Administrar

«El Papa no creu en Déu», per Antoni Cànaves Martin

estelnegre | 07 Novembre, 2010 15:33

«El Papa no creu en Déu», per Antoni Cànaves Martin

Jo no t'espero!

---

Els 30 milions d'euros d'aquesta costosa visita papal al Regne d'Espanya seria un donatiu ben rebut a qualsevol camp de refugiats del món. Aquest fet ens hauria de portar a reflexionar sobre aquest ésser tan contradictori al qual les autoritats polítiques del món el dispensen un tractament tan especial.

Com a obrer de l'església pobre, entenc que el Papa no té fe en Déu, no creu en Déu, ja que el mateix es reclama el seu intermediari. Fent de Déu un discapacitat sense ciència i emocions, sense poder, ni consciència per a comunicar-se directament amb la seva pròpia obra: cada ésser humà.

Com si Déu no tingués el poder, la saviesa i l'amor infinit perquè cadascuna de les criatures que el mateix ha creat no fossin conscients del seu creador.

Si com diu l'Evangeli: «No creix un sol pèl al vostre cap, ni creix un sol bri d'herba sense que ho sàpiga Déu.», caldria preguntar-se: quina idea té el Papa de Déu? Quines qualitats es creu tenir el Papa que no tingui Déu? No té cervell, un cos com tota la resta d'humans, no té sentiments i emocions, no té temors i anhels com tothom? Aleshores, a què ve tanta ostentació fent-se anomenar «representant de Déu a la Terra»?

Fins a tal extrem arriba la seva egolatria i arrogància que es creu tan imprescindible que sense la seva representació la gent deixaria de viure en i amb Déu.

Déu, a les seves criatures, no els posa un cervell i un cor per a pensar i sentit qui els ha creat? Tal vegada Déu fa una excepció cada cop que la Cúria cardenalícia es reuneix al Vaticà per a triar un Papa i per això li dóna un atribut especial de diàleg amb Déu que el nega a la resta de creients? El Papa no només s'ho nega, sinó que reprimeix en tots els creients amb l'excomunicació si es prenen la llibertat individual pera interpretar Déu.

Que només un home tingui la potestat sobre la consciència o l'esperit de la resta és un insult a la creació de Déu, perquè limita la possibilitat de què cada ésser humà sigui el seu receptor, de manera que ningú tingui poder sobre les consciències de la resta.

Cada ésser humà té tant de dret com el Papa mateix a expressar les seves idees i sentiments sobre Déu i a ser tan respectat com ell quan ho fa.

Però, no obstant això, la repressió exercida està tan arrelada en la societat que davant l'opinió sobre qualsevol tema que faci el Papa, per molt descabellades que siguin, no desperten la menor incomoditat, no ja en els individus, sinó en la majoria dels col·lectius representatius de la societat, ni catedràtics i professors d'universitat, ni la comunitat científica, ni sindicats, ni patronals, docents, associacions de veïns, etc., com si aquests col·lectius no tinguessin consciència i, per tant, ètica i moral. És més, estaria el clergat en disposició d'acceptar una crítica continuada per part d'altres col·lectius com ho fa ella vers la societat en general?

El Papat, així com la jerarquia eclesial de totes les religions són una burla a totes els seus creients, ofensiva a Déu, ja que fa a la majoria de la humanitat fills sords a les seves paraules. Paròdia de Déu que només escolta a un privilegiat que viu en l'opulència: cap visible d'una església de creients rics que es fan rics a costa dels creients pobres.

Queda, doncs, des la humilitat del que treballa per a guanyar-se el pa de cada dia i no per a enriquir-se a costa de la resta, perdre la port a dir que tothom és fill de Déu i seva la nostra inspiració, no hi ha privilegis.

Un obrer de l'església pobre.

Antoni Cànaves Martin

 Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS