estelnegre | 11 Març, 2013 12:04
Vivim un temps
de
mobilització social. Moltes vegades aquesta té un
tint ciutadanista i
socialdemòcrata, altres vegades la reivindicació
cerca les solucions a l'Estat
o a un nou Estat. Però per molta gent que cerca un canvi
social, aquests no són
camins vàlids sinó com a mínim una
equivocació. La necessitat de crear un espai
comú i autònom de reivindicació i
lluita –un espai que fins ara no existia–,
que reclamés l'autogestió de totes les facetes de
la nostra vida com a única
sortida a les problemàtiques del món actual va
dur al procés de creació de la
Coordinadora Llibertària de
Mallorca (CLM).
Ara quasi
farà un any, s'encetà
a Cura un procés assembleari que tenia com a objectiu crear
una coordinació
tangible entre els diferents col·lectius i iniciatives de
caire llibertari a l'illa.
En ell participaren diferents col·lectius del moviment i
també persones a títol
individual. Aquella primera trobada va servir per tenir un primer
contacte i
tot seguit ja sorgiren els primers debats. Debats que s'han hagut
d'organitzar
en diverses reunions durant aquest any passat i a elles s'han anat
resolent els
diferents punts més importants, entre d'altres: com s'havia
d'estructurar la
coordinació, com havia de funcionar a la
pràctica, quins objectius havia de
tenir a curt i llarg termini i d'altres qüestions
relacionades. L'activitat, al
seu ritme, va per bon camí, i ara per ara algunes de les
iniciatives proposades
ja s'estan duent a terme, com per exemple la creació d'una
caixa de resistència
conjunta.
Ara,
després de tot aquest
procés d'estructuració orgànica, ha
arribat l'hora de què aquesta coordinació
de l'acció llibertària es doni a
conèixer. Per això, la CLM ha organitzat per
dia 15 de març, al local de l'Ecoxarxa a Ciutat, la seva
presentació pública i
així animar a més companys i companyes a
participar-hi. Aquest consistirà en
una breu presentació de la Coordinadora, seguida d'un debat
sobre el moviment
llibertari mallorquí a l'actualitat i el seu futur.
A
continuació, com avanç de
l'acte de divendres, aquí teniu un breu resum dels acords
que la CLM ha
publicat a mode d'estatuts.
La primera cosa
que queda
patent a la CLM és la seva heterogeneïtat. No es
contempla l'anarquisme com un
ideari prefixat, sinó que més aviat es veu com
unes pràctiques comunes
antiautoritàries i assembleàries que aspiren a
una transformació social
emancipadora. Per això, la Coordinadora no pretén
ser una organització
centralitzadora, sinó una xarxa de projectes, iniciatives i
persones que sumen
esforços amb uns objectius consensuats.
Entre aquestes
fites podem
destacar les següents: la creació d'una caixa de
resistència per fer front a
eventuals cops repressius, el recolzament a projectes autogestionaris
que
inventin una societat paral·lela i autònoma a la
societat mercantil, la creació
de xarxes de comunicació alienes als massmedia,
l'organització d'actes culturals i polítics, i la
convocatòria de
manifestacions o diferents jornades de lluita. Tot plegat, amb la
intenció de
què a la llarga serveixi per anar creixent com a moviment i
de mica en mica
tenir més presència al carrer i capacitat per
enfrontar-se al poder en petites
batalles.
Tot i que no es
concebi el
pensament llibertari com un cos unificat i immòbil, en els
acords de la
Coordinadora hi ha disposts una sèrie de principis que
dibuixen les seves bases
ideològiques.
Es practica
l'assemblearisme
horitzontal perquè es creu que ha de ser la forma en com una
societat lliure s'ha
d'organitzar, per tant no es contemplen els privilegis entre les
companyes, i
els càrrecs són rotatius per evitar
l'acumulació de poder. Es treballa en pro
de l'autogestió dels projectes, i per tant no s'accepten les
subvencions
estatals, ni la col·laboració amb entitats
bancàries. Des de la CLM també es
promou la subversió, la desobediència i
l'acció directa com a eines de lluita
legítimes. Es rebutgen frontalment les organitzacions
militaristes i la guerra,
així com també la societat patriarcal.
També, en tots els actes organitzats per
la Coordinadora els menjars seran vegetarians i el català
serà la llengua
vehicular, sense cap ànim d'excloure ningú,
sinó amb la intenció de defensar la
llengua pròpia.
Per acabar,
explicarem el
funcionament de la Coordinadora de forma més concreta.
L'activitat s'articula
al voltant de les assemblees trimestrals, a no ser que es convoquin
trobades
extraordinàries. A aquestes reunions poden participar tant
col·lectius com
individualitats. Respecte als col·lectius, aquests han
d'estar d'acord amb els
consensos que regulen l'activitat de la CLM. Respecte a les persones
que
participin a títol individual, aquestes no poden bloquejar
consensos generals.
De totes formes sí que poden argumentar les seves opinions
fins al final del
debat per tal de convèncer al personal. Finalment
és important saber que les
assemblees se celebren cada vegada a un indret diferent de Mallorca,
amb la
intenció d'afavorir la descentralització de
Ciutat dels moviments socials.
Mallorca,
març de
2013
Secretariat de la
estelnegre | 10 Març, 2013 00:08
estelnegre | 09 Març, 2013 13:51
estelnegre | 08 Març, 2013 11:25
estelnegre | 08 Març, 2013 11:24
estelnegre | 07 Març, 2013 07:35
Lo
món no és quadrat. Ni ple de quadrets. Ja
ho sabem, malgrat la foto. Ni a Londres, ni a la Cava, ni enlloc.
Sí, és clar
que com a tal ens el volen vendre però la mateixa
intenció de vendre'ns-el ja
no ens fa ni por, sinó que ens provoca fàstics.
Així el voldrien, quadrat i ben
embolicat, fàcilment convertible en mercaderia que es
pogués canviar per diners
metàl·lics o, més encara, per diners
de plàstic, d'aquests que no es toquen i
el rastre dels quals només podem seguir per pantalles
digitals.
Lo
món no és quadrat, ni fet de quadrats, ni
tan sols cubista, però sovint també nosaltres que
ho tenim tan clar ens el
mirem com si ho fos. Tenim poca imaginació, que deia Potato
quan ens anomenava
«la classe obrera» que som, és clar. I
en tenim tan poca que repetim els límits
que ens posen tan de dia com de nit. Límits
increïbles, petits, minúsculs...,
quan assumim que no podem, que la nostra migrada imaginació
viu en un tancat
com si fos una vaca, o un bou. Allà, hi pastura i no gosa
pensar, ni dir, ni fer
que fem. El nostre cos, totalment reduït a l'espai de les
quatre parets que ens
han construït dins del cap.
I de
cop, un dia o una nit, deixem de fer-los
cas. I no atenem els telèfons, no caminem pels carrers sense
direcció sinó amb
tota la intenció, no prenem autopistes sinó
dreceres ignotes, no riem com a
ximples sinó que dibuixem somriures plaents. Esdevenim
feliços com anissos
perquè finalment ens hem negat a acatar més
ordres, que ens en dictin més.
Assumim que no és només negant que ens
construïm i deixem d'odiar per passar a
estimar, per estimar-nos.
Ara ja no ens cal semblar res que no siguem. Ja no tenim la impressió d'estar fent-ho malament i la seguretat esdevé la nostra eina bàsica. Segures i segurs, sense por. Hem desaprès a tancar la vida en cledes geomètriques concretes i hem esdevingut l'únic límit possible, aquell que nosaltres mateixes ens posem i que sempre serà mòbil.
Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
estelnegre | 06 Març, 2013 09:21
M'imagino
el viatge a Rochdale del Josep Maria
Rendé, Rendé i Ventosa, des de l'Espluga de
Francolí, als Països Catalans. I me
l'imagino perquè mai no va passar, tot el contrari,
més que els cossos van ser
les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la
Conca de Barberà i
van fer possible que allà es fundés un celler
cooperatiu com ja havia passat a
Barberà de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix
camí que, desobeint
les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes de les
normes
i els «estatuts», van fundar els anarquistes del
Priorat a cada un dels pobles
on es van poder organitzar, que van ser molts.
Era a
Rochdale, el 1844, quan un grup d'obrers
majoritàriament teixidors, però no
només, van crear, el 24 d'octubre, el primer
Magatzem Cooperatiu de la ciutat i de la resta del món. Era
un fet absolutament
local però va esdevenir universal en no res. Eren
vint-i-vuit teixidors, i
d'altres sense feina aturats o com a conseqüència
d'haver participar en
diverses vagues, i van aportar 28 penics cadascun. Ells van escriure la
Carta
dels principis de Rochdale que a mi sempre m'ha semblat
magnífica, sobretot en
el punt que diu que la cooperativa «no tractarà
amb dropos», un punt que amb el
temps va desaparèixer. Aquesta regles van esdevenir el
corpus normatiu bàsic de
les cooperatives del segle XIX i totes elles comencen amb una que diu
que “La
cooperació completa l'economia política en
organitzar la distribució de la
riquesa”. La distribució de la riquesa..., aquest
és el centre de la qüestió,
aquest i que la cooperativa “significa la responsabilitat
personal, la
iniciativa personal i la participació es aquest prestigi que
el treball i el
pensament saben conquerir.” Les normes, segons Albert
Pérez a Cooperativisme,
es podien resumir en uns
punts que feien referència a la intervenció
democràtica dels associats i la
seva lliure adhesió, la distribució dels
remanents segons l'ús que cada
associat ha fet dels serveis de la cooperativa, l'interès
limitat al capital,
al qual només se li reconeix un interès fix i
petit ja que es lloga com a eina
de treball, la neutralitat política i religiosa, les vendes
al comptat i
l'ensenyament sobretot de la mateixa cooperació.
Les
regles de Rochdale van ser revisades el
1937 per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i
adequades, en la seva
redacció sobretot, el 1966. Les actuals normes
internacionals del
cooperativisme, però, són producte d'una darrera
adequació feta en el marc d'un
Congrés de l'ACI realitzat a Manchester el 1995 i inclouen
l'autonomia i
independència de les cooperatives com a centre de la seva
existència.
Randé i Ventosa era un ric ben allunyat dels nostres preceptes de repartiment del treball i la riquesa. I molt probablement mai no va anar a Rochdale, tot i que podria haver-hi anat. De fet tot això no importa massa. Tampoc hi va anar Joaquim Llorens Abelló i no deixa de ser, per això, un dels més importants anarquistes i cooperativistes del Priorat. El que de veritat importa són els valors que el cooperativisme defensava i defensa, els que fomenta i els que promou. I aquests no són altres que l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la igualtat, l'equitat, la solidaritat, l'honestedat, la transparència i la responsabilitat social.
estelnegre | 05 Març, 2013 16:45
estelnegre | 04 Març, 2013 05:42
Aquesta campanya de cofinançament a verkami és una iniciativa col·lectiva impulsada pel grup de suport a Enric Duran, en el marc de la Revolució Integral , per finançar una estructura organitzativa de protecció per a que cap persona desobedient vagi mai a la presó.
Què volem fer?
Els recursos d'aquesta campanya aniran destinats a cobrir les necessitats logístiques específiques d'aquesta iniciativa durant la fase inicial del projecte, etapa clau per al procés, doncs s'establiran els fonaments que permetran que la seva estructura organitzativa s'estengui progressivament. Més enllà d'aquesta campanya, i d'acord amb la dimensió dels objectius d'aquest projecte, les vies de finançament es diversificaran.
Perquè donar suport?
Donat que cada vegada s'està fent més arriscat defensar la llibertat d'expressió i el bé comú, es fan necessàries noves estructures autogestionades de protecció, que siguin capaces de fer-nos invisibles davant dels sistemes de control del poder en les seves diverses cares.
Vegeu tota la informació de la campanya >> Campanya cofinançament a Verkami
Més informació >> enricduran.catestelnegre | 03 Març, 2013 10:56
El 25 de
març de 1911 moriren 146
treballadores i 71 en resultaren ferides a causa d'un incendi ocorregut
en un
fàbrica tèxtil de Nova York. Aquest fet
desencadenà la protesta contra la
situació de precarietat laboral en què estaven
sotmeses les treballadores.
La
protesta s'estengué per distints països i a
partir d'aquí es prengué consciència
de la lluita en favor dels drets de la
dona treballadora, és per això que a partir
d'aquest succés tràgic es
començà a
commemorar el 8 de març com a dia internacional de la dona.
Però
cal dir que ja feia anys, des de mitjan
segle XIX, que les dones lluitaven
i
reivindicaven els seus drets laborals i socials. De la mateixa manera
que a la
resta del món, a Mallorca començaren a deixar-se
sentir veus rebels contra l'opressió
per partida doble a la qual estaven exposades. Per una banda,
l'opressió que
patien al treball. De la mateixa manera que els seus companys, aquestes
dones
estaven explotades amb uns sous miserables –afegint que les
dones guanyaven un
terç manco respecte al salari de l'home-, treballaven 14
hores o més, habitaven
a habitatges insalubres les quals molts cops no podien pagar...
Així, els
obrers i obreres d'aquella època també es veien
obligats a enviar als seus
fills a treballar des de ben prest a les fàbriques. A
més, estaven exposats a
patir accidents laborals que els podien deixar inutilitzats per tota la
vida i
enfonsats a viure en la misèria absoluta. De fet, a
Mallorca, quan es crearen
les primeres grans indústries
a la
perifèria de Ciutat, eren nombrosos els casos d'accidents
laborals que
apareixien publicats a la premsa.
Per
altra banda, pel fet de néixer dona
romanien al llarg de la seva vida supeditades primer al seu pare
–cap
indiscutible de la família– i després
al seu marit. Davant
aquest futur negre que els esperava,
començaren a sorgir a Mallorca les primeres veus en contra
del patriarcat així
com també en contra de les condicions laborals i de vida a
les quals es veien
sotmeses.
D'aquestes
dones poca cosa se'n sap. La
història ha estat escrita des del poder, de manera que la
història de les
classes populars i obreres que lluitaren precisament contra el poder
han estat
silenciades durant molt de temps i en conseqüència
també la història de les
dones. Però foren moltes les dones i també homes
que lluitaren en favor de la
igualtat i més en general de l'emancipació social
i destrucció del capitalisme.
Aquestes
primeres obreristes de mitjan segle
XIX romperen amb els esquemes tradicionals
d'«àngel de la llar» dissenyat per
la dona d'aquella època i que encara avui patim. En un
món d'homes sortiren a
la tribuna, al carrer, organitzaren a les dones de les
fàbriques, etc. Totes
elles, s'havien format als cercles i ateneus lliurepensadors,
republicans,
anticlericals, anarquistes, etc. que començaren a fer la
seva irrupció dins la
societat mallorquina del segle XIX. Les pàgines dels diaris
d'aquella època ens
parlen de la participació d'aquestes dones en la vida
pública: participaven a
les manifestacions, a les vagues, llegien discursos de propaganda als
seus
locals, acudien a les escoles obreristes, etc. A més, van
tenir un paper molt
destacat en la lluita contra les quintes: les mares, germanes, esposes
veien
com els homes de casa seva partien a la guerra, una guerra de la qual
probablement no tornarien i amb què res tenien a veure. Les
quintes eren un
sistema de selecció dels joves que havien d'anar a fer el
servei militar. Un
sistema injust del qual les classes benestants se'n podien lliurar
pagant una
quantitat econòmica que no estava a l'abast de les butxaques
dels obrers, que
no els quedava més remei que partir al front de guerra.
La
lluita d'aquestes dones s'encaminà sobretot
a criticar el fanatisme de l'església catòlica.
Dones com Magdalena Bonet
-republicana intransigent, que predicà des de la tribuna i
escrigué en els
periòdics republicans i obreristes de l'època- no
es cansaren de demostrar com
l'església era la culpable de la ignorància que
patien les dones.
Un altre
protagonista fou el col·lectiu d'obreres
costureres la «Virtud Social». Societat creada el
1870 i que abraçà les idees
de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) de Marx
i Bakunin. Elles
reivindicaren millores laborals i socials, feren vagues i treballaren
juntament
amb els seus companys per escampar l'idea de la Revolució
Social. En total
foren una seixantena les dones que participaren dintre de la
«Virtud Social»:
una societat exclusivament femenina. D'aquí en destaca la
presidenta Josefa
Sánchez i altres com Francisca Vidal. Aquestes primeres
obreristes mallorquines
no estaven exemptes del que passava a la resta del món, ja
als anys
revolucionaris del Sexenni Democràtic (1868-1874) estaven
dins l'òrbita més
combativa, en deixaren constància les companyes
internacionalistes de Madrid
quan digueren que les mallorquines eren unes de les més ben
organitzades i que
més treballaven per l'emancipació de la classe
obrera juntament amb les
catalanes i saragossanes. Tenien contactes amb les grans
revolucionaries del
moment: Modesta Periu, Narcisa de la Paz, Consuelo Aragon, Amalia
Domingo
Soler, etc. Per això no ha d'estranyar que anys
després siguin les mallorquines
les que organitzin el Primer Congrés Femení
Nacional (1883), congrés que l'Església
mallorquina va aconseguir suspendre.
Ja per
acabar, només dir que fa un parell d'anys
es van començar a recuperar biografies de dones que
tingueren un paper destacat
dins la Segona República com el cas de les Roges del
Molinar, entre elles
Aurora Picornell, Matilde Landa –empresonada a
Palma–, etc. Coneixem una mica
també a les socialistes de Capdepera, la memòria
de republicanes i també d'algunes
llibertàries com Agnès Salvà que
escamparen la flama anarquista a través dels
ateneus organitzats durant la República. Però
encara ens manca molt per
conèixer.
Si la
història de les veus femenines rebels de
la Segona República fou esborrada, més esborrada
roman la història d'aquestes
primeres dones que reivindicaren millores socials i
econòmiques i que somiaven
en la transformació radical de la societat i sortiren per
primer cop al carrer
per fer-la possible. Potser sigui perquè no eren nobles,
monges, beates,
santes, esposes de militars o burgeses caritatives, és a
dir, no són el que el
poder ha considerat i considera dignes de ser filles
il·lustres de Mallorca o a
qui fer honor amb un nom de carrer o escola pública. Potser
perquè foren les
primeres dones que tant molestaren als sectors benestants: la noblesa
terratinent, la burgesia capitalista, el clergat de la casulla d'or i
de la
panxa plena, etc.
Recuperar
la història de les esclaves de la societat
és necessari, gairebé imprescindible, per
entendre qui som i com avançar cap a
l'emancipació definitiva dels homes i les dones.
Catalina Martorell
Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats»
« | Març 2013 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |