estelnegre | 30 Abril, 2013 08:25
estelnegre | 29 Abril, 2013 07:05
estelnegre | 28 Abril, 2013 10:11
Dilluns
29
d'abril de 2013 a les 20.00 hores
Industria
argentina. La fábrica es para los que trabajan
(2012, Itàlia,
dirigida per Ricardo Díaz Iacoponi)
Us hi esperem!
estelnegre | 27 Abril, 2013 09:47
estelnegre | 26 Abril, 2013 07:15
estelnegre | 25 Abril, 2013 08:43
La City
i trenta-dos districtes. Junts i
partint dels límits medievals, per esdevenir avui en dia el
Londres sencer que
xafes i camines, carrers i places, racons i avingudes. I tres
districtes amb
entitat pròpia: un és ciutat (Westminster, on tu
gastes botes) i dos,
districtes reials (Kingston upon Thames i Kensington i Chelsea, on no
vas).
Curiós, no? Tant cagar-se en tot i acaba essent l'edat
mitjana i la casa reial
qui determina encara bona part del que veus... els mots propis, qui
posa els
noms al paisatge de Londres.
És
clar que ser capital d'un imperi on encara
avui no es pon el sol porta coses tan estranyes com aquestes. Com
aquestes i
d'altres, perquè les llengües que sents pel carrer
passen de les tres-centes i
tu amb la teva, català del Delta, tortosí que
diuen els filòlegs t'agradi o no.
Tantes llengües i tantes veus, tantes que podrien arribar a
sumar 14 milions de
persones. T'ho imagines? Te'ls imagines? Jo no, Catorze milions
són molta gent.
Pel capbaix, 24 milions de sabates, per exemple. Una xifra tan gran que
no em
cap al cap. No sé si a tu sí...
Centre
bancari del món també en diuen. Ho
sabies? O sigui que entre aquests 12 milions de persones hi ha un
minigrup,
petitíssim però destacadíssim
també, que es dedica a malmetre la vida de la resta
tant com pot i els deixem. Un minigrup que, per cert, mai no
qualifiquem de
“colla d'assassins” ni de res semblant.
Són “banquers”,
“financers”, “gent
d'ordre” ben vista, aplaudida si calgués i amb un
prestigi social d'aquells a
prova de bomba. Les corbates, ja ho sabem, afavoreixen sempre es
afavorits.
Mentrestant, tu xafes amb les teves botes el carrer i et miren passar els encorbatats. No els de la City, que queden lluny, sinó els altres, els pobrets que volen ser rics i també xafen -sense botes- la resta. Perquè els ho van explicar ben alt i ben clar: si volien destacar calia xafar com més gent millor i tenir així un podi com més alt millor. I des d'ells fins als altres, és la política personal que apliquen. Xafar i rexafar. No amb botes sinó amb pobresa i misèria, amb misèria i rebuig, amb rebuig i exclusió, amb exclusió i mort. Brillen molt les teves botes, dignes brillen perquè no estan brutes de sang. Perquè no xafen ningú, només asfalt, camins i pedres. I amb això n'hi ha prou. Al centre financer de l'univers humà. A la City i a trenta-dos districtes. A tot Londres. Al món.
Text:
Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
estelnegre | 24 Abril, 2013 15:48
estelnegre | 24 Abril, 2013 09:26
estelnegre | 23 Abril, 2013 08:00
estelnegre | 22 Abril, 2013 09:08
« | Abril 2013 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |