estelnegre | 30 Abril, 2010 08:17
Divendres 30 d'abril a les 20.00 hores al local sindical de la CNT de Palma
Conferència: La CNT davant del retall de les pensions i la nova reforma laboral
A càrrec d'Antonio Baena Espejo, Secretari d'Acció Sindical de CNT d'Andalusia
---
Us hi esperem!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
---
---
estelnegre | 29 Abril, 2010 06:59
---
Contra
la corrupció política i sindical, defensem els
nostres drets
Manifestació
dissabte 1 de maig, a les 11.30 hores a la plaça d'Espanya
de Palma
Per al pròxim 1 de maig la CNT de Palma
ha
organitzat una manifestació com mostra de dignitat de la
classe obrera, per
reivindicar justícia social, recordant i homenatjant els que
van lluitar i
lluiten contra l'explotació i a favor de
l'emancipació dels treballadors.
Noves reformes
legislatives fan perillar els nostres drets laborals, ens quedarem de
braços
creuats?
Durant anys els
rics, els empresaris, els banquers i els directius de les grans
empreses de
l'estat espanyol ens han estat refregant per la cara els seus
escandalosos
beneficis. Mentrestant les i els treballadors el passem fatal per
arribar a
final de mes. Ara el sistema ens ha reservat un nou panorama
d'incertesa sota
els seus acomiadaments, ERO o la no renovació dels
contractes temporals, sota l'excusa
que estem en crisi.
Pretenen que paguem
nosaltres els plats trencats.
Davant d'aquesta
amenaça l'actuació del Govern i els denominats
«agents socials» és de total
complicitat amb la banca i l'empresa privada, destinant milers de
milions de
les arques públiques per finançar empresaris,
especuladors i depredadors
financers, amb la intenció (que a ningú no li
càpiga el menor dubte) de
legislar a curt termini noves reformes laborals i decrets amb els quals
perdrem
drets laborals i socials.
El capitalisme
pretén que siguem els treballadors i les treballadores els
que financem la
crisi.
Treballador,
treballadora
Per
tot
això i molt més aquest 1 de maig surt al carrer!
Recuperem
la nostra dignitat!
Per
la
plena ocupació i la protecció dels nostres drets
Per
l'emancipació social de la classe treballadora!
Si
vols
manifestar el teu enuig contra l'actual situació del mercat
de
Treball vine dissabte dia 1 de maig a les 11.30 hores a la plaça d'Espanya
T'hi esperem!
---
Després hi haurà míting, paellada, festa popular i a partir de les 17.30 hores concert de música amb les actuacions de:
- FUNKADICTOS (Funk)
- MOSTROS (Punk rock)
- WHISKY FACILE (50's 60's italian music)
- MATESOUND (Rock soul funk)
- LOS BARTOLINOS (música d'autor)
---
Us hi esperem!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
---
---
estelnegre | 28 Abril, 2010 14:05
Jornades Anarcosindicalistes 2010
Dijous 29 d'abril a les 21.00 hores a la plaça de l'Artesania de Palma
Nit de cinema a la fresca amb la projecció dels documentals:
CNT un año de lucha
(2008, Estat Espanyol, produït pel Sindicat del Metall de CNT Madrid)
Documental que narra les lluites realitzades per la CNT madrilenya el 2008. Lluites en les quals caldria ressenyar la Vaga de la neteja del metro, el feixisme en la comunitat de Madrid, el conflicte amb la SGAE i l'acció directa present en els conflictes laborals que s'han vingut desenvolupant a Madrid en els últims temps. La intenció d'aquest vídeo és mostrar que tenim un present de lluita i un futur de llibertat per conquerir.
Hecho en los Ángeles
(2008, Estats Units, dirigit per Almudena Carracedo)
Documenta l'extraordinària història de tres immigrants llatines, costureres en tallers d'explotació en Los Angeles, que s'embarquen en una odissea de tres anys per aconseguir proteccions laborals bàsiques de la famosa tenda de roba Forever 21. Amb un estil de cinema directe i intimista, Hecho en los Ángeles revela l'impacte d'aquesta lluita en la vida de les tres dones, a mesura que l'experiència les transforma. Commovedora, simpàtica i profundament humana, Hecho en los Ángeles és una història sobre la immigració, el poder de la unitat, i el valor que es necessita per trobar la teva pròpia veu.
---
Al lloc hi haurà venda de llibres de diversa temàtica social
---
Us hi esperem!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 27 Abril, 2010 14:20
El darrer
estudi distingit amb el Premi Tarragonès
d'Investigació ja és
al carrar en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi,
l'Editorial
Arola de Tarragona ha tret al carrer Plantant cara al
sistema. Sembrant les
llavors del canvi, un estudi dels moviments socials al
Tarragonès del 1975
al 2010, obra del Marc Suanes, historiador i activista també
d'algun d'aquests
moviments i, malgrat això darrer, capaç
d'explicar la realitat sense mitificar-la,
objectivament.
El llibre,
tal com el seu autor indica en el pròleg, intenta trencar el
mite que al Tarragonès i a la capital del Camp, mai no hi
passa res, que tal
com deia Vidal Alcover aquesta és una ciutat de
«militars, funcionaris, putes i
capellans». Hi passa i, tot i que en algunes
èpoques properes a l'actualitat,
com el final dels anys vuitanta i començament dels noranta
del segle passat,
això va seguir aquestes coordenades fil per randa, la
represa actual ha estat
important, considerable i en alguns casos, esplèndida.
És aquesta, doncs, una
història no del poder sinó de qui resisteix
davant del poder, no amb una
actitud adolescent de dificultat d'assumir les normes imposades per qui
mana
sinó simplement per la voluntat de construir un futur que
(quines coses, no?) no
coincideix amb el que manaires i poderosos han previst per a totes i
tots
nosaltres. I és que sovint, per no dir sempre,
allò que els encorbatats volen
per al conjunt de la societat i que sempre ens presenten com
l'«única realitat
possible» no només no és
l'única sinó que a més a
més és impossible. Les
persones que formem part dels moviments socials arreu, ja sigui al Camp
de
Tarragona com a l'àmbit metropolità
barceloní, a l'Horta de València, a les
Terres de Ponent o a les Balears, no tenim darrere, normalment, grans
masses
que ens permetin comptar amb una força social
àmplia per fer possible els
canvis socials que anhelem però és clar
també que això és només
qüestió de
temps i que, tal com indica el títol del llibre, molts cops
les nostres lluites
són sordes precisament perquè la nostra feina
és sembrar. Una de les reflexions
que a mi se m'acut més insistentment veient com les gasta el
poder quan el
gestiona gent que s'autoanomena d'esquerres és si no
comença a ser hora que
deixem d'abandonar projectes i lluites que són nostres,
és a dir
anticapitalistes, en mans de la que podríem qualificar de
«socialdemocràcia de
sucre» que es troba fets els recipients quan arriba al poder
i els llueix buits
de contingut. I m'estic referint, per exemple, al tema del
«no a la guerra» tot
i que d'exemples n'hi ha molts altres.
Però
tornem al llibre. Plantant cara al sistema
està dividit en
deu parts que inclouen els diversos tipus de moviments socials que
Tarragona ha
tingut en els darrers decennis. Així, és evident
que es ve d'un antifranquisme
centrat en el moviment obrer bàsicament al voltant de les
comissions obreres i
les associacions de veïns, però també
amb destacades lluites de defensa del
medi rural, amb la Unió de Pagesos al capdavant, i les
organitzacions
cristianes de base o les feministes que lluitaven al voltant del Bloc
Feminista.
Tot aquest món es va ensorrar quan el seu principal
contrincant va desaparèixer.
Així, tot i mantenir una important presència
pública i mediàtica després de la
mort de Franco, les lluites socials que derivaven de l'antifranquisme
es van
anar esllanguint des del moment que el seu principal enemic va
desaparèixer. L'anomenada
Transició va ser llarga a Tarragona perquè al
poder li va caldre desfer i
aigualir les organitzacions i les lluites socials que amb l'empenta de
la
lluita contra la dictadura havies esdevingut importants agents de canvi.
El llibre
tracta en diversos capítols aquesta Transició, al
costat de
l'antimilitarisme i el pacifisme a «Cap exèrcit
defensa la pau»; la lluita
ecologista contra nuclears i petroquímica; el feminisme i
l'alliberament gai, lèsbic
bisexual i transsexual; les ONG; i els moderns moviments socials que
van des
del moviment llibertari fins a l'anticapitalisme o l'Esquerra
Independentista. Cada
un d'aquests apartats conté una àmplia
documentació i dades cronològiques
diverses que aporten informacions que mai abans havien estat valorades
ni
recollides juntes, a no ser què ho fes, Déu mos
en guard, algú que s'hi dediqués
professionalment tot i que no amb la voluntat d'historiar-ho
sinó amb la de
controlar-ho. I això -no ens cal patir- ja sabem que en
democràcia no passa. Cada
un dels apartats de què he parlat conté una
àmplia documentació visual, un dels
grans encerts del llibre, que permet al lector o lector tenir
accés a un
material difícil de tenir i fins i tot de veure junt fins
ara. Cartells, fotos,
manifestos, octavetes, portades de revistes... completen un estudi que
ens era
imprescindible i que ens permet dir, sense cap mena de dubte, que ni
Tarragona
ha estat tan dòcil com semblava ni el que ve sigui tan fosc
com alguns ens
volen fer creure. O, dit d'una altra manera, que entre Nadal i Setmana
Santa,
la dignitat rebel també ha florit al Camp i fins i tot a
casa del bisbe.
estelnegre | 26 Abril, 2010 11:04
estelnegre | 25 Abril, 2010 15:32
estelnegre | 24 Abril, 2010 05:29
Des del passat 8
d'abril Alfonso està empresonat complint una condemna de
tres anys de presó,
acusat d'una empenta a un mosso d'esquadra que estava usant el kubotan
per
agredir els manifestants.
Els fets es
remunten al maig del 2007 quan, en el marc d’una
manifestació en defensa dels
Espais Alliberats a Barcelona. En aquell cas, més de
cinc-centes persones van
quedar envoltades per un dispositiu dels Mossos d’Esquadra,
que empraren unes
armes il·legals, els kubotans, per intimidar i agredir els i
les manifestants.
En aquesta situació, un agent va ser agredit per un
manifestant després que
l’agent el punxés amb aquesta arma a una noia que
es manifestava. Dies després,
Alfonso H. era detingut i acusat de ser l’autor
d’aquesta agressió; actualment,
i desprès de ser jutjat, ha començat a complir
pena de tres anys de presó pels
càrrecs que se li imputen.
Les mobilitzacions de suport i pressió per aconseguir la seva llibertat es van estenent pel territori; entre aquestes, una publicació titulada Xquè, amb 50.000 exemplars es va repartir des d'inicis d'abril.
estelnegre | 23 Abril, 2010 08:47
Es detalla a continuació les activitats que per a aquest mes d'abril la CNT de Palma ha organitzat entorn de la jornada de lluita del 1r de maig.
---
Jornades Anarcosindicalistes 2010
Dijous 29 d'abril a les 21.00 hores a la plaça de l'Artesania de Palma
Nit de cinema a la fresca amb la projecció dels documentals:
CNT un año de lucha
(2008, Estat Espanyol, produït pel Sindicat del Metall de CNT Madrid)
Documental que narra les lluites realitzades per la CNT madrilenya el 2008. Lluites en les quals caldria ressenyar la Vaga de la neteja del metro, el feixisme en la comunitat de Madrid, el conflicte amb la SGAE i l'acció directa present en els conflictes laborals que s'han vingut desenvolupant a Madrid en els últims temps. La intenció d'aquest vídeo és mostrar que tenim un present de lluita i un futur de llibertat per conquerir.
Hecho en los Ángeles
(2008, Estats Units, dirigit per Almudena Carracedo)
Documenta l'extraordinària història de tres immigrants llatines, costureres en tallers d'explotació en Los Angeles, que s'embarquen en una odissea de tres anys per aconseguir proteccions laborals bàsiques de la famosa tenda de roba Forever 21. Amb un estil de cinema directe i intimista, Hecho en los Ángeles revela l'impacte d'aquesta lluita en la vida de les tres dones, a mesura que l'experiència les transforma. Commovedora, simpàtica i profundament humana, Hecho en los Ángeles és una història sobre la immigració, el poder de la unitat, i el valor que es necessita per trobar la teva pròpia veu.
---
Al lloc hi haurà venda de llibres de diversa temàtica social
***
Divendres 30 d'abril a les 20.00 hores al local sindical de la CNT de Palma
Conferència: La CNT davant del retall de les pensions i la nova reforma laboral
A càrrec d'Antonio Baena Espejo, Secretari d'Acció Sindical de CNT d'Andalusia
Dissabte 1 de maig a les 11.30 hores
Contra la corrupció política i sindical, defensem els nostres drets
Manifestació de la plaza d'Espanya fins a Ses Voltes (Parc de la Mar) de Palma
Després hi haurà míting, paellada, festa popular i a partir de les 17.30 hores concert de música amb les actuacions de:
- FUNKADICTOS (Funk)
- MOSTROS (Punk rock)
- WHISKY FACILE (50's 60's italian music)
- MATESOUND (Rock soul funk)
- LOS BARTOLINOS (música d'autor)
---
Us hi esperem!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
---
---
estelnegre | 22 Abril, 2010 06:01
Avui dijous 22 d'abril conclou el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.
---
Mad City (1998)
de Costantin Costa-Gavras
---
Dustin Hoffman i John Travolta s'uneixen al director Costa-Gavras en una història violenta i ferotge sobre les bogeries que es cometen per aconseguir els majors índexs d'audiència en els informatius de televisió. Travolta és Sam Baily, un guarda de museu desenganyat que en perdre la seva feina tracta de recuperar-la a punta de pistola. Hoffman és Max Brackett, un reporter de la televisió local que és pres com a ostatge junt amb uns escolars. És una jugada desesperada per a Sam, i una oportunitat única per a la carrera de Max, que està protagonitzant l'exclusiva de la seva vida. A mesura que Max força la situació darrera la notícia, aquesta començarà a escapar-se-li de la mans
Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 21 Abril, 2010 06:54
Afortunadament, en els darrers
anys s'han multiplicat els estudis sobre
l'exili republicà provocat per la Guerra Civil del
1936-1939. Curiosament,
perquè va esser l'illa amb una major proporció
d'exiliats, Menorca havia estat
un poc al marge d'aquest procés.
Però fa dues setmanes es va presentar a Maó i a Ciutadella una ambiciosa iniciativa de l'historiador menorquí Josep Portella Coll que corregirà amb escreix aquest desequilibri i retornarà a la Menorca republicana el protagonisme que es mereix en el tràgic moment de l'exili. Es tracta d'elaborar unes vint-i-cinc biografies dels exiliats menorquins més destacats, de dimensions semblants, unes vint o vint-i-cinc pàgines, que s'agruparien de tres en tres en forma de llibre sota el títol genèric de Llibre d'exilis i dins la col·lecció «Menorca segle XX». El primer volum d'aquesta sèrie, ja publicat, s'ha centrat en tres personatges extraordinaris que tenen en comú el seu origen maonès, la seva militància progressista --encara que molt diferent i fins i tot oposada--, la seva residència i protagonisme a Barcelona i el seu exili i mort a Amèrica. Es tracta de l'anarquista Liberto Callejas, del nacionalista de centreesquerra Marçal Pascuchi i del comunista Estanislau Ruiz Ponsetí. De Liberto Callejas, se n'ha de destacar el seu caràcter radicalment revolucionari i contrari a qualsevol compromís amb la República i amb la resta de l'esquerra. De formació autodidacta, va residir d'infant i jove a Menorca, però no està del tot clar si va néixer en aquesta illa o a Palma, ni quin era el seu nom real, Alexandre o Joan Perelló Sintes o Joan Callejas Pons. Sigui com sigui, cap al 1917 arribà a Barcelona i aviat destacà com a company dels grups més intransigents i violents de l'anarquisme hispànic. De fet, fou detingut en 48 ocasions i va ésser a la presó on conegué el destacat dirigent Joan García Oliver, que el defineix com un «anarquista puro, individualista y enemigo de todo gregorismo. Sentado en su petate se pasaba el tiempo leyendo cuanto libro caía en sus manos. Era lo único que le interesaba». Encara que era de formació autodidacta, va arribar a dirigir Solidaridad Obrera, el diari anarcosindicalista més important del món.
En canvi, la
trajectòria de Marçal Pascuchi és
totalment diferent. Fill d'un petit empresari
de la fusta republicà, passà a estudiar a
Barcelona el 1922 i es llicencià en
dret i en filosofia. Josep Portella segueix l'evolució del
jove Pascuchi cap al
catalanisme mitjançant una molt interessant
correspondència amb Joan Mir i Mir,
un vell dirigent anarquista que havia evolucionat cap al nacionalisme.
Ideològicament,
Pascuchi se situa en l'òrbita d'Acció Catalana,
el nou partit catalanista
escindit per l'esquerra, el 1922, de la Lliga. Com és sabut,
Pascuchi fou un
dels principals impulsors de Nostra
Parla a Menorca
amb, entre d'altres, l'aleshores
també jove historiador Joan Hernández Mora. Cap
al 1932, s'instal·là a
Barcelona com a professor de l'Institut-Escola. Durant la guerra, va
col·laborar amb Josep Tarradellas però, el 1938,
es va haver d'exiliar perquè
la seva vida era en perill a causa dels radicals d'esquerres. L'exili
el menarà
a Caracas, Lima, Santiago de Xile i Buenos Aires. Del tercer biografiat
per
Josep Portella, l'enginyer Estanislau Ruiz Ponsetí, militant
de la USC i del
PSUC, no en parlaren aquí perquè la personalitat
i la documentació sobre aquest
personatge, que va arribar a ésser conseller de la
Generalitat de Catalunya, li
han permès preparar un volum més extens que
sortirà a finals d'any. En
definitiva, una bona passa endavant en la recuperació d'uns
personatges
injustament oblidats i una baula més en el restabliment de
la pluralitat
esclafada el 1939.
« | Abril 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |