estelnegre | 02 Desembre, 2010 15:30
Pregunta:
el manifest del clan d'Eduardo Serra és un 23-F sense
pistoles
ni tricornis? Una altra pregunta: la reunió de Zapatero amb
els empresaris i
l'acceptació, per part seva, de la gran majoria de les
propostes que li feren, és
una manera de reduir els impactes d'una involució
més rigorosa? Pregunta següent:
per què Zapatero no va deixar de fer la nyeu-nyeu i va
convidar Durruti peti
qui peti? No puc evitar el record de l'auca sobre la seva vida, la de
Durruti:
"Por allí viene Durruti con una carta en la mano/ donde dice
las miserias
de este pueblo soberano". Com hauria reaccionat, Durruti, assegut entre
els cacics de la pela, els Rato, Botín, Alierta,
González...? Diu l'auca:
"Por allí viene Durruti con un libro en el morral/ donde
apunta los
millones que ha robado el capital". Evidentment, amb Durruti a la taula
de
negociacions (o de confessions? O de concessions?) Zapatero hauria
empal·lidit
com el nacre. La crisi va començar essent quelcom maligne
que s'havia iniciat
als Estats Units, en els despatxos de Wall Street, ben lluny de la
Mediterrània.
Més endavant es va acceptar que Europa havia engendrat una
crisi pròpia, tan
maligna com la ianqui, però d'efectes més mortals
atesa l'escassa capacitat de
reacció dels pobles afectats.
Naturalment,
en fer-se visibles els primers símptomes, els experts no
dubtaren a diagnosticar l'origen del mal: els bancs, les caixes, la
bombolla
immobiliària, etcètera. Zapatero ho afirmava i,
de tant en tant --encara que
fos per a ensenyar a les filles com saludaven els coetanis del
padrinet, el
capità Juan Rodríguez Lozano--, alçava
el braç amb el puny estret. Aleshores
Zapatero encara acudia a fer-se la foto amb els miners de Rodiezmo. Fet
i fet,
feia veure que ho tenia tan clar com Durruti: "Por allí
viene Durruti con
catorce compañeros/ y les dice a los patronos lo que quieren
los obreros".
Tanmateix, les coses no són com són,
sinó com els de dalt volen que siguin. Hi
insisteixo, què pinta Eduardo Serra reclutant els mandarins
del diner plàstic?
De què parlaren amb Juan Carlos...? De la despesa
autonòmica, de l'educació...?
"¡Todos al suelo, coño!". No ho va exclamar,
Eduardo Serra. Però és
evident que pertany a una generació casernària.
Entre ell i Durruti, prefereixo
evocar Durruti: "Por allí viene Durruti con un pliego de
papel/ a decir a
los soldados que se salgan del cuartel". Tant els empresaris del
manifest
com els que es reuniren amb Zapatero han confós dret amb
deure.
Tenen dret
de dir com s'ha de sortir de la crisi, els senyors de la
pela? I tant! Però, sobretot, tenen el deure de superar-la
amb esforç i
sacrifici, perquè aquesta crisi no l'han provocada ni els
funcionaris, ni les
mestresses de casa, ni els pensionistes ni els aturats. Tanmateix no hi
ha cap
foll que apedregui la seva teulada, i és evident que
Zapatero va acomiadar-los
a les portes de la Moncloa després d'haver-los
promès que accelerarà la reforma
laboral, la del sistema de pensions i la d'ocupació. Des
d'ara, la crisi és
cosa dels de baix. Valeriano Gómez és l'actual
ministre de Treball. Apunteu-vos
aquest nom, perquè el senyor ministre fa la baldufa
més que Fouché. Abans de la
darrera remodelació de govern, la de fa dos dies, va fer
part de la capçalera
de la manifestació convocada en contra de la reforma
laboral. I ara ens fa saber
que farà "las reformas pertinentes pase lo que pase".
Res...! Que
vingui Durruti. Retorno a l'auca: "Por allí viene Durruti/
con las Tablas
de la Ley/ pa que sepan los obreros/ que no hay patria, dios, ni rey".
Pregunta
per a fer abans que ens passin per la pedra: On és realment
Durruti...?
L'esquerra ha renunciat als mites. I els mites no donen solucions,
però conhorten
més que el whisky de malta.
Llorenç
Capellà
(Diari
de Balears, 02-12-10)
« | Desembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |