estelnegre | 30 Novembre, 2010 05:50
Dimecres
1 de desembre de 2010,
a les 20.00 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre
---
Presentació
del llibre de Rafael Uzcátegui
Venezuela:
la Revolución como espectáculo,
i posterior debat, a càrrec d'un company del
periòdic El Libertario
de
Caracas
---
En acabar l'acte hi haurà un sopador popular
Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i CNT
Us hi esperem!
estelnegre | 29 Novembre, 2010 10:14
Avui que
feien eleccions a les quatre províncies no he anat a votar,
tot
i que trobo molt bé que molta gent hi hagi anat --finalment,
prop del seixanta
per cent--; que cadascú s'entreté com vol i li
agrada, només faltaria. La
dreta, com sempre, ben mudada i amb el somriure preparat per les
enquestes, ha
votat dispersa entre CiU i PP, amb vots també per a
Ciutadans i Laporta. Als
altres tres, de dretans també n'hi ha, però
menys; i no parlo de les
estructures que ho són gairebé totes. I com que
ha guanyat Mas (o millor dit
directament Casetadetròs), durant quatre anys com a
mínim, tindrem una cara més
a qui atribuir l'autoria dels problemes que tinguem i de les solucions
que ens
preparin, sempre que no les apliquem nosaltres directament, sense que
vinguin
de dalt. Aquest recanvi, tan repetit que semblava que el
demanéssim totes i
tots, no suposarà un gran canvi respecte als mandats de
l'autoanomenat
tripartit, catalanista i d'esquerres (perdoneu que deixi anar un
somriure
modest tot i que no totalment irònic) però
sí que deixarà clar que no hi ha res
millor per fer la pell forta i dura que la professionalitat dels amos a
l'hora
de fer anar el fuet de forma convincent, fort si ens cal i suaument i
els ve de
gust. No us cregueu que no sigui difícil esdevenir un
líder d'un país camí de
l'excel·lència, exigent i perspicaç
com cap altre que pugui sortir de les
fileres dels pollosos que són els altres o més
clar encara, nosaltres.
A on
treballo jo, tot això li anirà bé.
Sobren mestres --colla de dropos!--
i cal fer net. A l'escola catalana el pas del tripartit l'ha deixat
desmembrada, esmaperduda i trinxada. Ara torna Convergència
i Unió i els
regionalistes de dretes trobaran ja mig acabada part de la feina que
sempre es
deixaven per a la darrera. Com que hi havia tant per privatitzar i tant
per
repartir entre els amics, Pujol anava deixant el pastís de
l'escola per a
darrera hora; li feia peresa l'oposició que hi trobaria, de
tots els sindicats
i de tots els partits que s'autoanomenaven d'esquerres. Però
vet aquí que quan
tres d'aquests partits han manat, dos d'ells (P$C i ERC) li han fet la
feina de
forma tan ràpida i convincent que ell no ho
hagués fet millor. Això sí, qui
xuclarà del negoci no seran els seus, tot i que amb una mica
de sort segur que
alguna de les fundacions afins també trobarà un
espai entre les Bofill,
l'Esplai i companyia. Això sí, a qui
Casetadetròs triï com a nou conseller
d'Educació el que li caldrà serà molta
imaginació per tal de fer-ho més
malament que el seu predecessor. Bona part de la lluita sindical que va
permetre construir una escola innovadora, inclusiva i
avançada (parlo amb
paraules de veritat, no de currículum educatiu) ja la tenen
derrotada i per
tant, els camins per fer el senyor els seran llargs i diversos.
Parlo de
l'escola com podria parlar de qualsevol altre àmbit
gestionat
per qui guanya les Eleccions autonòmiques cada quatre anys.
Mentre mana la que és
dreta i es diu de centre, tot són facilitats per oposar-s'hi
i quan mana la
dreta que es diu esquerra, ni això. Les
polítiques socials si fa no fot uns i
altres les fan a poc a poc i cada cop més migrades, i si
poden lucrar-se'n, ho
fan, sempre seguint el dictat dels amos de l'economia que
són banquers i
milionaris. O sigui que segurament és millor que manin les
dretes de dreta de
tota la vida mentre no tinguem esquerres de veritat. Que quines
són les de
veritat? Doncs les que quan manen reparteixen el pastís
entre tothom i totdon,
les que fan polítiques socials redistributives de la renda,
les que no dubten a
l'hora de reduir els beneficis dels rics per tal que no hi hagi
pobres... Que
això és irreal i impossible i per tant les
esquerres no existeixen? Ja us
agradaria..., però també ho era que els humans
anéssim a la Lluna i fa anys que
hi vam ser, també ho era que les dones a casa nostra fossin
tingudes com a
majors d'edat i fa anys que passa... Res no és impossible si
no es té por i es
mantenen les ganes de llibertat, justícia i igualtat.
Sí, igualtat. No igualació
i escapçament de les diferències que ens fa
individuals i personals, sinó igualtat
que faci possible la llibertat perquè puguem triar i no
només sobreviure.
Casetadetròs
ha arribat content a la presidència de la Generalitat de
dalt i realment ho pot estar perquè en set anys no s'ha
despentinat ni un sol
cop ni ha rebut cap ou al cap com el pobre Iceta mentre intentava
explicar com
havia anat l'hecatombe. I que consti que set anys apartats d'aquest
tros de
poder que els tocava per designació divina no és
una qüestió que sigui fàcil de
pair. Ara, arribaran noves mesures privatitzadores i per tant de
robatori de
drets socials, i segons sembla tot anirà per xecs, res
d'ajudes a igualacions
de renda sinó bàsicament ajudes a l'endeutament,
per tal que els pobres generin
més riquesa entre els rics fins i tot en la seva pobresa.
S'apropa el
copagament, si no l'aturem, i ens caldrà anar al metge amb
euros a la butxaca. És
aquí l'aprimament de l'administració que no
és res més que la supressió de
drets socials de la majoria i l'acomiadament de treballadors i
treballadores de
l'administració, de moment no funcionaris però ja
arribarà. I al març, si no és
abans, la retallada de les pensions en forma d'allargament de les
cotitzacions
i de l'edat mínima per deixar de treballar. Tot
anirà ben guarnit de paraules
reparadores i falses que ens produiran la sensació que res
més que el que facin
es pot fer. Ja ho sabem que manen els mercats... Però si
manen els mercats, la
banca i el capital, què ha fet la gent avui anant a votar i
triant Casetadetròs
com a nou president de la Generalitat? Doncs segurament, una mica
més el ximple
però ja ens hi tenen acostumats i no ve d'aquí.
Sobretot perquè si no poguéssim
votar i triar qui ens representarà en la tria de decisions a
tots els nivells
que ens afecten en la vida diària estaríem en una
dictadura i això ja sabem que
aquí no passa...
estelnegre | 28 Novembre, 2010 17:10
Des de «SOS Can Vairet» volem manifestar la nostra total i absoluta oposició a les intencions de l'Ajuntament de Calvià de construir un parc d'atraccions al nostre municipi. Sabem que aquesta setmana representants de l'empresa promotora de la iniciativa a Europa, Sigma, han mantingut una reunió amb responsables municipals que va concloure amb el missatge segons el qual l'Ajuntament de Calvià analitzaria amb més profunditat la proposta i estudiaria possibles ubicacions per a la infraestructura.
Des de «SOS Can Vairet» fem una crida a tota la ciutadania de Calvià, així com a totes aquelles organitzacions preocupades pel mitjà ambient del municipi perquè s'oposin a la construcció del parc temàtic.
«SOS Can Vairet» recorda que, com a mínim, es consumiran 50.000 metres quadrats de territori, sense tenir en compte les instal·lacions annexes i l'ampliació d'infraestructures. Considerem que el deteriorament que ha patit aquest municipi durant l'últim segle és excessiu i demanem que aturin les agressions contínues contra el nostre entorn natura, paisatgístic i humà que de manera ininterrompuda s'han portat a terme any rere any a Calvià.
estelnegre | 27 Novembre, 2010 15:21
Petició al Paco Ibañez que ens estalvií les lloances i cançons dedicades al corrupte i repressor jutge Garzón al concert que dedica als afiliats i amics de la CGT
Avui anirem a veure el Paco Ibañez. Ens trobarem els companys de la CGT i molts amics de sensibilitat anarquista. Alguns de nosaltres fa poc temps vàrem anar a veure el Paco Ibañez i en Ramon Muns a Sant Celoni en un concert en homenatge al maqui Quico Sabater en el 50 aniversari del seu assassinat. Agraïm al Paco la seva solidaritat ja que els poders actuals ignoren i no volen reconèixer als maquis. Fins i tot el «Memorial democràtic» discrimina antidemocràticament als maquis. No existeixen els maquis per ells, i per tant són els que més varen arriscar-se al lluitar amb les armes a la mà contra el franquisme.
Ens en alegrem de la bona disposició i el bon cor, i solidaritat del Paco amb els anarquistes, que prové segons ell explica, en ser originari d'una família anarquista i que el seu pare era afiliat a la CNT i tot de records personals i propers amb l'anarquisme, que ell ens va explicar a Sant Celoni.
Podríem seguir explicant moltes coses bones del Paco, com la seva generositat amb els moviments socials, i la crítica als poders, etc. Però escric sols per un fet amb el que no estic d'acord: la seva gran solidaritat amb el corrupte i el delinqüent Garzón.
En Paco Ibañez a Sant Celoni, li va dedicar una cançó d'una manera molt emotiva, i ens va explicar intentant commoure'ns, que s'estava fent una enorme injustícia amb el pobre Garzón, i ens va confessar que ell estava molt trasbalsat per l'amenaça d'expedient a Garzón, i fins i tot ens va explicar, una bajanada o barbaritat, que si la justícia espanyola instruïa un expedient al Garzón ell se'n anava d'Espanya. El món al revés! A algú potser li va fer gràcia aquesta solidaritat desmesurada amb un inquisidor, torturador, còmplice i promotor de crims d'Estat. A alguns que estàvem a Sant Celoni ens va semblar uns sorolls de molt gust, un autosabotatge al seu propi concert i un greuge als maquis. Suposo que a molts , fascinats per l'oratòria i cançons del Paco, no els va fer ni fred ni calor, escoltaven les historietes del Garzón com les d'un lobito bueno de telenovel·la. En Garzón té l'astúcia d'entabanar a socialdemòcrates i a humanistes amb unes accions molt ben planificades i publicitades a la primera plana dels mitjans de comunicació.
Tots aquesta ploranera i clams sincers del Paco per en Garzón, i tota aquesta solidaritat d'alguns humanistes mediàtics per un violador dels drets humans, em preocupa al constatar el grau de manipulació a gent suposadament independent i crítica. No vull pas convèncer-lo, i sabem que ho fa de bon cor, igual com jo escric de bon cor, però que tampoc insisteixi en convèncer-nos en un recital sobre les garzonades i no crec que sigui molt demanar-li que ens estalvií la seva solidaritat i lloances a un inquisidor, un repressor de l'Estat i un malfactor que ha posat pilons d'innocents a la presó, alguns d'ells suïcidats. En Paco pot seguir pensant que en Garzón és una víctima per haver denunciat amb 30 anys de retràs uns criminal de guerra amnistiats. Com a jurista sap que no pot reobrir el cas dels criminals amnistiats pel Borbó, i si no ho sabia, devia fer-ho 30 anys abans.
En Garzón amb això, com amb el cas Pinochet, fa de policia bo, i com és un fitxa dels Estats Units per a esdevenir el gran inquisidor internacional, ha de fer algunes accions per a commoure les animetes de socialdemòcrates i la simpatia de països contraris als Estats Units per a que avalin la candidatura fatxa i amagada dels EUA, que és el Garzón.
Aquí a Espanya, per ja no parlar de detencions arbitraries i injustes de joves abertzales, independentistes, okupes, parlem sols de les detencions injustes d'immigrats islàmics innocents. En Garzón és l'únic jutge que va seguir al peu de la lletra la política criminal dels Estats Units i va avalar totes les accions encobertes dels de la CIA. Mentre els jutges d'Europa denunciaven pressions il·legals dels americans per a detenir gent, desprès de l'11-S, i es negaven a detenir a innocents, en Garzón es vanagloriava d'haver detinguts els autors del 11-S i de ser el jutge que més islàmics de Al Qaeda va detenir a tot Europa i a tot el món. Tots aquests detinguts innocents han provocat morts d'espanyols en venjança, a Iraq, i segrest de ciutadans com els que es varen alliberar fa poc, i ha posat en perill la seguretat de tots els ciutadans espanyols sols per a seguir les polítiques criminals i de guerra dels americans. I l'11-M com a crim d'estat té molt a veure amb els empresonaments il·legals del Garzón i les accions encobertes de les policies secretes. Veren intentar tapar un crim d'Estat amb teories conspiradores d'Al Qaeda, i d'ETA, i al final s'ha condemnat a uns delinqüents de barri, de quarta categoria de Lavapies que ells solets ho varen muntar tot, segons la Justícia.
Ara resulta que els que persegueixen i posen a la presó a polítics, a innocents, són les víctimes. En Garzón és un corrupte al servei de les clavegueres més sanguinàries de l'Estat, i al servei de la CIA, que l'estant promovent amb bones accions, per a que vingui avalat per opositors als neoliberals americans.
Hem de plorar perquè han instruït un expedient en Garzón? Hem de lloar els polis bons que interroguen? Hem de ser solidaris amb els jutges que ens trepitgen i vulneren els drets humans? En Garzón hauria d'estar a la presó, si hi hagués justícia i democràcia real en aquest patètic i lamentable regne.
Per tot això, m'agradaria aquest vespre no sentir lloances a l'inquisidor Garzón, ja que aquest home té els mitjans oficials de l'Estat per a la seva propaganda, i els d'El País en particular. També té la majoria de mitjans globals, que estan a la seva disposició, en reconeixement dels seus servils serveis i obediència. És el garçon dels poders, dels americans. Un nom que el delata.
estelnegre | 26 Novembre, 2010 10:25
Concentració
de suport amb poble sahrauí
Divendres 16 de novembre a les
19.30 hores a la plaça
de Cort
L'Associació
d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, davant els
greus esdeveniments succeïts al Campament sahrauí
de Gdeim Izik i que aquests
dies s'ha fet extensiu a tot el territori ocupat del Sàhara
Occidental, ha
organitzat una campanya de conscienciació i denuncia de les
greus violacions
als drets humans que esta patint la població
sahrauí.
La
concentració estarà acompanyada de la
projecció d'imatges del
Campament de la Dignitat, Gdeim Izik, i de la situació
actual de repressió.
Les
concentracions estan previstes pels següents dies:
Divendres
26 de novembre - Divendres 3 de desembre - Divendres 10 de
desembre - Divendres 17 de desembre - Dissabte 25 de desembre (amb una
encesa d'espelmes)
Fem una
crida a la ciutadania i al Govern Espanyol per a que condemnin
el llarg historial de vulneració als drets humans
perpetrades pel regne de
Marroc contra la població sahrauí i la brutalitat
que han mostrat les forces
marroquines en el desmantellament del Campament de Gdeim Izik, seguit
de la despietada
persecució i repressió que estan patint
els sahrauís a El Aaiun.
Sàhara
lliure ja!
Ho
organitza l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí
de les Illes Balears,
amb el suport de l'Associació Escola en Pau i la
Comissió d'Enllaç pel Sàhara
de les Illes Balears
Us hi
esperem!
estelnegre | 25 Novembre, 2010 08:03
Dimecres
1 de desembre de 2010,
a les 20.00 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre
---
Presentació
del llibre de Rafael Uzcátegui
Venezuela:
la Revolución como espectáculo,
i posterior debat, a càrrec d'un company del
periòdic El Libertario
de
Caracas
---
En acabar l'acte hi haurà un sopador popular
Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i CNT
Us hi esperem!
estelnegre | 24 Novembre, 2010 08:25
L'Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga ha editat per tercer any consecutiu l'agenda llibertària. L'edició d'enguany conté textos que giren entorn la violència i, a més, presenta tot un seguit de projectes antiautoritaris d'arreu de la Península.
La podeu adquirir a la Botigueta de l'Ateneu per 8 euros.
No és pagat...
estelnegre | 23 Novembre, 2010 14:54
En aquest número hi
trobaràs:
Editorial.
Actualitat.
-
Crònica de les XII Jornades Llibertàries de
Mallorca.
-
La Vaga General a Mallorca.
-
Reflexions entorn la Vaga General.
-
Jornades de la Memòria Històrica.
-
En Marxa la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2010.
-
Es presenta el nou hospital de Son Espasses.
-
Ecos de la Vaga General a Barcelona.
Món.
-La
British Petrolium, un exemple de l'era del petroli.
Entrevista:
-Parlam
amb Félix Rodrigo Mora, que presentà el seu
llibre La
Democracia y el triunfo del Estado en les passades Jornades
Llibertàries.
Feminisme:
-Maleïdes
feministes. III part i final.
Ecologia:
-El
desastre ecològic del consum de carn i peix
Història:
-L'anarquisme
desconegut de Formentera.
Laboral:
-La
lluita contra Mercadona dóna els seus fruits.
Opinió:
-Les
vacunes en el punt de mira.
-Art
i revolució.
Cultura:
-La
Maza y la cantera.
-Dues
propostes de la Fira de Teatre de Vilafranca de Bonany.
-A
las cinco en punto.
Contraportada:
-La
crisi de la nostra identitat.
-(Sa)tira
crítica.
En aquest número
també: Il
Corriere de s'Era
-
Periòdic Esquirol confeccionat el 29 de setembre.
Imprès
a França.
estelnegre | 22 Novembre, 2010 11:26
estelnegre | 21 Novembre, 2010 16:44
En quatre dies mal
comptats, hi ha eleccions a les quatre províncies. Fa quatre
anys que tenim
aquest segon tripartit i sembla que la cosa s'ha acabat. La dreta de
CiU es
prepara per al relleu, el P$C diu ben fort que no és
independentista ni de
dretes i tots sabem que això primer sí,
però el segon més aviat que no...; ICV
torna a utilitzar un llenguatge anticapitalista mentre s'acomiada de
porres i
kubotans... fins a la propera; i ERC es mostra més
independentista que mai,
mai, mai...
Apareixen opcions noves.
Unes són independentistes (sobretot de les quatre
províncies) i de dretes
(perquè mantenir l'ordre actual és ser de dretes
malgrat s'hi afegeixin sigles
històricament associades a la falç i el martell).
Altres, explícitament
racistes i per tant en el nostre punt de mira, explícit
també. L'espanyolisme
militant i liberal (per tant, més de dretes) es posiciona i
intenta acabar amb
la llengua que no era de Franco i per això en fa motiu
central de les seves
campanyes, al costat de la constant criminalització de la
immigració.
Moltes altres
sigles i bona i mala gent que intenta canviar coses presentant-se a les
eleccions per millorar-les, arreglar-les o fent-ne de noves.
Cada cop més, la
forma com funciona aquest sistema en aquest tros de món fot
més basca que altra
cosa. I jo ho dic en veu alta però les enquestes ho deixen
clar en forma de
xifres: en aquesta ocasió ja veurem si s'arriba a la meitat
del cens. Alguns
diran que això és un desastre però jo
crec sincerament que encara són massa els
qui confien en qui manava, mana o manarà. No sóc
antieleccions ni del partit
abstencionista, tot i que el meu sindicat (la CGT de Catalunya) fa
campanya per
l'abstenció i és també una bona
opció. No tinc fe cega en la no representació
perquè crec que totes són bones eines si estan
ben utilitzades, però en aquest
moment i en aquestes condicions la cosa no està ni per
representacions ni per
creure que votant o presentant-se perquè et votin s'arregli
alguna cosa.
Aquest robatori
general de béns públics que el capitalisme ha
batejat amb el nom de «crisi» fa
dies que fa patir els més febles. El patiment s'explicita de
formes diverses
però mostra la seva cara més dura i crua en casos
com el de M. P., un home de
45 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar l'11 de novembre
després que el
fessin fora de casa, d'un pis d'Adigsa, l'agència del govern
català que
gestiona els habitatges socials, amb la seva parella i la seva filla
menor
d'edat. Un cop al carrer, van demanar lloc a un alberg municipal o
algun tipus
d'ajudes però aquestes possibilitats també els
les van negar. Des del 2007,
quan la bombolla immobiliària va esclatar (senyor Reyna,
torni a la tele a
defensar les imbecil·litats que defensava quan els lladres
amb corbata li
retien honors) a Catalunya s'han produït més de
44.000 execucions hipotecàries,
a les quals cal sumar els milers de desnonaments per impagament del
lloguer.
Tot això amb una població en què
més del 20% de la gent no té feina i cada cop
més no cobra pràcticament res de prestacions
d'atur. Les cases ens sobren però
negar-hi l'accés és la base principal de
desigualtat i d'enriquiment d'una
minoria de fa anys al nostre país. I no falten ni mossos ni
lleis (ni, ni) per
si de cas a algú li passa pel cap exercir el dret
bàsic a l'habitatge que la
llei suprema diu que tenim.
Això sí, la culpa,
tota la culpa, és dels immigrants, només
faltaria. Es normal. Com ens hem de
plantejar que estem davant del major robatori de la història
davant dels
nostres ulls si no hi fem res?; és millor fer com si no ho
veiéssim perquè ja
sabem que els ximples sempre han tingut més mala premsa que
els curts de vista.
Com podem queixar-nos de tot el que no ens agrada si no ens atrevim ni
tan sols
a dir no quan ens prenen l'escola, els hospitals... a plena llum del
dia i
sense cap mena de vergonya? Com ens hem de dirigir als
polítics per demanar-los
que canviïn la situació actual a nivell social si
ells treballen per als
lladres i sense el seu permís no gosen ni poden obrir les
respectives boques?
Com podem obrir la boca si de dins només en surt un baf
fètid que repeteix que
som esclaus feliços i que ens deixen triar, un cop cada
quatre anys, el nom
dels nostres botxins en forma de representants?
Conec molta gent
que va votar ERC o ICV en les darrers eleccions i que avui,
després de vendre
l'educació pública en nom de la nació
o no sé quina altra gran ximpleria, els
primers, i justificar, defensar i arrenglerar-se davant la
violència
indiscriminada o descaradament política dels Mossos
d'Esquadra, els segons, han
optat per callar i descansar de votar, o fer-ho a opcions
més radicals i
sobretot més coherents.
Conec qui no pot pagar el lloguer, qui li costa arribar a final de mes i a voltes fins i tot a mig mes. Conec qui ha passat de l'esquerra dogmàtica al racisme disfressat de defensa dels llocs de treball. Conec qui té mal de panxa perquè es va creure un partit i només rep insults des de la seva direcció en forma de notícies publicades a la premsa. I sobretot em conec a mi i sé que no em representen i que cap d'ells farà que la banca torni tot el que ens ha robat ni oferirà una casa als M. T. que ara ja hi ha o als que vindran per tal que no acabin morts, assassinats pel pitjor dels sistemes possibles... I ho reconec, caldrà lluitar molt però sé que ho farem i ho canviarem.
« | Novembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |