Ateneu Llibertari Estel Negre

Reconeixement de persones en una reunió en massa. Document impactant.

Es tracta d'una foto, presa a Vancouver per Port Moody que aparegué en Tri-City News el 24 de juny passat. Està agafada amb 2.110 megapixels, les càmeres normals en tenen 12...

Col·loca el cursos en qualsevol lloc de la foto, fes doble click i utilitza la roda del ratolí per augmentar i veure, una per una, milers de persones...

T'imagines els mitjans que actualment disposen els militars i la policia?

L'altre dia vaig comprar a una llibreria de vell, un llibre que ja havia llegit en una biblioteca i que ara ja està descatalogat, però que em feia gràcia tenir; aquest maleït fetitxisme llibresc meu!

Volia tenir-lo perquè és un dels pocs llibres que dedica un capítol sencer a l'assassinat del meu besoncle. El llibre porta per títol Los años del pistolerismo i el va editar Planeta l'any 1981. No conec gran cosa del seu autor, León-Ignacio, (em sembla que és el seu cognom, de nom es deia Jacinto encara que al llibre no ho posi enlloc) a part del que diu a les solapes de la coberta del llibre: que va néixer a Barcelona el 1919 (segurament deu ser mort a hores d'ara), que va ser redactor de prestigiosos diaris i revistes de Barcelona com El Correo Catalán, Tele Expres i Fotogramas, que va escriure algunes novel·les...

Suposo que devia ser de bona família, perquè, segons explica ell mateix al pròleg del llibre, vivia de nen a l'avinguda Vallvidrera, prop de l'estació de Peu Funicular, un indret de Barcelona bastant selecte. Allà va ser on va tenir el seu primer contacte amb Fraser Lawton, d'infausta memòria com a director general de «La Canadenca», que vivia en un xalet al costat del seu. També m'he assabentat que va ser un traductor prolífic: sobre to d'obres en anglès (Hemingway, London...) ja que havia estudiat a la English School de Barcelona, cosa poc comú a la seva època. Però també va traduir algunes obres més exòtiques: Petroni, Kierkegaard, el Kamasutra i les Mil i una nits.

Però deixem l'autor i centrem-nos en el llibre. És una crònica, en el sentit més estricte de la paraula. Ens condueix pels fets socials que van tenir lloc a Barcelona des de finals de 1917, data de la revolució soviètica i del començament del fi de la Primera Guerra Mundial, fins el 1923, data del pronunciament militar que va donar lloc a la primera dictadura del general Primo de Rivera. És un llibre divulgatiu, no te les notes a peu de pàgina típiques de les obres acadèmiques, tot i que al final ens proporciona una ampla bibliografia sobre el tema (la que hi havia a l'abast el 1981) indicant-nos que la seva font principal han estat els diaris del període esmentat. Només cita diaris de Barcelona, però suposo que en deu haver mirat més, perquè la premsa barcelonina de la època estava sotmesa a una dura censura, ja que ven ser molt breus els períodes en que no va estar vigent l'estat de setge o d'excepció a tota la regió catalana.

Pel que fa al meu besoncle, Pau Sabater el Tero, no diu gran cosa més del que diuen altres llibres: explica amb detall la detenció del presumpte assassí, extreta de les cròniques que va escriure Francisco Madrid per el diari El Sol de Madrid i també narra detalladament els avalots de la cerimònia de l'enterrament. Només un detall m'ha semblat estrany i n'he intentat treure'n l'aigua clara: A la pàgina 71 diu que el meu besoncle havia estat detingut sota l'acusació d'haver participat a l'assassinat del industrial i enginyer Josep Albert Barret perpetrat el dia 8 de gener de 1918. Aquesta no la sabia! La meva tieta, en pau descansi, sempre havia explicat que el seu oncle Pau entrava i sortia de la presó constantment i que el seu pare (el meu avi) era l'encarregat de portar-li el menjar, el tabac, roba per a canviar-se... totes aquestes coses imprescindibles per a una vida passadora estant detingut. Però dels motius de les detencions no n'havia parlat mai: ella no en sabia de política.

Les detencions contínues del meu besoncle sembla que ja havien començat pels fets de la Setmana Tràgica el 1909 i van continuar fins el dia de la seva mort, el juliol de 1919. Però, això de que tingués alguna cosa a veure amb l'assassinat de Barret em semblava estrany, tot i que tampoc sabria ubicar ideològicament el meu besoncle (encara no sé si es tractava d'un radical extremista o d'un anarcosindicalista del estil del Noi del Sucre).

No m'ha estat massa difícil treure'n l'entrellat. Des del punt de vista judicial, va succeir que el mes d'abril de 1918 i donat el nombre significatiu d'atemptats socials que hi ha via hagut a Barcelona en els mesos anteriors, es va nomenar un Jutge Especial per a veure totes aquestes causes. El nomenament va recaure en el jutge Galo Ponte Escartín (a qui se li acut posar de nom Galo a ningú), un reputat jurista aragonès que anys després arribaria a ser Ministre de Gràcia i Justícia amb Primo de Rivera. Aquest home va instruir les causes per diversos atemptats, entre les quals estaven la del assassinat del enginyer Barret i un atemptat contra el director de la fàbrica Busquets d'Hospitalet de Llobregat, Jeroni Figueras, perpetrat el dia 4 de gener de 1918. El meu besoncle va ser acusat d'aquest darrer atemptat i no pas del primer, en el que van estar encausats els cenetistes Josep Bolos Mera, Jaume Sabanés Parés, Joaquim Vandellós Romero, Pere Boada Rivas, Carles Anglés Corbella, Pere Valero Ariño i Josep Dardés Satorra. Tots ells injustament ja que, com es va saber més tard, l'assassinat de l'enginyer Barret no va tenir res a veure amb els crims socials sinó que va ser un ajustament de comptes entre germanòfils i aliadòfils arran dels subministraments de guerra de la industria catalana.

En l'atemptat contra Jeroni Figueras van ser processats, apart del meu besoncle, Eduardo Lara Oliver (com autor material i que no tenia res a veure amb la CNT), i els sindicalistes Francesc Font Oliveras (Paquito), Medir Martí Augé i Agustí Vià Rodergas (Nano). El judici, secció segona de l'Audiència Provincial, es va celebrar els dies 21, 22 i 23 d'abril de 1919 sota la presidència del magistrat de las Posas i actuant com a fiscal el senyor Crisanto Posadas. Eduardo Lara estava defensat pel lletrat Mariano Sorogoyen, Agustí Vià pel lletrat Borjas Ruíz i els altres tres encausats, inclós el meu besoncle, pel lletrat Agustí Soro. El veredicte del jurat va ser d'inculpabilitat i els acusat van ser posats en llibertat immediatament.

Potser al meu besoncle li hagués anat millor que el condemnessin a sis mesos: s'hagués estalviat que l'assassinessin tres meses després d'aquest judici.

Ferran Mir (Max Aue)

Les retallades s'obren pas a cop de porra i de por, que si fa no fot són el mateix. Avui (16/12/11), a Girona, els Mossos han tornat a demostrar per a què serveixen. I han corroborat que són una simple peça en mans dels rics per mantenir els seus privilegis, per robar als pobres fins i tot la salut, l'educació... Les porres tenen amo i sempre peguen del mateix costat.

Ahir, a Reus, els mateixos uniformes van ser al mateix costat de la tanca. Demà, a on sigui, faran el mateix i més si poden, per demostrar el poderet dels insignificants homenets violents que ens agredeixen amb l'economia però mai no en tenen prou. I per això, perquè mai no en tenen prou, després ens ataquen amb les porres dels sense cap d’uniforme que només compleixen ordres. Les imatges d’avui de Girona fan pensar molt i molt. No ens poden deixar indiferents...

Mentrestant, a Reus la majoria de votants del referèndum a l'Hospital Sant Joan per triar entre retallades o ERO directe va votar per les retallades, el mateix que avui mateix al Grup Pere Mata. I la tele anuncia que els treballadors són solidaris perquè han preferit abaixar-se el sou abans que fessin fora els seus companys. Mentida absoluta. Han votat el que menys por els ha fet, allò amb què menys els han atemorit, perquè jo no em crec que no sàpiguen que si no lluiten a fons l’ERO l’aplicaran igual, que els acords d'avui, en aquest context, són paper mullat si qui els pot trencar és qui mana. I als amos ja els va bé, mentre esperen la nova reforma laboral i que els surti més barat fer fora qui vulguin a preu de saldo.

L’altra cara de la moneda l’hem vista al Pius Hospital de Valls, on la CGT s’ha plantat davant de les retallades i ara els amos amenacen amb un ERO per fer fora 140 treballadors. La por, sempre la por com a argument, l’amenaça, el reny... I després volen que els tinguem en compte com a amics, parlen de solidaritat per Nadal... No em feu riure!

O els aturem sencers o en petites dosis (o no tan petites) ens ho prendran tot. Ara bé, que no puguin dir, com a mínim, com als llocs on els referèndums els surten positius, que ha estat una tria de la gent. Ara més que mai la lluita és l'únic camí i aquest cop no per simular-la sinó per exercir-la. Quedar-se a casa és prendre partit pels de la forca, pels que ens volen penjar. Ara no podem callar perquè callar és dir «amén».

El camí ens el marquen els joves de Girona, la gent als carrers reusencs, les treballadores i treballadors del Pius Hospital de Valls, les més de 200 persones que van votar no a les retallades al referèndum de l’Hospital de Reus... Són només petites guspires de claror enmig d’una nit que no és totalment fosca sinó que apunta la claror que irremissiblement arribarà, però tingueu clar que no ho farà o ho farà a lenta velocitat si no l'empenyem, si no la fem fora totes i tots.

Als amos els hem de plantar cara i fer-los sentir el que són, que no els tenim por (ni a ells ni als seus repartidors de cops de porra) i crear-los conflictes continuats i suficients per tal que els més dignes de les seves files abandonin el vaixell, i que només hi quedin les rates! Perquè tot és possible i aquesta crisi-atracament la podem vèncer si no fem cas dels amos i els plantem cara, si descolonitzem els nostres caps. Vaja, el mateix paper històric de la insubmissió de sempre però ara més necessària que mai.

Jordi Martí Font

En aquest enllaç podeu signar contra el bastiment d'un macrohotel que volen edificar a sa Ràpita.

Signa, ja estàs tardant...

Des del Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx (CDFPF), volem expressar el nostre rebuig a la decisió del PP de Felanitx d'enviar un expedient a la Fiscalia al considerar que existeixen indicis de delicte pels incidents del passat 28 d'agost davant el Convent de Sant Agustí. Expedient que respon a un intent de criminalitzar la veu del poble i la seva festa.

Aquest expedient no ha estat elaborat per l'Ajuntament de Felanitx com alguns intenten fer-nos creure, sinó que ha estat elaborat per el grup municipal del PP juntament amb la Policia Local, fet que torna a demostrar la falta de democràcia que seguim patint les ciutadanes de Felanitx i d'arreu de l'Estat on no existeix una separació real entre els poders executius, judicials i legislatius. La Policia Local, en el cas de l'incident de Felanitx, no té cap credibilitat per instruir l'expedient respecte d'uns fets dels quals va ser tristament protagonista, atès que no pot ser jutge i part, a la vegada. Hem de tenir en compte que la Policia Local va aparèixer a la festa amb gasos lacrimògens, la qual cosa ens indica premeditació i traïdoria dels fets per part seva. Va ser així com es va posar en perill la seguretat ciutadana i hem de recordar que va ser el seny de les persones assistents les que evitaren una estampida que hauria pogut generar conseqüències molt més lamentables. La Policia Local amb la seva actitud del 28 d'agost de 2011, amb una actuació contra la població civil i, sobretot, amb l'inici d'unes investigacions esbiaixades tendents a esquivar les seves responsabilitats, protegir les responsabilitats polítiques del batle i iniciar una persecució contra persones assistents comet un error de primer ordre contra la convivència pacífica de la ciutadania felanitxera que tindrà continuïtat futura.

L'intent de criminalització va acompanyat de l'intent de desmobilització dels moviments socials de Felanitx que des de fa anys denunciem les injustícies que una darrera l'altra es van produint des dels òrgans de poder i des dels poders fàctics felanitxers.

Des del CDFPF instem al batle Gabriel Tauler i a tot el seu equip de govern a retirar d'immediat l'expedient instruït. I instem als regidors de l'oposició a brindar suport al Comitè de Defensa.

El Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx ratifica la seva voluntat de brindar suport --per la via política, judicial, cívica i social-- al poble, contra les mesures restrictives de la festa i, molt especialment, contra les persecucions i represàlies que han posat en marxa.

Finalment volem fer una crida de solidaritat a tota la població per adherir-se al manifest i demostrar que som moltes les persones que no callem i que plantem cara a les injustícies.

Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx (CDFPF)

Felanitx, 14 de desembre 2011

Mercadona no respecta els drets sindicals i explota els seus treballadors i treballadores

El sindicat CNT convoca les concentracions a dalt citades pels següents motius:

El passat 10 de novembre de 2011 el nostre delegat sindical en MERCADONA, David, va ser tancat en un despatx del seu centre de treball, a porta tancada, on diversos superiors seus el van amenaçar físicament, donant-li un termini de 24 hores per abandonar l'empresa voluntàriament. Aquesta situació es produïa arran de diverses denúncies que David ha interposat contra l'empresa.

L'endemà 11 de novembre David va acudir al seu centre de treball, on de nou va ser obligat a estar tancat en un despatx a porta tancada, obligant-lo a apagar el seu telèfon mòbil perquè no pogués cridar ni tan sols un advocat. Dins del despatx la seva coordinadora de tenda María del Carmen Rosauro, va retenir a David per espai d'UNA HORA DE RELLOTGE, insistint-li durant tot aquell temps amb crits que havia de firmar un document en el qual David manifestava que marxava de l'empresa voluntàriament. La seva superior com diem no parava de cridar-lo durant aquella llarga hora i li va amenaçar dient-lo "si et negues a firmar l'acord sortiràs molt mal parat".

David no va firmar aquest document i amb representants del sindicat va acudir al Jutjat de Guàrdia, on ha interposat una demanda penal contra els seus superiors. A més en breu presentarà contra MERCADONA una demanda per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical pels fets ocorreguts.

En un altre ordre de coses, quinze dies després la nostra companya María va constituir una nova secció sindical de CNT a una tenda de MERCADONA al municipi de Marratxí.

Un dels principals motius que va portar María a constituir la representació sindical va ser l'estratègia que en aquest centre de treball ha detectat el sindicat, consistent a acomiadar mitjançant coaccions i falses acusacions sancionadores els treballadors englobats en la categoria Tram 5 (entre qui es troba María) que són els que tenen millor sou.

María ha denunciat l'empresa per aquests fets. I la resposta tant per haver constituït una representació sindical com per haver denunciat l'empresa no s'ha fet esperar: MERCADONA ha obert contra ella una acta sancionadora amb falses argumentacions i li han suspès la prima anual per objectius (fet que no li havia ocorregut mai durant els anys de servei que porta en l'empresa).

Tampoc no ens volem oblidar de la nostra companya Sandra, mare d'un bebè, a la que l'empresa ha obert una acta sancionadora plena de mentides amb la finalitat d'obrir-li més i acomiadar-la sense cap tipus d'indemnització, a causa de que en breu Sandra passarà a ser Tram 5, fets que ja han estat denunciats als jutjats socials.

O el cas del nostre company José María que havia d'haver estat acomiadat amb una indemnització entorn de diversos milions de les antigues pessetes i MERCADONA l'ha llançat de l'empresa  donant-li només 700 euros. Fets que José María ha denunciat.

O el cas de la nostra companya Yolanda que va començar una baixa mèdica derivada d'una malaltia professional contreta durant el desenvolupament de les seves tasques laborals al supermercat en el qual treballava, baixa mèdica QUE ELS SERVEIS MÈDICS DE L'EMPRESA van obligar a abandonar. Al poc temps aquesta negativa de l'empresa ha suposat per a la nostra companya ha quedat amb una espatlla totalment desplaçada i un braç sense força alguna, per tota la vida. Sobre aquests fets Yolanda ha denunciat MERCADONA sol•licitant una indemnització per dany integritat física, psíquica, moral i per responsabilitat civil per incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals .

Però aquests casos aquí descrits no constitueixen fets aïllats, formen part de la trista realitat quotidiana amb què es troben els treballadors i treballadores de MERCADONA, realitat que CNT té intenció de canviar mitjançant la seva acció sindical combativa.

Així mateix aquestes concentracions es convoquen en solidaritat amb les situacions mateixes o semblants que els nostres companys i companyes estan vivint a la península ibèrica en aquests moments:

MANRESA:

CNT Manresa gestiona en aquests moments una demanda laboral per acomiadament d'un treballador de MERCADONA amb 9 anys d'antiguitat que ha signat la conformitat del seu propi acomiadament sota l'amenaça que si no signava la seva mare, que duu 17 anys en l'empresa seria acomiadada.

SAN FERNANDO (CADIS):

El passat mes de novembre la nostra companya Silvia va ser acomiadada de l'empresa sota la FALSA acusació d'haver robat diners de la caixa registradora on ella està treballant de caixera. Fets ja denunciats.

GRANADA:

El cas més al·lucinant. El cas del nostre company Antonio delegat sindical de CNT en l'empresa. Antonio va ser acomiadat de MERCADONA fa un any i mig a causa de la seva activitat sindical. Va denunciar l'acomiadament i ho va guanyar. L'empresa va ser obligada per sentència a readmetre'l.

Ara l'empresa ho ha acomiadat de nou argumentant baixa producció i comunicant-li que no ho reconeixen com delegat sindical.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

No compris els productes dels supermercats Mercadona, boicot!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb els treballadors de Mercadona vine a les concentracions

Treballadors/es de MERCADONA: si no voleu venir a les concentracions per por de ser identificats, envieu a familiars i amics, no deixeu que la vostra veu sigui silenciada.

T'hi esperem!

Més informació sobre el conflicte en: cnt.es/mercacoso i a mercadonamallorca.cnt.es

CNT-AIT, SOD Ciutat de Mallorca

Secretaria d'Acció Sindical