estelnegre | 24 Juliol, 2011 09:17
Ho cantava
Lluís
Llach al disc Porrera i
manté tota la
seva actualitat. Li ho deia a la Pilar, quan li explicava que
«fora, Pilar, hi
ha tanta merda, merda, merda. La merda dels banquers que caguen
misèria pels
pobres de merda. La merda dels polítics amb horitzons de
merda. La merda dels
nous intel·lectuals amb cervells de micròfon que
des de poltrones llepaires ens
manen idees de merda». I avui em vull aturar en els
«nous intel·lectuals amb
cervells de micròfon», ja que els altres estan
massa ocupats robant-nos...
Fa anys i
panys
que moltes de les persones que combatem el neoliberalisme des dels
moviments
socials tenim especial cura a fer, escriure, dibuixar i editar mitjans
de
comunicació propis que anomenem, a nivell
genèric, «alternatius» o
«contrainformatius».
I una de les funcions d'aquests mitjans és la de dotar-nos
de pensament crític
capaç de desmuntar els discursos del poder alhora que ens en
construeix un o
uns de propis. Sense cap mena de dubte, ho estem aconseguint,
però en cal
intensificar i aclarir les nostres intencions si realment volem que els
canvis
que proposem, expliquem i posem en pràctica siguin
transcendents. Penso que un
dels trets identificadors dels nostres discursos
movimentístics és que qui els
creï ha de ser un intel·lectual
col·lectiu. I què és això?
Doncs expliquem-ho
i, tant com sigui possible, posem-ho a la pràctica.
L'intel·lectual
col·lectiu està format per cada una de les
aportacions de cadascun i cadascuna
de les persones que no ens deixem xafar, de cada una de les que no ens
creiem
que estiguem tan bé com diuen que ens fan sentir.
Perquè viatgem i veiem gent
que pateix, i no perquè siguin patidors de mena
sinó perquè tal com ho tenim
muntat --com ho tenen... i nosaltres hi participem-- no va. Fins fa poc
no
anava a fora però ara tampoc no va a dins. I quan sumem el
que diem, totes i
tots, malgrat que algun cop és contradictori --i no ens fa
por que ho sigui--,
esdevenim intel·lectual, intel·lectual
col·lectiu, format per pensament i
acció, per pensaments propers i sovint coincidents, tot i
que no sempre. Fem,
alhora que pensem, acció directa que no
es conforma a denunciar sinó que alhora argumenta, explica,
qüestiona... i així
ens convertim en poderet constituent. Sí. dissoldre el poder
en petits poders
és una forma que pot arribar a ser
bona
per negar-lo.
Intel·lectual
col·lectiu.
Pensament i acció quan, per exemple, milers de persones
gosem desobeir les
ordenances cíviques que donen l'espai públic
només a qui paga per ell i el
converteix en negoci acampant a les places. O quan centenars de milers
de
persones participem en un procés de consultes sobre la
independència de la
nació catalana autoconvocant-nos. O quan milers de persones
ens plantem davant
del Parlament per visualitzar que el que anaven a provar (la Llei
Òmnibus) és
el pitjor atac dels poderosos i rics contra la majoria de
població fet mai en
democràcia, si és que això ho
és. Intel·lectual perquè fa pensar i
ajuda a
fer-ho, denunciant els plantejaments destructors de la vida al tros de
terra
que habitem, ara inclús al cor dels llocs on habitem els que
no estem tan
malament com la majoria de la resta. Col·lectiu
perquè el que diem, fem i
provoquem és fet per més d’un nom, per
més d’una persona, per més
d’una manera
de fer i de ser.
Tinguem
clar que
no només l’acció directa serveix per
fer gramàtica amb al propi cos sinó
també
la frase líquida que flueix i va amarant
consciències i cervells que la
desgranen i en prenen una a una cada una de les parts, que gra a gra
reformulen
sentències i proposicions més o menys
lúcides i fan que passin a ser part del
propi pensament de qui les llegeix o sent.
Entre
nosaltres
també hi trobarem individualitats individuals i saber
xuclar-les i que passin a
ser part del tot és la nostra feina. Que esdevinguin part
del tot que suma i
s’infecta alhora que esdevé cada cop
més col·lectiu, més divers i
més format
per gent diferent i pensaments veïns tot i que sovint no
iguals.
No tindrem
mai els
grans mitjans de què disposa el pensament únic
teledirigit dels «opinadors
lliures» que tots diuen el mateix per tal que amplifiquin les
nostres veus però
sí que tenim ja els mil i un petits megàfons que
les reprodueixen, que
esdevenen mosquits que, ben encaminats i mai dirigits, facin caure
l’elefant en
qüestió, es digui Cardús, Sostres,
Rahola, Barbeta, Losantos o Cuní. I en
aquesta tasca, compartir és la millor tàctica,
sumar la millor eina i no ser benvolent
la millor forma d’intel·igència.
Escoltar, saber, reproduir, aprendre, fer,
crear i infectar. Aquestes són les normes d’aquest
intel·lectual col·lectiu que
som totes i tots les qui ens atrevim a dissentir i que cal que creixi.
« | Juliol 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |