Administrar

Petició de paralització immediata de les obres en la fossa comuna de la Secció 7a Dreta del Cementiri General

estelnegre | 31 Gener, 2010 19:15

Petició de paralització immediata de les obres en la fossa comuna de la Secció 7a Dreta del Cementiri General

L'Ajuntament de València pretén instal·lar un monument als franquistes en la fossa comuna de la Secció 7ª Dreta del Cementiri General en la qual van ser soterrades milers de les seves víctimes. Ja han començat les obres.

En el dia d’avui esta Associació i familiars de víctimes del franquisme llançades a la fossa comuna de la Secció 7a Dreta, hem presentat en l'Ajuntament de València un escrit on demanem la paralització immediata de les obres que estan realitzant-se en l’esmentada fossa.

Pels mitjans de comunicació, hem tingut coneixement que en l'esmentada fossa estan realitzant-se obres d'enjardinament i instal·lació d'un monòlit “en memòria de tots els qui van donar la vida per l'Espanya que creien millor”, en haver estat sobreseguts i arxivats els procediments judicials iniciats per esta associació i per familiars de víctimes del franquisme llançades a les fosses comunes del Cementiri General de València.

Davant d'esta informació fem públic que esta associació i 18 familiars de víctimes vam interposar el dia 16 de novembre de 2009, un Recurs d'Empara davant del Tribunal Constitucional contra la interlocutòria de l'Audiència Provincial de València que declarava el sobreseïment del sumari per a exhumar les fosses comunes del cementeri de València i investigar els delictes de detenció il·legal i desaparicions forçades durant el franquisme, tipificats com a crims contra la humanitat, a més de recuperar les restes dels familiars dels denunciants, tirats en eixes fosses. Diligències totes elles derivades de la denúncia presentada en el seu dia per esta associació en el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional, per la qual cosa el procediment judicial no està arxivat ja que hi ha la possibilitat que s'atenga allò que s'ha sol·licitat per esta part, és a dir l'exhumació de les fosses comunes del cementeri de València, entre elles la de la Secció 7a Dreta.

La petició judicial d'exhumació s'ha realitzat seguint les recomanacions d'Amnistia Internacional i d'altres organismes internacionals, que parteixen del fet que les exhumacions són un deure de l'Estat que és qui ha de realitzar-les, i que Espanya és l'únic país que trasllada a les associacions, partits i particulars la competència de recuperar les despulles de les víctimes, sufragant fins i tot les despeses per mitjà de subvencions, sense que existisquen antecedents d'esta situació en cap altre país, a més de l'opinió d'altres experts que afirmen que les exhumacions realitzades sense les ordres judicials corresponents, poden suposar el segrest i la destrucció de proves de crims perpetrats durant el genocidi franquista.

D'altra banda, entenem que la pretensió de l'Ajuntament de València d'erigir un monòlit “En memòria de tots els qui van donar la seua vida per l'Espanya que creien millor”, suposa un intent d'honrar i reconèixer persones implicades en el criminal cop d'Estat feixista de 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern de la IIª República, recolzat per l'Alemanya nazi i el feixisme italià de Mussolini, entre altres, que van assassinar centenars de milers de persones que van lluitar per la llibertat i la legalitat constitucional i van causar la mort per fam, fred, desnutrició i malalties no assistides, entre altres causes, a altres centenars de milers més, a causa de les miserables condicions de vida que el franquisme els va imposar. Honrar i fer reconeixements a implicats en delictes de crims contra la humanitat, està tipificat com a delicte d'apologia del feixisme i del colpisme en els països de l'àrea europea i dels altres continents del planeta.

Finalment entenem que la pretensió de l'Ajuntament de València, amb la instal·lació de l’esmentat monòlit, és un insult a les víctimes i a les seues famílies, que no han estat rehabilitades, ni jutjat els responsables i col·laboradors del genocidi franquista, després de més de 30 anys de “democràcia” i més de 70 d'haver-se proclamat la dictadura militar feixista, motiu pel qual hom no pot sota cap raó, donar el mateix tracte a víctimes i a botxins, a delinqüents defensors del feixisme i del totalitarisme, que van provocar o van recolzar el criminal cop d'Estat militar feixista, que als que van caure en defensa de la llibertat, del bé comú i de la legalitat constitucional.

Carta a na Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València

Escriu-nos 

«No és una vaga, és un "lock out"», per Jordi Martí Font

estelnegre | 30 Gener, 2010 08:02

«No és una vaga, és un "lock out"», per Jordi Martí Font

«No és una vaga, és un "lock out"», per Jordi Martí Font

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Per la seva banda, les patronals també tenen el seu mètode per fer-se notar i imposar el seu criteri. Quan les empreses tanquen per fer pressió en un determinat tema, el seu tancament, tancament patronal en diem en català, s'anomena de fa anys i panys lock out.

Dilluns que ve, la patronal del cinema, de les sales d'exhibició de pel·lícules a Catalunya, fa una abaixada de persianes per protestar per la Llei del cinema que els farà tenir un 50% de les pel·lícules en la llengua en què estàs llegint aquest text, una mesura criticada per la dreta espanyola del PP i pels espanyolistes de Ciutadans. La Llei, ja ho sabeu, va provocar una de els fotos més curioses dels darrers temps en unir en una mateixa taula aquesta patronal amb els sindicats CCOO i CGT, concretament amb el Sindicat d’Espectacles de Barcelona.

Els diaris i les ràdios, la tele i els webs han anomenat el tancament patronal amb la paraula «vaga», una denominació completament falsa. Dilluns hi haurà un lock out. És així com es mou la patronal del sector. La crisi provocada per les descàrregues d'Internet i per la democratització de la cultura ara la faran pagar a la llengua minoritzada, que és la catalana, és clar. Senzillament patètic.

Que tingui vergonya qui n'hagi de tenir i sobretot que cadascú entengui en quin costat es troba, perquè si uns són el poderet els altres són la dreta democràtica, l'extrema dreta i l'espanyolisme recalcitrant. Els obrers no fem lock out ni estem al costat dels que en fan, fem vagues. I si no fem riure..., o plorar.

Jordi Martí Font

 Escriu-nos

Acte d'homenatge per al «Dia de la Memòria de l'Holocaust» (Ciutadella, 30-01-10)

estelnegre | 29 Gener, 2010 09:36

Acte d'homenatge per al «Dia de la Memòria de l'Holocaust» (Ciutadella, 30-01-10)
Acte d'homenatge per al «Dia de la Memòria de l'Holocaust» (Ciutadella, 30-01-10)

Escriu-nos

«Cuba Libertaria», 14 [Grupos de Apoyo a los Libertarios y al Sindicalismo Libre]

estelnegre | 28 Gener, 2010 15:38

«Cuba Libertaria», 14 [Grupos de Apoyo a los Libertarios y al Sindicalismo Libre]
«Cuba Libertaria», 14 [Grupos de Apoyo a los Libertarios y al Sindicalismo Libre]
Escriu-nos

Xerrada-documental sobre Palestina: «La rialla revolucionària. Visita del col·lectiu de pallassos a Mallorca per explicar la seva experiència al poble palestí el passat 2009» (03-02-10)

estelnegre | 27 Gener, 2010 06:16

www.pallasosenrebeldia.org
---
Escriu-nos

«Pel cinema en català, ara i aquí» per Jordi Martí Font

estelnegre | 26 Gener, 2010 16:49

«Pel cinema en català, ara i aquí», per Jordi Martí Font

Cinema en català

La Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment una Llei que entre altres coses intenta normalitzar l'ús de la llengua catalana en el món del cinema, un àmbit que resulta especialment preocupant perquè després de 30 anys i acabades les prohibicions franquistes la substitució lingüística continua, ara ja no per culpa de l'Estat que la prohibeix sinó per l'obsessió espanyola i espanyolista dels amos d'aquest sector. El mercat és tan assassí amb el català com ho era l'Estat franquista, almenys en el cinema. No em val el fet de dir que la gent no vol veure pel·lícules en català perquè bé que es miren TV3 i la resta de cadenes que emeten en català i aquests arguments ja van ser derrotats àmpliament per la realitat fa anys en altres àmbits on el català suposadament tampoc era «desitjat». Tampoc em val dir que la Llei «obliga i no volem obligacions» perquè la nostra és una llengua minoritzada i per tant no es troba en igualtat de condicions davant d'una altra que ha tingut sempre el poder amb ella i que té ara i sempre molts més parlants que la nostra. O hi ha «obligació» a disposar de pel·lícules en la nostra llengua o no hi ha llengua, així de clar.

És un escàndol, a mi m'escandalitza, que a Tarragona (que no és cap excepció dintre dels Països Catalans) del gener al juny del 2009 només el 2,4 per cent de les pel·lícules projectades hagin tingut el català com a llengua de doblatge en aquest cas, concentrades totes elles en els cinemes Òscar de les Gavarres, ja que els Lauren no n'havien projectat cap ni una. L'any anterior el percentatge es va situar en el 2,8%, per tant la «normalitat» és aquesta anormalitat. A nivell general, és completament aclaridor l'informe que la Plataforma per la Llengua va presentar el 15 de gener d'enguany en què es deixa clar que de les 854.906 sessions de cinema que hi va haver a Catalunya al 2007, només el tres per cent van ser en la llengua pròpia del país. El mateix any, el 97% restant van ser sessions amb pel·lícules doblades o subtitulades en castellà; i en el 89% dels títols, l'única versió disponible era la castellana. Parlem d'imposicions? Parlem d'obligacions?

D'altra banda, entre les quinze llengües amb nombre semblant de parlants al català a la Unió Europea, la que parlem d'Alacant a Perpinyà és l'única que en el seu territori no s'utilitza majoritàriament per doblar o subtitular les pel·lícules que s'hi poden veure. Les i els ciutadans europeus que parlen el txec, l'hongarès, el grec, el suec, el búlgar, el danès, el finès, l'eslovac, el noruec, el lituà, l'eslovè, el letó o l'islandès  poden veure majoritàriament cinema doblat o subtitulat en la seva llengua. Nosaltres, no. L'única diferència entre nosaltres i ells? Doncs que ells tenen estats que defensen les seves llengües i el seu ús. Nosaltres en tenim d'estats, però que hi van en contra, concretament tres: l'espanyol, el francès i l'italià. Els únics ciutadans que a Europa, tot i ser nou milions de parlants, no podem anar al cinema en la nostra llengua som els i les catalanes. I això, en un espai lingüístic que continua veient com la llengua retrocedeix en el seu ús és, i cal dir-ho clar, un genocidi lingüístic. Col·laborar-hi, en qualsevol àmbit inclòs el cinematogràfic, és vergonyós. No és només fer-se'n còmplice sinó ser-ne braç executor.

Dir públicament que la Llei del Cinema farà perdre llocs de treball al sector no és innocent, és fer el joc als genocides de sempre i alhora omplir-se la boca de mentides, ja que la majoria d'habitants dels Països Catalans entenen la llengua catalana i en cap moment fins ara quan en un àmbit econòmic la llengua ha avançat s'ha perdut cap lloc de treball, més aviat tot el contrari. En aquest cas, els dels dobladors, correctors, etc., també són llocs de treball. Prendre aquestes postures des de les esquerres i més encara llibertàries fa por; demà direm sí a l'energia nuclear i a les fàbriques d'armes amb aquest mateix argument? Al segle XXI no es pot adduir desconeixement sobre temes com aquest i més aviat hem de parlar d'espanyolisme ranci, de monolingüisme militant, d'estatisme intransigent.

Jordi Martí Font

 Escriu-nos

L'últim número de «Cultura Obrera» [33] ja és al carrer!

estelnegre | 25 Gener, 2010 12:54

L'últim número de «Cultura Obrera» [33] ja és al carrer!

"Cultura Obrera"

Comença l'any amb Cultura Obrera

Com cada dos mesos surt Cultura Obrera, una publicació de reflexió i de lluita de l'illa de Mallorca

Un any més, arriba l'esperat calendari del nostre periòdic. En ell podreu trobar un resum en imatges d'alguns esdeveniments de protesta i transformació que s'han dut a terme al llarg de l'any 2009. Podeu adquirir-lo al mòdic preu de 5 euros als següents llocs de Ciutat: local de la CNT i de l'Ateneu Estel Negre (Palau Reial, 9), llibreria El Globo (Pare Bartomeu Pou, 24), Expenedoria 65 (Francesc Sancho, 8), Llibres Mallorca (Església de Santa Eulàlia, 11), llibreria Quart Creixent (Rubí, 5) i Tenda Ecològica.

Llegeix Cultura Obrera en www.culturaobrera.org

Aquest és un resum dels continguts que podràs trobar a Cultura Obrera de Gener/Febrer 2010:

---

ACTUALITAT

- Un grup anònim realitza dues accions de denúncia pública a Manacor: A l'encara coneguda com ciutat de les perles i dels mobles, dues accions dutes a terme per un grup anònim denuncien tant la brutal ampliació de la carretera de Conies -inclosa dins el Pla de Carreteres- com que després de 34 anys encara hi ha 25 carrers de la localitat que glorifiquen el Franquisme.

- Augmenta el conreu de blat de les índies transgènic a Mallorca: Les dades publicades pel Ministeri d'Agricultura i anàlisis de camp realitzats dins la campanya Mallorca Lliure de Transgènics tornen a confirmar la presencia i l'augment de la superfície d'aquests cultius. Mentrestant continua sense fer-se pública quina és la informació de què disposa el Govern ni es convoca la comissió de bioseguretat.

- Participativa i engrescadora segona trobada de Creant Xarxa: La segona trobada de Creant Xarxa, celebrada el 7 de novembre, aconseguí un dels seus objectius bàsics: recuperar i posar en marxa la feina feta per gent de 13 grups quan feia un any. Els debats i la creació de comissions intergrupals fan que el moviment de les cooperatives de consum doni un pas qualitatiu i en compromisos.

- El Consell de Mallorca ignora les mobilitzacions ecologistes i aprova el Pla de Carreteres: El Consell de Mallorca ha aprovat un pla de carreteres continuista amb el model de depredació territorial. Tot, sense tenir en compte tota una sèrie de mobilitzacions durant els darrers mesos de 2009 convocades per l 'Assemblea de Col·lectius contraris al pla, que no fan comptes desistir. A més, denuncien la manca de credibilitat que té el Pla aprovat amb el vot de corruptes.

- La lluita per Coanegra: Des de l’any 2004 els veïns i veïnes de la Vall de Coanegra han esperat que es fes justícia i que la Conselleria de Medi Ambient fes complir la resolució segons la qual el propietari de Son Oliver havia de retirar les tanques del camí i del torrent amb les que s’havia apropiat de terrenys públics. Cansades de paraules i promeses han decidit organitzar-se per exigir que es retorni al poble el que mai se li hauria hagut de robar.

-Breus: Assassinat un jove antifeixista rus a Moscou / Manacor també recorda Ferrer i Guàrdia en el centenari del seu assassinat / Novembre antifeixista / Octubre punk a Manacor / Segueixen activistes bascos mitjançant els seus mòbils

---

ESPECIAL CIMERA MINISTRES DE LA GUERRA

- Els beneficis corporatius de l'economia de guerra: La generació de conflictes de seguretat nacional i contra el "terrprosme" serveixen d'excusa perquè arreu del món tot un entramat d'empreses, corporacions i entitats financeres es beneficiïn de les situacions de la guerra.

- El militarisme a l’Estat espanyol: Com s'explica que cada dia es gastin 50 milions d'euros en el manteniment de l'exèrcit espanyol? Les causes són diverses: la inèrcia institucional, els compromisos derivats de les aliances militars (OTAN), la influència del lobby de la indústria d’armaments i, sobretot, la persistència d’una mentalitat militarista.

- La Unió Europea i el negoci de la Guerra

- Cronologia de l'antimilitarisme recent a l'Estat Espanyol

- La gestació europea

---

ENTREVISTA

«Per què es fa aquest pla de carreteres? Per acontentar UM». Una de les cares més visibles en la lluita contra el nou Pla de Carreteres ha estat la de Bernat Fiol. Ell i el GADMA s'han implicat molt en aquesta lluita amb altres organitzacions i col·lectius de tota Mallorca. Cultura Obrera xerrà amb ell sobre aquest i altres temes d'actualitat just després de l'aprovació del Pla.

---

MÓN

-  Balutxistan: la lluita silenciada d'un poble oblidat: Mentre que l'ofensiva de l'exèrcit pakistanès contra els anomenats talibans a la vall del Swat va ser publicitada pels mitjans de comunicació comercials, l'ofensiva del mateix exèrcit contra els balutxis i la seua resistència no apareix enlloc. D'igual manera, Occident es permet qüestionar la democràcia a l'Iran des de les darreres eleccions presidencials, però no diu res quan aquest Estat executa balutxis sota l'acusació d' “enemics de Déu”. Ens apropem una mica a aquest poble oblidat.

---

FEMINISME

- Canvio Anorèxia per Excomunicació: L’Aminetu Haidar està essent portada a tots els diaris i informatius radiofònics i televisius... Se n’està fent un seguiment aprofundit? Com sempre, sembla que no. No hi ha hagut encara cap anàlisi feminista d’aquesta situació a cap de les grans cadenes estatals. Una dona en doble situació de desempar: per qüestions de gènere i per qüestions de nacionalitat. Deixar-se morir de fam pot ésser un llenguatge alternatiu.

---

LABORAL

-  La CNT contra les polítiques laborals de MERCADONA: Els abusos de continu animen els treballadors/es a passar a l'acció

--- 

HISTÒRIA

- El moviment llibertari autònom durant la Transició: El moviment llibertari durant la Transició és un tema desconegut, gairebé ignorat per la historiografia i de molt difícil estudi. En primer lloc, difícil per l’escassesa de documentació que han deixat i per la inexistència d’arxius i, finalment, per la no continuïtat de la majoria dels grups llibertaris fins a avui dia.

--- 

OPINIÓ

- Anarquisme i responsabilitat: L'autor reflexiona sobre la importància que per a ell té el compliment dels compromisos individuals, valora les conseqüències de la irresponsabilitat i la incoherència i assenyala possibles causes d'alguns fracassos de nombrosos col·lectius llibertaris actuals.

--- 

CULTURA

- Cinema: Crònica d'una injustícia. Sacco i Vanzetti de Giuliano Montaldo.

- Música: Fameliars, aire fresc de la veïna Eivissa. Construcciones y reformas de Fameliars.

- Llibres: Reivindicant el passat per afrontar el futur. Naturaleza, Ruralidad y Civilización de Félix Rodrigo Mora.

--- 

CONTRAPORTADA

- Copenhaguen: els doblers o la vida: L'accidentada cimera acaba sense deixar satisfet a ningú.

--- 

I MÉS

- Editorial / Agenda anticapitalista i contracultural / (Sa)tira crítica

--- 

NOTA DE REDACCIÓ

A partir d'aquest número 33 de Cultura Obrera el periòdic passa a tenir 16 pàgines de manera permanent. Els canvis  quant a maquetació dels darrers números havien significat una retallada en la llargària dels articles. Així, com continuem amb moltes coses a dir i amb ganes de dir-les, prenem aquesta decisió en la línia d'anar millorant aquesta publicació que, avui com ahir, trobam ben necessària.

També volem comunicar-vos que el proper número, el 34, segurament no respectarà els terminis de publicació i distribució. La presidència de la Unió Europea i els seus ministres de la guerra han decidit venir a Mallorca a emprenyar-nos i, si en aquest tema algú ha d'emprenyar hem de ser nosaltres, els moviments socials. Per tant, com qui toca campanes no pot anar a la processó, per ventura els i les que fem el periòdic no podrem fer dues coses a l'hora.

--- 

Fem que Cultura Obrera sigui una publicació de llarga vida

Cultura Obrera és un projecte autogestionat que no rep ni vol rebre subvencions i que no ven ni vol vendre les seves pàgines per a publicitat. Això és així perquè volem dir el que pensam sense que ningú ens condicioni. Però sobretot és així per coherència amb les nostres idees. Pensam que aquest projecte s'ha de finançar amb l'esforç i aportacions de la redacció, amb les vendes i amb la col·laboració de totes les que estam interessades en que es mantingui viu i que creixi. Cosa complicada: les despeses són moltes.

Nosaltres, per la nostra banda seguirem fent tot el que podem per què Cultura Obrera continuï el seu camí. I a tu, si creus que val la pena el que feim i que és necessari que aquesta publicació existeixi, millori i s'escampi, et demanem la teva participació. Subscriu-te aportant 10 euros anuals (si en vols aportar més ningú no t'ho recriminarà).

--- 

Subscripció Cultura Obrera

Ingressa 10€ indicant el teu nom al número de compte de «Caixa Colonya» 2056 0011 85 4218002526.

Envia'ns les teves dades: nom, llinatges, adreça, població, CP, província, correu electrònic (o telèfon) a:

Cultura Obrera

Llista de correus núm. 30

Costitx 07144

IllesBalears

O envia'ns un correu electrònic a cultura_obrera@riseup.net

--- 

A partir d'ara pots fer una domiciliació bancària del pagament de la teva subscripció. Només cal que ens enviïs un correu electrònic a cultura_obrera@riseup.net, indicant el teu nom complet, DNI i número de compte. Així, et cobrarem la renovació anualment pel teu banc, amb comoditat per tu i per la nostra gestió, i sense que et suposi cap despesa extra. Si vols cancel·lar la domiciliació també pots fer-ho a la mateixa adreça.

 Escriu-nos

Assemblea Ordinària de l’Associació d'Usuaris del Tren (AUTREN)

estelnegre | 24 Gener, 2010 17:08

Assemblea Ordinària de l’Associació d'Usuaris del Tren (AUTREN)

L'Assemblea Ordinària de l'Associació d'Usuaris del Tren (AUTREN) es celebrarà el proper dimarts 9 de febrer al local social del GOB (Manuel Sanchís Guarner, 10 baixos / Palma)

Com sempre hi estan convocades totes les persones afiliades i totes les persones amigues que es vulguin afiliar.

Associació d’Usuaris i Usuàries del Tren (AUTREN)

autren.balearweb.net

Escriu-nos 

Concert en homenatge a Víctor Jara (Avui!)

estelnegre | 23 Gener, 2010 07:25

Concert en homenatge a Víctor Jara (Avui!)

Concert en homenatge a Víctor Jara (Avui!)

Avui dissabte 23 de gener, a les 20.30 hores a la seu d'ARCA (carrer de la Pau, 5 / Palma), es realitzarà un concert en homenatge pòstum al cantautor Víctor Jara. Després dels funerals realitzats entre el 3 i el 5 de desembre passats a Xile, diverses persones han decidit retre'l un petit, però sentit, homenatge aquí a l'Illa.

 Escriu-nos

Rodrigo Lanza parla sobre els fets del 4F

estelnegre | 22 Gener, 2010 10:42

Rodrigo Lanza parla sobre els fets del 4F

---

Aquest vídeo, enregistrat el setembre de 2009, on Rodrigo Lanza, detingut i condemnat a cinc anys de presó --dels quals ja ha complert dos-- pels fets del 4 de febrer de 2006 a Barcelona (4F), ens compta la seva versió del que va passar, fent referència a les tortures a comissaria, les irregularitats del judici i sobre el futur. Actualment Rodrigo es troba de bell nou a la presó per complir la resta de condemna que li queda.

Aquest vídeo està realitzat pel Grup de Suport a Rodrigo Lanza de Saragossa.

Absolució als detinguts de 4F

 Escriu-nos

1 2 3 4  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS