estelnegre | 27 Setembre, 2010 13:11
En aquests moments
del camí sembla una mica clar que la vaga general convocada
pel proper 29 de
setembre pot arribar a ser un èxit. Relatiu com tots els
èxits que fan
referència a les lluites socials però
èxit de mobilització i de participació
almenys. Pot ser que la vaga tiri endavant amb una
participació més o menys
alta i que durant la jornada es creïn conflictes prou potents
com per deixar
clar que almenys la gent treballadora conscienciada i sense massa
endeutaments
personals estem en contra de la desaparició de drets a
què els amos ens porten
amb reformes laborals, pèrdua de drets, lleis
retrògrades i ensabonada
permanent per als rics i poderosos. És una possibilitat i,
si es treballa fort,
la vaga pot sortir. Podem crear un col·lapse social durant
un dia i deixar clar
que les treballadores i els treballadors mobilitzats pensem que no
només la
crisi l'han de pagar els qui l'han provocat sinó que
nosaltres no som qui l'ha
provocat, o almenys no en som la part més responsable.
Molt bé. Ara pensem
que tenim una vaga victoriosa, les botigues tancades i les empreses
aturades,
els transports desapareguts i els carrers plens de la nostra gent.
Què més?
Doncs és aquí on la convocatòria perd
més alè i força. En el cas dels
sindicats
majoritaris, aquests l'expliquen com un toc d'atenció que
podria fer rectificar
el govern Zapatero o qui vingui després si ve
algú que no sigui el noi de Lleó.
Els «alternatius», entre els quals hi ha diversitat
evident però per un cop
lemes i coordinació gran, no poden negociar res que no sigui
de quin color
anirem vestits a les respectives manifestacions, ja que tampoc hi ha la
força
obrera mínima, vaja, em sembla a mi, per tombar el govern i
exigir una
rectificació de les darreres barrabassades ja incomptables.
En el primer cas tampoc
cal preocupar-se massa ni tenir-los-hi en compte ja que de fa molts
anys ja han
deixat clar que són purs espectadors --amb alguns
miniprivilegis-- de la
situació econòmica general de l'Estat, tant quan
avancem (això cada cop serà
més impossible en aquest sistema) com quan fugim en retirada
(com ara i sembla
ser que per un quant temps).
En el segon, la
cosa em resulta més complexa. Segons el meu punt de vista,
ho tenim tot per
accedir a la gestió de la societat sense mitjancers ni amos
de cap tipus. I tot
i això, allò que mostrem i deixem veure a la gent
que no viu directament en els
nostres cercles socials, de pensament i d'acció,
és que no estem preparats per
a res, que no podem canviar res i que no som capaces d'analitzar,
enfrontar-nos
i guanyar encara que siguin petites coses. Per això, quan
enmig d'una
negociació de conveni, obtenim un petit triomf som
més feliços que una altra
cosa.
Als
anticapitalistes, a on ens porta guanyar una vaga general? Als
anarcosindicalistes, en quin escenari ens situa esdevenir martell per
als
empresaris ara mateix, en una situació en què les
lluites socials s'han
convertit en la seva major part en resistents i poca cosa
més? Tenim un pla
alternatiu a aquest tan avorrit i gastat anar de bracet amb els
majoritaris i
posar-nos darrere la seva roda quan convoquen vaga general? La vaga
general que
defensem, a banda de per aturar la producció i enfrontar-nos
al capital en la
seva més clara expressió, en el món
del treball assalariat, per a què ens
servirà? L'endemà tindrem el govern de torn
esperant quan en convoquem una
altra per dir-nos que vol negociar o senzillament aquesta és
única i irrepetible
en nom de la santa hipoteca permanent i majoritàriament
estesa com herba quan
plou per tota la massa obrera possible i existent?
Plantejo aquests interrogants i molts altres que no escric aquí perquè realment la vaga general és una eina molt potent que cal adequar a la realitat dels nostres dies. La vaga general, al 2010 a Europa, ja no és revolucionària, ni tan sols a Grècia, ja que qui la convoca i qui hi participa té clar que a través d'ella no es pot acabar amb el capitalisme ni encetar una via social basada en el pensament i l'acció revolucionàries, una acció revolucionària que ens permeti construir una societat diferent damunt d'altres valors i sense classes. No és només un problema de resposta sinó, sobretot, que de tenir clar que aquesta és necessària i que cal que sigui contundent, sinó sobretot de saber com hem de fer per canviar les coses, i ara no ho sabem ni tan sols si comptéssim amb una àmplia participació el 29 de setembre. Perquè una cosa és la vaga i una altra la transformació social. I una i l'altra es troben més allunyades que mai. Ens caldrà treballar molt i posar tota la carn a la graella per tal que les coses esdevinguin diferents. Això sí, tenim clar que és possible i que no deixarem de lluitar mentre un sol home o dona pateixi explotació, no gaudeixi de llibertat o els seus drets bàsics a l'existència i la felicitat no siguin respectats. Així doncs, el 29 a la vaga general i l'endemà, a continuar la lluita i incrementar l'anàlisi i el debat. Som a mig camí però fa baixada!
« | Setembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |