Administrar

Neix COM Ú per unir esforços en la defensa pel territori

estelnegre | 31 Gener, 2012 16:20

Sinopsi de la xerrada de Ferran Aisa: «L'anarquisme de la ciutat de Barcelona» (Ateneu Barcelonès, 26-01-2012)

COM U és una plataforma que aglutina diverses entitats i personalitats ecologistes a fi de protegir el territori, sobretot enfocat als municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró!

COM U neix a la fita muntanyenca de les partions dels territoris de Bunyola, Santa Maria i Alaró. COM U es presenta com una plataforma cívica de lloc de trobada de les diferents lluites de defensa del territori de Mallorca. COM U és, abans del nom, la concentració de la voluntat de molta gent de Mallorca de fer front al robatori d’allò que és públic, especialment les fonts, camins i vestigis d’importància històrica o arqueològica, per part d’una propietat privada nou vinguda i aliena a la terra o instal·lada de fa tempsen anacronismes medievals.

COM U assumeix la defensa de tot el patrimoni de bé d’interès públic, hi hagi estat declarat o no, per el seu valor en sí i per respecte als avantpassats que el varen crear.

COM U és la defensa de la titularitat pública de camins d’ús mil·lenari i encara més, de l’ús recreatiu d’un bé d’interès públic com és el bosc.

El camí des Cabàs, el camí de Coma-sema, el camí de s’Estret, el camí des pas des Rafal cap al pas de s’Estaló, el camí de Coanegra, el camí des Clot des Guix, el camí de son Ferrer, el camí d’Oli Clar i son Ordines, el camí vell d’Orient… i encara molts camins més dels pobles d’Alaró, Santa Maria i Bunyola, han estat tancats al pas de manera il·legal per els propietaris de les terres que hi fan partió. Ho han fet amb l’acció o omissió culpable dels polítics que ocupen l’administració pública als pobles i institucions de Mallorca. I ho fan també amb la complicitat d’una justícia feta a la mida dels poderosos.

El símbol figuratiu de COM U representa el moviment dels tres pobles cap al punt de trobada. Això no obstant es convida a tots els pobles de Mallorca a moure’s cap al mateix punt comú.

COM U es presenta al poble de Mallorca en aquests paràmetres i el convida a fer-ne pinya a l’acte de concentració que tendrà lloc el proper 12 de febrer de 2012 al punt de trobada de les partions dels pobles de Bunyola, Santa Maria i Alaró.

La fita es troba a les partions de son Pou, Cals Reis i es Rafal. Les rutes per arribar-hi poden ser des d’Orient pel pas de s’Estaló o es Freu cap es Rafal, de Santa Maria pel camí de Coanegra i son Pou (la fita es troba al capdamunt del comellar dels Bous de son Pou) o des d’Alaró per el camí des Rafal o de cas Secretari.

Son Torrella. Santa Maria, 28 de gener de 2012

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Jornada «Els espais en crisi» (17/02/12)

estelnegre | 30 Gener, 2012 14:28

Jornada «Els espais en crisi» (17/02/12)
Jornada «Els espais en crisi» (17/02/12)
---
Manolo Sáez: Los movimientos desde abajo. Experiencias en y desde los barrios en tiempos de la crisis global.
Raúl Zibechi: Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas.

Les reflexions d'aquests dos investigadors i activistes socials ens poden donar eines per interpretar l'actual escenari de crisi i la cerca de sortides alternatives i autònomes.

Lloc: sala d'actes de l'edifici de Sa Riera
Data: 17 de febrer a les 19 hores.

Aquí teniu un breu currículum dels conferenciants:

Raúl Zibechi és un investigador i activista urugaià que ha treballat al costat dels moviments autònoms llatinoamericans i ha reflexionat profundament sobre la construcció de realitats socials antiestatals i anticapitalistes, així com de les seves contradiccions.
Aquí vos pas un enllaçper a què pogueu veure una breu biografia i les principals línies de treball i polítiques de Raúl: http://es.wikipedia.org/wiki/Ra%C3%BAl_Zibechi

Raúl Zibechi
Articles a Rebelión: http://www.rebelion.org/mostrar.php?tipo=5&id=Ra%FAl%20Zibechi&inicio=0
Articles a Alainet: http://alainet.org/active/show_author.phtml?autor_nombre=Ra%FAl&autor_apellido=Zibechi
Mirar la introducció al llibre Territorios en resistencia: http://lavaca.org/notas/territorios-en-resistencia/

Alguns llibres de Raúl Zibhechi a destacar són:
  • Política y miseria, Baladre y Zambra, Málaga, 2012.1
  • Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas, Baladre, Zambra, Ecologistas en Acción y CGT, Málaga, 2012.2
  • Universidad en movimiento. Debates y memorias del X Congreso Iberoamericano de Extensiòn Universitaria (Editor), Extensión Libros, Nordan, el Colectivo, Montevideo, 2011.
  • Política & Miseria. La relación entre el modelo extractivo, los planes sociales y los gobiernos progresistas, Lavaca, Buenos Aires, 2011.
  • América Latina: Contrainsurgencia y pobreza, Desdeabajo, Bogotá, 2010 (Quimantú, Santiago de Chile y Pez en el Árbol, México).
  • Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias latinoamericanas, Lavaca, Buenos Aires, 2008.3
  • Autonomías y emancipaciones. América Latina en movimiento, Univ. San Marcos y Bajo Tierra, Lima y México, 2007 y 2008.4
  • De multitud a clase. Formación y crisis de una comunidad obrera (Juan Lacaze, 1905-2005), Ideas, Montevideo, 2006.5
  • Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales, Tinta Limón y Textos Rebeldes, Buenos Aires y La Paz, 2006.6
  • Genealogía de la revuelta. Argentina, una sociedad en movimiento, Letra Libre, La Plata, 2003.7
  • La mirada horizontal. Movimientos sociales y emancipación, Nordan, Montevideo, 1999.8
  • La revuelta juvenil de los 90. Las redes sociales en la gestación de una cultura alternativa, Nordan, Montevideo, 1997.9
  • Los arroyos cuando bajan. Los desafíos del zapatismo, Nordan, Montevideo, 1995.1
Manolo Sáez Bayona és un activista que des de fa més de 25 anys ha participat en múltiples mobilitzacions de caràcter autònom i anticapitalista. La seva tasca en defensa de la renda bàsica és una de les més conegudes. També ha participat de l'Assemblees d'Aturats de Gasteiz, les campanyes contra l'Europa del capital, etc. També és membre del Col·lectiu Baladre i s'encarrega, entre d'altres, de treure materials per a la reflexió crítica.

Coordinadora Baladre: http://www.coordinacionbaladre.org/
Colectivo Zambra: http://asociacionzambra.blogspot.com/
Entrevista: http://sisepuedecambiar.blogspot.com/2009/03/entrevista.html

Entre els llibres en els que ha participat en Manolo podem destacar:
Miren Etxezarreta, Ramón Fernández Durán, Manuel Sáez Bayona Globalización capitalista. Luchas y resistencias. Ed. Virus.
Enrique García Escamilla y Manuel Sáez Bayona (coords.) Vivir donde quieras. Estudio sobre la viabilidad social y económica de la Renta Básica de los Iguales en el municipio de Alfafar (País Valencià). Ed. Virus
José Iglesias Fernández, Josep Manel Busqueta,  Manolo Sáez Bayona, L.P.R. (La Polla). Todo sobre la Renta Básica. Introducción a los principios, conceptos, teorías y argumentos. Ed. Virus.
José Iglesias Fernández, Josep Manel Busqueta,  Manolo Sáez Bayona. Todo sobre la Renta Básica II. Ed. Virus.

Ateneu Llibertari Estel Negre

Sinopsi de la xerrada de Ferran Aisa: «L'anarquisme de la ciutat de Barcelona» (Ateneu Barcelonès, 26-01-2012)

estelnegre | 29 Gener, 2012 09:49

Sinopsi de la xerrada de Ferran Aisa: «L'anarquisme de la ciutat de Barcelona» (Ateneu Barcelonès, 26-01-2012)

Què és l'anarquisme?

L'anarquisme és un sistema polític i filosòfic basat en el ideal d'una societat sense govern. L'anarquisme és sobretot un pensament basat en el comportament moral i en l'ètica de les persones davant de la vida. Les bases fonamentals de l'anarquisme són la solidaritat i el suport mutu. A partir d'aquí es traça una línea en què tots els éssers humans han de viure lliurement en harmonia tant amb la natura com amb els seus iguals

Organització de l'anarquisme?

L'organització anarquista té la seva base en l'individu des del qual organitza d'una manera autònoma, de baix a dalt, una societat sense propietat privada ni classes socials. El protocol de relacions s'estableix a través de l'acció directa, el  federalisme i l'autogestió. El funcionament d'aquestes bases de relació són el pilar d'una societat basada en la democràcia directa.

Principals pensadors llibertaris

Prousdhon, Bakunin, Stirner, Kropotkin… Altres: Sebastien Faure, Domela  Niuwenhuis, Errico Malatesta, Carlos Malato, Ricardo Mella, Fernando Tarrida de Mármol, Federico Urales, Anselmo Lorenzo, Isaac Puente, Teresa Claramunt… Mihail Bakunin digué: «Jo sóc lliure solament en la mesura en què reconec la humanitat i respecto la llibertat de tots els homes que m'envolten.»

L'arrelament de l'anarquisme a Barcelona

Desencís polític de les masses obreres durant els anys del sexenni revolucionari (1868-1873), tant al temps de la Gloriosa com de la Primera República. La propaganda bakuninista de Fanelli i l'aparició de la Primera Internacional. L'arrelament llibertari dels obrers barcelonins té a veure també amb l'esperit individualista i federalista dels catalans.

La propaganda pel fet

Davant la repressió continua dels governs contra els moviment obrer organitzat, davant la intransigència del Capital de mantenir l'explotació de l'home per a l'home, davant la misèria regnant en una gran part de la població. Davant d'aquest marasme un grup d'homes anarquistes van passar a la propaganda pel fet portant a terme l'acció nihilista al màxim extrem de l'atemptat individual tant de tipus selectiu (reis, presidents de govern, generals, repressors, etc.) o indiscriminat (teatres, centres públics, carrer, etc.) Aquesta pràctica violenta va tenir els seus seguidors a Barcelona amb els atemptats individualuisrtes de la darrera dècada del segle XIX. La venjança i l'ira de classe són els principals motius d'aquests actes terroristes.

L'atemptat de Paulí Pallàs fou en venjança de la repressió obrera del fets de Jérez de la Frontera (1892), el seu atac es va dirigir a l'estament militar (desfilada de l'exèrcit a la Gran via (24-9-1893) amb l'esclat d'una bomba llançada contra el capità general Arsenio Martínez Campos (precursor de la restauració borbònica el 1875), el general va resultar il·lès però mor un guàrdia civil. Santiago Salvador en venjança de l'afusellament de Pallàs va atacar la burgesia catalana que assistia a la representació de l'òpera Guillem Tell, al Liceu (07-11-1893), hi va llançar dues bombes Orsini, una de les quals no va explotar i l'altra va ocasionar vint morts i diversos ferits. Santiago Salvador va ser detingut a Castellserà (Terol), condemnat a la pena de mort va ésser executat pel procediment del garrot vil (21-11-1893) al pati del Corders de la presó del carrer Reina Amàlia. La repressió contra el moviment anarquista de Barcelona continua amb l'afusellament al castell de Montjuïc de sis anarquistes considerats còmplices de Pallàs. El 7 de juny de 1896 atac a l'estament religiós al pas de la processó de Corpus al carrer Canvis Nous prop de Santa Maria del Mar. Malgrat que no es deté a l'autor, s'inicia el més important atac repressiu contra el moviment obrer organitzat i sobretot contra els llibertaris barcelonins. Per ordre governativa es clausuren les raons socials de les entitats anarquistes i obreristes de tot tipus: sindicats de resistència, cooperatives, ateneus, escoles, publicacions, grups de teatre, etc. Les detencions passen d'un miler de persones que són acusats de participar en el complot terrorista, entre els detinguts hi ha els principals intel·lectuals de l'anarquisme català: Joan Montseny, Teresa Mañè, Anselmo Lorenzo, Tarrida del Màrmol, Pere Coromines, Teresa Claramunt, José López Montenegro, Ignasi Bo i Singlà, etc. Altres se salven de les dertencions perquè fugen a l'exili o han d'amagar-se com els dramaturgs Jaume Brossa, Ignasi Iglésias, Felip Cortiella. Cinc persones són afusellades i la resta condemnades a llargs anys de presó.

Com a acte de venjança dels afusellaments l'anarquista italià Michele Angiolillo, tipògraf de la revista modernista L'Avenç, atempta el 8 d'agost de 1897 contra el president del govern Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Águeda (Guipúscoa).

Aquest fets seran coneguts universalment com el Procés de Montjuïc, el nostre Cas Dreyfus, que aixecarà una gran campanya nacional i internacional per l'amnistia dels condemnats. Destaca la defensa feta dels anarquistes que patiren represàlies pels intel·lectuals de la generació del 98 (Baroja, Azorín, Unamuno, Blasco Ibáñez, etc.), polítics (Pablo Iglesias, Francesc Pi i Margall, Alejandro Lerroux, Amadeu Hurtado, etc.) i l'escriptor català Joan Maragall.

La Rosa de Foc

Barcelona no solament és coneguda per la ciutat de les bombes que il·lumina amb el seu esclat la ciutat, sinó per la llum que irradia l'esperit llibertari com si fos una rosa de foc. L'arrelament anarquista suposa l'aparició d'una xarxa paral·lela a la societat capitalista formada per tota mena de societats: cooperatives, mútues, escoles, ateneus, publicacions, editorials, biblioteques, societats de resistència, grups d'afinitat (espiritistes, naturistes, vegetarians, esperantistes, etc.), grups d'art dramàtic (Cia de Declamació Lliure, Avenir, Alba, etc), grups literaris i artístics, grups d'estudiosos de la història, de la ciència, etc.

La CNT

A través de Solidaritat Obrera (1907) es funda la tardor de 1910 la CNT al Palau de Belles Arts de Barcelona. El sindicat anarcosindicalista segueix la línea de la Primera Internacional i de les bases de la Carta d'Amiens (independència sindical respecte als partits polítics i separació entre economia i política), La CNT proposa l'emancipació dels treballadors realitzada pels propis treballadors i la construcció d'una societat comunista llibertària. La CNT va viure moments de legalitat i moments de persecució. Després del Congrés de Sants amb l'aparició dels Sindicats Únics va créixer notablement entre el proletariat català. La seva defensa obrera a la Vaga de la Canadenca la va fer créixer a nivell de tot l'Estat. La Vaga va significar el triomf proletari amb el reconeixement governamental de la reivindicació de la jornada de les vuit hores. La patronal catalana no va acceptar el resultat i va promoure primer el lock out i després la potenciació de pistolers a sou per matar els militants obrers més destacats. Aquesta pràctica criminal va fer aparèixer el grups d'acció anarquista que van respondre l'atac dels pistolers i es van defensar dels qui aplicaven la llei de fugues. Entre els centenars d'obrers morts hi ha l'advocat Francesc Layret i la figura carismàtica de Salvador Seguí "El Noi  del Sucre. La CNT va viure clandestinament sota la dictadura de Primo de Rivera i va ressorgir a la Segona República sobrepassant el milió d'afiliats a tot Espanya, la meitat dels quals n'eren de la regional catalana.

El Comunisme Llibertari

El Congrés de Saragossa de maig de 1936 és determinant per l'organització de la CNT. La Ponència del «Dictamen Confederal del Comunismo Libertario» conceptuava quin era el moment més adequat per fer la revolució. Aquesta arribaria amb la creació d'un estat d'aspiracions i de necessitats que prenien cos a la col·lectivitat i que es desenvoluparia a través d'una organització capaç d'imposar la realització revolucionària. En l'ordre extern citava l'enfonsament de l'ètica del règim capitalista, la caiguda de l'aspecte econòmic i el fracàs de l'expressió política. La Ponència aclaria com havia de ser la nova societat: «Socializada la riqueza, las organizaciones de los productores, ya libres, se encargarán de la administración directa de la producción y del consumo. Establecida en cada localidad la Comuna Libertaria, pondremos en marcha el nuevo mecanismo social. Los productores de cada ramo u oficio, reunidos en sus Sindicatos y en los lugares de trabajo, determinarán libremente la forma en que éste ha de ser organizado. La Comuna Libre se incautará de cuanto antes detentaba la burguesía, tal como víveres, ropas, calzados, materias primas, herramientas de trabajo, etc. Estos útiles de trabajo y materias primas han de pasar a poder de los productores para que éstos los administren directamente en beneficio de la la colectividad. En primer término las Comunas cuidarán de alojar con el máximo de comodidades a todos los habitantes de cada localidad, asegurando asistencia a los enfermos y educación a los niños. De acuerdo con el principio fundamental del comunismo libertario, como hemos dicho antes, todos los hombres se aprestarán a cumplir el deber voluntario –que se convertirà en verdadero derecho cuando el hombre trabaje libre- de prestar concurso a la colectividad en relación con sus fuerzas y sus capacidades, y la Comuna cumplirá con la obligación de cubrir sus necesidades.»

La revolució de 1936

La victòria obrera i popular del 19 i 20 de Juliol suposa l'aparició tant del moviment obrer espontani com de l'encausament participatiu en la vida pública. Milícies. Col·lectivitzacions. Sanitat. Vida quotidiana. Cultura. Pedagogia. De l'anar a per el tot es passa a formar part del govern. Contradiccions de l'anarquisme. Contrarevolució. Guerra. Derrota. Diàspora.

L'anarquisme a l'exili i la clandestinitat

L'organització confederal a l'exili es va desenvolupar als països on havien emigrat els treballadors cenetistes, sobretot França i Mèxic. Malgrat les escissions produïda a l'exili van realitzar una gran tasca cultural i de relació dels exiliats a les distintes poblacions on residien.  Les guerrilles llibertàries van efectuar nombroses accions contra el franquisme fins l'any 1960, sobretot amb els mítics guerrillers urbans Josep Lluís Facería i Quico Sabaté.  Els quadres anarcosindicalistes van aconseguir organitzar-se clandestinament a les fàbriques i llocs de treball realitzant accions contra el franquisme amb diverses vagues entre les quals destaca la dels tramvies de 1951. El moviment anarcosindicalista van rebre la brutal repressió del franquisme amb detencions, tortures, presó i afusellaments.

L'anarquisme dels anys seixanta i setanta

Els anys seixanta van aparèixer nous grups de tipus llibertari com l'anomenat Primero de Mayo, el grup d'estudiants Rojo y Negro o el MIL. Entre els actes luctuosos i l'ajusticiament del règim franquista contra els militants de les Joventuts Llibertàries Francsico Granado i Joaquín Delgado i el jove militant del MIL Salvador Puig Antich.

La transició

Reconstrucció confederal a la mort de Franco. Grans mítings i actes multitudinaris: Míting de Montjuïc. Jornades Llibertàries. Manifestació, 15-1-1978, contra els Pactes de la Moncloa. Cas Scala. Repressió contra la CNT.  Congrés de Madrid. Escissió confederal.. Aparició de la CGT.

L'anarquisme al segle XXI

Hereus de l'anarquisme: les organitzacions minoritàries de la CNT-AIT, la CGT, el moviment Okupa, el moviment antiglobalitzador i el moviment 15-M.

Reflexió final

L'anarquisme, davant el pensament únic del nou mil·lenni, pot encara aportar l'humanisme, l'ètica i la utopia necessàries per ajudar a construir els camins autogestionaris d'un altre món basat en la dignitat de les persones, la justícia social i la llibertat dels pobles. L'anarquisme és un pensament i per tant viu en les persones i pot tornar a brotar novament entre les persones perquè té ànima ancestral.

Ferran Aisa

Barcelona, 26 de gener de 2012

Tertúlia Borralleras coordinada per Bernat Castany i Eduard Moreno

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Demanda del Fòrum per la Memòria del PV contra l'Estat espanyol en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg

estelnegre | 28 Gener, 2012 10:30

Demanda del Fòrum per la Memòria del PV contra l'Estat espanyol en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg

---

La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals

La demanda ha estat admesa a tràmit

El Tribunal Constitucional espanyol no va admetre a tràmit un recurs d’empara presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, en relació amb el genocidi franquista i amb les 6 fosses comunes del Cementeri General de València. Aquestes fosses ocupen una superfície total de 41.020 m2 en les quals, des del dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, s’han pogut documentar 23.661 persones, totes elles hi llençades durant aquest període.

Aquest Tribunal diu textualment «que no se ha acreditado la trascendencia constitucional del recurso», malgrat no posar en dubte la realitat dels fets denunciats ja que especifica que «nada cabe decir sobre su verosimilitud». En altres paraules i per si no restés prou clar --des de ja fa molts anys-- que tot està lligat i ben lligat.

Tancades les portes de l’ordenament jurídic espanyol, el Fòrum ha presentat una denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Considerem que si l’Estat Espanyol nega als seus ciutadans la recerca, aclariment i reparació dels crims de la dictadura, és la nostra obligació moral insistir en la seua denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i memòria.

Quan drets bàsics, com ara el d’informació, són conculcats per part d’un sistema polític i judicial, hereu de les trames de la dictadura, n’hi ha quelcom més que una simple voluntat d’ocultació. N’hi ha també, cap pensar, una complicitat última amb els fets que denunciem, una seqüència lògica de responsabilitat per part d’aquest estat dit de Dret amb el règim anterior, una naturalesa heretada o, sense més, continuista de l’estructura de poder franquista.

Es tracta d’una simple qüestió de Drets Humans. L’Estat Espanyol no sembla ser sensible a allò tan elemental com l’existència de nombroses fosses comunes escampades per tot el territori, repletes de persones víctimes de la repressió general, afusellades, estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles condicions socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en què va oprimir la població que havia perdut la guerra.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Inauguració de l’hort-jardí popular (demà dissabte!)

estelnegre | 27 Gener, 2012 10:22

Inuguració de l’hort-jardí popular (demà dissabte!)
Inuguració de l’hort-jardí popular (demà dissabte!)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Concentració al ple de l’Ajuntament de Palma en defensa del català (avui!)

estelnegre | 25 Gener, 2012 23:13

Concentració al ple de l’Ajuntament de Palma en defensa del català (avui!)

Mira que té anys i encara que l'hagin de fer servir...

---

A Mallorca, en català

Avui dijous 26 de gener a partir de les 9.30 hores, concentració a l'Ajuntament de Palma en defensa del català

El plenari d’aquest dijous de Palma es posicionarà sobre la Llei de Funció Pública que és un atac directe a la nostra llengua. Es convoca aquesta protesta per fer saber al PP que no estam d’acord amb aquesta agressió a la llengua.

No hi falteu!

 Ateneu Llibertari Estel Negre

LaTele.cat (Assemblea per la Comunicació Social)

estelnegre | 25 Gener, 2012 07:26

LaTele.cat

Fa temps que funciona el projecte LaTele.cat que treballa en la construcció d'una nova web que es presentarà a partir del febrer. Tindrà espais participatius (la wikitele) i espais de gestió que facilitaran el treball col·lectiu de LaTele i les sinèrgies amb tots aquells col·lectius/entitats/persones que hi esteu participant o que s'hi vulguin afegir. També millorarà la presentació de la informació, amb noves aplicacions i seccions.

Si tens ganes de saber més sobre tot el que s'està cuinant, no dubtis en contactar amb ells a: info@latele.cat. Mentrestant, pots seguir veient els seus vídeos aquí o gaudir de tota la programació al canal 37 de la TDT.

LaTele.cat

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Un conte i una concentració (02-02-12)

estelnegre | 24 Gener, 2012 17:32

Un conte i una concentració (02-02-12)

El conte que segueix és l'origen d'una concentració que tindrà lloc el proper dijous 2 de febrer a les 10.30 hores davant les oficines de la Direcció Territorial de La Caixa a l'Avinguda Alexandre Rosselló en protesta per l'augment d'un 20% en les comissiones per cobrament de rebuts. La protesta està organitzada per un grup de Padrins/es-flautes del moviment 15M de l'Assemblea de Ses Veles. En facebook s'ha creat una pàgina d'aquest grup amb aquest nom per a rebre opinions. Si coneixeu gent major que estiguessin disposats a sumar-se a la protesta s'agrairia la difusió d'aquesta convocatòria.

Us hi esperem!

---

Els 3 antireis mags de La Caixa

Salutacions a tothom, sóc membre del grup de padrins i padrines flautes del 15M de l'assemblea de Ses Veles i vull explicar un conte de terror, no apte per a infants, que us provocarà l’emprenyadura. Es tracta del conte "Els tres antireis mags de La Caixa"

Això era i no era, bon viatge fa sa cadernera, pel padri un almud, per la padrina una bercella i pel net una quartera.

En l'any 0 els tres Reis Mags d'Orient, Gaspar, Melcior i Baltasar van portar regals i presents a l'estable on era l’infant Jesús.

En l'any 2012 els tres antireis mags de La Caixa, nº 1, nº 2, i nº 3 van fer com a regal una escletxa mes gran en l'estable en el qual ja  patien molt fred els padrins després de dos anys de congelació de les pensions.

Un dia estant reunits els antireis al restaurant Mandarín d’Occident prenent un whisky de gran qualitat amb olives i canapès per picar, el nº 1 i el nº 2 van dir:

El nostre sou milionari està garantit per la subvenció que ens done el nº 1 del Banc d'Espanya i que té el seu origen en l’increment de l'IRPF que hi ha hagut aquest any. El teu sou de 300.000 euros al mes no està garantit pel pressupost actual ¿que en penses d'això?

El nº 3 va respondre: ¿Potser vosaltres penseu que sóc beneit? Soc el nº 3 perquè sé pensar i això és el que he fet. En el nostre banc hi ha dos milions de padrins i padrines que tenen una mitjana de tres rebuts domiciliats al mes, le qual cosa fa sis milions de rebuts al mes. Si augmentem la nostra comissió de cobrament 10 cèntims, obtindrem un increment d'ingressos de 600.000 euros al mes que permetrà pagar els meus 300.000 i la resta serà per a pagar les nostres gratificacions per incentius o per orgies a la nostre elecció. Com als padrins els  han augmentat la pensió un 1% i també podran fer orgies, no es donaran compte que els  hem augmentat un 20% les comissions. No us podeu imaginar l'esforç que ha fet la meva cervellera per pensar això,

Per poder prendre la decisió amb claredat van anar a donar-se un bon àpat i quan ja no van tenir cap escletxa d’omplir en els seus voluminosos ventres van decidir dur endavant la idea celebrant la capacitat del nº 3.

I si no són vius són morts, i si no són morts són vius aquest conte s'hauria acabat si no fos perquè els padrins i padrines hem decidit lluitar, lluitar i lluitar contra la pujada de les comissions exigint la tornada enrere de l'augment i enviar a l'atur al nº 3 per lladre.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Projecció i debat «El nostre pa de de cada dia» (27-01-12)

estelnegre | 23 Gener, 2012 15:39

Projecció i debat «El nostre pa de de cada dia» (27-01-12)

Projecció i debat «El nostre pa de de cada dia» (27-01-12)

El pròxim 27 de gener Mallorca Lliure de Transgènics participarà d'un debat conjuntament amb la Cooperativa Pagesa de Pollença i la Cooperativa Això és Vida! sobre el que coneixem dels nostres aliments. Sabem d'on venen? I com es fan?. Parlarem sobre la traçabilitat dels aliments i debatrem sobre l'actual model de producció i consum agroramader.

Per això, primer s'emetrà el documental El nostre pa de cada dia (2005), de Nikolaus Geyrhalter. Serà a les 19 hores a la biblioteca de Can Torró (C/ Serra, 15), a Alcúdia.

Ho organitza el Servei d'Educació Ambiental del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca.

Aprofitem i us adjuntem una sèrie d'enllaços al documental:

dokujunkies.org/dokus/natur/unser-taglich-brot-our-daily-bread-dvdrip-divxxvid.html

Algunes descàrregues, però dividit en molts arxius:

www.truththeory.org/unser-taglich-brot/

Online:

www.movie2k.to/Unser-taeglich-Brot-online-film-136903.html

Us hi esperem

Mallorca Lliure de Transgènics

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Presentació del «Col·lectiu Arrels» (Manacor, 26-01-12)

estelnegre | 22 Gener, 2012 17:46

Presentació del «Col•lectiu Arrels» (Manacor, 26/27-01-12)
Presentació del «Col·lectiu Arrels» (Manacor, 26/27-01-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre
1 2 3 4  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS