Administrar

Contra l'homenatge als germans Badia

estelnegre | 30 Abril, 2011 10:07

Contra l'homenatge als germans Badia

Germans Badia, no gràcies!

Ha sorgit darrerament una proposta de caire catalanista, per retre honors als germans Badia, morts ara fa 75 anys. L'excusa és que aquests «herois nacionals» foren injustament assassinats pel simple fet de ser «bons patriotes», a sobre, s'usa l'eufemisme de la «memòria històrica» per a defensar aquest projecte.

No volem ni podem ser més «doctes» que Hilari Reguer, monjo de Montserrat signant, entre d'altres, d'aquesta proposta d'homenatge, però si que podem llegir entre línies, tant a la hemeroteca de La Vanguardia o en força llibres històrics.

I la realitat amagada, és que foren uns torturadors, assassins, pistolers i defensors de la burgesia catalana, foren uns catalanets d'Estat Català, que defensaren la Pàtria per damunt de les persones.

Per tot això, i més, no recolzem aquests actes que sols pretenen esbiaixar encara més la nostra història, la de la nostra terra, per imposar una visió políticament correcte, uniformitzadora i global.

Visca la Terra, morin els Estats!

Ovella Negra

 Escriu-nos

Assemblea informativa de la «Plataforma Via Connectora Així: No!» (avui!)

estelnegre | 29 Abril, 2011 09:16

Assemblea informativa de la «Plataforma Via Connectora Així: No!» (avui!)

Via connectora no!

Avui divendres 29 d'abril de 2001 a les 20 hores, al Saló Parroquial de sa Indioteria (devora l'església), la «Plataforma Via Connectora Així: No!» informarà els afectats, els veïns, les persones preocupades o interessades sobre la magnitud i conseqüències del projecte de Via Connectora.

Si vols conèixer l'actualitat del projecte acudeix!

«Plataforma Via Connectora Així: No!»

 Escriu-nos

El seu joc s’ha acabat… ara ens toca a nosaltres!

estelnegre | 28 Abril, 2011 14:36

El seu joc s’ha acabat… ara ens toca a nosaltres!

El seu joc s’ha acabat… ara ens toca a nosaltres!

Aquest joc consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de la mala sort en el joc de la vida. No, Això és el que ens volen fer creure.

Que no tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible, que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem més tard i haurem de cotitzar més anys, no és fruit de les nostres errades o de la mala sort, No.

Es tracta d’un sistema que ens fa còmplices en la seva producció de desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la nostra pròpia explotació li diem precarietat i explotació. Aquest és el seu joc. Es tanquen hospitals i s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la corrupció mentre gent és a la presó per robar menjar. No, diem no a les retallades i aquesta estafa, aquesta situació té responsables, i són els mateixos de sempre -Polítics, grans empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de la nostra vida precària.

Ha arribat l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!.

Juntem-nos totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no ens jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i els alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!

www.aranosaltres.org

 Escriu-nos

Exposició «Palestina, sobreviure a l'ocupació» de Taula per Palestina (03/13-05-11)

estelnegre | 27 Abril, 2011 14:35

Exposició «Palestina, sobreviure a l'ocupació» de Taula per Palestina (03/13-05-11)
Exposició «Palestina, sobreviure a l'ocupació» de Taula per Palestina (03/13-05-11)
---
Escriu-nos

Jornades anarcosindicalistes 2001. Actes entorn al Primer de Maig (cinema, documentals, conferència, manifestació, concert...) [del 29 d'abril a l'1 de maig]

estelnegre | 26 Abril, 2011 10:03

Jornades anarcosindicalistes 2001. Actes entorn al Primer de Maig (cinema, documentals, conferència, manifestació, concert...) [del 29 d'abril a l'1 de maig]

---

---

---


---

---
Escriu-nos
---

Bloc uns dies inoperant

estelnegre | 21 Abril, 2011 14:47

Bloc uns dies inoperant

Bloc uns dies inoperant

Aquest bloc no s'actualitzarà en uns quants dies (una setmana, si fa no fa) per qüestions tècniques.

El bloc Anarcoefemèrides s'actualitzarà, però sota mínims.

Perdoneu les molèsties.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Escriu-nos

En solidaritat con Leo Bassi

estelnegre | 20 Abril, 2011 06:13

En solidaritat con Leo Bassi

Croada laïca de Leo Bassi

Leo Bassi ha estat denunciat per «delictes contra els sentiments religiosos, injúries i calumnies» per disfressar-se de Papa i haver repartit preservatius al paranimf de la Universitat de Valladolid.

Mireu aquests dos link següents d'informació [ Apoyo a Leo Bassi i En defensa de Leo Bassi y de Marcos Sacristán ] i solidaritzeu-vos amb els encausats.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Concentració solidària amb el «CSOA El Sitio» (22-04-11)

estelnegre | 19 Abril, 2011 06:37

Concentració solidària amb el «CSOA El Sitio» (22-04-11)

Concentració solidària amb el «CSOA El Sitio» (22-04-11)

L’Ajuntament de Palma va desallotjar el passat 10 de juliol de 2010 el Casal Social Okupat Autogestionat «El Sitio», situat al Coll d’En Rebassa, i multà algunes de les persones que hi formaven part amb quantitats desmesurades.

La «Cofradia Nuestra Señora del Marrón» ha convocat per divendres 22 d'abril una sorollosa protesta-concentració a Cort a les 18 hores en solidaritat amb els encausats per la sanció interposada des de l’Administració a dos activistes del CSOA El Sitio.

Aquest centre social okupat del camí de Son Fangos (Coll d’En Rebassa) va patir un desallotjament il·legal per part de la patrulla verda i la policia local. A més a més, les persones identificades han rebut per part del consistori multes per 60.000 euros com a promotors d’un botellot a terrenys rústics. Això crea un perillós precedent, ja que ni va ser un botellot, ni el concert que es tenia previst (que era en benefici de la publicació llibertària Cultura Obrera) va arribar a tenir lloc. No s’entén la desproporció de les sancions quan el renou que suposadament s’hauria fet no té punt de comparació amb el dels avions que aterren a pocs metres de les naus okupades. Si volen renou, el tindran de veres.

Us hi esperem!

***

120.000 raons per a que llevin les multes d’El Sitio

A les 18.00 hores del dissabte 10 de juliol de 2010, un desproporcionat desplegament de la Patrulla Verda de la Policia Local de Palma es presentà al Centre Social El Sitio (situat en unes naus annexes a l’aeroport) sense mostrar, en cap moment, cap tipus d’ordre judicial o document legal que justifiqui el motiu de la intervenció.

Després d’identificar arbitràriament a diverses persones que es trobaven allà en aquell moment i impedir l’accés al solar als que intentaven arribar, mitjançant un cordó. El destacament policial va a dur a terme, el que considerem, un desallotjament il·legal. Idò no s’utilitzaren en cap moment els procediments ‘’legals’’ de desnonament.

Sense donar en cap moment cap tipus d’informació clara de la seva intervenció, la Policia Local pressionà els joves que allà estaven amb la intenció  d’impedir la realització d’un concert benèfic per al diari autogestionat Cultura Obrera, programat per a aquella nit, el qual mai es va arribar a realitzar.

Donada la pressió, els companys es veren obligats a recollir tot allò possible del Centre Social i abandonar l’espai, generant-se una situació d’indefensió.

Un més després, a dues de les persones identificades els arribaren sengles notificacions d’iniciació d’un procés sancionador, acusats de la ‘’Comissió d’una falta molt greu’’ per haver realitzat una ‘’festa botellot a sòl rústic’’, amb la imposició de dues multes de 60.001 euros, una a cadascun.

Creiem que la intenció real d’aquest procés ha estat acabar amb un projecte que els era incòmode pel seu caràcter obert, autònom i autogestionari. Un indret on es venien realitzant multitud d’activitats lúdiques i finançades pels seus propis mitjans o l’aportació dels participants.

La persecució i aniquilació, per part de l’Ajuntament, d’aquesta experiència cultural, lúdica i popular, s’ha realitzat emprant mètodes que demostren clarament, d’una banda, l’amedrentament mitjançant l’amenaça que suposen aquestes dues desproporcionades multes, i de l’altra, el silenci administratiu davant les al·legacions presentades per la defensa dels joves.

Contesta aquestes al·legacions és competència de la secció d’urbanisme de l’Ajuntament que és a dia d’avui qui té la capacitat d’acabar amb aquest procediment, sens dubte, insidiós.

Davant la manca d’una resposta clara del consistori sobre què fer amb aquestes sancions i davant la injustícia que suposen aquestes brutals multes, hem decidit iniciar una campanya pública de denúncia i solidaritat. Sabem que no ens faltaran els suports per a treure a el llum el ‘’greuge’’ que suposa aquesta situació i assenyalem a l’Ajuntament de Palma com a causant d’aquest abús.

Un cop més, veiem com tota pràctica de cultura popular espontània que pretengui funcionar al marge dels límits de l’insuficient i poc participativa oferta oficial és assetjada i perseguida --suposem que a fi que no s’estengui--. En aquest cas, a més, amb la clara intenció d’obviar el caràcter  reivindicatiu i social de l’assemblea que gestionava el Centre Social, imputant a dos caps de turc amb greus acusacions, amb el temor que pretenen infondre entre ells i els qui els acompanyen amb la desorbitada xifra de 120.000 euros en multes.

Una excessiva pena contra, i tornem a remarcar, un projecte de clar tarannà autònom i sense ànim de lucre, on un grup de joves després d’un dur treball d’adequació de l’espai abandonat durant anys, pretenien donar-li un ús fora de la il·lògica mercantilista o de la depenent cultura subvencionada, amb la pura intenció de construir les coses per ells i elles mateixos.

Mentre, els ciutadans patim, a molts nivells, les conseqüències d’anys d’especulació immobiliària estesa gràcies a la permissivitat de les mateixes autoritats que semblen més interessades a perseguir els que denuncien aquesta situació que a posar-li fre.

Exigim la retirada immediata d’aquestes dues multes, per injustes, desproporcionades i 120.000 raons més!

Grup de Suport als encausats d’El Sitio

CSOA El Sitio

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Libertario Gelabert Mayol («Pinyol») «In memoriam» + Temps de Memòria, 17 (abril 2011)

estelnegre | 18 Abril, 2011 05:31

Libertario Gelabert Mayol («Pinyol») «In memoriam» + Temps de Memòria, 17 (abril 2011)

Temps de la memòria, 17

---

Libertario Gelabert Mayol (Pinyol)

(11 de febrer de 1933 – 8 de març de 2011)

In memoriam

El passat 8 d’abril ens deixava el company Libertario Gelabert, un home íntegre i lluitador. Llibertari i membre de Memòria de Mallorca. Que la terra li sigui lleu.

«Durant molt de temps quan em demanaven havia de contestar: «El meu pare és a la presó.» Ara puc respondre sempre el mateix: "Mon pare és aquí, al meu cor."»

Libertario, com és pot desprendre del seu nom, era fill d’anarquista. Son pare, Joan Gelabert Vallori, va ser un dels militants més destacats de les CNT i FAI mallorquines de les dècades dels trenta i quaranta del segle passat. Vidrier de professió, Joan Gelabert va formar part de la militància clandestina durant la postguerra, fet pel qual va ser detingut en diferents ocasions, passant llargues temporades a presó. Aquesta circumstància va provocar la ruïna econòmica a la llar familiar.

Per pal·liar la fam que assolava ca seva, Libertario i el seu germà Galileo, sortien al carrer amb la fi d’aconseguir qualsevol aliment que portar a la mare. Així s'ajuntaven amb altres nins famolencs de diferents barris, eren els Golfos del Moll, bandes de nins autoorganitzades que jugant-se la pell «assaltaven» els trens de mercaderies quan aquests partien carregats des del Port de Palma.

Mes rere mes, any rere any, els germans Gelabert visitaven a son pare dins la presó els dies que la visita era de franc. S’acostumaren a parlar amb ell a través dels barrots. Fins que un dia, l’any 1950, el pare sortí en llibertat, torturat i molt malalt. Poc temps després moriria.

«Que vos bombin! No ho heu aconseguit!»

Dir-se Libertario i Galileo en aquella Espanya gris i nacionalcatolicista de la postguerra, era cridar el mal temps. Les autoritats franquistes els van prohibir utilitzar aquells noms subversius. A partir d’aquell moment els germans passaren a dir-se Joan i Jaume respectivament. Un canvi d’identitat gens fàcil per a uns nins acostumats als seus noms originals. A base de cops dels capellans que els «educaven» a l’escola, no els hi va quedar més remei que adaptar-se a la nova situació.

Setanta anys després, l’any 2009, Galileo i Libertario recuperaren els seus noms originaris de forma oficial. Aquell dia, al Registre Civil de Palma, Libertario era un home feliç. Tan content estava que va fer imprimir una bona tirada de targetes amb el seu nom recobrat que després repartia orgullós. Ni els cops ni les prohibicions del feixisme l’havien derrotat, ell continuava sent Libertario.

«Diuen que ara volem obrir velles ferides, ben al contrari, més bé el que pretenem és començar a curar algunes de les moltes que encara sagnen.»

Libertario no va dubtar en fer-se membre de Memòria de Mallorca quasi des de la seva fundació. Com a víctima i fill de víctima, coneixia prou bé el que va significar el franquisme per a la nostra societat. Apareixia sempre que podia a les convocatòries i s’indignava públicament davant postures que no entenia com la decisió per part de l’Ajuntament de Palma de mantenir dret el monument de Sa Feixina. Cada vegada que coincidia amb qualque autoritat no perdia l’ocasió de fer-li arribar les seves denuncies botant-se uns protocols que no compartia ni respectava.

És va apuntar al grup que Memòria de Mallorca organitzà per donar conferències pels instituts d'ensenyament de l’illa. Per a ell, l’educació era el puntal d’una societat més justa. Era un goig veure la seva cara de polissó amb els ulls brillants d’emoció quan contava als estudiants les seves peripècies com a nin durant la trista i dura postguerra. Donava gust veure com connectava amb els joves contagiant-los el seu entusiasme amb la facilitat pròpia d’un home que no va deixar de ser un nin gran durant tota la seva vida.

«Quan un arriba a la meva edat sols ha de fer dues coses, ambdues molt importants: la primera és no deixar de respirar i la segona, tan important com la primera, és no oblidar el passat, imprescindible per a seguir amb el present.»

Malauradament, a Libertario li detectaren recentment un càncer ja bastant estès al seu organisme. És va enfrontar a la mort com ho va fer en el seu moment amb els feixistes, els poderosos i la mentida: de front, amb serenitat i segur de si mateix. És va negar a rebre el tractament de quimioteràpia i va decidir esperar tranquil que arribés el seu moment.

Estem convençuts que fidel a les idees llibertàries que donaren sentit al seu nom i a la seva vida, Libertario, el nostre Tario, seguirà lluitant allà on el duguin els vents d’aquesta la seva darrera singladura. No hi tenim cap dubta que allà on sigui trobarà injustícies a combatre i malifetes que denunciar a la cara dels poderosos.

Peter de Echave

 Ateneu Llibertari Estel Negre

«Una breu biografia de Ramón Fernández Durán», per Ivan Murray Mas

estelnegre | 17 Abril, 2011 03:19

«Una breu biografia de Ramón Fernández Durán», per Ivan Murray Mas

«Una breu biografia de Ramón Fernández Durán», per Ivan Murray Mas

---

Aquestes setmanes he escrit un breu text sobre Ramón Fernández Durán, en el que intent fer una anàlisi de la seva trajectòria político-intel·lectual amb les interseccions amb la meva vida. Ramón és una de les figures més rellevants del moviment ecologista estatal i un autor prolífic. Una de les veus crítiques més clares i contundents del nostre temps. Però Ramón és sobretot una persona extraordinària que ens ha ensenyat a viure de manera plena, amb alegria, amb coherència, amb respecte, amb amor... i sense por. Com molts de vosaltres sabeu, Ramón arriba als darrers moments de la seva vida, i parteix de la mateixa manera que ha viscut, el més dignament i autònomament possible.

A tot l'Estat s'han organitzat múltiples actes d'homenatge i presentació dels dos darrers llibres de Ramón. La «comunitat ramoniana» és impressionant, les persones que han acudit i acudeixen a tots aquests actes són una clara mostra del que significa Ramón, de com és ell i de com l'estima la gent.

Em fa una mica de vertigen enviar aquest text, perquè la veritat és que segur que em deix moltes coses de la vida de Ramón. Per jo ha estat sobretot com una mena d'apropament a ell, esper que pugueu gaudir d'ell.

Ivan Murray Mas

 Ateneu Llibertari Estel Negre

1 2 3  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS