Administrar

Presentació dels DVD de «Memòria i Oblit d'una Guerra» (01-10-10)

estelnegre | 30 Setembre, 2010 06:56

Presentació dels DVD de «Memòria i Oblit d'una Guerra» (01-10-10)

"Memòria i oblit d'una guerra"

El proper 1 d'octubre a les 19.30 hores, al Club Diari de Mallorca (Puerto Rico, 15 / Palma), Ràdio i Televisió de Mallorca presentarà la col·lecció en DVD de la sèrie documental de TV Mallorca Memòria i Oblit d’una Guerra,  realitzada per la productora Cinètica Produccions. La col·lecció es distribuirà amb el Diario de Mallorca cada diumenge a partir del proper 3 d’octubre.

A l’acte de presentació, es farà donació de tot el material audiovisual enregistrat als responsables dels Arxius de la Imatge i el So de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, perquè quedi a l’abast d’investigadors, historiadors, estudiants, del conjunt de la ciutadania i, especialment, de les generacions futures.

Vos hi esperem!

 Escriu-nos

29 S. Vaga general. Manifestació 19 hores (29-09-10)

estelnegre | 28 Setembre, 2010 22:01

29 S. Vaga general. Manifestació 19 hores (29-09-10)
Vaga general
---
Escriu-nos

«Vaga contra la banca, l'Església i els polítics», per Antoni Cànaves Martín

estelnegre | 28 Setembre, 2010 06:00

«Vaga contra la banca, l'Església i els polítics», per Antoni Cànaves Martín

Vaga general

El ciutadà sempre ha tingut a la seva mà el poder de canviar el món, però li ha mancat imaginació i el valor per a posar-ho en pràctica.

Un dels errors més comuns és pensar que unes reivindicacions, pel fet de desitjar-les, ho aconseguiran. I així, aquesta vaga resulta inútil ja que la poca pressió que es pugui exercí contra el Govern és contrarestada per uns serveis mínims que no s'haurien de respectar, com no s'han respectat els drets dels treballadors.

En essència, si demandes alguna cosa al poder, busca't un soci poderós que ho demani per tu perquè no se la puguin denegar.

Tu, com a ciutadà, al ric l'importes en la mesura que el teu nivell d'estalvi i el teu nivell de consum l'importi. Només es tracta d'atacar el punt feble dels poderosos, allò que els dóna por que pugui ocórrer.

Prenguem el cas del banquer. Aquest prendrà part per ca teva, quan perilli la teva inversió al seu banc o caixa d'estalvi. La determinació del ciutadà al banquer seria sempre: «Miri, fins al dia d'avui he tingut els meus estalvis a la seva entitat financera, i gràcies a això, vostès han pogut especular i lucrar-s'hi. Ara necessito que parlin amb el polític de torn, perquè retiri la reforma laboral. Fins que no convencin els polítics, trauré els meus diners del banc i els ficaré sota la rajola. Quan solucionin aquest problema, tornaré a ingressar els meus doblers.»

Si fan això tots els vaguistes... els telèfons d'importants despatxos no deixarien de sonar davant el temor de fer saltar la banca per manca de liquiditat.

Es diu que una mosca no pot fer res contra una mula, però milers de mosques sí que poden.

No importa la quantitat de diners estalviat, cal deixar només ingressat els diners per a pagar la llum i altres serveis essencial.

Ben igual passa amb l'Església. Si els vaguistes acudeixen en massa al bisbat sol·licitant la presència del bisbat o del seu delegat i li diuen: «Miri, com que veiem que no els preocupa el deteriorament laboral dels seus feligresos i no excomuniquen a tots els que han aprovat la reforma laboral, ens donen de baixa d'aquesta església que permet que uns cristians es facin rics a costa d'altres cristians.»

El lema de les pancartes de la vaga: «No votem més, qualsevol mestressa de casa portaria millor que els polítics el país. Democràcia participativa.»

Tota utopia té un principi, fins que es converteix en realitat. Ja s'ha dit «si no canvies tu res no canvia». Cal perdre la por als rics i recobrar la nostra dignitat i capacitat de decisió com a ciutadans.

Un obrer de l'església pobra.

Antoni Cànaves Martín

 Escriu-nos

«Vaga general? Sí, però després què?», per Jordi Martí Font

estelnegre | 27 Setembre, 2010 13:11

«Vaga general? Sí, però després què?», per Jordi Martí Font

Vaga general

En aquests moments del camí sembla una mica clar que la vaga general convocada pel proper 29 de setembre pot arribar a ser un èxit. Relatiu com tots els èxits que fan referència a les lluites socials però èxit de mobilització i de participació almenys. Pot ser que la vaga tiri endavant amb una participació més o menys alta i que durant la jornada es creïn conflictes prou potents com per deixar clar que almenys la gent treballadora conscienciada i sense massa endeutaments personals estem en contra de la desaparició de drets a què els amos ens porten amb reformes laborals, pèrdua de drets, lleis retrògrades i ensabonada permanent per als rics i poderosos. És una possibilitat i, si es treballa fort, la vaga pot sortir. Podem crear un col·lapse social durant un dia i deixar clar que les treballadores i els treballadors mobilitzats pensem que no només la crisi l'han de pagar els qui l'han provocat sinó que nosaltres no som qui l'ha provocat, o almenys no en som la part més responsable.

Molt bé. Ara pensem que tenim una vaga victoriosa, les botigues tancades i les empreses aturades, els transports desapareguts i els carrers plens de la nostra gent. Què més? Doncs és aquí on la convocatòria perd més alè i força. En el cas dels sindicats majoritaris, aquests l'expliquen com un toc d'atenció que podria fer rectificar el govern Zapatero o qui vingui després si ve algú que no sigui el noi de Lleó. Els «alternatius», entre els quals hi ha diversitat evident però per un cop lemes i coordinació gran, no poden negociar res que no sigui de quin color anirem vestits a les respectives manifestacions, ja que tampoc hi ha la força obrera mínima, vaja, em sembla a mi, per tombar el govern i exigir una rectificació de les darreres barrabassades ja incomptables.

En el primer cas tampoc cal preocupar-se massa ni tenir-los-hi en compte ja que de fa molts anys ja han deixat clar que són purs espectadors --amb alguns miniprivilegis-- de la situació econòmica general de l'Estat, tant quan avancem (això cada cop serà més impossible en aquest sistema) com quan fugim en retirada (com ara i sembla ser que per un quant temps).

En el segon, la cosa em resulta més complexa. Segons el meu punt de vista, ho tenim tot per accedir a la gestió de la societat sense mitjancers ni amos de cap tipus. I tot i això, allò que mostrem i deixem veure a la gent que no viu directament en els nostres cercles socials, de pensament i d'acció, és que no estem preparats per a res, que no podem canviar res i que no som capaces d'analitzar, enfrontar-nos i guanyar encara que siguin petites coses. Per això, quan enmig d'una negociació de conveni, obtenim un petit triomf som més feliços que una altra cosa.

Als anticapitalistes, a on ens porta guanyar una vaga general? Als anarcosindicalistes, en quin escenari ens situa esdevenir martell per als empresaris ara mateix, en una situació en què les lluites socials s'han convertit en la seva major part en resistents i poca cosa més? Tenim un pla alternatiu a aquest tan avorrit i gastat anar de bracet amb els majoritaris i posar-nos darrere la seva roda quan convoquen vaga general? La vaga general que defensem, a banda de per aturar la producció i enfrontar-nos al capital en la seva més clara expressió, en el món del treball assalariat, per a què ens servirà? L'endemà tindrem el govern de torn esperant quan en convoquem una altra per dir-nos que vol negociar o senzillament aquesta és única i irrepetible en nom de la santa hipoteca permanent i majoritàriament estesa com herba quan plou per tota la massa obrera possible i existent?

Plantejo aquests interrogants i molts altres que no escric aquí perquè realment la vaga general és una eina molt potent que cal adequar a la realitat dels nostres dies. La vaga general, al 2010 a Europa, ja no és revolucionària, ni tan sols a Grècia, ja que qui la convoca i qui hi participa té clar que a través d'ella no es pot acabar amb el capitalisme ni encetar una via social basada en el pensament i l'acció revolucionàries, una acció revolucionària que ens permeti construir una societat diferent damunt d'altres valors i sense classes. No és només un problema de resposta sinó, sobretot, que de tenir clar que aquesta és necessària i que cal que sigui contundent, sinó sobretot de saber com hem de fer per canviar les coses, i ara no ho sabem ni tan sols si comptéssim amb una àmplia participació el 29 de setembre. Perquè una cosa és la vaga i una altra la transformació social. I una i l'altra es troben més allunyades que mai. Ens caldrà treballar molt i posar tota la carn a la graella per tal que les coses esdevinguin diferents. Això sí, tenim clar que és possible i que no deixarem de lluitar mentre un sol home o dona pateixi explotació, no gaudeixi de llibertat o els seus drets bàsics a l'existència i la felicitat no siguin respectats. Així doncs, el 29 a la vaga general i l'endemà, a continuar la lluita i incrementar l'anàlisi i el debat. Som a mig camí però fa baixada!

Jordi Martí Font

 Escriu-nos

Economista també rima amb anarquista. Entrevista amb l'economista Lluís Rodríguez Algans

estelnegre | 26 Setembre, 2010 08:49

Economista també rima amb anarquista. Entrevista amb l'economista Lluís Rodríguez Algans

Capitalisme és crisi

---

Lluís Rodríguez Algans és economista, militant de la CNT de Barcelona i membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA). Gràcies al treball intens i rigorós de la gent que en forma part, aquesta entitat --creada només fa un parell d'anys-- ja s'ha convertit en un dels punts de referència de l'economia crítica de l'Estat espanyol.

---

Tradicionalment, el pensament anarquista s'ha centrat poc en l'economia. Quines són les principals contribucions de l'anarquisme al pensament econòmic?

Com dius, l'anarquisme s'ha centrat poc en economia i ha desenvolupat molt millor els aspectes filosòfics i sociològics de crítica al poder i a l'autoritat, de qüestionament de la funció de l'Estat, etc. Altres corrents de pensament com el marxisme, tradicionalment, s'han enfocat a analitzar el funcionament de l'economia capitalista de forma molt solvent. Tot això, però, convé matisar-ho, ja que, dins la història del pensament, existeix la tendència d'etiquetar les posicions per reforçar els corrents de pensament, tot i que aquest procés no és lineal ni té una coherència interna absoluta. Per posar un exemple, les aportacions teòriques de Paul Baran i les empíriques d'autors radicals americans més contemporanis en relació a què és treball productiu i improductiu --per tant, útil socialment-- trenquen amb la posició marxista clàssica del tema. Aquests raonaments s'adscriuen al corrent (neo)marxista, però teòricament connecten més amb autors anarquistes, anarcosindicalistes o institucionalistes anteriors com Cornélissen o Veblen. Dit això, sí que crec que l'anarquisme i l'anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de com organitzar l'economia i la societat de forma autogestionària i de la forma d'arribar-hi, amb autors com Kropotkin, Pierre Besnard, Christian Cornélissen, Rudolf Rocker, Isaac Puente, Abad de Santillán, Gaston Leval, Abraham Guillén, i més recentment, Michael Albert i Robin Hahnel.

---

«L'anarquisme i l'anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de com organitzar l'economia i la societat de forma autogestionària.» En aquest sentit, l'estudi de les col·lectivitzacions llibertàries del 36 deu ser una font important per reflexionar sobre com autogestionar l'economia...

Les col·lectivitzacions van demostrar que la gestió econòmica assembleària del treball és possible i viable a gran escala. També es va comprovar que la llibertat d'experimentació implica una riquesa d'experiències, com per exemple la que va tenir lloc a la ciutat d'Alcoi, amb una gestió anarcosindicalista tant al camp com a la indústria; l'experiència important de les col·lectivitzacions industrials de caire socialista llibertari a Catalunya, o l'experiència de les col·lectivitzacions agràries de caire comunista llibertari a l'Aragó. Com a resultat, també es va aconseguir millorar les condicions de treball i de vida en general, tot i la conjuntura de guerra. En definitiva, es va demostrar que l'autogestió generalitzada és possible.

---

No tot devien ser flors i violes...

Segurament, hauria calgut més temps per consolidar aquestes conquestes, poder accedir a les primeres matèries necessàries i consolidar la demanda de forma estable. Cal tenir en compte la magnitud del que es va posar en marxa: calia reestructurar l'activitat econòmica, transformar la indústria i dirigir-la cap a les necessitats de la guerra, substituir importacions i dirigir alguns sectors enfocats a l'exportació cap a la demanda interna. En aquesta línia, hauria calgut tenir temps per treballar la coordinació econòmica llibertària. La classe treballadora anarcosindicalista va demostrar que podia fer-ho, malgrat les dificultats i les limitacions que es van presentar. L'experiència també va deixar exemples d'egoisme d'empresa que s'han reproduït en altres èpoques, com a la Iugoslàvia comunista. És evident que el bloc soviètic mai no va deixar enrere la societat de classes ni l'explotació econòmica i va substituir la classe capitalista per la burocràtica, per tant, malgrat les insuficiències, aquesta experiència va ser molt més profunda.

---

A vegades, fa l'efecte que l'anarquisme va aturar el seu rellotge el 1936. Quins punts de referència més actuals ens ofereix?

Cal dir que, durant la transició i, sobretot, a Catalunya, l'anarquisme va ser un moviment social molt important. Així mateix, moviments socials més propers en el temps han recollit la filosofia de funcionament anarquista --encara que no es reconeguin explícitament com a tals-- i fins i tot han desenvolupat algun dels seus objectius, com pot ser el moviment okupa o l'antimilitarista. Dit això, crec que les referències actuals són principalment les organitzacions i entitats que conformen el moviment llibertari. Cal parlar, doncs, de la centenària CNT, la branca laboral i econòmica de l'anarquisme, que encara avui desenvolupa una lluita important per consolidar un model sindical diferent del de la resta de sindicats, basat en l'assemblearisme i l'acció directa. La CNT, des de la perspectiva dels sindicats, representa el sindicalisme revolucionari. Per altra banda, trobem organitzacions de caire específicament anarquista com pot ser la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que actua en un àmbit social i cultural, o la Federació d'Estudiants Llibertaris (FEL), que ho fa en el context estudiantil. Cal destacar, també, el renovat moviment d'ateneus llibertaris i centres d'estudis, dins el qual ens incloem l'ICEA, com a eines de projecció cultural, analítica i propositiva.

---

En el mateix nom de la vostra entitat, Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA), atribuïu a l'economia la categoria de ciència. Però l'estrepitosa falta de predicció de la crisi actual per part de la immensa majoria d'economistes i investigadors no demostra, precisament, que, més que una ciència hi ha tantes economies com ideologies i que l'economia dominant no és altra cosa que una eina de legitimació de la gent més rica?

D'entrada, crec que l'economia és una ciència social, no una ciència exacta o matemàtica. I aquí, segurament, discrepo de la majoria d'economistes acadèmics. Dit això, sí que crec que l'economia dominant és una eina de legitimació dels rics tot i que, d'ella, almenys en algunes branques més aplicades o d'empresa, se'n poden extreure anàlisis útils. Això no treu que, almenys des de l'ICEA, utilitzem paradigmes d'economia política radical, és a dir, d'anàlisi del capitalisme anant a l'arrel. A qualsevol que vulgui transformar la societat, li interessa analitzar el sistema amb les millors eines possibles; sabem que l'economia burgesa no les subministra, però sempre se'n pot aprofitar alguna cosa. Respecte a la falta de predicció, ho és, en part, per la forma dominant d'analitzar l'economia, no massa útil per analitzar tendències i punts d'inflexió, i en part, senzillament perquè s'ha mirat cap a un altre costat per no voler dir en públic el que era evident que passaria.

---

«Els motius pels quals no hi ha una explosió d'ocupació d'empreses com en altres èpoques són variats, però un d'important és la debilitat del sindicalisme de classe.» Manteniu contactes amb altres sectors de l'economia crítica?

Els membres de l'ICEA que som economistes ens hem conegut i continuem participant en el moviment d'economia crítica a l'Estat espanyol. Esperem que aquesta col·laboració es tradueixi en activitats conjuntes tal com s'estan impulsant i, sobretot, a aportar el nostre punt de vista de l'economia i la societat, així com del que creiem que ha de ser una economia i una societat diferents.

---

Penses que una economia tan complexa com l'actual es pot planificar? No seria més factible recórrer al mercat com a instrument de coordinació espontània entre l'oferta i la demanda?

En la meva opinió, la pregunta que ens hauríem de fer és com hauríem d'estructurar una economia i una societat llibertàries perquè no hi hagi la possibilitat de tornar enrere al capitalisme. A partir d'aquí, crec que s'hauria d'establir un sistema de planificació social de manera que les necessitats de consum guiessin la producció i tractant d'evitar institucions econòmiques que permetessin mantenir o reproduir els esquemes capitalistes. El mercat és anterior al capitalisme i pot ser útil per processos d'intercanvi o de redistribució de productes, un cop feta una primera assignació. D'altra banda, entenc que els mecanismes de competència entre empreses suposen un pilar fonamental del capitalisme, tot i que caldria veure si poden tenir alguna utilitat en un context autogestionari d'alguna indústria concreta. En casos històrics de socialisme de mercat com Iugoslàvia, els resultats en aquest sentit no van ser massa satisfactoris, ja que se sostenia l'estructura de classes i l'Estat, juntament amb un mercat de treball, atur, pobresa i --consegüentment-- polarització de rendes.

---

Quines són les propostes anarquistes davant la crisi econòmica actual?

Si parlem d'una posició anarquista, sens dubte, seria tractar d'eliminar l'estructura social i econòmica actual per substituir-la per una altra basada en la satisfacció de les necessitats, la solidaritat i el suport mutu i que, per tant, sigui molt més eficient i justa. Ara bé, si estem d'acord que això no és possible a curt termini, nosaltres estem treballant per fer propostes que puguin servir com a programa i eina d'actuació. Evidentment, quan fem aquestes propostes, pensem en agents vinculats amb el sindicalisme de classe i anarquista, així com en organitzacions socials i anarquistes. Creiem que, si no és possible eliminar el capitalisme a curt termini, almenys cal fer propostes dirigides a aconseguir la gestió de l'economia i la societat per part de la classe treballadora, com a forma d'anar canviant la correlació de forces. En aquesta línia, podem enquadrar mesures en termes de reformistes, progressives i transformadores. Les mesures reformistes es plantejarien amb l'objectiu de dotar la classe treballadora d'un escut social davant la crisi alhora que pretenen evidenciar la posició de classe de l'Estat en no aplicar-les. En aquest tipus de propostes, hi entrarien les polítiques econòmiques d'inversió pública, una reforma fiscal que incrementés els impostos a les empreses i als rics, les polítiques laborals passives de subsidis... Les mesures progressives tindrien l'objectiu de reforçar el control sindical de classe i anarquista de les relacions econòmiques i laborals. Un exemple seria el control sindical de l'oferta laboral per part d'aquestes organitzacions. Per últim, les mesures que anomenem transformadores buscarien la substitució de la gestió privada per la gestió obrera i social, prenent com a exemple la recuperació i cooperativització d'empreses.

---

Fins ara, sembla que s'estan donant pocs casos de recuperació i cooperativització d'empreses, si comparem les xifres amb les de la crisi industrial dels 80...

Efectivament, s'ha de fer un treball important en aquesta línia. Avui dia, no existeix el costum d'afrontar processos col·lectius en el món laboral, no només cooperatives, sinó tampoc seccions sindicals. Quan es planteja la recuperació d'empreses, s'ha de tenir en compte la importància de l'afiliació i la pràctica sindical prèvies. Voler cooperativitzar una empresa en funcionament sense una tradició de lluita sindical és un salt al buit massa gran i amb moltes possibilitats de fracàs. Penso que la praxi sindical ensenya a organitzar-se col·lectivament, a establir plataformes reivindicatives i a abordar els problemes col·lectius de forma que s'impliquin el màxim nombre de treballadors possible. A més, normalment, les seccions sindicals analitzen la informació de l'empresa i el sector econòmic, juntament amb estudis de mercat, per --en cas de conflicte laboral-- estudiar els competidors i clients. Aquesta informació i praxi serveix eventualment per apoderar-se dels mitjans de producció i gestionar una empresa cooperativitzada. Els motius pels quals no hi ha una explosió d'ocupació d'empreses com en altres èpoques són variats, però un d'important és la debilitat del sindicalisme de classe. Ara bé, entenc que això no invalida la necessitat de potenciar aquesta línia d'actuació.

---

«Cal donar suport a la vaga del 29 perquè, si fracassa, no hi sortiran perdent CCOO i UGT, ja prou desacreditades, sinó sobretot els treballadors, que patiran les mesures més dures d'ajust.» Què hem de fer el dimecres que ve, 29 de setembre?

Des de l'ICEA, creiem que cal donar suport a qualsevol mobilització que intenti evitar que la crisi la pagui la classe treballadora. Personalment, penso que cal fer vaga des d'una perspectiva crítica amb el sindicalisme oficial. Si bé és cert que la vaga és una rentada de cara pel sindicalisme institucionalitzat, cal donar-li suport perquè, si fracassa, no hi sortiran perdent CCOO i UGT, ja prou desacreditades, sinó sobretot els treballadors, que patiran les mesures més dures d'ajust. Cal dir, també, que fer vaga no significa quedar-se a casa, sinó participar en les mobilitzacions i piquets que s'organitzin. Jo participaré als piquets que organitzi la CNT a Barcelona.

---

ICEA

---

Al servei de l'autogestió

L'ICEA és una entitat cultural que es va constituir el març de 2008 amb l'objectiu de desenvolupar activitats de docència i investigació en economia política, ciències socials i autogestió obrera i social. Es basa en els principis anarquistes d'assemblearisme, federalisme, solidaritat i suport mutu. Els seus objectius principals són tres: analitzar l'actual sistema econòmic i social, el capitalisme; fer propostes de política econòmica, laboral i social des d'una perspectiva llibertària i enfocades a anar implantant estructures autogestionàries, i per últim, estudiar les formes econòmiques i socials amb què es pot substituir el capitalisme en clau autogestionària. Encara que es tracta d'una entitat de creació recent, desenvolupa força activitat: un grup d'estudi d'introducció a l'economia, conferències sobre temes com la crisi internacional i el subdesenvolupament, les empreses recuperades a l'Argentina, el canvi climàtic, el cooperativisme i l'anarcosindicalisme, la reforma laboral i de pensions, etc. Així mateix, elabora informes de suport per lluites sindicals i s'encarrega d'un consultori sociolaboral al Diagonal i de la secció d'economia del periòdic CNT. L'abril passat, va col·laborar en l'organització de les jornades titulades Alternatives al capitalisme, l'autogestió a debat, celebrades en el marc del centenari de la CNT a Barcelona. Entre els seus projectes de futur, vol publicar la segona edició del Cuadernos del ICEA nº1 sobre la crisi econòmica, a més d'informes i documents de treball relacionats amb les privatitzacions i les recuperacions d'empreses. L'ICEA té la seu social a la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli, 6, entresol 1a.

Més informació:

iceautogestion.org

Jordi García

Setmanari Directa, 197 (22-09-10)

Vaga general

 Escriu-nos

Salvem els carrils bici de Palma (27-09-10)

estelnegre | 25 Setembre, 2010 09:58

Salvem els carrils bici de Palma (27-09-10)

Salvem els carrils bici de Palma (27-09-10)

La Plataforma Mesa Cívica, Mou-te per Ciutat (integrada pel GOB, Massa Crítica, PIMECO, STEI, Amics de la Terra, entre d'altres) convoca a una concentració dilluns que ve, 27 de setembre, a les 10 hores a Cort amb el lema «Salvem els carrils bici de Palma» coincidint amb la celebració del Ple de l’Ajuntament a on es pot aprovar la proposició d'Unió Mallorquina de suprimir els carrils bici d’Avingudes, Avinguda Argentina, Balmes i Passeig Mallorca.

Es tracta de donar una resposta ferma i massiva. Els carrils bici estan en perill. No hi pots faltar. Vine! I si pots du la teva bicicleta!

 Escriu-nos

Nova traïció de la CTC a les treballadores i treballadors cubans

estelnegre | 24 Setembre, 2010 06:05

Nova traïció de la CTC a les treballadores i treballadors cubans

Nova traïció de la CTC a les treballadores i treballadors cubans

Comunicat conjunt MLC-GALSIC

El periòdic Granma, òrgan oficial del Partit Comunista de Cuba, publicà el passat 13 de setembre un Pronunciament de la Central de Treballadors de Cuba (CTC), on el propi sindicalisme oficial s'encarrega d'anunciar, justificar i defensar les mesures d'ajustament laboral decidides per l'Estat cubà «en correspondència amb el procés d'actualització del model econòmic i les projeccions de l'economia per al període 2011-1015», les línies del qual preveuen per al proper any «la reducció en més de 500.000 treballadors en el sector estatal i paral·lelament el seu increment en el sector no estatal».

Després de la resposta (gens ni mica casual) de Fidel Castro a la pregunta d'un periodista ianqui, confessant que «el model cubà no funcionava ni a Cuba» i aquest vergonyós i cínic Pronunciament de la CTC anunciant, justificat i defensant l'acomiadament de mig milió de treballadors cubans --mesura decidida unilateralment pel govern del president-general Raúl Castro--, ha quedat ben palès que els Castro s'acomiaden del «socialisme», però no del poder. I que, per continuar-hi, estan decidits a implementar una política econòmica cada cop més descaradament capitalista.

Per a tots aquells que continuaven creient que el règim castrista estava realitzant una Revolució socialista i que la missió de la CTC era la defensa dels treballadors cubans, ha arribat el moment de confrontar la seva credulitat ingènua amb la crua realitat. Una realitat que esperem els permeti reconèixer que el «socialisme» castrista no és altra cosa que capitalisme d'Estat i la CTC la forma més miserable i brutal del sindicalisme groc al servei de la classe dominant a Cuba.

Per a nosaltres no ha estat cap sorpresa aquesta nova traïció de la nomenclatura sindical castrista. Des de fa molts anys hem denunciat aquesta farsa sindical que han tingut que patir els treballadors cubans. Però ara ha quedat grotescament al descobert la seva demagògia «classista» i «revolucionària» i la seva vertadera funció de control i submissió de la classe treballadora cubana. D'aquí les reaccions airades i acusadores de treballadors cubans que criden als quatre vents el seu desengany i la seva repulsa davant d'aquest «sindicalisme» d'Estat, corretja de transmissió del Poder.

Per un sindicalisme autònom, independent, combatiu i al servei dels treballadors cubans!

Per el Socialisme llibertari!

Per una Cuba lliure i llibertària!

Movimiento Libertario Cubano (MLC)

Grupo de Apoyo a los libertarios y sindicalistas independientes de Cuba (GALSIC)

 Escriu-nos

El GOB apunta que és el moment de plantejar alternatives a la incineració

estelnegre | 23 Setembre, 2010 06:43

El GOB apunta que és el moment de plantejar alternatives a la incineració

Incineració màxima: l'ombra del negoci

El GOB presenta el seu informe Incineració màxima: l'ombra del negoci. L'informe pretén posar de manifest, un cop més, la insostenibilitat econòmica, social i ambiental de la incineració i reclama una nova planificació

El GOB presenta avui el seu informe Incineració màxima: l'ombra del negoci. Després de més de 10 anys des de la construcció de la primera incineradora, i amb els nous forns a punt d'inaugurar, després de l'evidència que en el camí del reciclatge encara queda molt per fer però també d'algunes exitoses iniciatives pioneres municipals per fer efectives mesures per al reciclatge, després de veure com es financia i de què viu el «negoci dels residus» a Mallorca, i ara que hi ha un canvi en la direcció política del departament de medi ambient del Consell de Mallorca, és l'hora de plantejar alternatives reals i factibles que han de començar per una modificació en profunditat del Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans i han d'acabar per la planificació del tancament progressiu de la incineradora de Son Reus.

L'evidència de la realitat és que mentre hi hagi gent que s'enriqueixi cremant fems, qualsevol iniciativa de reducció, reciclatge o reutilització quedarà seriosament compromesa i condemnada a ser, senzillament, una estratègia de greenwashing empresarial i polític.

Un camí de llarg recorregut

Malgrat les pressions de grups i plataformes ecologistes que lluitaren per evitar que d'acord amb el que es preveia al PDSR de l'any 1990 la incineració fos la única sortida als residus produïts i gràcies als quals l'actual model de gestió compta amb tímides iniciatives per a la recollida selectiva i el reciclatge, la realitat és que les directrius polítiques en matèria de residus han estat sempre a mercè dels interessos econòmics que genera la incineració. Així s'explica el fracàs en matèria de prevenció de residus i els intents d'estabilització de la producció de residus, així com l'absència total de vertaderes polítiques de reciclatge i reutilització.

Maquillatge institucional: parc de tecnologies ambientals, energia «renovable» i manipulació informativa en forma de publicitat verda: l'abocament zero

És evident que el vertader interès en la concessió del servei públic és el negoci de la incineració. El rentable negoci que suposa, s'amaga darrera iniciatives de maquillatge, com són les plantes de reciclatge que funcionen molt per davall de la seva capacitat i que es venen a l'opinió pública a través del «Parc de Tecnologies Ambientals» i l'anunci de la generació d'electricitat a partir d'un recurs renovable, i per tant, electricitat verda, obviant tota la contaminació associada al procés de la crema de residus (els residus no són un recurs renovable).

La realitat és que cremar surt més rentable que reciclar: la lògica és evident, mentre més residus es cremen i menys es recicla i reutilitza, més energia es ven a la companyia elèctrica GESA-ENDESA i més ingressos es generen. A part de la venda de part de les cendres i escòries generades en el procés d'incineració que són venuts, per exemple, a CEMEX per a fer ciment a la Cimentera de Lloseta.

L’abocament zero, no és més que la manipulació que intenta aprofitar per similitud, el nom d'una de les campanyes que des de fa temps es duen a terme a diversos indrets del món i que té com a objectiu la reducció, la reutilització i el reciclatge, en contra de l’abocament i la incineració : la campanya «residu zero».

Des de TIRME es parla de que l'alternativa «sostenible» a l'abocament és la incineració! Així, s'ha venut com un gran avanç la clausura de l'abocador de Son Reus, el que no s'ha dit però és que el tancament de Son Reus, no respon a una reducció en la generació de residus, ni a un augment del reciclatge sinó a un augment de la incineració i que a més, ha dut associat l'obertura d'un nou abocador de 80.000m2 (molt més gros del que s'havia previst en la transició cap a un model de no abocador) i que a més duu associat la necessitat d'un abocador per les cendres i escòries generades en el procés d'incineració, per tant «abocament zero» és una fal·làcia.

Les alternatives que proposa el GOB

Modificació del Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans

L'impuls normatiu i fiscal de la reducció de residus

L'educació ambiental per davant de la publicitat

Implementació de recollides selectives integrals

Tancament de la planta incineradora

Totes aquestes propostes tenen un objectiu final bàsic en comú: el gir de les polítiques en matèria de gestió de residus que prioritzi l'interès públic, optimitzi la gestió dels doblers públics i prioritzi les polítiques necessàries per a la reducció de residus per tal de poder planificar el tancament de la incineradora de Son Reus a curt termini.

La nova incineradora no obeeix a una necessitat social, obeeix senzillament al compromís institucional de garantir «el negoci dels residus» a l'empresa concessionària i donar continuïtat a un model de gestió de residus insostenible, avalat per un Pla Director Sectorial de Residus insostenible. Ara, pretenen que tots contribuïm a «alimentar» aquests forns generant més i més residus i sense que les mesures de reciclatge i reducció vagin més enllà de representar dades testimonials i poc significatives i així contribuïm tots a una nova gran infrastructura que des del punt de vista dels residus no representa una vertadera solució i sense tenir en conte les problemàtiques associades.

Cal que es faci evident un canvi de direcció en les polítiques de gestió de residus: cal una modificació del Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans i cal la planificació del tancament de la incineradora.

 Escriu-nos

Volen llevar-nos els carrils bici!

estelnegre | 22 Setembre, 2010 07:18

Volen llevar-nos els carrils bici!

Volem carril bici!

Unió Mallorquina (UM) vol arrasar els carrils bici de Palma

Segons hem sabut, el partit UM, conegut arreu l'Estat per la seva particular ètica política, i amb el presumible suport del Partit Popular (PP), pretén presentar davant el ple de l'Ajuntament de Palma el proper dilluns una proposta per a suprimir els carrils bici de les avingudes de Ciutat, del carrer Balmes, del passeig Mallorca i de l'avinguda Argentina.

Aquesta jugada suposaria desmuntar completament la xarxa interconnectada de carrils bicis que el consistori actual, que es troba en minoria, ha anat teixint amb gran esforç durant aquest legislatura.

Com és natural, l'armarem... És inconcebible una tornada al passat...

Mariano Reaño

Escriu-nos 

Festa Final d'Estiu pro «Cultura Obrera» (Puigpunyent, 24-09-10)

estelnegre | 21 Setembre, 2010 06:36

Festa Final d'Estiu pro «Cultura Obrera» (Puigpunyent, 24-09-10)
Festa Final d'Estiu pro «Cultura Obrera» (Puigpunyent, 24-09-10)
---
Escriu-nos
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS