estelnegre | 11 Gener, 2010 11:37
Cada any
assistim a la paròdia de la firma dels convenis
col·lectius
entre sindicats, empresaris i administracions. Consisteix a fer creure
al
treballador que, després de àrdues deliberacions
sobre percentatges per damunt
o per sota de l'IPC, algú amb grans ideals i valors, vetlla
pels nostres
interessos.
Litúrgia,
que no té altra finalitat més que aconseguir que
l'obrer, com l'esclau
o les mules de càrrega, no mori per excés de
treball o per manca de manutenció,
que estigui sa per a poder treballar i aportar beneficis a l'empresari.
Però
sobre manera entretingut, perquè no pensi que pugui existir
millor forma devida
que la de produir per a enriquir altres, o esforçar-se per a
treure benefici
d'altres.
Els seus
amos, per altra banda, saben que l'obrer que no està
conforme
han de donar-li l'al·licient per a superar-se: i com als
asses, li posen la
pastanaga davant els nassos, amb tota una escala de categories
professionals,
perquè entrin en competició pels millors llocs i
salaris. I en aquest clima
laboral de desconfiança mútua, com a adversaris i
no com a col·laboradors, es destrossen
per aconseguir els seus objectius d'èxit individual,
és a dir: allò que els
amos tenien establert per endavant. Així, divideixen i
destrueixen els
objectius comuns que cohesionen als pobres als obres per a
alliberar-los de
l'explotació. S'aconsegueix amb això que
l'empresa produeixi i obtingui més
guanys per a caps i accionistes.
Els amos,
en estratègia magistral, han substituït
l'amenaça i la tortura
per a sotmetre l'esclau, per la competitivitat per a sotmetre l'obrer.
Ja no cal
témer el capatàs de la plantació
brandint l'amenaçador fuet, són els propis
companys els que et fondran, si t'interposes entre ells i les metes que
els
imposen els seus amos.
I mentre
els rics estudien per a ser una persona de «profit»
en el
futur, els pobres treballen i els arrangen el present. En aquest acord
«democràtic»
en el qual les dues parts col·laboren per un futur millor,
perquè cap de les
dues parts se senti agreujada, es porta a la pràctica pels
obrers... els rics
se n'han aprofitat. Una vegada acabades les seves carreres i
aconseguits els
seus objectius, tornen a reproduir el sistema que els porta al poder i
que té
sotmesos els obrers. De manera que els rics mantenen en una
situació els obrers
que no la desitgen, ni per a ells, ni per a cap dels seus fills. Els
obrers com
els esclaus són tractats com a éssers inferiors.
I no hi ha
cap institució que realment vulgui canviar aquesta
discriminació, perquè ben igual que pensaren que
l'esclavitud o la servitud són
estats naturals a segons quines races o col·lectius... les
diferències
salarials, són fruit d'una mentalitat que considera els
obrers éssers
inferiors, que segons quins oficis o treballs (essencials) no podem
participar
del repartiment de beneficis de l'empresa, perquè posaria en
entredit una
preparació o formació especialitzada durant molts
d'anys. Com si la feina de
qualsevol forner, treballadors en una cadena de muntatge, dona de la
neteja,
picapedrer, agricultors o asfaltador, fossi menys laboriosa o pesant
que
estudiar una carrera. Treballant de nit, a ple sol o sota la pluja; amb
calor,
fred o humitat; amb l'esquena trencada o el cos adolorit. Perdem doncs
aquest complex
d'inferioritat i no permetem cap tractament vexatori d'aquells que
pretenen
alliberar-nos, donant-nos de baixa de totes les religions que, en nom
de Déu,
permeten aquesta aberrant humanitat dividida en rics i en pobres.
Un obrer de
l'església pobre.
« | Gener 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |