estelnegre | 08 Març, 2011 07:07
Si
actualment les
dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb
una situació més
desfavorida que els homes quant a tipus de contractació,
manteniment del lloc
de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social
i Econòmic que
endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i
la
reducció de la despesa pública, la
situació que se'ns presenta no és gens
prometedora.
Si
actualment les
dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb
una situació més
desfavorida que els homes quant a tipus de contractació,
manteniment del lloc
de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social
i Econòmic que
endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i
la
reducció de la despesa pública, la
situació que se'ns presenta no és gens
prometedora.
Excepte en
períodes de guerres, on les dones han estat les que han
mantingut la producció
per ser les úniques que quedaven en el lloc d'origen, cada
vegada que es
produeix una crisi econòmica, un dels primers
col·lectius que sofreix els
efectes de la desocupació i per tant de l'empitjorament de
la qualitat de vida
som les dones.
Sí,
de nou el
binomi capitalisme-patriarcat executa una agressió contra
els drets laborals i
socials, contra tota la classe treballadora i la ciutadania,
però amb especial
acarnissament en el col·lectiu femení. Perpetuant
aquest sistema de dominació i
explotació, concebut i cimentat sobre la desigualtat i la
discriminació de
classe i de gènere.
Segons la
EPA
(Enquesta de Població Activa), la taxa d'atur en 2010 estava
en 20,33%,
4.696.000 persones en desocupació. De l'increment en 2010 de
370.100 persones,
el femení va ser de 217.400 i el masculí de
152.700 persones; havent-hi una
major concentració a Andalusia, Catalunya i Madrid.
Les dones
som les
que ocupem el major percentatge a temps parcial, el 80,6% i el 45,01 %
del
total de cotitzadors a la Seguretat Social.
Respecte a
la
percepció de Pensions Contributives de Jubilació
segons dades de el Ministeri
de Sanitat , Política Social i Igualtat a data 01 de
desembre de 2010, la
pensió mitjana de les dones està en 852,02
€ respecte als 1.194,86 € que
perceben els homes.
És
a dir, tenim
més dificultats per trobar ocupació, quan ho
trobem és en situacions precàries
i la nostra base de cotització és menor que la
dels homes.
No
només durant la
vida activa tenim menor qualitat de vida per les
característiques del lloc de
treball,entre altres raons, sinó que una vegada arribada
l'edat de jubilació
som més pobres i vivim més.
No obstant
això,
la major part de les dones en edat de jubilació, al no tenir
el temps de
cotització mínim en el sistema contributiu,
són perceptores de les pensions
denominades assistencials. El 82,46% (163.841) de les persones que
perceben la
PNCJ (Pensió No Contributiva per Jubilació)
són dones i cobren una mensualitat
en 2011 de 347,60 €, i d'aquestes el 34,47% viuen soles.
(Dades extretes del
IMSERSO)
Amb
l'aprovació de
la Llei de Dependència, una altra rosca més, al
catàleg de serveis i
prestacions s'estableix la Prestació Econòmica
per Cura en el Entorn Familiar a
través de la qual s'argumenta dignificar la
funció cuidadora de la dona
mitjançant la cotització en el Règim
Especial per a Cuidadors No Professionals.
Això sí, reconeixent la base de
cotització més baixa en el Règim
General de la
Seguretat Social.
Segons
dades del
IMSERSO a 01 de Febrer de 2011 som 143.071 dones enfront de 9.566 homes
les cuidadores
de familiars dependents. Gens més que el 93,73 % de les
persones que assumeixen
la cura de persones depenents que tenen dret al catàleg de
Serveis i
Prestacions són dones, cotitzant a la baixa.
Aquesta
és la
situació d'empobriment real i objectiu de les dones en la
societat del supòsit
Estat de Benestar que no s'ha arribat a gestar.
Que no ens
enganyin, amb les pensions tant contributives com no contributives i el
sistema
de cotització al que accedim la major part de les dones no
es viu ni digna ni
autònomament.
La patronal
i el
govern han plantejat la reforma de les pensions pactades amb els
sindicats
oficials CCOO i UGT, on passem d'un període de
cotització de 15 anys actuals
als últims 25 anys de vida laboral, a més de tres
anys i mig més de cotització,
de 35 a 38 anys i mig per tenir dret a la pensió de
jubilació.
Incrementar
els
anys per calcular la pensió suposarà que les
dones, que treballen en precari,
de forma discontínua per causes de maternitat i
atenció a dependents o no
aconsegueixin el còmput mínim establert per tenir
dret a la Pensió de Jubilació
Contributiva o que el càlcul de la base de
cotització es minori per el que les
pensions cada vegada seran menors.
La Reforma
de les
pensions és el millor exemple per constatar amb rotunditat
que la desigualtat
entre homes i dones segueix sent una constant i per tant un objectiu
contra el
qual lluitar.
Per tot
això, des
de la Confederació Nacional del Treball ens reafirmem en la
consecució dels
nostres objectius: l'associació i el suport mutu entre tota
la classe
treballadora, dones i homes; la lluita contra la
discriminació i la desigualtat
econòmica i social. Combatre des de tots els fronts el
sexisme, la misogínia i
el patriarcat és la nostra fi...
Iguals en
la
crisi! Iguals en la lluita!
« | Març 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |