estelnegre | 09 Maig, 2010 05:23
El nou pla
d'austeritat anunciat el diumenge 2 de maig és una veritable
catàstrofe per a
la població grega, per als assalariats tant del sector
privat com del públic,
per als pensionistes i els aturats.
- Congelació de
salaris i pensions de la funció pública durant 5
anys.
- Supressió de
l'equivalent a dos mesos de salari als funcionaris.
- Augment del tipus
principal de l'IVA que, després d'haver passat del 19 al
21%, ara serà del 23%.
L'augment dels tipus reduïts seran del 5 al 5,5%, i del 10 al
11%.
- Els impostos sobre els combustibles,
alcohol i tabac augmenten un 10% per segona vegada en un mes.
- Les jubilacions
anticipades (degudes a condicions de treball especialment dures)
estaran
prohibides abans dels 60 anys.
- L'edat legal per
a la jubilació de les dones passarà dels 60 als
65 anys, d'aquí a 2013.
- Per als homes,
l'edat legal per a la jubilació dependrà de
l'esperança de vida.
- Es necessitaran
40 anys de treball cotitzats (i no els 37 anys d'ara, a part dels anys
d'estudi
i atur) per obtenir la jubilació completa.
- Aquesta jubilació
estarà calculada sobre el salari mitjà de la
totalitat dels anys treballats, i
no en funció de l'últim salari, com fins ara (en
general, una disminució de
l'import percebut d'entre el 45 i el 60%.)
- L'Estat reduirà
les despeses de les seves funcions (salut, educació, etc.)
En 1.500 milions
d'euros.
- Les inversions
públiques també es reduiran en 1.500 milions
d'euros.
- S'estableix un
nou salari mínim per als joves i els aturats de llarga
durada (és a dir,
l'equivalent al CPE rebutjat a França per la joventut i els
sindicats).
Quina ganga per als
mercats financers i per al capital!
- Els transports,
l'energia i algunes professions reservades a l'Estat es liberalitzaran
i
s'obriran al sector privat (és a dir, privatitzacions).
- El sector
financer (principalment els bancs) es beneficiarà d'un fons
d'ajuda implementat
amb l'ajuda del FMI i la Unió Europea.
- La flexibilitat
en el treball es reforçarà.
- Es facilitarà
l'acomiadament.
- L'economia grega
quedarà sotmesa al control de l'FMI.
Grècia, que
romandrà a la zona euro, no podrà devaluar la
seva moneda, ni jugar amb els
tipus d'interès. Tampoc podrà reestructura el
deute, ja que les institucions financeres
europees tenen 2 / 3 de la mateixa. Aquests mateixos bancs continuaran
gaudint
de préstecs del Banc Central Europeu a un tipus
d'interès de l'1%, i així
podran prestar aquests diners als Estats (mitjançant
remuneració). Com a
contrapartida a aquestes mesures, els països de la zona euro
prestaran a Grècia
entre 100.000 i 135.000 milions d'euros com a ajuda, i aquest
préstec haurà de
retornar en 3 anys, amb un tipus d'interès del 5% (aquest
mateix any haurà de
tornar 45.000 milions d'euros). Els Estats rics i els bancs guanyaran
per tant
diners a costa del poble grec. Christine Lagarde, ministra de Finances
francesa
preveu un benefici de 150 milions d'euros per any. D'aquesta manera,
augmenten
el dubte pública grega per permetre que l'Estat grec pugui
pagar els seus
creditors privats.
La crisi grega és
la demostració a escala natural de la triple perillositat de
l'FMI, la Unió
Europea i els mercats financers.
L'FMI, justament
desprestigiat per les seves catastròfics «plans
d'ajustament estructural»,
reapareix a la zona euro després d'haver causat estralls en
diversos països de
l'est europeu. Ara utilitza els mateixos procediments que abans,
adaptats als
mateixos comanditaris: els mercats financers i les transnacionals. Avui
com
ahir és la seva veritable naturalesa de bomber
piròman que es revela sense
embuts.
La Unió Europea i
la seva Comissió també reafirmen les seves
paradigmes al servei de la
«competència lliure i no falsejada». El
Banc Central Europeu no està al servei
de les poblacions europees sinó només al servei
dels bancs i dels organismes
financers. Els mercats financers, després d'haver provocat i
precipitat la
crisi grega, a través de les agències de
qualificació pagades pels grans bancs
nord-americans, volen obtenir encara més beneficis de les
seves estratègies
especulatives. El govern del PASOK, la UE i el FMI li serveixen en
safata.
Darrere de la
indústria financera hi ha les multinacionals de la
indústria, del comerç i dels
serveis
Si estigmatitzem
amb tota justícia als fons especulatius, a les
agències de qualificació ia la
indústria financera, tampoc perdem de vista que
només és l'arbre que impedeix
veure el bosc. Aquesta especulació desenfrenada que
estrangula als pobres només
és possible a causa de dues raons principals:
- Les successives
desregulacions dels mercats financers a partir dels anys vuitanta del
segle
passat.
- La decisió
voluntària i conscient de la gran patronal de dedicar els
seus nous beneficis a
l'especulació en lloc de dedicar-los a la
producció i l'ocupació. Aquesta
acumulació de nous beneficis té el seu origen en
un nou repartiment de les
riqueses a favor dels beneficis i en detriment de la part que correspon
als
assalariats. Aquesta part va disminuir en prop del 10% del PIB en 25
anys en el
conjunt dels països desenvolupats.
Aquesta orientació
econòmica, liderada per la ideologia neoliberal,
és la causa principal de la
crisi econòmica i financera que patim actualment.
Els diferents
governs que durant 30 anys es van succeir a Grècia
així com en altres països del
Nord, tenen també una gran responsabilitat en l'augment del
deute públic. Les
polítiques fiscals, que afavoreixen a les
famílies més riques i les grans
empreses (impost sobre la renda, el patrimoni i el de societats), van
disminuir
considerablement els ingressos pressupostaris i agreujar el
dèficit públic,
obligant els Estats a augmentar el seu endeutament.
S'evita que paguin
els responsables de la crisi i en canvi és al poble al qual
es presenta el
compte
En el pla
d'austeritat PASOK-UE-FMI imposat al poble grec hi ha només
petites mesures,
ineficaços, per establir un començament de
justícia fiscal i no hi ha
absolutament res per lluitar contra l'evasió fiscal dels
beneficis de les grans
empreses.
Les «solucions» del
PASOK, la UE i el FMI precipiten a Grècia cap a un
aprofundiment de la seva
crisi. Una recessió mínima de 4 punts al PIB
estava ja programada per al 2010.
Els petits artesans i comerciants, les petites empreses patiran una
llarga
sèrie de fallides i d'abandonament d'activitats. L'atur
augmentarà enormement i
les classes populars i mitjanes veuran com el seu nivell de vida
caurà en
picat. Creixeran les desigualtats mentre els drets humans fonamentals
(accés a
l'energia, l'aigua, a la sanitat, a l'educació, etc.) Estan
amenaçats per la
part més pobra de la població.
La ràbia del poble
grec és també la nostra. El CADTM dóna
suport, sense cap reserva, les
mobilitzacions contra el pla d'austeritat.
Hi ha solucions
alternatives
- El pagament del
deute públic de Grècia
s' ha de
suspendre immediatament i s'ha de dur a terme una auditoria
pública per decidir
sobre la legitimitat o il · legitimitat de l'esmentat deute.
- S'han de prendre
mesures d'anul·lació i els beneficis financers
del deute han gravar en origen,
amb el tipus d'interès màxim de l'impost a la
renda.
- S'han de prendre
mesures fiscals, de manera immediata, per restablir la
justícia fiscal i
lluitar contra el frau. En aquest moment, segons els comptes del Tresor
grec,
els funcionaris (designats com a boc expiatori) i els obrers declaren
uns
ingressos més grans que els professionals liberals (metges,
farmacèutics,
advocats) i fins i tot que els executius dels bancs.
Gairebé la
totalitat de les grans empreses (armadors ,...) declaren els seus
beneficis en
els països amb la fiscalitat més avantatjosa
(especialment a Xipre) o els
amaguen en els paradisos fiscals. L'Església ortodoxa
continua beneficiant-se
de unes exoneracions fiscals exorbitants sobre el patrimoni en general
i sobre
l'immobiliari en particular.
Hi ha diners a
Grècia, però no on el pla d'austeritat vol
agafar-lo. Al CADTM som solidaris
amb el poble grec, que farà una vaga general el dimecres 5
de maig. A tot
arreu, a Grècia i també en els altres
països europeus, la solidaritat amb la
mobilització ha d'augmentar. Avui és
Grècia però tots sabem que demà
serà
Portugal, Irlanda o Espanya. Demà passat tota la zona euro
pot trontollar,
inclosos els seus països més
«rics».
Ens congratulem de
les primeres declaracions de solidaritat i del començament
de les
mobilitzacions de suport davant les ambaixades gregues. Però
cal anar més
lluny!
El moviment social
europeu en el seu conjunt ha d'estar al costat del poble grec. La
població de
tot Europa té totes les de guanyar.
El CADTM, en les
seves possibilitats, contribuirà a això.
« | Maig 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |