estelnegre | 19 Febrer, 2012 06:52
estelnegre | 18 Febrer, 2012 08:07
estelnegre | 17 Febrer, 2012 10:14
estelnegre | 16 Febrer, 2012 08:55
estelnegre | 15 Febrer, 2012 10:09
Cal
reprendre
l'acció unitària per plantar cara a la nova
reforma laboral. Així, durant els
darrers dies, diferents persones de diversos moviments socials
mallorquins han
fet molta via en demanar opinions i fer contactes per organitzar-se.
D'altra
banda, CCOO
i UGT han fet una crida a manifestar-se el proper diumenge 19 de febrer
a totes
les ciutats. Considerant aquest sindicats més com a part del
problema que no de
cap possible solució (recordeu com a tall d'exemple les
rebaixes salarials
pactades amb la patronal en gener de 2012 o el pacte per jubilar-nos
als 67
anys de 2011), pensem que és necessari ser presents al
carrer dia 19 amb una
veu pròpia per oferir així una alternativa a
tanta gent treballadora, aturada,
treballadora intermitent, precària, immigrant o estudiant
que es vulgui
mobilitzar contra aquesta reforma de les pensions.
A
més a més, veiem
que l'única recepta que els governs, la UE, els organismes
internacionals, la
patronal i aquests sindicats grocs tenen per sortir de la crisi
és aprofundir
en el desenvolupament d'una nova esclavitud. La nova reforma laboral o
les
darreres reformes a Grècia en són el millor
exemple.
Per
això, convoquem
un bloc anticapitalista unitari per manifestar-se pels carrers de
Ciutat el
proper diumenge pel matí. Perquè necessitem fer
visible el descontent i dir
fort i clar que no som la seva mercaderia ni les seves esclaves.
Perquè tenim
clar que la crisi és el propi sistema capitalista depredador
i antihumà, i ho
volem dir sense pels a la llengua.
Volem que
tothom que
s'identifiqui amb aquesta crida s'uneixi al nostre bloc: en moments com
aquest
la unitat és imprescindible. Veniu amb els vostres sindicats
de base,
assemblees de poble o de barri, col·lectius, organitzacions,
associacions o
amic i amigues. Però no sols això, la
urgència d'aquesta convocatòria ens fa
demanar a tothom que també participi activament de la seva
difusió i
convocatòria per tots els mitjans a l'abast.
Concentració:
Diumenge 19 de febrer a les 12 hores a la plaça d'Espanya de
Ciutat, davant del
CSOA Sa Foneta.
Manifestació:
El
nostre bloc sortirà diferenciat darrere de les pancartes
unitàries --sense
sigles-- al final de la manifestació sindical.
El
Capitalisme és crisi!
Comissió organitzadora del Bloc Unitari Anticapitalista (BUA)
estelnegre | 14 Febrer, 2012 10:23
Per vuitena
vegada
des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treballadors,
tenim a la llista
dels plats que ens serveixen els amos un reforma laboral. No us en fieu
de les
paraules perquè reforma aquí sempre vol dir
«menys drets i més obligacions» o
dit d'una altra manera ja que som en l'àmbit laboral,
«treballar més per menys»
i alhora no queixar-se per cap de les aberracions que «qui
dona feina» comet
damunt de qui la fa.
No em
centraré en
aquest article a explicar la reforma perquè qualsevol que
sàpiga llegir pot
entendre-la buscant a qualsevol portal d'internet mitjanament decent,
per tant
no llegiu ni La Vanguardia ni els
seus imitadors. Us quedarà clar que aquesta reforma
és l'atac més dur que hem
tingut fins ara com a treballadores i treballadors des de 1980 i des de
molt
abans també, ja que els darrers anys del Franquisme les
conquestes socials a
partir de la lluita continuada de la nostra classe van deixar un bon
balanç que
ara ens volen acabar de robar.
Parlaré,
doncs, de
què farem com a classe, com a treballadores i treballadors,
com a poble...
Potser algunes pensareu que aquí s'acaba el meu article
perquè no hi ha res a
fer; si és així, no cal que llegiu més
perquè el que ve tampoc us agradarà...
Aquesta
reforma ha
estat tan dura perquè els amos fa dies que tenen l'excusa
perfecta per fer-nos
engolir merda sense que ens queixem. «És el mal
menor», «val més tallar un
braç
que deixar morir tot el cos»... i tantes mentides
més que amb forma de
metàfores repeteixen com a lloros ben entrenats els
representants dels amos que
de tant en tant baixen a la terra a dir-nos que si tenim set i volem
aigua hem
de ballar al so que ells ens posin. La crisi que ells mateixos han
provocat els
està convertint en milionaris, en milionaris d'euros
és clar, guanyen tant amb
ella que mai no s'acabarà, almenys mentre no gosem dir prou.
I a nosaltres ens
manté morts de por, quiets, no sabem què fer, no
sabem cap a on anar, només
veiem boira i bens al nostre voltant i cada pas disconforme que fem i
ens
allunya del ramat és vist com una bogeria que a
l'únic que ens pot portar és al
desastre.
Tenim
davant, un
camí de lluita. I l'hem de guanyar. I no serà
fàcil. Però cal fer el camí
perquè no podem continuar quiets i esmaperduts esperant que
passin coses
positives. O les provoquem o no passaran. Amagar-se darrere de hobbies, diversions, pantalles de tele o
sofàs del menjador només funciona mentre tinguem
uns euros per als 'hobbies',
puguem divertir-nos sense notar el patiment que creix arreu, o tinguem
tele o
casa per posar-hi el sofà... i salut per gaudir-ne. I totes
i cada una
d'aquestes coses s'acaben per a una àmplia majoria de la
població. I s'acaben
perquè tot existirà només si ho podem
pagar i la majoria no podrà. No sóc
catastrofista, només una mica llegit.
Tu que em
llegeixes i que penses que a tu no t'arribarà, realment ets
tan ximple de no
veure què està passant? Obre els ulls i
comença a tindre clar que d'aquesta
crisi no en sortirem si no lluitem i si no ho arrisquem tot. I ho
repeteixo,
tot. Inclús tu que mai t'has implicat en res. Aquesta
és la partida decisiva i
si no mous fitxa se't mengen. O se't menjaran... La lluita
és el camí!
estelnegre | 13 Febrer, 2012 13:36
Benvolgut
equip responsable de Memòria de Mallorca,
el motiu
d'aquest correu és ordenar la meva baixa
amb caràcter immediat de l'Associació pel vostre
posicionament (l'acte d'ahir
va ser una ignomínia sectària al servei barroer
d'un culte a la personalitat
d'un delinqüent egòlatra). Crec que,us heu
equivocat greument al posar-vos
al costat de les associacions de la memòria
històrica espanyola, amb un
comunicat al meu entendre irracional i de component etnocida,
en
suport de l'ara, (ja a la fi i ben
merescudament) exjutge Baltasar
Garzón, el qual ja havia d'haver estat inhabilitat a
perpetuïtat arran de la
condemna del Tribunal de Drets Humans de l'any 1994 que, a qualsevol
estat de
dret, l'hauria empresonat per la pràctica de tortures
a 18 persones,
algunes de les quals encara arrosseguen seqüeles
físiques i psíquiques i a qui
cap entitat de Memòria Històrica ha fet esment ni
ha defensat (amb el silenci
còmplice de la premsa espanyola i les
entitats hipotèticament defensores
dels drets humans) quan són víctimes del
terrorisme d'Estat. Pitjor encara
resulta que, Garzón, coneixedor com era
d'informació privilegiada per haver fer
part del Ministeri de l'Interior amb el segon govern de Felipe
González,
practicàs, amb afany mediàtic, guerra de
clavegueres i de mort des de la
judicatura; novament en llenguatge pla: terrorisme d'Estat!
Això
a banda, la inhabilitació d'11 anys imputada
ahir és justa, clara, molt possiblement curta i, per
descomptat, arriba més de
16 anys tard. Presentar un individu que ha fet pràctiques
feixistes, us
desqualifica el vostre suport. Hauríeu de visionar La
vida de los otros
per comprovar que allò que ha fet
Garzón amb les escoltes il·legals als advocats
dels seus detinguts (per
indesitjables que siguin aquests) és un atemptat de primer
ordre contra
l'assistència jurídica. A banda de la
parafernàlia d'actes de prevaricació
provats, amb conferències ben retribuïdes per
entitats bancàries a les quals
tenia en investigació en curs, però sobretot amb
l'estafa cívica contra les
esperances de milers de persones víctimes del franquisme a
les quals, per
satisfer la seva egolatria, va embarcar en una aventura impossible prou
coneixedor
que la Constitució espanyola i la llei d'Amnistia
constituïen una llei de punt
i final contra els criminals de guerra i de postguerra.
Elevar ara
un torturador a la figura d'heroi popular i de
màrtir del feixistum és, senzillament, una
mentida i una manipulació. La Memòria
Històrica us obligaria recordar els noms de Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina,
David Martínez, Esteve Comelles,
Teresa Mas, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Vicent Conca, Ramon
López, Josep
Maria Granja, Francesc Xavier Tolosana, Marcel Dalmau, Carme
Turró, Dolors
Bellés, Antoni Infante, Eduard Lòpez, Francesc
Puy, Ramon Piqué, Eduard Pomar,
Artur Escútia, Vicent Coll, Josep Poveda, Oriol
Martí, Carles Bonaventura,
Xavier Ros, Xavier Puigdemont, Xavier Alemany, Oriol Malló,
Joan Durà, Guillem
de Pallejà, Andreu Cabot, Oriol Montserrat, Jordi
Manyé, Marc Vila, Enric Cot,
Geroni Salvador, Àngel Pitarch, Miquel Casals,
Lluís Quintana, Antoni
Capdevila, Jordi Vera, Salvador Soutullo, Agustí
Cerdà i Gustau Navarro. En
vàreu anomenar cap d'aquests ahir vespre o mai? Doncs
aquestes són les
vertaderes víctimes que heu enterrat i no el
seu jutge torturador i
col·laborador de la guerra bruta, terrorisme d'estat i
pràctiques feixistes contra la separació
de poders que ha practicat
Bartasar Garzón tan indesitjable com el conjunt de
la injustícia espanyola!
Que es tupin entre ells per posar en evidència quina
democràcia patim no ha de
servir per fer de maniqueus i prendre partit entre els uns i els
altres, perquè
tot són part el mateix sistema de repressió.
Sé
que, l'Associació ha fet i fa molta de feina
profitosa, però aquesta grolleria de defensar l'etnocida i no les seves
víctimes, em confirma que heu perdut la
xaveta i heu mirat cap a «Mister X»
(González o Garzón). Així les coses,
no em
puc permetre de continuar un dia més com a
associat vostre. Tant
de bo en el futur no hi hagi desencontres intolerables d'aquesta
magnitud i
ens permetin tornar a fer feina plegats. Ara mateix, no som
d'eixe món!
Salut,
coratge i resistència!
Bartomeu
Mestre i Sureda, Balutxo
estelnegre | 12 Febrer, 2012 08:42
Aquí teniu la
introducció a la
publicació Rebel·leu-vos!
Publicació per l'autogestió, i un índex-resum
dels continguts que sortiran
a la llum el 15 de març en una nova publicació
massiva de 500.000 exemplars.
---
Què
és això?
Aquest
document és
l'índex de continguts de
¡Rebel·leu-vos! publicació per
l'autogestió que veurà
la llum el proper 15 de març. Cada títol de
l'índex ve acompanyat per una breu
introducció del que contindrà la
publicació final.
Es
publicarà una
sola edició que sortirà al carrer el
pròxim 15 de març, seguint el camí
obert
per altres publicacions anteriors:
Crisi. 200.000 exemplars
distribuïts el 17
de setembre de 2008 per tot Catalunya, denunciant i assenyalant als
responsables del que ara coneixem com "La crisi financera del 2008 o el
crash del 2008".
Podem. 350.000 exemplars
distribuïts el 17
de març de 2009 a tot l'Estat espanyol, on ja es plantejaven
eines per
desenvolupar l'autogestió i organitzar-nos
col·lectivament.
Volem. Desenes de milers d'exemplars
autoeditats el 17 de setembre del 2009 a nivell internacional. Va
consistir en
un manual d'autogestió que es va distribuïr en
més d'un centenar de punts de
trobada.
Quina
publicació?
Una
publicació per
impulsar la transformació social des de baix
mitjançant la autoorganització en
xarxa i l'autogestió.
24
pàgines en
format diari (mida de pàgina: 290x375 mm.). 8 d'elles a
color i la resta en
blanc i negre.
Quants?
500.000
exemplars
impresos, 300.000 d'ells en castellà (¡Rebelaos!)
i 200.000 en català (Rebel·leu-vos!),
a més de versions digitals (en PDF) en altres idiomes i una
edició local pròpia
com a mínim França.
Qui?
Persones
afins,
vinculades algunes a les anteriors publicacions, a la Cooperativa
Integral
Catalana, a altres iniciatives de desobediència i
participants actius del
moviment 15M. Funcionem assumint la simplicitat voluntària,
l'autogestió
col·lectiva i el suport mutu i ens associem amb el nom de
Col·lectiu Afinitat
Rebel, que sorgeix per impulsar aquesta iniciativa i autodissoldre's
posteriorment. És per tant, un col·lectiu
autònom temporal, vinculat al procés
de les Cooperatives Integrals.
I
després que?
A partir
del 15 de
març toca organitzar-nos. A més de les eines que
proporcionarà la publicació ¡Rebelaos!,
a partir d'aquesta data
començarà a funcionar el portal
www.autogestio.cat Aquesta web serà un punt de
referència per impulsar iniciatives autogestionades,
mitjançant una aplicació
de gestió de recursos que hem batejat com SIGRA (Sistema
Integral de Gestió de
Recursos Autogestionats). Serà un conjunt d'eines per
interrelacionar de manera
directa i sense intermediaris, impulsant per exemple, borses de
treball,
d'immobles o de recursos educatius, per donar solucions autogestionades
a
qüestions com, l'atur, l'habitatge o l'educació.
SIGRA serà usat per la
Cooperativa Integral Catalana i volem oferir-lo com eina comuna als
col·lectius
autogestionats de qualsevol part.
Com puc
col·laborar?
Les vies
més
importants per col·laborar amb el projecte a curt termini
són:
La
difusió. Difon
la campanya entre els teus contactes, els teus amics, familiars, en
bloc,
fòrums, xats, a la feina, al carrer, ...
La
traducció.
Traducció dels diferents continguts a altres idiomes:
anglès, euskera, gallec,
francès... Si estàs interessat escriu-nos a info
[arroba] rebelaos.net
La
distribució.
Fem possible que la publicació arribi a tots els racons.
Apunta't com a node de
distribució per anar coordinant-nos:
http://www.rebelaos.net/distribucion
Així
doncs, us
convidem a generar un primer node a la vostra ciutat o regió
i des d'allí
contactar amb persones d'altres barris, ciutats i pobles propers per
fer
realitat la distribució de la publicació a nivell
local. Com a referència,
compteu que toca una mitjana d'1 exemplar per cada 100 habitants.
El
finançament i
altres formes de col·laboració no
monetària. Hem llançat una campanya de crowdfunding (sistema de donacions en
massa) mitjançant la plataforma goteo.org, per cobrir entre
altres, els costos
de la impressió:
http://www.goteo.org/project/rebelaos-publicacion-por-la
-autogestió
Paypal.
afinidadrebelde@moviments.net
N
º de compte.
1491 0001 24 1009490127. Concepte "15mar"
... I
finalment.
Què contindrà la publicació?
1. Portada
¿?
2.
Contextualització del 15-M i estratègies
d'acció.
Què
va ser del
15M? El 15 de maig de 2011 és una data marcada en els
calendaris de la
història, com a rellevant que per un moment va fer somiar i
vibrar a milers de
persones de manera simultània. Cada vegada que aprofundim en
l'autoorganització
en xarxa, anem reproduint breus espais de llibertat individuals i
col·lectius.
El proper 15 de març serà un altre dia qualsevol.
Fem ara que tot els dies de
les nostres vides siguin 15M.
3. Cap a la
contextualització. De la situació
política, econòmica i social
Ara fa dos
segles
es va iniciar l'últim assalt a la llibertat de l'individu,
un pas que ha
resultat nefasta per a milions d'éssers humans. Aquest
assalt, liderat pel
liberalisme i el modernisme, han permès enfortir la figura
de l'Estat,
penetrant i dominant tots i cada un dels racons de la nostra vida. Per
a
satisfacció de les classes poderoses i amb la
connivència de no pocs admiradors
de tals gestes, el pròxim 19 de març, els poders
fàctics celebraran a Cadis, el
200 aniversari d'una aberració deshumanitzadora anomenada
"La Pepa".
4.
Autoocupació i
cooperatives contra l'acció de competir per una feina
precària
Quan l'atur
és un
dels problemes que més preocupen la població,
l'opció per generar noves formes
de produir, fora de la maquinària capitalista, és
un eix fonamental per anar
generant un nou sistema socioeconòmic. Les cooperatives
són les formes realment
democràtiques de ser productives en el món
actual. Generar un marc de protecció
legal bàsic que permeti autoocupar evitant els costos a
què obliga cenyir-se el
sistema estatal i posar en marxa borses de treball basades en el suport
mutu,
són algunes de les eines de generació una
multiplicació de l'autoocupació en el
món d'avui .
5. Quan la
propietat privada ja no satisfà les necessitats d'habitatge
Cal generar
una
estratègia des de baix per recuperar el dret a
l'ús de l'habitatge, i a més,
tenim mitjans per a això. Des de les oficines
autogestionades d'immobles, fins
a les cooperatives d'habitatge, és el moment
d'organitzar-nos entre totes per
accedir a un habitatge digne.
6.
Alternatives en
el medi rural: des del camp i cap al camp
El medi
rural és
molt més que el somni idíl·lic de
joves urbans. Es tracta d'una realitat dura,
que ha estat sempre en crisi. Els pobladors, de l'àmbit
rural i de l'àmbit urbà
necessiten treballar junts per generar un retorn esglaonat al camp des
d'una
ciutat superpoblada, i un empoderament integral de les persones que ja
formen
part del medi rural.
7.
Sobirania
alimentària i agroecologia.
Cada vegada
tenim
més coneixements per sembrar i cuinar tots els nutrients
necessaris per a una
vida sana, sense dependre del sistema agroindustrial. Eines com
l'agroecologia,
els horts urbans i la permacultura poden ajudar-nos a aprofitar els
espais disponibles,
i un sistema de certificació participativa ens
permetrà tenir cura de la
qualitat sense haver de dependre de la burocràcia
institucional.
8. Cap a un
sistema de salut públic cooperativista i autogestionat
La sanitat
pública
superada ja des de fa molt temps pels interessos mercantilistes (en
especial
els de les farmacèutiques), està ara en perill de
mort a causa de les
retallades estatals. Per això, ara més que mai
és moment de generar un sistema
de salut nou i diferent, cooperativista en el seu funcionament,
holístic en el
seu plantejament, i amb l'autogestió com a objectiu per a
tothom.
9.
Educació lliure
i comunitària
Els
interessos
privats, l'autoritarisme i procés d'adoctrinament impulsats
per l'Estat, han
generat un sistema educatiu que bloqueja la creativitat i la llibertat
de les
persones. Diverses opcions educatives basades en la llibertat i
l'autoconeixement de les persones van agafant força i
és el moment d'incorporar
el component comunitari, per generar una nova educació a
l'abast de tots i
totes.
10.
Intel·ligència
col·lectiva i coneixement lliure per desenvolupar eines
lliures i recursos
comunitaris.
El
coneixement ha
estat segrestat pels estats i els seus innombrables associats
(exèrcits,
mercats, empreses, adinerats), que durant segles han anat teixint una
gran
teranyina on les capacitats humanes han anat naufragant: patents,
propietat
intel·lectual, copyright, propietat privada... El
coneixement lliure compartit
entre iguals significa recuperar els mitjans per generar mitjans
comunitaris i
autogestionats basats en el suport mutu: el programari, el maquinari,
la
maquinària, la cultura, les xarxes socials, les xarxes de
telecomunicacions ...
poden ser lliures. T'animes a ser lliure?
11. La
comunicació
lliure com a mitjà per protegir-nos de la societat de la
desinformació
Les
agències
d'informació i notícies, les televisions,
ràdios i diaris són empreses al
servei de la banca i de l'Estat. Els seus consells
d'administració, gestors al
servei del mercat, estableixen les pautes per a un bon desenvolupament
del
control social, les regles del joc per construir una opinió
pública que
garanteixi el seu inamovible estatus. Frenar aquesta
deshumanització, significa
poder comunicar-nos d'igual a igual, amb autonomia.
12/13
[PÀGINES
CENTRALS] Cooperatives Integrals. Una proposta de transició
per caminar cap a
la revolució integral
Les
cooperatives
integrals són processos de transformació social
que comencen a germinar en
diferents territoris, seguint la via oberta per la Cooperativa Integral
Catalana
des de maig de 2010. Aquest és un model per estendre
l'autoorganització local i
la interacció global en xarxa, per enfortir les relacions
humanes de proximitat
i generar projectes i iniciatives autogestionades, per tal de cobrir
les
necessitats bàsiques (tant emocionals com materials) de tots
i totes.
Democràcia directa i suport mutu per empoderar i recuperar
la dignitat.
14.
Reflexions
sobre l'assemblea
L'assemblea,
forma
natural d'autoorganització dels pobles de la
península ibèrica, ha de ser la
via per recuperar la sobirania col·lectiva per autogovernar
i emancipar-nos,
sense intermediaris. Aquest procés requereix una profunda
reflexió, per la qual
cal prendre seriosament la qüestió
assembleària per poder derrotar el sistema
parlamentari, partitocràtic i burgès que domina
les nostres vides.
15. Dret de
Rebel·lió. Iniciativa per estendre la
desobediència civil organitzada i
conjunta
Quan el
govern
ataca els drets dels seus ciutadans en benefici d'uns pocs, la
rebel·lió es
converteix en el més genuí dels nostres drets i
el més fonamental dels nostres
deures. Només mitjançant la
desobediència civil massiva tenim possibilitats
reals de canviar l'ordre establert.
16. La
insubmissió
fiscal com a estratègia de rebel·lia
L'objecció
fiscal
als pressupostos militars, com a punt de partida per a una campanya
d'insubmissió fiscal més àmplia,
incorporant per ex. deute públic, policia i
monarquia.
La
insubmissió
fiscal com a eina per l'autogestió fiscal.
17.
Insolvència,
legalitat i col·lectivitzacions
La
insolvència és
una eina que podem aprofitar per enfortir processos
col·lectius d'empoderament,
tant per alliberar-nos a nivell personal com per protegir-nos a nivell
col·lectiu. Un bon coneixement de la legalitat ens
ajudarà en el camí de
l'autogestió, i més concretament en les
col·lectivitzacions d'immobles.
18. Sistema
econòmic integral
Per
impulsar un
procés de desmercantilització de la nostra vida i
el nostre entorn més proper,
necessitem generar eines econòmiques de
transició, per tal d'afeblir el sistema
econòmic hegemònic capitalista. Les monedes
socials són un instrument per donar
un valor a l'intercanvi de béns, serveis i coneixements,
facilitant i
facilitant-nos el camí cap a una societat sense diners.
Alhora, recuperem
formes espontànies de relacionar econòmicament,
basades aquestes en la
proximitat i en la confiança, com són el troc i
l'art del compartir.
19. CASX.
Una
banca sense interessos que trenca la lògica del mercat
financer capitalista.
Una
cooperativa
financera, assembleària, autogestionada i desobedient amb la
realitat existent,
per anar un pas més enllà que la banca
ètica i generar recursos per a
l'aflorament de projectes de transformació social al marge
del sistema
capitalista. Una eina per a aquells projectes que construeixen nous
mons més
enllà de la legalitat actual i impulsar la
reducció del consum individual i
col·lectiu com a forma de sortir guanyant sense necessitar
de la usura.
20.
Activistes.
Grups d'afinitat treballant en xarxa.
El vell
model dels
alliberats a sou de l'Estat (directament o indirectament
finançats i
remunerats) requereix ser abordat de manera radical, és a
dir, aproximant-nos a
l'arrel del problema. Trencar aquesta dinàmica
d'assimilació requereix
autoorganitzar-nos en grups d'afinitat, de manera descentralitzada i
treballant
en xarxa per promoure i impulsar alternatives autogestionades en
l'àmbit local.
21.
L'autosuficiència sobre tots els plans de la vida
Produir la
nostra
pròpia energia, impulsar formes de transport sense dependre
de petroli;
aprofitar les runes d'aquest vell món que es cau, per
construir els nostres
propis recursos col·lectius. L'autosuficiència,
ens allibera i en l'actualitat
amb tots els coneixements i pràctiques generades, ja
és possible
desenvolupar-la.
22.
Estendre
l'autogestió a l'àmbit local. Per on
començar?
Com generar
un
sistema integral d'autogestió al nostre barri o ciutat? Com
generar suport mutu
per cobrir les necessitats bàsiques en diversos
àmbits de la nostra vida? Quins
serien les primeres passes?
Dispositius
comentats en altres articles com les borses de treball, les oficines
d'habitatge o els centres de salut autogestionats, seran alguns dels
elements
bàsics per generar un empoderament complet des de
l'àmbit local.
23. Un
portal web
per a la gestió de recursos autogestionats.
Un sistema
informàtic que ens permeti compartir recursos en tots els
àmbits de la nostra
vida de manera que no haguem de generar un mitjà diferent
per a cada tema ni
per a cada territori. Un punt de trobada digital per generar projectes
de vida
fora del capitalisme i al marge de l'Estat.
24.
Contraportada.
¿?
estelnegre | 11 Febrer, 2012 10:29
Vam
conèixer el
jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs
Olímpics de Barcelona.
Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions
independentistes. Ens
van portar davant seu després d’haver passat cinc
dies incomunicats a la
Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser
objecte de múltiples tortures
i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres
teníem i
la nostra denúncia durant la declaració, aquest
jutge no es va immutar i va
continuar instruint com si allò no tingués res a
veure amb ell.
Van haver
de
passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional
d’Estrasburg condemnés
l’estat espanyol per no haver investigat les
denúncies de tortura, malgrat que
hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar
les
denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va
prevaricar quan va instruir causes amb
declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment,
ara
el jutge tasta una mica la seva medecina –i no és
pas cap frase feta. El jutge
Garzón va ser magistrat d’un tribunal especial,
hereu del franquisme, i encara
no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de
denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva
durant la seva
carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de
l’Audiència Nacional aplicava
lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa
dels drets
humans, com ara les lleis d’incomunicació
policíaca, que facilita la pràctica
de la tortura.
D’una
altra banda,
no podem deixar d’esmentar la causa de fons que expliquen la
persistència del
franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la
constitució del 78--
que fan possible aquesta contradicció en l’actual
sistema judicial: el pacte
polític de ‘la transició’ amb
el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny
d’haver estat revisat durant aquests decennis en una
direcció democratitzadora,
tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció
d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites
democràtiques, com ara
la impunitat de la repressió franquista i la
prohibició del dret democràtic
d’autodeterminació de catalans i bascos, solament
ha causat sofriment i
frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres
donem
ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes
siguin
jutjats, però no podem fer abstracció de la
repressió que sofrim avui com a
ciutadans i com a poble. Garzón ara és
víctima de la maquinària jurídica de
la
qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a
aquella maquinària
judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment
reforçada pel
P$OE i el PP.
Ramon
Piqué
Marcel
Dalmau
estelnegre | 10 Febrer, 2012 17:05
No
es pot reprimir la «Primavera àrab»
Amnistia
Internacional, moviment en favor dels drets humans amb més
de tres milions de
membres, ha convocat els seus activistes de tot el món a
celebrar, el proper
dissabte 11 de febrer, un Dia d'Acció Global per demostrar
la seva solidaritat
amb els activistes de la primavera àrab.
L'anomenada
revolució de la primavera àrab segueix en marxa.
Amb aquest Dia d'Acció Global,
Amnistia Internacional vol mostrar la seva solidaritat amb totes
aquelles
persones que a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica
han arriscat i segueixen
arriscant les seves vides en favor d'un més ampli
reconeixement dels drets
humans. El moviment vol mostrar la seva admiració i respecte
pel sentit de la
dignitat i el coratge dels activistes de la primavera àrab.
Dignitat i coratge
que en molts casos els ha comportat un altíssim cost
personal en forma de
morts, tortures, desaparicions o amenaces
Amnistia
Internacional Mallorca - Eivissa, s'uneix a aquesta
demostració de solidaritat
amb la primavera àrab i convoca a socis, activistes i
simpatitzants, a l'acte
públic que el proper dissabte 11 de febrer, el grup d'AI
Mallorca Eivissa, ha
de dur a terme. Aquest acte, que tindrà lloc a les 11:00 a
la Plaça Verge de la
Salut, amb la col·laboració de socis i
simpatitzants es confeccionarà un panell
fet amb flors de paper on es llegirà la paraula
"Solidaritat" en
àrab. Es llegirà un manifest i recolliran
signatures reclamant a
les autoritats el respecte als drets
humans. Aquestes dades i les firmes seran posteriorment enviades a les
organitzacions dels països implicats.
---
Acte:
Solidaritat amb els
activistes de la
«Primavera àrab»
Lloc:
Plaça
Verge de la Salut (davant la
Església San Miquel)
Data:
11 de febrer a les 11.00 hores
---
Durant
l'acte
membres d'Amnistia Internacional atendran els mitjans de
comunicació que els
vulguin entrevistar.
Documentació:
Año de
rebelión: El estado de los derechos
humanos en Oriente Medio y el Norte de África
(9 de enero de 2012).
« | Febrer 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 |