Administrar

«Bankia: ens prenen per ximples... i potser ho som», per Jordi Martí Font

estelnegre | 11 Maig, 2012 09:57

«Bankia: ens prenen per ximples... i potser ho som», per Jordi Martí Font

Per «salvar» Bankia el govern del PP pretén robar-nos a totes i tots una miqueta més del que fins ara ens ha robat. 10.000 milions d’euros valdrà reflotar un mort que ha servit per al que ha servit, fer més ric uns determinats rics, però que va emprendre el camí del cementiri precisament quan unes normatives només al servei dels rics i poderosos (la gran banca aquí) van obligar a fusionar caixes entre elles i després a convertir-les en bancs per poder-les saquejar o tancar. Vull recordar aquí que les caixes eren una forma d'estalvi i finançament popular creada pels nostres avis i àvies per fer-se forts davant dels amos del seu moment. I és clar que aquest origen acceptable no exculpa les entitats actuals ni bona part de la seva història...

Les mesures encaminades a reflotar Bankia són tot mesures contra la majoria de la gent que no obeeixen a cap dels principis que alguns creiem que han de moure les nostres accions polítiques, és a dir les que condicionen la nostra vida i el nostre entorn i tenen la intenció de millorar-los. Aquí l'únic que «ha millorat» i «millorarà» serà l'estat de comptes de Rato i tota la colla de lladres del seu voltant. I penso, un cop més, que dir les coses pel seu nom és una obligació. Per molta enginyeria financera que gastin, per moltes corbates que es posin, per molt que vulguin fer cara d’honorables... són una colla de lladres. I el que roben ens ho roben a totes i a tots, per tant doblement lladres!

I és aquest un altre dels robatoris que enmig del mullader de la crisi els rics fan i faran si no els aturem. Mentre volen 10.000 milions d’euros per fer surar Bankia i repartir dividends entre els accionistes (i els tindran) la setmana passada el mateix govern de l’Estat anunciava a bombo i plateret que destinarà 10.000milions d’euros menys a la sanitat i a l'educació. La mesura farà créixer el patiment entre milions de persones, però ja sabem el que els importem aquells que no són dels seus (l’1%, no més). Nosaltres, la resta, el 99%, només els importem quan sortim al carrer i aleshores els importem no per lloar-nos per la nostra decisió i valentia sinó per pegar-nos amb tants estris de tortura i d'agressió com són capaços d'imaginar i comprar. O per empresonar-nos. Laura, llibertat!

Mentre espero que els Mossos, la Policia Nacional, la Guardia Civil, la Guàrdia Urbana,algun guàrdia de seguretat, els milions de càmeres que ens filmen a tothora, la pàgina web de Felip Puig... o algú amb autoritat dels que ens protegeixen dels lladres faci alguna cosa, encara que sigui simbòlica, per salvar-nos d’aquesta plaga d’encorbatats, no deixo de pensar en com n’és de fàcil robar tants milions malgrat el munt d’universitaris i gent que sap llegir que pobla la nostra societat. I em repregunto per a què serveix tant ensenyament si al final ens roben a la cara i la gent la tomba perquè no s’atreveix a mirar...

Ells se’n foten..., i encara volen que callem i no diguem res? Encara volen que els riem les gràcies i els agraïm que ens portin a la misèria cada cop més impunement? Encara volen que no ens movem i que ens tanquem a casa mentre per la tele ens diuen que la policia perquè ens allibera dels delinqüents? Encara ens diran «vàndals»  i «rates de claveguera» si gosem plantar cara i dir-los el nom del porc? La paciència sempre té un límit, fins i tot entre aquells i aquelles que els manaires prenen per ximples. Fins i tot entre les persones resignades a tot... i «salvar» Bankia així, d’aquesta manera, se salta tots els límits, tots!

Jordi Martí Font

 Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS