Administrar

«L'última obra de José María Nunes. La transgressió del vi negre», per Txema Bofill

estelnegre | 31 Març, 2010 08:24

«L'última obra de José María Nunes. La transgressió del vi negre», per Txema Bofill

Nunes fou oblidat en vida, com sols passar a les persones independents, innovadores, inconformistes, transgressores, anarquistes e insubornables. Ahir el varem acomiadar i recordar a Collserola en una litúrgia funerària concebuda pel propi Nunes. Fou el seu últim guió, la seva última escenografia, la seva última obra.

Una obra visual, metafòrica, experimental, autobiogràfica i ritual com les d'ell. Consistí en un brindis de vi entre tots, famililiars, amics i coneguts, al voltant del taüt. Entre els amics hi havien un nombrós grup de l'escola de cine de Barcelona i un grup de companys de «sensibilitat anarquista».

Nunes fou un dels impulsors de l'Escola de Cinema de Barcelona i es definia de sensibilitat anarquista. Haig de dir que tots als que vaig preguntar per a la seva última pel·lícula Res pública, recent estrenada a Barcelona i que encara es pot veure al cinema Alexandra, cap l'havia vist. Res publica és un film que justament parla molt de la mort ja que tracta d'un decebut de la vida actual que prepara i explica les raons per a suïcidar-se.

Nunes ha sigut un cineasta gens comercial i poc valorat i reconegut com a autor de culte, malgrat l'estima que li tenia Jean-Luc Godard, i que l'any passat la cinemateca francesa li va rendir homenatge com a precursor de la «Nouvelle Vague».

---

Apologia del vi negre

En el seu últim guió, en Nunes vol que els familiars i amics l'acomiadin contents, bevent vi negre, celebrant i brindant junts al voltant del seu taüt. Un guió sense narrativa. Un escenari sobri i cerimoniós: botelles i vasos de vi, ordenats ritualment com espelmes, encerclant l'espai buit del taüt. Nunes privilegia les imatges a la narració i considerava el cine com una cerimònia, una litúrgia. Una vegada digué: “Silenci és roda, el cine és com una missa”. Ahir mentre especulàvem sobre el brindis de vi, un amic em deia que podria tenir a veure amb el film Noche de vino tinto del 1966, en la que una parella de decebuts sentimentalment es passen la nit bevent vi en el barri chino de Barcelona. Bé, els seus amics cinèfils coneixeran millor el valor simbòlic del vi en el cine de Nunes.

Recordem que el vi és la beguda dels deus, i en la mitologia antiga grega (3000 anys) Dionisi, alias Baco, el vi simbolitzava ja la coneixença, la fertilitat i la immortalitat. El vi ens iguala als deus i ens fa immortals. Els cristians han recuperat la força simbòlica del vi com a sang de Crist, i símbol de comunió fraterna, i els musulmans, al prohibir-ho, encara li han donat més força.

Una historia associada al vi i al director de cine Buñuel, és l'anècdota que ens explica Jean Claude Carrière, guionista de Buñuel. Ell es va presentar a una selecció per ésser guionista de Buñuel, segons ell, sense gaires probabilitats, ja que era sobre una novel·la espanyola, no era conegut, no parlava espanyol, etc. En Buñuel sols li va fer una pregunta «t'agrada el vi?». Ell li va respondre que si, que era un bon coneixedor de vins, i que la seva família eren viticultors. En Buñuel li va respondre que estava contractat. En Jean Claude explica sovint aquesta història que el va deixar molt impressionat pel mètode de selecció d'en Luís Buñuel. El poder de comunicació del vi i el vi com a símbol de coneixença. I mètode de selecció de companys.

En els bars, Nunes es distingia dels seus contertulians, ja que no prenia cervesa, ni mitjanes, ni canyes, prenia vi.

---

Ritual dionisíac

Una noia, probablement familiar de Nunes, al aparèixer el taüt en el escenari, va tirar un raig de vi sobre la tomba. Fou un moment especial i una escena impactant. Contrasta aquest ritual antic en un tanatori últim disseny. Tirar alcohol sobre la tomba de l'ésser estimat, beure i ballar al voltant, és un ritual antic i que els gitanos d'Europa oriental encara practiquen.

Aquesta últim guió té la forma de missa negre. Un negre anarquista i una litúrgia on el vi té un poder transformador. La víctima és evidentment el propi Nunes, el defensor de les llibertats, el iconoclasta. En la cerimònia hi hagueren les parts de les misses normals: una presentació, la lectura de les cartes dels amics de fora, les lectures dels amics presents, les ofrenes de flors, vins, i emocions i la comunió amb brindis i vi. Una cerimònia viva i negra on el Nunes dirigí sense dirigir, i i ens impulsa a l'agermanament i a la creativitat. El seu actor fetitxe i amic, feu una critica, senyalant en Nunes com un mal i pèssim actor, fent per un cantó més gran al Nunes i qüestionant així les litúrgies institucionalitzades i l'escarni de les litúrgies, suposo jo amb sintonia amb el Nunes. En la mort l'actor és un pèssim actor, ja que no actua. Les cerimònies funeràries són teatre del dolent ja que els rols estan molt establerts, malgrat que les emocions abunden de manera natural.

---

Sensibilitat anarquista

Recordo que en un programa de radio Contrabanda «Memòria silenciada» on vàrem coincidir, en Nunes va acabar amb una proclama llibertaria on es presentava de «sensibilitat anarquista» i obert a tots els llibertaris, distingint-se així dels militants i dels ideòlegs anarquistes, massa rígids. El seu anarquisme era de l'ordre dels sentiments, del cor, a flor de pell, obert a tots els llibertaris. Li he sentit altres vegades, per això crec que és la manera com ell es veia anarquista.

Coneixia molt bé la nostre historia i la de la CNT, la guerra civil, la revolució del 36, així com nosaltres desconeguem el seu cine. Coneixia bé l'historia tergiversada , la revolució silenciada ahir i avui.

---

Recordem al Nunes

Emborratxem-nos! A la salut de Nunes, Bacus i Dionisi!

El vi és un bé cultural d'un valor superior a qualsevol pàgina cultural o actes del Ministeri de Cultura. El vi aporta joia i alegria. El vi contagia l'amistat, la transgressió i el coneixement.

Beguem a la salut de Nunes, Bacus, Dionisi!

 «...La sensibilidad anarquista, que ocurre cuando el hombre es consciente de que lo es, cuando el hombre empieza a saberse.

El cine quiere retener la imagen de uno mismo en el otro»

José María Nunes

---

Per a més informació:

- Veure vídeo: http://www.poesiasalvaje.org/fuego/noticia/70/cenestesia-de-jose-maria-nunes.html

- Joan Minguet ha escrit un llibre sobre José María Nunes El cineasta intrépido. Filmoteca de Catalunya, 2006.

- Montiel, A.: «Arte y anarquía», en El Viejo Topo, 230 (març, 2007).

---

El pròxim mes de maig, la Cinemateca de Barcelona oferirà un cicle de pel·lícules de Nunes, com a reconeixement pòstum. Una bona ocasió per a veure el seu cine.  

Txema Bofill

 Escriu-nos

«Contra la MAT, des dels boscos», per Jordi Martí Font

estelnegre | 30 Març, 2010 06:01

«Contra la MAT, des dels boscos», per Jordi Martí Font

No a la MAT!

Les persones que ocupaven l'espai on havia d'anar la torre 114 del traçat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) ja no hi són. O almenys no són dalt dels arbres del bosc de Sant Hilari Sacalm, en el campament que durant mesos hi han construït a base de continuïtat, treball, alegria i compromís. Elles i ells com cap altre ha portat a la pràctica les teories de l'acció directa no violenta que defensa Thoureau quan argumenta els principis de la desobediència civil per construir un demà sense imposicions de cap mena, un demà que algunes i alguns encara ara anhelem.

En les darreres setmanes, els manaires de les quatre províncies han aprofitat un desastre natural --per dir-ho així-- per defensar un cop més la construcció de la MAT, de l'autopista elèctrica que farà possible que l'Estat francès vengui l'energia que li sobra de les seves centrals nuclears a les seves antigues colònies d'Àfrica i a l'Estat espanyol. La tempesta que va deixar sense electricitat les comarques gironines durant uns dies --el fenomen natural-- va tenir unes conseqüències importants sobre les línies elèctriques d'aquella zona amb la caiguda de desenes de torres i el consegüent tall de llum. Podem atribuir la destrossa a l'extraordinària tempesta i fins i tot a la descurança que Red Eléctrica Española té d'aquesta línia, però mai al fet que no existeixi la MAT, ja que aquesta línia en cap cas servirà per subministrar fluid elèctric als usuaris corrents. Els amos van voler fer passar, un cop més, una cosa per l'altra, donant arguments espectaculars per defensar l'indefensable: la seva necessitat d'acabar la construcció de la MAT com abans millor. Ningú no se'ls va creure. O sigui que ja podien, ara mateix i sense esperar un altre «xoc» de doctrina aprofitable, fer acabar l'acampada pacífica que des de feia mesos els posava en qüestió. El cost del desallotjament no era desproporcionat: unes fotos a la premsa, alguna manifestació i algun article d'opinió i poca cosa més...

La policia democràtica dels Mossos d'Esquadra --al costat de guàrdies de seguretat de l'empresa Eulen-- ha actuat, un cop més, defensant els interessos particulars d'una empresa que si existeix és només com a conseqüència de model ultraliberal de creixement que en els darrers decennis ha transferit la riquesa col·lectiva, la propietat pública de serveis bàsics com són les elèctriques, a mans privades de senyors mudats amb pegat a l'ull. Els mossos, i les mosses (que per això són una empresa –pública-- amb pla d'igualtat), han fet fora les persones que s'oposaven a la línia amb el seu propi cos, donant tot el que tenen les persones íntegres i que s'estimen el món on vivim

Com els i els brigadistes que als anys 30 del segle XX van venir als Països Catalans per plantar cara al feixisme, les resistents dels boscos, des de dalt dels arbres, han donat una lliçó de compromís solidari no només amb les persones que vivim per aquí sinó també amb aquí mateix, amb la terra que ens dóna la vida i que els encorbatats del segle XXI, des de despatxos lluents amb aire condicionat, envien a la destrucció per tal que les empreses de què cobren continuïn fent créixer els seus beneficis. Des del bosc, el crit de «visca la terra!» ha estat, dit o no dit, tant és, el crit de qui abans que diners vol vida, de qui abans que beneficis exigeix vida, de qui abans que destrucció viu vida. Un «visca la terra!» que agermanava els boscos de Sant Hilari, tal com recordava el darrer El Pèsol Negre, «amb el MEND a Nigèria per defensar el Delta del riu Níger, els maputxes a l’Araucània o el Front d’Alliberament de la Terra a diversos països del món amb la seva estratègia descentralitzada». Des dels boscos, no demanaven un soterrament de les línies elèctriques o un recorregut alternatiu sinó que s'hi oposaven frontalment.

Anestesiats per la remor de telenotícies que ens conten el món des d'un sol punt de vista, sempre el mateix, i adormits davant del teatre parafeixista (o per a ximples) del clan Cuní-Rahola, la defensa de la terra de les dones i els homes contra la MAT, des de dalt dels seus arbres, ha estat un petit espai de trencament d'aquest espectacle tan dolent i tan car que volen que visquem en els moments en què no treballem com si es tractés de la nostra pròpia vida. I cada cop més, no ens els creiem... I cada cop més, no els creguem!

Jordi Martí Font

 Escriu-nos

«Nunes y Mallorca», per José Carlos Llop

estelnegre | 29 Març, 2010 08:42

«Nunes y Mallorca», per José Carlos Llop

Josep Maria Nunes

José María Nunes había nacido en Portugal y fue --con su película Mañana...-- el fundador de la llamada Escuela de Barcelona. José María Nunes dirigió y filmó Noches de vino tinto, su película mítica, a la maniera de la Nouvelle Vague. De Noches..., a mediados de los 70 se hablaba mucho, pero ya se proyectaba poco. José María Nunes era anarquista histórico y hace veinte días recibió de manos del presidente de su país natal la condecoración de Gran Oficial de la Orden Militar de la Espada de Santiago de la Cultura, lo que no deja de tener su gracia. Murió esta semana en Barcelona tras un homenaje que le tributó el proyecto Rambleros (o la voluntad de recuperar lo irrecuperable: las ramblas barcelonesas de los años 70).

En esas Ramblas le conocí en 1976, a través de mi amigo el cineasta Juan Solivellas. Fue en la terraza del Café de la Ópera, frente al Liceo, una tarde de principios de verano. Él llevaba barba y ya tenía el pelo bastante blanco, lo que contrastaba con la juventud de su pareja, María Espinosa, una actriz con la que convivió varios años. En la mesa vecina, entre grandes risas, estaba Ocaña con su amigo Camile y algunos palmeros barceloneses procedentes del otro lado de la Diagonal. Luego nos encontraríamos un par de veces en Zeleste, ya muy entrada la noche, y recuerdo que Nunes no paraba de hablar, mientras María --falda larga de flores, botas camperas y suéter ancho: la época-- lo miraba encantada de estar con él. Ocaña y Camile también estaban por ahí --su mesa siempre era una fiesta-- dispuestos a comerse a varios palmeros más.

A los pocos meses trabajaríamos para Nunes. Sí, aunque ahora me parezca mentira, participé en el rodaje de una película de Nunes y no fui el único mallorquín que lo hice. La película se titulaba Autopista A2-7 y era una película del montón, con cierta voluntad rohmeriana que se quedaba en eso, puro voluntarismo. Pero mi amigo Juan Solivellas --con quien varios mallorquines vivíamos en la misma casa, Cercado de San Francisco, 45-- era el ayudante de dirección, y su amiga Leonor Ahn --también mallorquina--, una de las actrices del film. Se necesitaban figurantes y Juan siempre ha repartido juego entre los suyos. Hacia allá nos fuimos todos, inquilinos, o no, de Cercado de San Francisco, 45: Paula Massot --que habitó unos meses con nosotros para abandonarnos, sabiamente, por Enrique Vila-Matas, su hoy marido--, Juan Gual --actual presidente de la Cambra de Comerç--, María Torres --que no vivía con nosotros y ahora está en Madrid-- y yo mismo. Quien no recuerdo si estuvo fue Josep Massot, hoy periodista de La Vanguardia, que también vivía --aunque sólo a temporadas-- en Cercado. Lo que sí recuerdo es que se necesitaba un piso para escenas de interior y Soli --que es como llamamos sus amigos a Juan Solivellas-- se lo propuso a David F. Miró. David aceptó, divertido --y formó parte del equipo insular de figurantes--, alquilando el suyo de Ramón Miquel i Planas como plató. En los bajos de la finca donde vivía estaba la editorial Lumen, entonces propiedad de Esther Tusquets y en la finca vecina vivía el economista mallorquín Josep Lluís Sureda, catedrático de universidad y hombre de Jordi Pujol. Eso recuerdo ahora.

A todos nosotros --éramos veinteañeros-- nos convirtieron en el grupo de amigos de los protagonistas. Hablo de la película: rodamos en la universidad, en el piso de Ramon Miquel i Planas, en la playa... Rodamos de madrugada, de tarde y noche. Entre toma y toma se comentaba lo que se comenta en los rodajes desde que el cine es cine: que la actriz principal --que años más tarde se arrojaría desde un balcón-- era la amante del productor, que Nunes había aceptado rodar ese guión por amor a María, que trabajar en el cine no era trabajar sino divertirse... Y al final del día nos pagaban mil pesetas de la época, cantidad que representaba para nosotros una verdadera fortuna. Hablo de 1977. Recuerdo a María Torres en el césped de la facultad de Derecho mientras amanecía, a Juan Gual fumando en la playa en un estupendo primer plano, a David Miró riéndose apoyado en la puerta de la cocina de su casa, a Paula y a mí en una escena de sofá digna de Les Cahiers de Cinéma... El día del estreno --creo que fue en una sala de Sitges-- aparecíamos en los affiches de las vitrinas y quien sabe si existen en algún sitio esos affiches perdidos. La película pasó sin pena ni gloria --que era lo que se merecía-- y hace varios años la volví a ver en TV3. Sin comentarios.

El pasado año José María Nunes visitó Palma en dos ocasiones. La primera fue invitado por Juan Solivellas para participar en Taula de Cinema, el impecable programa de cine que Soli produjo para IB3. Lo hizo aprovechando que presentaba su película Res Publica [en realitat fou A la Soledad] en el Ateneu Llibertari de Palma. Ignasi de Llorens había organizado el acto y fue Juan Solivellas --una vez más-- quien hizo las veces de introductor del cineasta, con un texto entre lo teórico y lo sentimental. Poco después lo invitó Biel Mesquida a participar en el ciclo de la UIB Cinema d'Autor, con sus Noches de vino tinto. En ambas ocasiones, me contaron, Nunes se mostró encantado de estar aquí. Yo no fui a verlo en ninguna de las dos. Prefería conservar la imagen de aquella tarde de mediados de los 70 en las Ramblas de Barcelona. Él sin parar de hablar y María Espinosa sin dejar de mirarle. Los pájaros, en árboles y jaulas, piaban como en el poema de Gil de Biedma.

José Carlos Llop

(Diario de Mallorca, 28-03-10)

Escriu-nos 

Cicle de xerrades debat anticapitalistes (29/03-03/04-2010)

estelnegre | 28 Març, 2010 06:19

Cicle de xerrades debat anticapitalistes (29/03-03/04-2010)

Cicle de xerrades debat anticapitalistes (29/03-03/04-2010)

A Mallorca molts de col·lectius, moviments socials i assemblees treballen amb una òptica de canvi, de crítica a aquest sistema que ha demostrat en repetides ocasions crear desigualtat, ser contrari a la democràcia real, conduir l’entorn ecològic a situacions insostenibles, etc. En resum, tot els subproductes de situar els beneficis per davant de les persones.

Tot i això, ens manca un discurs global obertament radical, per argumentar de forma raonada per què l’actual model de producció ens sembla un error, cap a on volem anar i com ho fem per construir un altre món entre tots. Aquest cicle de xerrades debat té per objectiu ser el nostre granet d’arena a l’articulació d’aquest moviment anticapitalista al nostre entorn més proper, de crear una mica de debat i mirar d’extreure algunes conclusions, tan teòriques com pràctiques i estratègiques, pel desenvolupament d’un front transformador a la societat mallorquina.

Els tres eixos principals del cicle són els moviments socials (analitzant la situació actual d’aquests i el seu paper en l’organització social), l’educació (una de les darreres envestides neoliberals als serveis públics ha estat el procés de Bolonya.. a quin paper relega la universitat la dinàmica capitalista?), i l’ecologisme (amb l’objectiu d’evidenciar la insostenibilitat del lliure mercat actual, i d’acostar alternatives actuals dels moviments agroecològics).

Ho organitza:

Estudiants Anticapitalistes UIB

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Bicicletada Massa Crítica a Palma (08-04-10) [Aquesta vegada és el segon dijous i no el primer]

estelnegre | 27 Març, 2010 07:14

Bicicletada Massa Crítica a Palma (08-04-10)

Massa Crítica

---

El proper dijous 8 de març [segon del mes],

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Vinga, que són pocs i covards!

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

Recorregut
---
---

Massa Crítica

971 207 441

Massa Crítica

Ateneu Llibertari Estel Negre

Mobilització 27 de març de 2010 contra la cadena de supermercats Mercadona, per l'acomiadament de Yolanda, delegada sindical de CNT en l'empresa

estelnegre | 26 Març, 2010 09:43

Mobilització 27 de març de 2010 contra la cadena de supermercats Mercadona, per l'acomiadament de Yolanda, delegada sindical de CNT en l'empresa

Boicot Mercadona

Mobilització 27 de març de 2010 contra la cadena de supermercats Mercadona, per l'acomiadament de Yolanda, delegada sindical de CNT en l'empresa

---

Dissabte 27 de març de 2010, a les 12.00 hores, al Mercadona El Rafal

(Biniamar, 14 A / Palma)

---

T'hi esperem!

Readmissió de la nostra companya acomiadada ja!

Respecte a la llibertat sindical en Mercadona

Més informació

CNT-AIT

Secció Sindical en Mercadona

(Centre de treball del carrer Biniamar, 14 A)

Ateneu Llibertari Estel Negre 

«Las mujeres de verdad tienen curvas». Segona pel·lícula d'«FemAttack». Cinema i problemàtica de la dona (25-05-10 / Avui!)

estelnegre | 25 Març, 2010 06:32

«Las mujeres de verdad tienen curvas». Segona pel·lícula d'«FemAttack». Cinema i problemàtica de la dona (25-05-10 / Avui!)

Avui dijous 25 de març conclou el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

«Las mujeres de verdad tienen curvas». Segona pel·lícula d'«FemAttack». Cinema i problemàtica de la dona (25-05-10 / Avui!)

---

Las mujeres de verdad tienen curvas (2002)

de Patricia Cardoso

---

Quan ets una noia grasseta ancorada en una família llatina d'allò més tradicional, i la realitat es planta davant de la teva cara amb la mateixa intensitat que es desenvolupen les teves hormones i la teva forma de ser, podria semblar que ets en un film d'una directora estil «Ken Loach» versió-hispana de Los Ángeles. Però en aquest cas Patricia Cardoso s'inclina pel costat amable, difumina qualsevol indici de tragèdia i afegeix uns encertats cops d'humor per oferir una simpàtica comèdia dramàtica sobre una adolescent que «passa» de la seva talla i s'enfronta la seva mare pel somni d'un passeig per Nova York amb sabor a independència i emancipació. Un film realista d'excel·lent repartiment femení que va encantar el públic dels festivals de Sundance i Sant Sebastià, convencent tot tipus d'audiència sense necessitat de tenir excés de pes... perquè la  veritat és que està molt bé.

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

Josep Maria Nunes ha mort

estelnegre | 24 Març, 2010 09:14

Josep Maria Nunes ha mort

Josep Maria Nunes

El company Josep Maria Nunes, un dels cineastes més interessants de la cinematografia catalana, va morir ahir a Barcelona.

L'octubre de 2008 l'Ateneu el va convidar a Palma perquè presentés la seva inquietant pel·lícula A la soledat, que no deixà el públic indeferent.

Fa pocs dies, aquest mateix mes, acabava de presentar la seva última pel·lícula, Res Pública, que farem el possible per aconseguir-la i presentar-la a Palma.

La teva obra i la teva vida estarà en els nostres record...

 Escriu-nos

Concert solidari amb Rwanda i el Congo (31-03-10)

estelnegre | 24 Març, 2010 06:58

Concert solidari amb Rwanda i el Congo (31-03-10)

L'any 2004 va ser l'inici de l'anomenat «Diàleg IntraRwandès» i va néixer a l'Illa el seu suport a la Fundació s'Olivar en la seva lluita contra la impunitat dels crims contra la humanitat comesos a Rwanda i a la RD del Congo entre 1990 i 2002.

El 31 de març, a les 21 hores, tindrà lloc un concert solidari Veus, música i danses, unides per Àfrica al Teatre Principal de Palma per recaptar fons.

Venda d'entrades: Local del GOB, Taquilla Teatre Principal i Servicaixa.

Més informació:

S'Olivar denuncia los grandes crímenes en Ruanda y el Congo

Entrevista: Joan Carrero Saralegui, presidente fundador de Fundació S'Olivar

Escriu-nos

«Clam contra la corrupció», per Llorenç Buades

estelnegre | 23 Març, 2010 09:08

«Clam contra la corrupció», per Llorenç Buades

No tots els polítics són iguals, però no s'ajunten que no s'assemblin i la corrupció no és exclusiva del PP i UM, perquè al final tots tenen una característica en comú, el sistema vertical de decisió i els sistemes interns de dominació dins els partits que indueixen a pràctiques corruptes. Tots tenen també una altra cosa en comú: la participació en governs corruptes. Aquest és un mal només reparable amb més democràcia directa, però els que gaudeixen dels poders, més grans o més petits, no la volen.

Qüestions bàsiques em separen ara del Fòrum Social de Mallorca: la seva dependència pràctica del PSOE-BLOC que s'expressa en algunes qüestions. La primera d'elles és la circumscripció de la corrupció a les persones i no als partits, la qual cosa sosté el criteri governamental de que la corrupció no és cosa dels partits sinó de determinades persones, quan tothom és conscient que les coses no són així. La segona, és que s'oposen a les eleccions anticipades, fent de nou un servei al govern, quan en la perspectiva de la ciutadania el més lògic és que sigui el poble qui esmeni els errors de la situació, encara que la qüestió electoral no hauria de ser especialment significativa per a una esquerra que no hauria d'ubicar-se en unes institucions, que no són les seves. Encara que el Fòrum opini el contrari, aquestes institucions sorgeixen de la reforma del franquisme i no han passat per opcions de decisió democràtica elementals, com són l'opció per la república i per la ruptura democràtica, ni per l'exercici d'autodeterminació dels pobles. La defensa de les institucions de la burgesia no respon al tarannà que alguns proclamen com esquerra alternativa i transformadora.

Però la qüestió principal rau en el sosteniment que es fa del govern social-liberal actual del senyor Antich i que s'expressa molt clarament en algunes qüestions com el paper jugat en la desactivació del moviment generat al voltant de la mobilització de La Real. L'acriticisme envers un pacte amb UM es va fer evident quan sabien de quin peu es calçava.

La mobilització sorgeix quan es evident que entram en una fase electoral, qüestió que una vegada més ens situa en esbrinar les relacions de dependència entre govern i moviments i que s'expressen moltes vegades en els llistats de subvencions que es contemplen al BOIB dia si, dia també com a pràctica clientelar. Més clar, aigua.

Llorenç Buades

 Escriu-nos

1 2 3 4  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS