estelnegre | 13 Juliol, 2010 09:28
En sortir al carrer la incertesa em sobreprengué quan vaig intentar desxifrar que celebrava tota aquella gentada. Vaig pensar que semblant explosió de goig podia deure's a que havien acabat les guerres, o que havien aconseguit eliminar la fam del món.
Però ben aviat vaig pensar que era un ingenu, que com a molt les places i les fonts farcides de gent cantant i ballant es devia al descobriment d'un remei contra el càncer o la sida. Que aquelles gents desconegudes abraçant-se pel carrer ho feien perquè l'atur s'havia acabat, o perquè les pensions mínimes eren com les d'un ministre.
Però la meva veu interior em tornava a repetir que no divagués. Que l'eufòria viscuda per les multituds davant aquelles pantalles gegants no era per a escenificar com els polítics retornaven tots els diners robats al poble, o les forces de l'OTAN envaïen els paradisos fiscals.
Que aquella gent cridant d'alegria a través de les finestres de ca seva no ho feien per anunciar l'abolició de les hipoteques o la prohibició del desnonament.
Que tos aquells cotxes despertant tots els barris amb les seves botzines no ho feien perquè a l'endemà ja no hi anirien a treballar per un míser jornal i que ja ningú més s'enriquís a costa del seu treball o ingeni.
Que el xampany i els focs artificials són per a celebra que els nostres fills no continuaran estudiant per ser uns desocupats, o mà d'obra barata.
Que les façanes engalanades amb banderes són perquè en aquest país no està dividit entre rics i pobres, que tots els ciutadans són iguals i que ningú no pot enriquir-se a les despeses dels altres.
Que l'esclat d'alegria als bars plens de gent i tothom a cor cridant no més enganys de crisis artificials, no més secrets bancaris, no més explotació de l'home per l'home... Només estava en la meva imaginació.
Vaig sentir cridar: «¡Espanya a guanyat!»
Perplex vaig pensar: «Qui és Espanya?». Espanya no és ningú... Espanya és un territori on viuen els espanyols. Aleshores si no ha guanyat en territori, ni en qualitat de vida dels espanyols, per què tanta alegria? Perquè onze jugadors aconsegueixen retenir l'atenció mundial per encaixar un baló mitjançant puntades de peu a la porteria de l'equip contrari: una obra de surrealisme.
Aquests mateixos que no arriben a final de mes i avui ovacionen la selecció espanyola seran els mateixos que protestaran amb grans crits quan demà vegin els milions que els pagaran amb els nostres impostos als nous fitxatges, directius i quotes d'emissió de futbol. Herois, que com els bons mercenaris, es vendran al millor postor, no al color d'una bandera, i que no dubtaran a col·locar els seus comptes a paradisos fiscals, on l'ardor patriòtic té el color dels diners. Dia a dia l'afició crea una realitat, que, com el monstre de Frankenstein, es torna contra el seu creador, anestesiant aquesta afició de les necessitats que pateix.
« | Juliol 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |