estelnegre | 28 Setembre, 2010 22:01
estelnegre | 28 Setembre, 2010 06:00
El ciutadà sempre ha tingut a la seva mà el poder de canviar el món, però li ha mancat imaginació i el valor per a posar-ho en pràctica.
Un dels errors més comuns és pensar que unes reivindicacions, pel fet de desitjar-les, ho aconseguiran. I així, aquesta vaga resulta inútil ja que la poca pressió que es pugui exercí contra el Govern és contrarestada per uns serveis mínims que no s'haurien de respectar, com no s'han respectat els drets dels treballadors.
En essència, si demandes alguna cosa al poder, busca't un soci poderós que ho demani per tu perquè no se la puguin denegar.
Tu, com a ciutadà, al ric l'importes en la mesura que el teu nivell d'estalvi i el teu nivell de consum l'importi. Només es tracta d'atacar el punt feble dels poderosos, allò que els dóna por que pugui ocórrer.
Prenguem el cas del banquer. Aquest prendrà part per ca teva, quan perilli la teva inversió al seu banc o caixa d'estalvi. La determinació del ciutadà al banquer seria sempre: «Miri, fins al dia d'avui he tingut els meus estalvis a la seva entitat financera, i gràcies a això, vostès han pogut especular i lucrar-s'hi. Ara necessito que parlin amb el polític de torn, perquè retiri la reforma laboral. Fins que no convencin els polítics, trauré els meus diners del banc i els ficaré sota la rajola. Quan solucionin aquest problema, tornaré a ingressar els meus doblers.»
Si fan això tots els vaguistes... els telèfons d'importants despatxos no deixarien de sonar davant el temor de fer saltar la banca per manca de liquiditat.
Es diu que una mosca no pot fer res contra una mula, però milers de mosques sí que poden.
No importa la quantitat de diners estalviat, cal deixar només ingressat els diners per a pagar la llum i altres serveis essencial.
Ben igual passa amb l'Església. Si els vaguistes acudeixen en massa al bisbat sol·licitant la presència del bisbat o del seu delegat i li diuen: «Miri, com que veiem que no els preocupa el deteriorament laboral dels seus feligresos i no excomuniquen a tots els que han aprovat la reforma laboral, ens donen de baixa d'aquesta església que permet que uns cristians es facin rics a costa d'altres cristians.»
El lema de les pancartes de la vaga: «No votem més, qualsevol mestressa de casa portaria millor que els polítics el país. Democràcia participativa.»
Tota utopia té un principi, fins que es converteix en realitat. Ja s'ha dit «si no canvies tu res no canvia». Cal perdre la por als rics i recobrar la nostra dignitat i capacitat de decisió com a ciutadans.
Un obrer de l'església pobra.
« | Setembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |