estelnegre | 31 Gener, 2012 16:20
COM U és una plataforma
que aglutina diverses entitats i personalitats ecologistes
a fi de protegir el territori, sobretot enfocat als municipis de
Bunyola, Santa
Maria i Alaró!
COM U neix a la fita muntanyenca de
les partions dels territoris de
Bunyola, Santa Maria i Alaró. COM U es presenta com una
plataforma cívica de
lloc de trobada de les diferents lluites de defensa del territori de
Mallorca.
COM U és, abans del nom, la concentració de la
voluntat de molta gent de
Mallorca de fer front al robatori d’allò que
és públic, especialment les fonts,
camins i vestigis d’importància
històrica o arqueològica, per part
d’una
propietat privada nou vinguda i aliena a la terra o
instal·lada de fa tempsen
anacronismes medievals.
COM U assumeix la defensa de tot el
patrimoni de bé d’interès
públic, hi
hagi estat declarat o no, per el seu valor en sí i per
respecte als
avantpassats que el varen crear.
COM U és la defensa de la
titularitat pública de camins d’ús
mil·lenari i
encara més, de l’ús recreatiu
d’un bé d’interès
públic com és el bosc.
El camí des
Cabàs, el camí de Coma-sema, el camí
de s’Estret, el camí des
pas des Rafal cap al pas de s’Estaló, el
camí de Coanegra, el camí des Clot des
Guix, el camí de son Ferrer, el camí
d’Oli Clar i son Ordines, el camí vell
d’Orient… i encara molts camins més
dels pobles d’Alaró, Santa Maria i Bunyola,
han estat tancats al pas de manera il·legal per els
propietaris de les terres
que hi fan partió. Ho han fet amb
l’acció o omissió culpable dels
polítics que
ocupen l’administració pública als
pobles i institucions de Mallorca. I ho fan
també amb la complicitat d’una justícia
feta a la mida dels poderosos.
El símbol figuratiu de COM
U representa el moviment dels tres pobles cap al
punt de trobada. Això no obstant es convida a tots els
pobles de Mallorca a
moure’s cap al mateix punt comú.
COM U es presenta al poble de
Mallorca en aquests paràmetres i el convida a
fer-ne pinya a l’acte de concentració que
tendrà lloc el proper 12 de febrer de
2012 al punt de trobada de les partions dels pobles de Bunyola, Santa
Maria i
Alaró.
La fita es troba a les partions de
son Pou, Cals Reis i es Rafal. Les rutes
per arribar-hi poden ser des d’Orient pel pas de
s’Estaló o es Freu cap es
Rafal, de Santa Maria pel camí de Coanegra i son Pou (la
fita es troba al
capdamunt del comellar dels Bous de son Pou) o des
d’Alaró per el camí des
Rafal o de cas Secretari.
Son Torrella. Santa Maria, 28 de
gener de 2012
estelnegre | 30 Gener, 2012 14:28
estelnegre | 29 Gener, 2012 09:49
Què
és l'anarquisme?
L'anarquisme
és un
sistema polític i filosòfic basat en el ideal
d'una societat sense govern. L'anarquisme
és sobretot un pensament basat en el comportament moral i en
l'ètica de les
persones davant de la vida. Les bases fonamentals de l'anarquisme
són la
solidaritat i el suport mutu. A partir d'aquí es
traça una línea en què tots
els éssers humans han de viure lliurement en harmonia tant
amb la natura com
amb els seus iguals
Organització
de l'anarquisme?
L'organització
anarquista té la seva base en l'individu des del qual
organitza d'una manera
autònoma, de baix a dalt, una societat sense propietat
privada ni classes
socials. El protocol de relacions s'estableix a través de
l'acció directa,
el federalisme i l'autogestió. El funcionament
d'aquestes bases de
relació són el pilar d'una societat basada en la
democràcia directa.
Principals
pensadors llibertaris
Prousdhon,
Bakunin, Stirner, Kropotkin… Altres: Sebastien Faure,
Domela Niuwenhuis,
Errico Malatesta, Carlos Malato, Ricardo Mella, Fernando Tarrida de
Mármol,
Federico Urales, Anselmo Lorenzo, Isaac Puente, Teresa
Claramunt… Mihail
Bakunin digué: «Jo sóc lliure solament
en la mesura en què reconec la humanitat
i respecto la llibertat de tots els homes que m'envolten.»
L'arrelament
de l'anarquisme a Barcelona
Desencís
polític
de les masses obreres durant els anys del sexenni revolucionari
(1868-1873),
tant al temps de la Gloriosa com de la Primera República. La
propaganda
bakuninista de Fanelli i l'aparició de la Primera
Internacional. L'arrelament
llibertari dels obrers barcelonins té a veure
també amb l'esperit
individualista i federalista dels catalans.
La
propaganda pel fet
Davant la
repressió continua dels governs contra els moviment obrer
organitzat, davant la
intransigència del Capital de mantenir
l'explotació de l'home per a l'home,
davant la misèria regnant en una gran part de la
població. Davant d'aquest
marasme un grup d'homes anarquistes van passar a la propaganda pel fet
portant
a terme l'acció nihilista al màxim extrem de
l'atemptat individual tant de
tipus selectiu (reis, presidents de govern, generals, repressors, etc.)
o
indiscriminat (teatres, centres públics, carrer, etc.)
Aquesta pràctica
violenta va tenir els seus seguidors a Barcelona amb els atemptats
individualuisrtes de la darrera dècada del segle XIX. La
venjança i l'ira de
classe són els principals motius d'aquests actes terroristes.
L'atemptat
de Paulí
Pallàs fou en venjança de la repressió
obrera del fets de Jérez de la Frontera
(1892), el seu atac es va dirigir a l'estament militar (desfilada de
l'exèrcit
a la Gran via (24-9-1893) amb l'esclat d'una bomba llançada
contra el capità
general Arsenio Martínez Campos (precursor de la
restauració borbònica el 1875),
el general va resultar il·lès però mor
un guàrdia civil. Santiago Salvador en
venjança de l'afusellament de Pallàs va atacar la
burgesia catalana que
assistia a la representació de l'òpera Guillem
Tell, al Liceu (07-11-1893), hi
va llançar dues bombes Orsini, una de les quals no va
explotar i l'altra va
ocasionar vint morts i diversos ferits. Santiago Salvador va ser
detingut a
Castellserà (Terol), condemnat a la pena de mort va
ésser executat pel
procediment del garrot vil (21-11-1893) al pati del Corders de la
presó del
carrer Reina Amàlia. La repressió contra el
moviment anarquista de Barcelona
continua amb l'afusellament al castell de Montjuïc de sis
anarquistes
considerats còmplices de Pallàs. El 7 de juny de
1896 atac a l'estament
religiós al pas de la processó de Corpus al
carrer Canvis Nous prop de Santa
Maria del Mar. Malgrat que no es deté a l'autor, s'inicia el
més important atac
repressiu contra el moviment obrer organitzat i sobretot contra els
llibertaris
barcelonins. Per ordre governativa es clausuren les raons socials de
les
entitats anarquistes i obreristes de tot tipus: sindicats de
resistència,
cooperatives, ateneus, escoles, publicacions, grups de teatre, etc. Les
detencions passen d'un miler de persones que són acusats de
participar en el
complot terrorista, entre els detinguts hi ha els principals
intel·lectuals de
l'anarquisme català: Joan Montseny, Teresa
Mañè, Anselmo Lorenzo, Tarrida del
Màrmol, Pere Coromines, Teresa Claramunt, José
López Montenegro, Ignasi Bo i
Singlà, etc. Altres se salven de les dertencions
perquè fugen a l'exili o han d'amagar-se
com els dramaturgs Jaume Brossa, Ignasi Iglésias, Felip
Cortiella. Cinc
persones són afusellades i la resta condemnades a llargs
anys de presó.
Com a acte
de
venjança dels afusellaments l'anarquista italià
Michele Angiolillo, tipògraf de
la revista modernista L'Avenç, atempta el 8 d'agost de 1897
contra el president
del govern Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa
Águeda (Guipúscoa).
Aquest fets
seran
coneguts universalment com el Procés de Montjuïc,
el nostre Cas Dreyfus, que
aixecarà una gran campanya nacional i internacional per
l'amnistia dels
condemnats. Destaca la defensa feta dels anarquistes que patiren
represàlies pels
intel·lectuals de la generació del 98 (Baroja,
Azorín, Unamuno, Blasco Ibáñez,
etc.), polítics (Pablo Iglesias, Francesc Pi i Margall,
Alejandro Lerroux,
Amadeu Hurtado, etc.) i l'escriptor català Joan Maragall.
La
Rosa de Foc
Barcelona
no
solament és coneguda per la ciutat de les bombes que
il·lumina amb el seu
esclat la ciutat, sinó per la llum que irradia l'esperit
llibertari com si fos
una rosa de foc. L'arrelament anarquista suposa l'aparició
d'una xarxa paral·lela
a la societat capitalista formada per tota mena de societats:
cooperatives,
mútues, escoles, ateneus, publicacions, editorials,
biblioteques, societats de
resistència, grups d'afinitat (espiritistes, naturistes,
vegetarians,
esperantistes, etc.), grups d'art dramàtic (Cia de
Declamació Lliure, Avenir,
Alba, etc), grups literaris i artístics, grups d'estudiosos
de la història, de
la ciència, etc.
La
CNT
A
través de
Solidaritat Obrera (1907) es funda la tardor de 1910 la CNT al Palau de
Belles
Arts de Barcelona. El sindicat anarcosindicalista segueix la
línea de la
Primera Internacional i de les bases de la Carta d'Amiens
(independència
sindical respecte als partits polítics i
separació entre economia i política),
La CNT proposa l'emancipació dels treballadors realitzada
pels propis treballadors
i la construcció d'una societat comunista
llibertària. La CNT va viure moments
de legalitat i moments de persecució. Després del
Congrés de Sants amb
l'aparició dels Sindicats Únics va
créixer notablement entre el proletariat
català. La seva defensa obrera a la Vaga de la Canadenca la
va fer créixer a
nivell de tot l'Estat. La Vaga va significar el triomf proletari amb el
reconeixement governamental de la reivindicació de la
jornada de les vuit
hores. La patronal catalana no va acceptar el resultat i va promoure
primer el lock out i
després la potenciació de
pistolers a sou per matar els militants obrers més
destacats. Aquesta pràctica
criminal va fer aparèixer el grups d'acció
anarquista que van respondre l'atac
dels pistolers i es van defensar dels qui aplicaven la llei de fugues.
Entre
els centenars d'obrers morts hi ha l'advocat Francesc Layret i la
figura
carismàtica de Salvador Seguí "El Noi
del Sucre. La CNT va viure
clandestinament sota la dictadura de Primo de Rivera i va ressorgir a
la Segona
República sobrepassant el milió d'afiliats a tot
Espanya, la meitat dels quals
n'eren de la regional catalana.
El
Comunisme Llibertari
El
Congrés de Saragossa
de maig de 1936 és determinant per l'organització
de la CNT. La Ponència del «Dictamen
Confederal del Comunismo Libertario» conceptuava quin era el
moment més adequat
per fer la revolució. Aquesta arribaria amb la
creació d'un estat d'aspiracions
i de necessitats que prenien cos a la col·lectivitat i que
es desenvoluparia a
través d'una organització capaç
d'imposar la realització revolucionària. En
l'ordre
extern citava l'enfonsament de l'ètica del règim
capitalista, la caiguda de l'aspecte
econòmic i el fracàs de l'expressió
política. La Ponència aclaria com havia de
ser la nova societat: «Socializada la riqueza, las
organizaciones de los
productores, ya libres, se encargarán de la
administración directa de la
producción y del consumo. Establecida en cada localidad la
Comuna Libertaria,
pondremos en marcha el nuevo mecanismo social. Los productores de cada
ramo u
oficio, reunidos en sus Sindicatos y en los lugares de trabajo,
determinarán
libremente la forma en que éste ha de ser organizado. La
Comuna Libre se
incautará de cuanto antes detentaba la burguesía,
tal como víveres, ropas,
calzados, materias primas, herramientas de trabajo, etc. Estos
útiles de
trabajo y materias primas han de pasar a poder de los productores para
que
éstos los administren directamente en beneficio de la la
colectividad. En
primer término las Comunas cuidarán de alojar con
el máximo de comodidades a
todos los habitantes de cada localidad, asegurando asistencia a los
enfermos y
educación a los niños. De acuerdo con el
principio fundamental del comunismo
libertario, como hemos dicho antes, todos los hombres se
aprestarán a cumplir
el deber voluntario –que se convertirà en
verdadero derecho cuando el hombre
trabaje libre- de prestar concurso a la colectividad en
relación con sus
fuerzas y sus capacidades, y la Comuna cumplirá con la
obligación de cubrir sus
necesidades.»
La
revolució de 1936
La
victòria obrera
i popular del 19 i 20 de Juliol suposa l'aparició tant del
moviment obrer
espontani com de l'encausament participatiu en la vida
pública. Milícies.
Col·lectivitzacions.
Sanitat. Vida quotidiana. Cultura. Pedagogia. De l'anar a per el tot es
passa a
formar part del govern. Contradiccions de l'anarquisme.
Contrarevolució.
Guerra. Derrota. Diàspora.
L'anarquisme
a l'exili i la clandestinitat
L'organització
confederal a l'exili es va desenvolupar als països on havien
emigrat els
treballadors cenetistes, sobretot França i Mèxic.
Malgrat les escissions
produïda a l'exili van realitzar una gran tasca cultural i de
relació dels
exiliats a les distintes poblacions on residien. Les
guerrilles
llibertàries van efectuar nombroses accions contra el
franquisme fins l'any
1960, sobretot amb els mítics guerrillers urbans Josep
Lluís Facería i Quico
Sabaté. Els quadres anarcosindicalistes van
aconseguir organitzar-se
clandestinament a les fàbriques i llocs de treball
realitzant accions contra el
franquisme amb diverses vagues entre les quals destaca la dels tramvies
de
1951. El moviment anarcosindicalista van rebre la brutal
repressió del
franquisme amb detencions, tortures, presó i afusellaments.
L'anarquisme
dels anys seixanta i setanta
Els anys
seixanta
van aparèixer nous grups de tipus llibertari com l'anomenat
Primero de Mayo, el
grup d'estudiants Rojo y Negro o el MIL. Entre els actes luctuosos i
l'ajusticiament del règim franquista contra els militants de
les Joventuts
Llibertàries Francsico Granado i Joaquín Delgado
i el jove militant del MIL
Salvador Puig Antich.
La
transició
Reconstrucció
confederal a la mort de Franco. Grans mítings i actes
multitudinaris: Míting de
Montjuïc. Jornades Llibertàries.
Manifestació, 15-1-1978, contra els Pactes de
la Moncloa. Cas Scala. Repressió contra la CNT.
Congrés de Madrid.
Escissió confederal.. Aparició de la CGT.
L'anarquisme
al segle XXI
Hereus de
l'anarquisme:
les organitzacions minoritàries de la CNT-AIT, la CGT, el
moviment Okupa, el
moviment antiglobalitzador i el moviment 15-M.
Reflexió
final
L'anarquisme,
davant el pensament únic del nou mil·lenni, pot
encara aportar l'humanisme, l'ètica
i la utopia necessàries per ajudar a construir els camins
autogestionaris d'un
altre món basat en la dignitat de les persones, la
justícia social i la
llibertat dels pobles. L'anarquisme és un pensament i per
tant viu en les
persones i pot tornar a brotar novament entre les persones
perquè té ànima
ancestral.
Barcelona,
26 de gener de 2012
Tertúlia
Borralleras coordinada per Bernat Castany i
Eduard Moreno
estelnegre | 28 Gener, 2012 10:30
---
La
denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant
el franquisme i per
violació dels nostres drets fonamentals
La
demanda ha estat admesa a tràmit
El Tribunal
Constitucional espanyol no va admetre a tràmit un recurs
d’empara presentat pel
Fòrum per la Memòria del País
Valencià, en relació amb el genocidi franquista i
amb les 6 fosses comunes del Cementeri General de València.
Aquestes fosses
ocupen una superfície total de 41.020 m2
en les quals, des del dia 1
d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945,
s’han pogut documentar 23.661
persones, totes elles hi llençades durant aquest
període.
Aquest
Tribunal
diu textualment «que no se ha acreditado la trascendencia
constitucional del
recurso», malgrat no posar en dubte la realitat dels fets
denunciats ja que
especifica que «nada cabe decir sobre su
verosimilitud». En altres paraules i
per si no restés prou clar --des de ja fa molts anys-- que
tot està lligat i
ben lligat.
Tancades
les
portes de l’ordenament jurídic espanyol, el
Fòrum ha presentat una denúncia
davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
Considerem que si
l’Estat Espanyol nega als seus ciutadans la recerca,
aclariment i reparació
dels crims de la dictadura, és la nostra
obligació moral insistir en la seua
denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i
memòria.
Quan drets
bàsics,
com ara el d’informació, són conculcats
per part d’un sistema polític i
judicial, hereu de les trames de la dictadura, n’hi ha
quelcom més que una
simple voluntat d’ocultació. N’hi ha
també, cap pensar, una complicitat última
amb els fets que denunciem, una seqüència
lògica de responsabilitat per part
d’aquest estat dit de Dret amb el règim anterior,
una naturalesa heretada o,
sense més, continuista de l’estructura de poder
franquista.
Es tracta
d’una
simple qüestió de Drets Humans. L’Estat
Espanyol no sembla ser sensible a allò
tan elemental com l’existència de nombroses fosses
comunes escampades per tot
el territori, repletes de persones víctimes de la
repressió general, afusellades,
estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles
condicions
socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en
què va oprimir la
població que havia perdut la guerra.
estelnegre | 27 Gener, 2012 10:22
estelnegre | 25 Gener, 2012 23:13
---
A Mallorca, en
català
Avui dijous 26 de gener a partir
de les 9.30 hores, concentració
a l'Ajuntament de Palma en defensa del català
El
plenari d’aquest dijous de Palma es posicionarà
sobre la Llei de Funció
Pública que és un atac directe a la nostra
llengua. Es convoca aquesta protesta
per fer saber al PP que no estam d’acord amb aquesta
agressió a la llengua.
No
hi falteu!
estelnegre | 25 Gener, 2012 07:26
Fa temps
que
funciona el projecte LaTele.cat que treballa en la
construcció d'una nova web
que es presentarà a partir del febrer. Tindrà
espais participatius (la
wikitele) i espais de gestió que facilitaran el treball
col·lectiu de LaTele i
les sinèrgies amb tots aquells
col·lectius/entitats/persones que hi esteu
participant o que s'hi vulguin afegir. També
millorarà la presentació de la
informació, amb noves aplicacions i seccions.
Si tens ganes de saber més sobre tot el que s'està cuinant, no dubtis en contactar amb ells a: info@latele.cat. Mentrestant, pots seguir veient els seus vídeos aquí o gaudir de tota la programació al canal 37 de la TDT.
estelnegre | 24 Gener, 2012 17:32
El
conte que segueix és
l'origen d'una concentració que tindrà lloc el
proper dijous 2 de febrer a les
10.30 hores davant les oficines de la Direcció Territorial
de La Caixa a
l'Avinguda Alexandre Rosselló en protesta per l'augment d'un
20% en les
comissiones per cobrament de rebuts. La protesta està
organitzada per un grup
de Padrins/es-flautes del moviment 15M de l'Assemblea de Ses Veles. En
facebook
s'ha creat una pàgina d'aquest grup amb aquest nom per a
rebre opinions. Si
coneixeu gent major que estiguessin disposats a sumar-se a la protesta
s'agrairia
la difusió d'aquesta convocatòria.
Us
hi esperem!
---
Els 3
antireis mags de La Caixa
Salutacions
a tothom, sóc
membre del grup de padrins i padrines flautes del 15M de l'assemblea de
Ses
Veles i vull explicar un conte de terror, no apte per a infants, que us
provocarà
l’emprenyadura. Es tracta del conte "Els tres antireis mags
de La Caixa"
Això
era i no era, bon
viatge fa sa cadernera, pel padri un almud, per la padrina una bercella
i pel
net una quartera.
En l'any 0
els tres Reis
Mags d'Orient, Gaspar, Melcior i Baltasar van portar regals i presents
a
l'estable on era l’infant Jesús.
En l'any
2012 els tres
antireis mags de La Caixa, nº 1, nº 2, i nº
3 van fer com a regal una escletxa
mes gran en l'estable en el qual ja
patien molt fred els padrins després de dos
anys de congelació de les
pensions.
Un dia
estant reunits
els antireis al restaurant Mandarín d’Occident
prenent un whisky de gran
qualitat amb olives i canapès per picar, el nº 1 i
el nº 2 van dir:
El nostre
sou milionari està
garantit per la subvenció que ens done el nº 1 del
Banc d'Espanya i que té el
seu origen en l’increment de l'IRPF que hi ha hagut aquest
any. El teu sou de
300.000 euros al mes no està garantit pel pressupost actual
¿que en penses
d'això?
El
nº 3 va respondre: ¿Potser
vosaltres penseu que sóc beneit? Soc el nº 3
perquè sé pensar i això és
el que
he fet. En el nostre banc hi ha dos milions de padrins i padrines que
tenen una
mitjana de tres rebuts domiciliats al mes, le qual cosa fa sis milions
de
rebuts al mes. Si augmentem la nostra comissió de cobrament
10 cèntims, obtindrem
un increment d'ingressos de 600.000 euros al mes que
permetrà pagar els meus
300.000 i la resta serà per a pagar les nostres
gratificacions per incentius o
per orgies a la nostre elecció. Com als padrins els han augmentat la
pensió un 1% i també podran
fer orgies, no es donaran compte que els
hem augmentat un 20% les comissions. No us podeu imaginar
l'esforç que
ha fet la meva cervellera per pensar això,
Per poder
prendre la
decisió amb claredat van anar a donar-se un bon
àpat i quan ja no van tenir cap
escletxa d’omplir en els seus voluminosos ventres van decidir
dur endavant la idea
celebrant la capacitat del nº 3.
I si no
són vius són
morts, i si no són morts són vius aquest conte
s'hauria acabat si no fos perquè
els padrins i padrines hem decidit lluitar, lluitar i lluitar contra la
pujada
de les comissions exigint la tornada enrere de l'augment i enviar a
l'atur al
nº 3 per lladre.
estelnegre | 23 Gener, 2012 15:39
El
pròxim 27 de
gener Mallorca Lliure de Transgènics participarà
d'un debat conjuntament amb la
Cooperativa Pagesa de Pollença i la Cooperativa
Això és Vida! sobre el que
coneixem dels nostres aliments. Sabem d'on venen? I com es fan?.
Parlarem sobre
la traçabilitat dels aliments i debatrem sobre l'actual
model de producció i
consum agroramader.
Per
això, primer
s'emetrà el documental El nostre
pa de
cada dia (2005), de Nikolaus Geyrhalter. Serà a
les 19 hores a la
biblioteca de Can Torró (C/ Serra, 15), a Alcúdia.
Ho
organitza el
Servei d'Educació Ambiental del Parc Natural de s'Albufera
de Mallorca.
Aprofitem i
us adjuntem
una sèrie d'enllaços al documental:
dokujunkies.org/dokus/natur/unser-taglich-brot-our-daily-bread-dvdrip-divxxvid.html
Algunes
descàrregues, però dividit en molts arxius:
www.truththeory.org/unser-taglich-brot/
Online:
www.movie2k.to/Unser-taeglich-Brot-online-film-136903.html
Us hi
esperem
estelnegre | 22 Gener, 2012 17:46
« | Gener 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |