Administrar

Festa dels Joves del GOB (27-12-12)

estelnegre | 21 Desembre, 2012 10:51

Festa dels Joves del GOB (27-12-12)
Festa dels Joves del GOB (27-12-12)
---

---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Corrupciˇ a Palma

estelnegre | 20 Desembre, 2012 07:40

Corrupció a Palma

---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Cessem la intervenciˇ polÝtica i ens focalitzem en la formaciˇ, la reflexiˇ i la refundaciˇ durant un any

estelnegre | 19 Desembre, 2012 12:05


Comunicat del GADI Catalunya

Introducció

Des del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de Catalunya sempre hem entès la política com una dimensió fonamental de l'existència humana. Aquesta dimensió fa referència a l'activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre els assumptes de l'esfera pública. La política, així doncs, és una qüestió que ens incumbeix i afecta a tots i totes: és la forma com ens organitzem i el rumb que prenem com a societat. L'activitat política del GADI Catalunya, en els seus dos anys i mig d'existència, ha consistit en la promoció del projecte de la Democràcia Inclusiva a través de la creació de processos de reflexió, estudi, deliberació i debat. El nostre objectiu últim ha estat catalitzar un moviment emancipador de transició cap a una nova societat basada en la democràcia directa, la democràcia econòmica, la democràcia social i la democràcia ecològica. Pensem que és absolutament necessari i desitjable seguir desenvolupant aquesta tasca. Tanmateix, després d'una sèrie d'intercanvis amb la Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva i d'uns mesos de reflexió i deliberació, trobem convenient cessar la nostra intervenció política com a grup durant un cert temps, i deixar de promoure la creació d'un nou moviment alliberador en base al projecte de la Democràcia Inclusiva. En aquest comunicat expliquem els motius que ens porten a aquesta decisió així com la forma que adoptarà la nostra activitat durant el pròxim any.

Dues concepcions incompatibles i inconciliables

La decisió que anunciem a través d'aquest comunicat es deu que en els darrers mesos ens hem adonat que la concepció del projecte de la Democràcia Inclusiva en què creiem, aquella que des del GADI Catalunya sempre hem sostingut i promogut, difereix substancialment, pel que fa a algunes qüestions fonamentals, de la concepció que preconitza la Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva (1), fins al punt que resulten ser concepcions incompatibles i inconciliables.

Des que ens vam constituir com a GADI Catalunya hem entès la Democràcia Inclusiva com un projecte polític definit a través d'unes directrius generals que marquen el seu caràcter emancipador, transicional i antisistèmic. Considerem que aquestes directrius es troben expressades en les deu tesis del document Els Nostres Objectius” (2), les quals considerem que són els fonaments que necessàriament tot grup i activista de Democràcia Inclusiva del món hauria de sostenir, promoure i aplicar. En altres paraules, per a nosaltres, aquest document és el mínim comú denominador compartit per tot activista i grup de Democràcia Inclusiva, allò que defineix les bases del projecte polític i el moviment emancipador que promovem. Per a nosaltres, el fet que siguin directrius generals no és obstacle perquè delimitin unes idees fonamentals en base a les quals crear un nou moviment polític clarament definit i completament distingit d'altres plantejaments.

Aquestes directrius generals es troben ampliades i justificades en el llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” (Takis Fotopoulos, 1997) així com en moltes altres publicacions. Sempre hem entès que, si bé és d'esperar que generalment els grups i activistes de Democràcia Inclusiva tinguin visions idèntiques o molt similars sobre diverses qüestions específiques i que comparteixin molts dels anàlisis exposats en els articles de Takis Fotopoulos i d'altres companys/es, més enllà de les directrius generals necessàriament compartides, poden aparèixer diferències analítiques, teòriques o estratègiques entre diversos Grups o Organitzacions de Democràcia Inclusiva d'arreu del món o entre membres d'un mateix Grup o Organització. Considerem que aquestes possibles diferències d'opinió sobre assumptes concrets no suposen cap problema. En poques paraules, en la nostra concepció no és necessari que tots els grups i activistes de Democràcia Inclusiva promoguin exactament la mateixa visió sobre cada assumpte concret.

En canvi, pels membres de l'actual Xarxa Internacional, tot allò que es publica a la Revista Internacional de Democràcia Inclusiva (3) passa a ser definitori del projecte de la Democràcia Inclusiva i, per tant, esdevé la interpretació o estratègia que tot activista de Democràcia Inclusiva ha de sostenir. En les seves pròpies paraules: “Quan un s'adhereix a la Xarxa Internacional ell/a explícita o implícitament està d'acord que el llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” i les subseqüents publicacions publicades a la Revista Internacional per part dels membres del Comitè Editorial i altres membres de la Xarxa Internacional, efectivament expressen una versió autoritativa del projecte de la Democràcia Inclusiva, ja que la Revista Internacional és EL òrgan teòric del projecte de la Democràcia Inclusiva” (4). A més, tal com ens han fet saber en diverses ocasions, segons la seva concepció, si es dóna el cas que un grup o activista de Democràcia Inclusiva preconitza una visió alternativa o contrària a la publicada a la Revista Internacional sobre algun assumpte concret, aquest grup o activista podria ser expulsat de la Xarxa ja que podria estar “desvirtuant” i “distorsionant” el projecte de la Democràcia Inclusiva.

Des del GADI Catalunya ens sembla que la concepció que preconitzen els diversos components de la Xarxa Internacional és clarament antidemocràtica i completament inconvenient. En primer lloc, és antidemocràtica perquè conculca la llibertat d'expressió dels activistes del moviment: un cop està establerta la visió “correcta” sobre un assumpte, la Xarxa Internacional no permet que un activista o grup sostingui públicament una visió contrària o alternativa. En segon lloc, els continguts que es publiquen a la Revista Internacional no són decidits democràticament (5) i, per tant, la definició del projecte que es produeix per aquesta via tampoc ho és. Els continguts de la revista internacional són decidits exclusivament per un comitè editorial que no ha estat designat ni és supervisat pel conjunt de membres de la Xarxa Internacional. Tanmateix, encara que s'establís un procediment i estructura democràtics per decidir els continguts de la Revista Internacional, considerem que la concepció esmentada continuaria essent inconvenient perquè obstaculitza seriosament i, molt probablement, impossibilita completament, la creació d'un moviment mundial massiu cap a una Democràcia Inclusiva. La creació d'un moviment així només es pot escometre partint d'unes bases fonamentals i directrius generals, entenent que tot allò que vagi més enllà d'aquestes està sempre obert a la deliberació i debat entre els activistes del moviment i que es pot donar el cas que diversos grups i activistes del moviment sostinguin opinions diferents sobre qüestions concretes, sense que això suposi un problema per a la unitat del moviment. Pensem que d'aquesta manera sí que podem crear un moviment realment massiu, integrador, viu i obert. La concepció oposada, la que sostenen els membres de la Xarxa Internacional, ens sembla que resulta nocivament restrictiva, indesitjablement excloent i summament apaivagadora del pensament col·lectiu així com de l'experimentació transformadora. Pretendre establir una única visió “correcta” sobre cada assumpte específic i pretendre que els activistes del moviment no poden qüestionar-la públicament ni promoure'n una d'alternativa no només significa anul·lar el dret bàsic de lliure expressió sinó també tallar les ales al potencial sorgiment d'un moviment massiu de Democràcia Inclusiva, relegant eternament aquest projecte polític a l'àmbit merament teòric.

Per a nosaltres, l'obra de Takis Fotopulos, d'una banda, i el moviment de la Democràcia Inclusiva, per l'altra, haurien de ser dues coses estretament relacionades però clarament diferenciades. Entenem, doncs, que caldria traçar una clara distinció entre el projecte de la Democràcia Inclusiva (com hem dit, definit al document “Els nostres objectius”) i les opinions, propostes i justificacions relacionades amb aquest projecte i moviment polític, siguin exposades per Takis Fotopoulos o per qualsevol altra persona. En aquest sentit, pensem que la Revista Internacional hauria de ser un òrgan de difusió d'idees i d'opinions relacionades amb la Democràcia Inclusiva arreu del món, però en cap cas els articles que s'hi publiquen haurien de revestir un caràcter vinculant pels grups de Democràcia Inclusiva d'arreu ni passar a ser definitoris d'aquest projecte/moviment.

En concordança amb el que hem expressat, des del GADI Catalunya pensem que la funció de la Xarxa Internacional hauria de consistir en establir formes de cooperació internacional per a la promoció i difusió de la Democràcia Inclusiva en l'àmbit planetari, catalitzant i facilitant la creació i coordinació del moviment arreu del món. Com hem dit abans, no pensem que la funció de la Xarxa Internacional sigui decidir i/o controlar l'estratègia i el discurs dels grups i organitzacions de diferents regions, tal com pretenen els components de la Xarxa Internacional. Naturalment, si es trobés convenient, la Xarxa Internacional podria emetre recomanacions així com, si fos necessari, denunciar i/o expulsar grups que realment contravinguin de forma flagrant les directrius generals definides al document “Els nostres objectius”. Però, segons la nostra concepció, en cap cas una Xarxa Internacional hauria d'emetre resolucions obligatòries per als grups sobre assumptes discursius i estratègics concrets.

Finalment, no podem deixar d'esmentar que lamentablement ens hem trobat amb actituds summament negatives i antidemocràtiques en el si de la Xarxa Internacional. Considerem que aquestes actituds són antagòniques als valors que promovem.

En resum, entre el GADI Catalunya i els membres de la Xarxa Internacional existeixen desacords crucials i fonamentals en la concepció del projecte de la Democràcia Inclusiva així com en la concepció del funcionament, funcions, actituds i estructura que hauria d'adoptar una Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva. Aquests desacords ens porten a deixar d'adherir-nos al projecte de la Democràcia Inclusiva i aturar temporalment la nostra acció política i entrar en un període de reflexió i replantejament.

Deixem d'adherir-nos a la Democràcia Inclusiva

Davant la situació que hem descrit en l'apartat anterior, podríem seguir promovent la Democràcia Inclusiva segons la nostra concepció, distingint-nos de la preconitzada per la Xarxa Internacional, malgrat que, en fer-ho, aquesta ens condemnaria públicament per “desvirtuar” i “distorsionar” el projecte de la Democràcia Inclusiva, com ja ens han anunciat els seus membres. Atès que seguim creient que les idees fonamentals del projecte de la Democràcia Inclusiva -concebut de la manera que hem defensat en l'apartat anterior- són extremadament vàlides i importants per construir un nou moviment alliberador, aquesta seria una opció plausible. Tanmateix, atès que aquesta opció implicaria encetar una disputa pública prolongada i irresoluble, pensem que probablement podem trobar una solució millor. Una disputa així generaria confusió, perplexitat i desafecció entre les persones interessades en els nostres plantejaments i soscavaria substancialment el nostre potencial transformador. Arrossegaríem constantment la xacra del conflicte i la divisió. Sempre hauríem d'explicar que la Xarxa Internacional sosté una concepció de la Democràcia Inclusiva que ens sembla equivocada, incoherent i contraproduent i que els seus membres tenen una actitud que trobem molt negativa. En poques paraules, seguir promovent els nostres plantejaments sota el nom de Democràcia Inclusiva seria esforçar-nos per crear un moviment emancipador partint de les males bases que suposen aquests desacords fonamentals amb el fundador del projecte i amb els actuals membres de la Xarxa Internacional, amb la consegüent divisió en dos faccions enemistades però designades per un mateix nom. Per això, trobem preferible cessar temporalment la nostra acció política i entrar en un període de reflexió, formació i replantejament del qual, de ben segur, n'obtindrem fruits molt positius. En correspondència amb aquest canvi substancial en la idiosincràsia i l'activitat del nostre grup, canviem també el nostre nom, i esdevenim un Grup de Reflexió per l'Autonomia (GRA).

Un any per a la reflexió, la formació i el replantejament

En aquests temps de decadència sistèmica en què vivim, alhora que la credibilitat del vell sistema de dominació cau en picat, cada cop més persones despertem políticament i comencem a esbossar un nou edifici social realment democràtic i ecològic. En aquests moments, l'acció política lúcida i decidida resulta crucial. Tanmateix, per dur a terme una acció política així, per escometre correctament la difícil reconstrucció democràtica de la societat, necessitem urgentment, abans que res, afinar les nostres idees, enfortir les nostres capacitats, millorar la nostra organització i desenvolupar unes bases ideològiques i estratègiques realment radicals, emancipadores, aglutinadores i multidimensionals. A tot això ens dedicarem en el Grup de Reflexió per a l'Autonomia durant el pròxim any. En altres paraules, ens prenem una pausa en la nostra acció política no només per la necessitat de distingir-nos de la concepció de la Democràcia Inclusiva que preconitza la Xarxa Internacional sinó que aprofitarem aquesta necessitat com a una oportunitat per millorar-nos, consolidar-nos, desenvolupar-nos i enfortir-nos. A la tardor del 2013 reprendrem l'acció política, presumiblement, amb energies redoblades i idees renovades. Per estar informats al respecte podeu suscriure-us al butlletí.



GADI Catalunya / GRA
Novembre de 2012


NOTES

1- El GADI Catalunya, els membres del qual formaven una part important de la Xarxa Internacional per la Democràcia Inclusiva, en van anunciar la seva sortida el gener de 2012. D'ara endavant, per referir-nos a aquesta xarxa emprarem l'expressió “Xarxa Internacional”.
2- Aquest document es pot trobar en català i castellà a l'apartat “Projecte” de la secció “documents” de la pàgina www.democraciainclusiva.org
3 – La International Journal of Inclusive Democracy es publica aproximadament cada quatre mesos en forma digital a través del web www.inclusivedemocracy.org/journal. D'ara endavant, per referir-nos a aquesta revista emprarem l'expressió “Revista Internacional”.
4- Fragment extret de la seva darrera missiva al GADI Catalunya, datada del 1 d'agost del 2012.
5- Els continguts de la Revista Internacional són establerts per un Comitè Editorial que no ha estat designat ni és supervisat pel conjunt de membres de la Xarxa Internacional.

Ateneu Llibertari Estel Negre

Una proposta simple, per˛ efectiva...

estelnegre | 18 Desembre, 2012 15:51

Una proposta simple, però efectiva...

Fem un propòsit per a aquest Nadal: si encara tenim ànims i situació econòmica com per a  fer regals, comprem-los a les petites empreses i als autònoms. A la veïnada que ven per catàleg o per Internet, a l'artesana que fa bijuteria, a l'amiga que té una botiga al barri, al pastisser que fa uns torrons artesanals, a l'home que té un lloc al mercat... Facem que els doblers arribin a persones comuns i no a les grans multinacionals. Així hi haurà més gent que tindrà un millor Nadal. Si et sembla una bona idea, còpia i enganxa això. Donem suport a la nostra gent.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Campanya contra les juguetes bŔlĚliques i sexistes (21 i 22 de desembre)

estelnegre | 17 Desembre, 2012 21:14

Campanya contra les juguetes bèl·liques i sexistes (21 i 22 de desembre)
Campanya contra les juguetes bèl·liques i sexistes (21 i 22 de desembre)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Presentaciˇ de la źPlataforma Mallorca Fora Por╗ (19-12-12)

estelnegre | 16 Desembre, 2012 18:56

Presentació de la «Plataforma Mallorca Fora Por» (19-12-12)

En aquest intent per part dels governs neoliberals de fer callar al poble, reprimint, manipulant, intentant reduir-lo a una manada de zombis al seu servei i al del seu capital, el poble rep de per tot.

Això ha provocat un moviment i una transformació de la consciència col·lectiva, fent esclatar, com a bona anyada d'esclatasangs, un munt de col·lectius que ens esforcem per alliberar-nos de les feixugues cadenes i per construir un espai on broti un món amb justícia social i harmònicament equilibrat.

Col·lectius i persones de tota l’illa hem creat la Plataforma Mallorca Fora Por, mitjançant la qual estem preparant diferents accions. El proper dimecres 19 de desembre a les 11.30 hores farem la presentació a la premsa de la Plataforma Mallorca Fora Por, davant la Delegació de Govern. Si pots i vols acompanyar-nos, el teu suport serà molt valuós.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Concentraciˇ de protesta contra el projecte de pressuposts de la CAIB (18-12-12)

estelnegre | 15 Desembre, 2012 16:44

Concentració de protesta contra el projecte de pressuposts de la CAIB (18-12-12)
Concentració de protesta contra el projecte de pressuposts de la CAIB (18-12-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Puntualitzacions crÝtiques sobre lĺindependentisme des dĺun punt de vista llibertari

estelnegre | 14 Desembre, 2012 10:37

Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari

Durant aquests darrers mesos ha estat notícia en els mitjans alternatius, la possible independència de Catalunya i la presentació de les CUP a les eleccions al parlament de Catalunya, on finalment ha aconseguit tres escons. Aquests esdeveniments han generat molt de debat, però creim que encara, des d’un punt de vista llibertari, no s’ha realitzat una bona crítica a l’independentisme. Amb aquest escrit posam una primera pedra.

La independència del Principat

La primera reflexió que farem serà sobre el procés “en marxa” d’independència de Catalunya. Trobam que d’aquest s’ha parlat molt aviat i no s’ha valorat que en cas de produir-se, seria mitjançant un llarg procés (primer aconseguir el dret a decidir i llavors aconseguir una majoria legítima en el referèndum), el qual constantment seria sabotejat per l’Estat espanyol i tota la seva caverna mediàtica. També hauria de tenir el consentiment del poder econòmic català i de les institucions europees, fet bastant difícil. Així les coses, pensam que veure una Catalunya independent encara està en l’horitzó.

Així mateix, des d’un punt de vista anticapitalista i antiautoritari, què representaria per la revolució social una Catalunya independent? Pensam que, apart de deslligar-nos del ranci Estat espanyol (que segur ja faria contents a molts), res diferent a la política convencional d’un Estat d’Europa. La repressió dels Felip Puig i l’explotació dels Xavier Sala i Martín seguiria. Això sí, tendríem la llengua fortament custodiada per les autoritats del nou Estat, vetllant per la seva “puresa” i projecció internacional. I segurament, també hi hauria unes fortes ajudes institucionals als esdeveniments culturals. En conclusió, tendríem que la cultura, en la seva quasi totalitat, estaria controlada per l’Estat, per un reducte petit, elitista i segurament autoritari de persones.

Trobam que la cultura l’ha de crear el poble i no les institucions, ni les multinacionals, ni les agències culturals vàries, sinó, la cultura no és més que adoctrinament i entreteniment de masses, com comprovam avui dia.

L’independentisme anticapitalista

Respectam molt l’acció de l’Esquerra Independentista (EI), i sabem que en ella hi ha gent vertaderament revolucionària, però així i tot, mai podrem compartir les línies principals dels seus objectius i, ara, després d’haver aconseguit representació parlamentària, part dels seus mitjans.

Hem de dir que el que més ens desagrada de l’EI és el seu objectiu de “construcció nacional”. Per començar, els territoris del país anhelat tenen en comú la llengua, però no així una cultura única i homogènia, ni una història plenament paral·lela.

A més, gran part de l’àmbit geogràfic dels Països Catalans prové de la conquesta, de la política d’expansió de la casa reial catalana-aragonesa durant les acaballes de l’Edat Mitjana. Quan l’EI participa en devoció de la Diada de Mallorca, que es celebra, apart de recordar la catalanitat de Mallorca, per commemorar la toma de l’illa per part de les tropes del rei Jaume I, està practicant el nacionalisme, fet que nosaltres qüestionam. Consideram que aquest no és cap esdeveniment històric a celebrar pels que apostam per la revolució social. No hi ha cap signe d’emancipació humana en aquella data.

Igualment, ens desagrada el culte a la simbologia, especialment a la bandera, que constantment es fa en les demostracions de l’EI. Pens que tot això, encara que s’anomeni independentisme, s’acosta més al nacionalisme.

Llavors, no entenem la independència social, l’autogestió social, tancada entre quatre fronteres. La lluita de classes és indissociable de qualsevol altra lluita. I la lluita de classes és internacionalista.

A més, la construcció social, l’edificació d’una nova societat sense classes ni governants, no es fa aixecant fronteres ni es fa anant contra altres pobles.

Tampoc compartim certa política victimista a l’hora de recordar les opressions nacionals, de classe i de gènere. El victimisme polític té l’objectiu de cercar protecció, no d’emancipar.

Per altra banda, pensam que el dret d’autodeterminació no ha de ser exclusiu de suposades nacions, sinó de totes les col·lectivitats humanes. La sobirania ha de començar de l’ens petit al més gran. La democràcia directa primer es construeix des de la base i s’inicia en els àmbits més propers a la gent, en el municipi, en la comuna, la barriada o la col·lectivitat.

Llavors, l’Esquerra Independentista, amb els seus mapes i les seves banderes, pareix que aposta per uns Països Catalans en què tot ha de ser català, sense tenir en compte la realitat de la forta presència de la immigració que des de fa temps hi ha hagut en aquestes terres. Està clar que la llengua vehicular d’un territori, en aquest cas els Països Catalans, ha de ser sempre la pròpia, però si en aquestes terres hi conviuen altres llengües i cultures crec que també cal comptar amb elles des del respecte mutu. No es pot esborrar cap comunitat del mapa, sinó que s’ha de permetre que cadascuna d’elles es pugui desenvolupar lliurement. Evidentment, per a què això passi, el primer és que els catalanoparlants puguem viure en llibertat i amb la dignitat de ser culturalment respectats, cosa que avui tampoc passa. En aquest sentit, és necessari que l’EI faci explicit el seu parer sobre la futura convivència de pobles i cultures a dins els Països Catalans. Si no és així, tot queda obert a interpretacions.

Un altre assumpte que qüestionam és el de la participació a les eleccions autonòmiques catalanes. Si participar de la política municipal encara pot tenir cert debat possibilista, pensam que el parlamentarisme és un error, encara que es digui que seran la veu del carrer al parlament; que inclús és agafar-se una representativitat il·legítima, doncs només ho són dels seus electors. Mai de cap parlament ha sorgit una nova societat, doncs el parlament és una institució centralista, autoritària i antidemocràtica per naturalesa. Així mateix, es perdran moltes energies en l’estèril política institucional, la qual té unes regles de joc prèviament definides per les elits que no deixen possibilitat a la ruptura.

Finalment, consideram que l’objectiu socialista de l’EI, el lema Independència i Socialisme, és molt confús, mai s’ha definit i crea gran desconfiança entre els llibertaris quan la simbologia comunista de la falç i el martell i de retrats de Lenin fa aparició; com també que Estats com el cubà, el de Veneçuela o el de Nicaragua siguin referents. Pensam que la història ja ha posat en el seu lloc el marxisme-leninisme.

Els llibertaris podrem compartir amb l’Esquerra Independentista molts dels fronts de la lluita contra el capital, però en canvi, pels motius exposats, mai podrem combregar amb el seu principal programa. Per nosaltres, l’objectiu revolucionari és la construcció d’una nova societat, igualitària, amb llibertat individual i col·lectiva, emanada de baix a dalt, federalista integral, on els criteris d’unió estiguin basats en l’afinitat i la reciprocitat i no en idees nacionalistes. Clar està però, que el compartir una mateixa llengua sempre ajudarà més a construir una federació comuna, però no tendria perquè.

Amb aquest text volem obrir un debat al voltant del moviment independentista i les seves propostes. Ens agradaria que aquest fos ric i sa i es mantingués en els termes plantejats. Si la crítica al moviment llibertari també és més que necessària, convidam a tothom a obrir un segon debat al respecte.

Això facilitarà el desenvolupament de tots dos.

Pedro Adrover Font i Lluís Nicolau i Fort

contrainfo.cat

 Ateneu Llibertari Estel Negre

III Mercat d'Intercanvi de Portocolom (15-12-12)

estelnegre | 13 Desembre, 2012 08:09

III Mercat d'Intercanvi de Portocolom (15-12-12)
III Mercat d'Intercanvi de Portocolom (15-12-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Les altres cares de l'ocupaciˇ de Palestina: refugiats i presos polÝtics (13-12-12)

estelnegre | 12 Desembre, 2012 09:18

Les altres cares de l'ocupació de Palestina: refugiats i presos polítics (13-12-12)
Les altres cares de l'ocupació de Palestina: refugiats i presos polítics (13-12-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS