estelnegre | 01 Abril, 2012 16:50
Avui,
29 de març de 2012, sobren motius per aturar
l'economia malaltissa en què vivim; sobren raons per sortir
al carrer a
denunciar la pseudo-política que sofrim.
L'enèsima reforma laboral orientada a
precaritzar i subjugar encara més la vida de la immensa
majoria s'emmarca en un
context de creixent barbàrie generalitzada. Això
fa que una vaga general, com a
reacció massiva encaminada a reunir forces populars, sigui
absolutament
necessària.
Tanmateix,
la vaga general pot adoptar dos
enfocaments: un enfocament reformista, en el qual es donen per
descomptat les
principals institucions del sistema estatal-mercantil i es reivindiquen
algunes
millores en les condicions de vida i en els drets socials, o un
enfocament
antisistèmic, en què s'impugnen les principals
institucions del sistema i
s'apunta vers un canvi sistèmic, és a dir, una
transformació profunda i
qualitativa, no merament superficial i quantitativa, de la societat. En
el cas
que ens ocupa, els plantejaments reformistes són expressats
sobretot per les
centrals sindicals majoritàries, CCOO i UGT; aquestes
sostenen que frenar
l'avanç de la reforma laboral és
l'únic objectiu de la vaga, sense denunciar en
absolut la idiosincràsia de l'Estat
“representatiu” i de l'economia de mercat
capitalista, posant de manifest la seva plena connivència
amb aquestes
institucions. D'altra banda, els plantejaments de caire
antisistèmic són
principalment expressats per les centrals sindicals
“alternatives”,
especialment les anarcosindicalistes, que preconitzen més o
menys explícitament
l'abolició del capitalisme i de l'Estat. Així,
tot i que aquestes reivindiquen
també millores de caràcter superficial i parcial,
entenen el reformisme com un
mitjà per assolir eventualment el fi
últim del canvi sistèmic alliberador,
a diferència dels plantejaments merament reformistes que
conceben el reformisme
com a fi en si mateix.
Considerem
que avui en dia és de menester, en primer
lloc, desemmascarar els plantejaments reformistes,
que són presentats
com a part de la solució quan, en realitat, formen part
clarament del problema.
Si convenim que l'arrel del problema és un sistema basat en
una immensa i
creixent concentració de poder en tots els
àmbits, qualsevol força política i/o
sindical que encobreixi la font del mal i la reprodueixi a
través d'una
organització jeràrquica s'està posant
en evidència com a agent provocador de
confusió ideològica i desorientació
estratègica. D'altra banda, en segon lloc,
avui en dia també és necessari superar els
plantejaments
reformistes-antisistèmics propis de l'anarcosindicalisme: la
creació d'una
atmosfera de lluita quotidiana a través de reivindicacions
concretes, parcials
i immediates amb l'objectiu de forjar una consciència
sòlida de l'opressió i
l'explotació, estrènyer els llaços de
solidaritat i fomentar la unió i la força
dels treballadors/es és un factor necessari per a
l'alliberament social, però
també insuficient per si mateix. Aquesta
insuficiència només es pot superar si
aquesta lluita forma part explícita d'un projecte global per
construir una nova
organització social i si està connectada amb una
estratègia de transformació
social general amb uns mitjans clarament definits i articulats en
múltiples àmbits
de la societat; altrament, està condemnada a caure en el
reformisme com a
finalitat, malgrat la intenció sigui, en primera
instància, concebre el
reformisme només com a un mitjà.
En
altres paraules, no podem esperar que el canvi
sistèmic cap a una societat realment autònoma i
comunitària provingui d'una
revolució social que concebem en un futur llunyà
i que, per avançar cap a tal
revolució, no ens queda altre remei que reivindicar mesures
reformistes
esperant que això condueixi a la radicalització
de les consciències i a la
creació de les condicions per a la revolució. Hem
de ser realistes: si el
nostre objectiu polític primordial i principal no
és, aquí i ara, efectuar un
canvi sistèmic, aquest no arribarà mai,
sinó que es limitarà perpètuament a
ser
una vaga idea sobre el paper. El primer pas per aconseguir una fita
col·lectiva
tan important com aquesta és voler-la decididament,
compartir-la àmpliament,
reflexionar-la profundament i pensar-la conscientment.
Així, la
única manera en què una
vaga general pot contribuir efectivament al canvi sistèmic
alliberador que
necessitem és fent que, clara i explícitament, la
reivindicació principal
de la mateixa sigui el canvi sistèmic alliberador.
Atès que la causa primordial
i principal dels mals de la societat actual és el sistema
estatal-mercantil
establert, la nostra reivindicació primordial i principal ha
de ser,
lògicament, l'abolició del tal sistema en favor
d'una nova forma d'organització
social realment democràtica. Si s'esgrimeix allò
de “aquesta reforma laboral
és necessària per a l'economia” hem
de respondre situant les coses en el
seu pla: “precisament per això el nostre
objectiu principal és
desempallegar-nos d'una economia que té necessitats i
dinàmiques que resulten
alienes i contràries a les necessitats i voluntats de les
persones”. Si ens
diuen que “els gestors polítics del
sistema actual es troben impotents
enfront dels condicionaments i imperatius del mercat”
nosaltres, amb més
raó, podem respondre “això
només reafirma la necessitat d'abolir el sistema
de mercat com a forma d'assignació dels recursos
econòmics i els “representats”
polítics com a forma de presa de decisions
polítiques”.
Ara bé,
només podem propugnar el
canvi sistèmic alliberador com a objectiu primordial i
principal de la nostra
lluita si estem en condicions de fer-ho, és a dir, si
disposem d'un projecte
per construir una nova forma d'organització social i, encara
més important, si
posem en marxa una estratègia general per efectuar el canvi
sistèmic. La vaga
general podria ser una de les tàctiques que
formés part de tal estratègia. Per
tal que fos així, caldria connectar les
reivindicacions parcials,
superficials i immediates amb una lluita global, profunda i a llarg
termini.
Cal que la vaga general sigui una tàctica més en
el marc d'un moviment quotidià
dedicat no només a combatre i impugnar el sistema actual
sinó també a construir
paral·lela i progressivament un nou sistema
d'organització social i el seu
corresponent sistema de valors. És menester, així
mateix, que aquest nou moviment
emancipador s'organitzi no només en base a la classe
treballadora, com s'ha
concebut tradicionalment, sinó que totes les persones que
repudien els diversos
tipus d'opressió s'uneixin en base a un paradigma
comú que impugni tota forma
de concentració de poder i propugni la igualtat de poder en
tots els àmbits de
la societat.
Grup d'Acció de
Democràcia Inclusiva de Catalunya
29 de març de 2012
« | Abril 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |