estelnegre | 09 Novembre, 2010 08:13
Buñuel ens mostrava
en els anys setanta com un assassí en sèrie
sortia lliure dels tribunals entre
els aplaudiments d'un nombrós públic, i com
dotzenes de periodistes i
fotògrafs, se li acostaven com si fos una estrella de cine o
de l'esport, o
candidat a la presidència i la gent es barallaven
demanant-li autògrafs.
Cada cop que veig a
delinqüents i racistes com Albiol, a criminals i corruptes
sortint dels
tribunals innocents, en llibertat i aclamats pels periodistes i
admiradors, no
puc deixar de pensar en el film del Buñuel, El
fantasma de la llibertat.
És una vergonya que el delinqüent Albiol aprofiti
el racisme, la xenofòbia per
aconseguir més vots i converteixi els seus delictes amb
campanya electoral.
El fantasma de
la llibertat
és considerat un dels millors de Buñuel
junt amb Belle du jour i de la història
del cinema. Per a mi El fantasma
de la llibertat és el film més
subversiu i colpidor. A diferencia de Belle
du jour és molt poc distribuït,
segurament a propòsit i degut als seus
propietaris, una multinacional.
El gag final
del film tracta d'unes manifestacions als carrers de Paris, barrejada
amb una
manifestació en un zoològic, on els animals
engabiats i darrera reixes protesten
violentament. Demanen millor menjar, moneies picant a casseroles i
plats contra
les reixes.
No demanen la
llibertat, ni veuen que estan enreixats i empresonats. Demanen i es
conformen
amb millor menjar.
Tota una metàfora
del nostre temps, encara més vàlid avui que als
anys 70.
Aquest film no l'he
tornat a veure des l'estrena en un cinema, ni l'he vist anunciat en les
televisions. Fa uns anys vaig poder baixar-me'l per emule.
Els corruptes i els delinqüents són les estrelles i la imatge de la nostre societat de consum.
« | Novembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |