Administrar

«Els obrers, éssers inferiors», per Antoni Cànaves Martin

estelnegre | 11 Gener, 2010 11:37

«Els obrers, éssers inferiors», per Antoni Cànaves Martin

Chaplin

Cada any assistim a la paròdia de la firma dels convenis col·lectius entre sindicats, empresaris i administracions. Consisteix a fer creure al treballador que, després de àrdues deliberacions sobre percentatges per damunt o per sota de l'IPC, algú amb grans ideals i valors, vetlla pels nostres interessos.

Litúrgia, que no té altra finalitat més que aconseguir que l'obrer, com l'esclau o les mules de càrrega, no mori per excés de treball o per manca de manutenció, que estigui sa per a poder treballar i aportar beneficis a l'empresari. Però sobre manera entretingut, perquè no pensi que pugui existir millor forma devida que la de produir per a enriquir altres, o esforçar-se per a treure benefici d'altres.

Els seus amos, per altra banda, saben que l'obrer que no està conforme han de donar-li l'al·licient per a superar-se: i com als asses, li posen la pastanaga davant els nassos, amb tota una escala de categories professionals, perquè entrin en competició pels millors llocs i salaris. I en aquest clima laboral de desconfiança mútua, com a adversaris i no com a col·laboradors, es destrossen per aconseguir els seus objectius d'èxit individual, és a dir: allò que els amos tenien establert per endavant. Així, divideixen i destrueixen els objectius comuns que cohesionen als pobres als obres per a alliberar-los de l'explotació. S'aconsegueix amb això que l'empresa produeixi i obtingui més guanys per a caps i accionistes.

Els amos, en estratègia magistral, han substituït l'amenaça i la tortura per a sotmetre l'esclau, per la competitivitat per a sotmetre l'obrer. Ja no cal témer el capatàs de la plantació brandint l'amenaçador fuet, són els propis companys els que et fondran, si t'interposes entre ells i les metes que els imposen els seus amos.

I mentre els rics estudien per a ser una persona de «profit» en el futur, els pobres treballen i els arrangen el present. En aquest acord «democràtic» en el qual les dues parts col·laboren per un futur millor, perquè cap de les dues parts se senti agreujada, es porta a la pràctica pels obrers... els rics se n'han aprofitat. Una vegada acabades les seves carreres i aconseguits els seus objectius, tornen a reproduir el sistema que els porta al poder i que té sotmesos els obrers. De manera que els rics mantenen en una situació els obrers que no la desitgen, ni per a ells, ni per a cap dels seus fills. Els obrers com els esclaus són tractats com a éssers inferiors.

I no hi ha cap institució que realment vulgui canviar aquesta discriminació, perquè ben igual que pensaren que l'esclavitud o la servitud són estats naturals a segons quines races o col·lectius... les diferències salarials, són fruit d'una mentalitat que considera els obrers éssers inferiors, que segons quins oficis o treballs (essencials) no podem participar del repartiment de beneficis de l'empresa, perquè posaria en entredit una preparació o formació especialitzada durant molts d'anys. Com si la feina de qualsevol forner, treballadors en una cadena de muntatge, dona de la neteja, picapedrer, agricultors o asfaltador, fossi menys laboriosa o pesant que estudiar una carrera. Treballant de nit, a ple sol o sota la pluja; amb calor, fred o humitat; amb l'esquena trencada o el cos adolorit. Perdem doncs aquest complex d'inferioritat i no permetem cap tractament vexatori d'aquells que pretenen alliberar-nos, donant-nos de baixa de totes les religions que, en nom de Déu, permeten aquesta aberrant humanitat dividida en rics i en pobres.

Un obrer de l'església pobre.

Antoni Cànaves Martín

Escriu-nos 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS