estelnegre | 15 Març, 2010 10:01
El proper
dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les
quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar
oposant-se a la política
del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la
mobilització s'afegeix
a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la
Llei d'Educació de
Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre
totes les parts implicades. Ara,
un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el
procés de
privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i
alhora intentar que
l'educació no continuï sent una merda en un pal a
les mans d'aquesta colla
d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al
lleure i a
l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques
possibilitats
que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a
través de l'educació.
I mentre això passa, sembla com si el país
visqués anestesiat, esmaperdut i
obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible
l'accés al saber de les
classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es
freguen les mans perquè tenen
al davant un altre negoci, l'educació, i mentre,
l'oposició de «dretes» que mai
s'havia atrevit a fer el que han fet els
d'«esquerres» aplaudeix picant de mans
fins a fer-se mal.
La de
dimecres és una vaga que arriba tard, que segurament no
serà prou
contundent, que es farà en un dia nefast en què
només es treballa mitja jornada
i l'administració en descompta una de sencera, que a
més a molts llocs hi ha
avaluacions... però és alhora una vaga
imprescindible i necessària. Anem a pams.
És imprescindible si és el començament
del camí cap a la vaga general
indefinida que demanem tant els qui hi creiem com els qui no volen
fer-ne ni un
segon i es posen darrere de l'escut de l'ultraradicalisme per
justificar que
dimecres faran d'esquirols. És necessària
perquè portem un curs nefast, amb
substituts i interins passant un autèntic calvari per poder
treballar unes
hores alguns dies, amb nenes i nenes sense professors, amb retallada de
recursos que en un àmbit tan tocat com aquest volen dir que
tot esdevingui molt
més complicat encara.
Cadascú
tria el seu camí però cal recordar on som i per
què hi som. Som
només al començament de l'aplicació de
la LEC, una llei ultraliberal beneïda
per PSC-ERC i tota la dreta del país. Aquesta llei
desmuntarà tot el sistema
educatiu tal com el coneixem ara i posarà davant de cada
escola i institut un
professional dels «recursos humans». No
caldrà que el «director» hagi fet mai
una classe, només li caldrà saber aconseguir
resultats. I els resultats, direu,
si es tracta d'educar, aniran en aquesta direcció, no? Doncs
no. Les
professores i els professors esdevindrem part d'una cadena de muntatge
que ha
d'aconseguir molts aprovats, molts nens i nenes que no cal que
sàpiguen res,
només que aprovin i per tant allunyin l'educació
de les quatre províncies de la
cua dels rànquings internacionals de fracàs
escolar.
Sabem que
només els interessen les estadístiques, els tant
per cent, les
classificacions... Per això faré vaga dimecres.
La faré al costat de la gent
que des de cinc centres de Cornellà han endegat un
procés assembleari camí de
la vaga general indefinida. Una vaga indefinida que faci seure aquest
prepotent
conseller en una taula de negociacions mentre s'atura la
precarització de les
plantilles, es disminueix la ràtio d'alumnes per aula i
entre totes i tots
aconseguim treure el nostre sistema educatiu públic d'aquest
pou on els amos,
els capellans i els polítics del bipartit (més
CiU i PP) el volen portar.
« | Març 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |