estelnegre | 30 Juny, 2011 14:21
El Xerif
Puig ha complert la seva amenaça com en els dolents films de
l'ou-est: "Teniu 24 hores per a sortir de la Plaça de
Catalunya!". Ha
fet neteja amb l'ajuda d'alguns indignats que no han parat des de fa
temps
d'insultar i estigmatitzar i criminalitzar els que acampaven i es
mobilitzaven
a la plaça Catalunya: “pollosos, antisistema,
drogadictes, aprofitats, etc.”. Els
han tractat d'empestats i d'apropiar-se la plaça.
Aquests
companys indignats, volent o sense voler, han fet la feina bruta
dels polítics que governen, dels periodistes dels Mas Media
al repetir els
insults i propaganda del Poder. Els estrategs de Democràcia
Real Ya, que varen
promoure el moviment 15M com a eina electoral per afavorir el PP,
desprès de
les eleccions no han parat de reclamar les des-acampades de Madrid i
Barcelona,
les més importants. Els DRY han sigut els primers en
condemnar enèrgicament les
suposades violències dels indignats al Parlament, i
malparlar dels indignats. Per
a ells les acampades tenien data d'acabament: l'endemà de
les eleccions. El
tret els va sortir malament, per la culata. Però no han
parat d'exigir les des-acampades
amb l'ajuda dels Mas Media i dels politics més carques del
país. A Madrid ho
varen tenir fàcil, ja que controlaven les comissions clau
com la de comunicació,
interior i l'organització de les assemblees. A
més els equips de so i
infraestructura eren d'ells, el que acabava de facilitar el desmuntatge
del
tinglat (la revolution spanish pacífica), acabades les
eleccions. Pensava que a
Barcelona seria diferent, sobretot desprès de
l'excel·lent estratègia de
diversificar-se pels barris, que no devia ser incompatible en mantenir
la plaça
de Catalunya. Per una raó molt simple: apareix un nou
moviment espontani, no
manipulat, el 27 de maig, que recull tota la frustració,
rebel·lia, i protestes
del poble, i la influència del PP i els DRY ja no comptaven
per a gaire res,
sols per a condemnar les violències inexistents dels
indignats, o per a
criminalitzar els acampats.
Ara la
plaça de Catalunya torna a ser pels comerciants i turistes,
pels
negocis, fires i les placers i carrers de la ciutat pels cotxes i el
comerços. La
Rahola ja pot dormir tranquil·la, ella que acampa eternament
a la televisió pública.
Aquesta pobra i histèrica dona no dormia imaginant la
plaça principal de
Barcelona ocupada, on tothom hi podia discutir, debatre, menjar i
dormir
gratis, sense finançament oficial, on tothom hi podia
expressar-se, on els
aturats i gent que sols miren la televisió podien anar a
aprendre a ser
persones, a fer coses per ells mateixos. Ara el jovent pot seguir
mirant la
televisió i escoltant la propaganda histèrica i
repetitiva de la Rahola i cia. Els
empresaris poden felicitar al Puig i Mas per haver-los tornat
ràpidament una
plaça que des de fa 75 anys és monopoli exclusiu
d'ells, com totes les demés
places i carrers. No cal dir que la patronal prometrà un bon
càrrec a l'Hereu
en alguna empresa privada pels bons serveis prestats..
Per a
què varem anar mils de persones a la plaça de
Catalunya per a que
fos de tots, contra el desallotjament violent del Puig? La voluntat de
tots els
que varen anar contra el desallotjament era impedir el desallotjament i
que
continués l'acampada. Com 200 persones en una assemblea
decideixen el contrari
i menyspreen la voluntat de mils de persones? Es que us
pensàveu que la plaça
era vostre per a decidir insistentment les des-acampades? Les
assemblees han de
decidir lluites, ocupacions, i més ocupacions i no fer la
feina bruta dels
Mossos. No ho entenc. No poden decidir els que no acampen pels que
acampen. No
poden decidir els professionals d'assemblees pels que no van a les
assemblees,
potser perquè els avorreixen els discursos o tenen altres
coses més
interessants a fer. Donar-se la representació pels que
lluiten, decidir en nom
dels acampats no em sembla bé. Sóc profundament
assembleari i respecto les
decisions de les assemblees, però conec per
experiència que són manipulables,
per haver-ho practicat junt a militants de partits clandestins a la
universitat
als anys 70. Les assemblees son per decidir i debatre problemes. La
desacampada
era sols problema del Puig, Autoritats, patronal i els carques.
Perquè estava
un dia després altre en l'ordre del dia? Perquè
els mitjans oficials no paraven
d'anunciar les des-acampades abans de les assemblees?
Apa! els
manipuladors i professionals d'assemblees feu-vos-ho mirar! A
què jugueu?
Es una
falta de respecte als mils de persones que volem al menys una
plaça
a cada poble que sigui de tothom, una única plaça
que sigui lliure i s'hi pugui
debatre, ballar, acampar i dormir en els arbres i en la gespa, etc, fer
teatre,
mims, el que es vulgui. Un espai en llibertat. No és demanar
molt: els que
l'utilizin que es puguin autoorganitzar i fer les activitats que els
agradi. Avui
és un dia trist.
A mi em
donava vòmit quan el xerif Puig deia que l'assemblea
d'indignats
havia decidit el que repetien els diaris oficials i les televisions:
“cal
desacampar la plaça Catalunya”, segons paraules
del Puig, que ni tan sols veia
matisades o contrariades pel moviment dels indignats. El terrorista
Puig ho
aprofitava per amenaçar i anunciar que ell desacamparia
seguint la voluntat
d'una assemblea.. de no se sap quin dia. De cop segueix el que va dir
una
assemblea i s'oblida de l'exigència de dimissió
d'ell per terrorista i violador
de drets que han exigit reiteradament no sols les assemblees
sinó tot el
moviment d'indignants.
Si les
assemblees serveixen per aturar les lluites, enlloc de potenciar
més i més ocupacions, anem malament.
Descentralitzar
i anar als barris estar molt bé, fou una
excel·lent
estratègia, però calia abandonar l'acampada
estrella? Calia exigir desmuntar
l'acampada símbol, on els que hi estaven eren dels
més motivats i compromesos
dels indignats?
Quan encara
no s'ha aconseguit res, cal barallar-se per imposar un sol
camí, o potenciar les diferents lluites. Tots els que he
parlat de la plaça
Catalunya veien bé l'anada als barris, i han participat a
les diferents lluites:
27M, Parlament i alguns estan a la marxa a peu a Madrid.
Perquè malgastar
energia en insultar companys i voler fer fora com si la
plaça fos dels que van
a les assemblees?
Un dia
trist que estava cantat. Una dia trist que alguns amics i
companys han estat promocionant i no entenc encara perquè,
ni quina estratègia
absurda els ha posat a insultar i a decidir per els que acampen i
vivien a la
plaça Catalunya.
La meva
solidaritat és total amb els acampats i desallotjats a la
plaça
Catalunya.
Per acabar
una proposta per a que el moviment de les acampades tingui un
mínim de coherència:
Caldria
canviar els logotips acampadabcn, acampadasol i tots els noms
d'acampades per el de: assembleabcn,
asambleasol, assembleesbarris, etc. o qualsevol d'altre.
El
raonament és obvi. Unes acampades que l'únic que
han aconseguit és
promoure les desacampades dels que acampaven és d'un
ridícul total, una
veritable spanish revolution pacífica.
La violència i insults s'han
malgastat en marginar els que ocupaven la plaça i la gaudien
a força de molt
d'esforç i incomprensió d'alguns companys, i
l'aversió natural i lògica de les
Autoritats.
Això
ho explico en calent. Hi han més arguments i raons i coses a
explicar.
Jo deia en
els tuitters anteriors a les eleccions que
m'emprenyava estar a l'acampada a la Bisbal perquè afavoria
el PP i era un
moviment potenciat descaradament per les televisions per a enfonsar el
PSOE i
deia que m'era igual ja que aplicaven la mateixa política
econòmica. Semblava
que el tret els havia sortit per la culata al no poder desacampar i que
el
moviment seguia. Ara veig que el Poder i el terrorisme mediatic son
espectaculars.
Us deixo
amb l'article premonitori de l'analista Manuel
Freytas que va
escriure fa més d'un mes: "Ni "revolución de
color" ni "revolución
árabe", "revolución chip-alienada" de
España hacia el mundo",
sobre les eleccions de colorets i democràtiques i
pacífiques fabricades
virtualment.
El meu bloc
"En contra"
estelnegre | 29 Juny, 2011 03:41
Com a part
del
desplegament en l’operació militar contra
Líbia (VI Flota dels Estats Units,
que es troba a la Mar Mediterrània), el portaavions nuclear
nord-americà USS
Enterprise és aquests dies a la badia de Ciutat.
És un buc que funciona amb
vuit reactors nuclears. La seva presència no havia estat
anunciada. En el llarg
«curriculum» d’aquesta arma de guerra,
que funciona des dels anys seixanta, hi trobem
la recent participació en les guerres imperialistes
d’Afganistan i d'Iraq.
Des de
l’Acampada
de Palma s’ha fet una convocatòria per
anar a protestar contra la presència
d'aquest portaavions nuclear: «No més sang per
petroli!»
Quedem avui
dimecres 29 de juny a les 10 hores a la plaça
d'Islàndia per anar a la rotonda
de Porto Pi (11 hores) per protestar contra la presencia del porta
avions USS
Enterprise. No oblidis portar una samarreta blanca.
Us hi
esperem!
estelnegre | 28 Juny, 2011 06:47
El
proper
divendres 1 de juliol a les 21 hores a ses Voltes de Palma hi
haurà un concert
a càrrec del cantautor palestí Nabil Almanzor.
Us
hi esperem!
estelnegre | 27 Juny, 2011 08:45
Avui
dilluns 27 de juny, a les 17 hores, cassolada noviolenta davant la
Delegació de Govern amb motiu de la signatura del Pacte
d'Euro per part dels
caps d'Estat i de Govern dels 17 països de l'Eurozona reunits
a Brussel·les.
No hi faltis!
estelnegre | 26 Juny, 2011 07:44
Revolta’t
amb tota
la teva força,
revolta’t!...
contra tot allò que t’han imposat,
revolta’t
contra
lleis, morals, històries buides,
estupideses...
revolta’t amb tota la teva força,
revolta’t!...
perquè el somni es faci realitat,
si
és que encara
pots somiar,
revolta’t
i no
deixis escapar el temps,
que
no et robin el
teu temps,
viu
el present, no
te’l deixis robar,
ni
amb el record
de l’ahir, ni amb el nom del demà.
Revolta’t
amb tota
la teva força,
Revolta’t...
i viu
la vida, viu-la, sense pressa,
a
poc a poc,
gaudint de cada instant,
Revolta’t...
amor,
amiga, companya,
revolta’t
amb tota
la teva força d’estimar
si
és que encara
creus amb l’esperança;
fes
de la revolta
penyora de combat,
nus
al mocador,
record de l’enyor
d’aquell
dia trist
de l’amor.
Revolta’t
amb tota
la teva força
revoltat!...
i viu
la vida, viu-la, ara
que
pots encara
fruir de l’oratge del mar,
revolta’t
contra
tot això que no t’agrada,
la
teva soledat,
la teva existència...
Revolta’t
amb tota
la teva força
revolta’t
contra
aquesta dictadura dels sentits
revolta’t
contra
tota la ximpleria del món,
revolta’t
amb tot
el teu amor
revolta’t
amb tota
la teva ràbia
revolta’t
potser
amb delicadesa
tal
vegada amb
tendresa
però
revolta’t amb
tota la teva força,
revolta’t!...
Ferran
Aisa
Poema
inclòs dins del llibre Calidoscopi
(2005)
i que ara vull dedicar-lo al «Moviment 15-M»
estelnegre | 25 Juny, 2011 05:50
estelnegre | 24 Juny, 2011 08:03
En
l'intercanvi no
hi ha diners pel mig, es canvien obres d'art ofertades en ArtMallorca
per
objectes o serveis que vulguis oferir.
L'intercanvi
sempre ha estat lligat al mont de l'art: Picasso canviava els seus
dibuixos per
menjar i a hotels com el Chelsea de Nova York que hostatjaven artistes
utilitzaven les seves obres com a forma de pagament.
Visita aquesta
pàgina i aconsegueix el que t'agrada per alguna
cosa que ja no necessites.
estelnegre | 23 Juny, 2011 07:29
Dissabte
25 de juny, a les 19 hores, al Cementiri Municipal de Capdepera
inauguració del
«Mural de la Memòria»
Programa
-
Presentació del mural
-
Homenatge a les 16 víctimes del memorial
-
Ofrena floral i minut de silenci
-
Intervencions: Maria Antònia Oliver, Manel Suárez
i Magdalena Nebot
-
Interpretació musical d'El Cant
dels
ocells
Després,
a partir de les 20.30 hores, al Centre Cap Vermell de Cala Ratjada
(Cala
Agulla, 50),
es presentarà el llibre La
Presó de Can Mir, de Manel Suàrez
Salvà
Ho
organitza: Associació Memòria de Mallorca
Us
hi esperem!
estelnegre | 22 Juny, 2011 06:48
Paral·lelament
a
les assemblees que han omplert les places del nostre país i
voltants al llarg
de tot un mes, el moviment dels indignats ha entrat en
política de moltes
altres maneres. Dues d'elles mereixen una especial atenció
ja que suposen
l'enfrontament (no violent però sí enfrontament)
amb l'actual estat de coses,
amb el sistema dictatorial econòmic en què vivim
totes plegades o sense plegar.
D'una banda
hi ha
l'aturada de desnonaments, posant el cos entre l'autoritat judicial que
els ha
de fer i l'espai que ha de ser robat pel banc que un dia va deixar un
crèdit,
una hipoteca impossible de tornar, i ara, quan un o més
membres del grup de
persones que viuen en aquell espai s'han quedat sense ingressos, el
vénen a
reclamar com a seu sense que quedar-se'l anul·li el deute
contret, ja que com
totes sabem ara les cases no valen el que valien al 2008. És
aquesta una
pràctica que parteix d'un principi que els indignats han
reclamat com a propi i
que jo m'he alegrat de veure exercir: l'acció directa no
violenta, la base de
la desobediència civil (cal citar Gandhi i Thoreau?, ja ho
he fet). La Llei era
i és injusta i cal desobeir-la sense violència,
posant el cos davant de qui vol
portar a la pràctica una llei inacceptable i que forma part
dels paquets de
favors rebuts per la banca de part de qui mana en l'àmbit
polític per tal que
no passi ni ànsia ni gana. És desobeint que
aprenem a ser persones perquè
l'obediència ens porta només a existir, no a
viure.
D'altra
banda, hi
ha el bloqueig del Parlament («recorda,
recorda...»), que ha servit d'excusa a
la premsa del règim i als tertulians del sistema per vomitar
fel i foc contra
el moviment dels indignats. Vista la multitud del 19 de juny podem
afirmar que
de res no els ha servit i la indignació enlloc de reduir-se,
ha crescut. Davant
del Parlament de Catalunya es van viure situacions de què em
ve de gust parlar.
D'una banda, la intenció del moviment era la que explicitava
el propi moviment:
aturar l'aprovació dels pressupostos més
antipersona de tota la història de la
Generalitat actual. Hi ha haver violència, és
cert, però en bona part provocada
per qui hauria de vetllar perquè passés tot el
contrari i en una altra part a
càrrec d'un grup petit i minoritari que va ser magnificat
per tal d'arribar a
l'objectiu central de Creedy (que aquí es diu Puig) i
companyia: deslegitimar
un moviment que té com a tret definitori el seu pacifisme.
Ara bé, pacifisme no
vol dir mirar-s'ho tot com si no ens importés; no som
gossets dòcils i
obedients que mouen la cua quan tenen os i quan no en tenen callen i
dormen.
Les retallades acordades al Parlament per CiU, PP i el fatxa del
Laporta
(quines amistats que teníeu, companys de SI, sort que va
marxar) no es trobaven
en cap programa i van ser presentades a la Unió Europea dos
dies abans, com si
aquest petit país fos una colònia (que ho
és, però potser no cal arrossegar-se
tant, no, líder Sandler?). Per això, la
votació era una pura representació, no
s'entorpia la «democràcia»
sinó una simple representació d'aquesta. Davant
d'aquest símbol, un cop més es va optar per
posar-hi el cos però sense
violència; i això és el que va fer
més del 99% dels milers de persones que es
van desplaçar fins a la Ciutadella. Ara bé, si
cal guerra i no n'hi ha, ja la
posarem... Calia acabar amb el moviment fos com fos, calia fer creure
que els
violents eren els que s'oposaven a la violència. Potser
hagués servit al segle
XX, ara ja no.
Els
polítics que
fa poca anys es van negar a discutir la ILP que milers de persones
havíem
presentat sobre els aliments transgènics, diuen que es van
sentir amenaçats,
insultats i alguns agredits. Cap havia de ser agredit, de la mateixa
manera que
cap persona ha de ser agredida mai, ni tan sols els qui havien rebut
uns dies
enrere a la plaça de Catalunya l'odi de Mordor. Ara
bé, és clar que als
polítics se'ls pot dir a la cara el que són,
se'ls pot dir que no ens
representen i que la seva violència (aprovar o participar en
la xarlotada
legitimadora del robatori de serveis públics que aquell dia
es va veure allí)
ens afecta a tots i no pensem callar. Sempre amb respecte per les
persones,
cosa que ells no tenen, però amb la contundència
que calgui, posant el cos si
cal i rebent tants cops de porra com llits d'hospitals els encorbatats
estan
venent-se a ells mateixos quan es treuen l'americana de conseller i es
posen la
corbata de corb.
I
és que tal com
deia V --i jo afegeixo: mentre hi hagi governants i governats--,
«el poble no
hauria de témer els seus governants, són els
governants qui hauria de témer el
poble».
estelnegre | 21 Juny, 2011 04:53
« | Juny 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |