Administrar

«Enyorança de Durruti», per Llorenç Capellà

estelnegre | 02 Desembre, 2010 15:30

«Enyorança de Durruti», per Llorenç Capellà

Durruti

Pregunta: el manifest del clan d'Eduardo Serra és un 23-F sense pistoles ni tricornis? Una altra pregunta: la reunió de Zapatero amb els empresaris i l'acceptació, per part seva, de la gran majoria de les propostes que li feren, és una manera de reduir els impactes d'una involució més rigorosa? Pregunta següent: per què Zapatero no va deixar de fer la nyeu-nyeu i va convidar Durruti peti qui peti? No puc evitar el record de l'auca sobre la seva vida, la de Durruti: "Por allí viene Durruti con una carta en la mano/ donde dice las miserias de este pueblo soberano". Com hauria reaccionat, Durruti, assegut entre els cacics de la pela, els Rato, Botín, Alierta, González...? Diu l'auca: "Por allí viene Durruti con un libro en el morral/ donde apunta los millones que ha robado el capital". Evidentment, amb Durruti a la taula de negociacions (o de confessions? O de concessions?) Zapatero hauria empal·lidit com el nacre. La crisi va començar essent quelcom maligne que s'havia iniciat als Estats Units, en els despatxos de Wall Street, ben lluny de la Mediterrània. Més endavant es va acceptar que Europa havia engendrat una crisi pròpia, tan maligna com la ianqui, però d'efectes més mortals atesa l'escassa capacitat de reacció dels pobles afectats.

Naturalment, en fer-se visibles els primers símptomes, els experts no dubtaren a diagnosticar l'origen del mal: els bancs, les caixes, la bombolla immobiliària, etcètera. Zapatero ho afirmava i, de tant en tant --encara que fos per a ensenyar a les filles com saludaven els coetanis del padrinet, el capità Juan Rodríguez Lozano--, alçava el braç amb el puny estret. Aleshores Zapatero encara acudia a fer-se la foto amb els miners de Rodiezmo. Fet i fet, feia veure que ho tenia tan clar com Durruti: "Por allí viene Durruti con catorce compañeros/ y les dice a los patronos lo que quieren los obreros". Tanmateix, les coses no són com són, sinó com els de dalt volen que siguin. Hi insisteixo, què pinta Eduardo Serra reclutant els mandarins del diner plàstic? De què parlaren amb Juan Carlos...? De la despesa autonòmica, de l'educació...? "¡Todos al suelo, coño!". No ho va exclamar, Eduardo Serra. Però és evident que pertany a una generació casernària. Entre ell i Durruti, prefereixo evocar Durruti: "Por allí viene Durruti con un pliego de papel/ a decir a los soldados que se salgan del cuartel". Tant els empresaris del manifest com els que es reuniren amb Zapatero han confós dret amb deure.

Tenen dret de dir com s'ha de sortir de la crisi, els senyors de la pela? I tant! Però, sobretot, tenen el deure de superar-la amb esforç i sacrifici, perquè aquesta crisi no l'han provocada ni els funcionaris, ni les mestresses de casa, ni els pensionistes ni els aturats. Tanmateix no hi ha cap foll que apedregui la seva teulada, i és evident que Zapatero va acomiadar-los a les portes de la Moncloa després d'haver-los promès que accelerarà la reforma laboral, la del sistema de pensions i la d'ocupació. Des d'ara, la crisi és cosa dels de baix. Valeriano Gómez és l'actual ministre de Treball. Apunteu-vos aquest nom, perquè el senyor ministre fa la baldufa més que Fouché. Abans de la darrera remodelació de govern, la de fa dos dies, va fer part de la capçalera de la manifestació convocada en contra de la reforma laboral. I ara ens fa saber que farà "las reformas pertinentes pase lo que pase". Res...! Que vingui Durruti. Retorno a l'auca: "Por allí viene Durruti/ con las Tablas de la Ley/ pa que sepan los obreros/ que no hay patria, dios, ni rey". Pregunta per a fer abans que ens passin per la pedra: On és realment Durruti...? L'esquerra ha renunciat als mites. I els mites no donen solucions, però conhorten més que el whisky de malta.

Llorenç Capellà

(Diari de Balears, 02-12-10)

 Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS