocada, fosa, fosca, difusa,
esborrada... Oblidar
requereix la intensa intenció de tenir clar que desenfocar
és esborrar el
present i el passat per fer,si ens hi avenim, els futurs possibles i
impossibles. I més quan els futurs no tenen camins
perquè el fang del passat fa
estacar tots els carros que hi volen transitar sigui quin sigui el seu
camí.
Desenfocats. Viatgem sense recança entre records que no volem i ens fan nosa. I els desenfoquem, sí. Desenfoquem-los i -nos també. Ara i aquí.
Text:
Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
« | Maig 2013 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |