estelnegre | 22 Desembre, 2009 15:42
---
Des de l'Ateneu Llibertari Estel Negre volem manifestar la nostra aflicció per la mort de la lluitadora veïnal Rosa Bueno.
Malgrat les diferències polítiques que hi manteníem, Rosa Bueno fou un exemple de combatent i, en definitiva, la seva lluita era la nostra, una societat més justa i humana.
També, volem expressar el nostre condol a sa família i a les persones i amics més acostats.
El compromís vers la societat de Rosa Bueno és exemple per a les noves generacions.
estelnegre | 21 Desembre, 2009 11:13
---
En el marc del dia internacional
dels drets humans
Els drets humans a
Colòmbia
El paper
de les bases militars dels EUA
(La xerrada anirà
acompanyada per un documental sobre
les bases)
A càrrec de
ALEJANDRO QUICENO,
defensor de Drets Humans de
Colòmbia
---
Casal d'Immigrants de Eusebi
Estada (C/ Eusebi Estada,
48 / Palma)
Avui dilluns 21 de
desembre a les 19.30 hores
Ho organitza: Pau amb Dignitat
---
estelnegre | 20 Desembre, 2009 19:36
estelnegre | 19 Desembre, 2009 08:10
---
«Los alumnos ya no
se enamoran de los profesores»
---
Ignasi
de Llorens (Barcelona, 1957) lleva veinte años como profesor
interino de secundaria de Filosofía, una de las secuelas de
su condición «discretamente
anarquista». También es cofundador del
Café Lisboa con otros dos profesores y
del Ateneu Llibertari. «El Rey pasa bajo nuestra
bandera».
---
Para que se haga cargo del tipo
de entrevista: «¿Qué
le queda por aprender de los alumnos?»
–Me enseñan a evitar la
pedantería, porque ponen caras muy extrañas y me
doy cuenta de que les estoy hablando con frases huecas.
---
–Me sorprende que un
anarquista tenga móvil.
–Soy discretamente anarquista, huyo de la
estridencia. El móvil es una de
mis imperfecciones, la atadura sentimental de una novia que,
inexplicablemente,
quería tenerme localizado.
---
–¿Y
funcionó?
–A ella le funcionó.
---
–¿Por
qué no hace oposiciones?
–Tengo dos respuestas. La primera, que
busco una manera de hacer el trabajo
menos aparatosa, que no suponga el enfrentamiento con otros
compañeros, porque
ser examinado es una pesadilla que facilito a mis alumnos para evitar
sustos.
La segunda, por incapacidad propia. La primera queda mejor.
---
–¿Se
preocupan las madres cuyos hijos empiezan a
frecuentar el Ateneu Llibertari?
–Los jóvenes vienen por
nuestras estrellas, en busca de chapas y camisetas,
como si fuera El Corte Inglés alternativo. Los que acuden
por otras razones son
casos terminales ideológicamente hablando, por lo que a sus
madres ya no les
preocupa adónde van.
---
–¿Los
profesores han de ser autoridades públicas, o
bastaría que llevaran armas?
–Nuestro prestigio residual ha
desaparecido porque hace muchos años que los
alumnos ya no se enamoran de sus profesores. Con todo, un libro de
poesía de
Antonio Machado es un arma de destrucción masiva. El
profesor que se atreve a
empuñarla es un héroe contemporáneo.
---
–¿Ha dado
clase en aulas con crucifijo?
–Seguramente. Nunca he conseguido
despejar la X, ni fija ni móvil.
---
–Entre
los alumnos, el espíritu de funcionariado predomina sobre la
rebeldía.
–En la escuela fabricamos analfabetos
funcionales, capaces de leer un
manual de instrucciones pero no un libro de poesía. Los
profesores carecemos de
prestigio porque no somos ricos.
---
–«Las
escuelas no son granjas de gallinas ponedoras».
–Apelo a Plutarco, «el
cerebro es una lámpara a encender, más que un
vaso por llenar». Sin embargo, hoy se trata de rellenar y de medir,
como
ese Informe PISA que es la Eurovisión pedagógica.
Se llegó a calcular la hora
idónea para dar leche a los alumnos,
¿cuántos huevos me ponen?
---
–Celebra [aquí
Vallés hauria d'haver dit «commemora»,
no
«celebra»] usted el centenario del
fusilamiento del pedagogo Ferrer i Guardia.
–Su delito imperdonable fue
recoger las tendencias más
innovadoras, mezclarlas y aplicarlas con éxito. Se
enfrentó al poder
pedagógico, con libros de texto escritos por Odón
de Buen o Ramón y Cajal. Creó
más de un centenar de escuelas, una de ellas en Alaior.
Antonio Maura firmó su
sentencia de muerte, por lo que Instituto Antonio Maura es como
Guardería
Herodes.
---
–El
«Lisboa» es la redacción con
más periodistas de
Balears.
–Es
la redacción nocturna de periodistas y gentes de mal vivir.
El «Lisboa»
surge de una celebración de amistad entre tres profesores,
pero nos hemos
extraviado.
---
–¿La
república es el sucedáneo de la utopía?
–Hoy se llama república a
cualquier cosa, y es un consuelo de mal pagador
político. Querría que llegara igual que lo hace
en el cuadro de Delacroix, como
una mujer con el pecho fuera, pero vendrá a golpe de decreto
burocrático.
---
–¿Es un
anarcoposibilista?
–Anarquista requiere una
categoría moral, es como decirle a un cristiano si
es un santo. Yo aspiro a no someter y a no ser sometido. En cuanto al
posibilismo, el pronunciamiento bakuniniano dice que sólo
sabemos qué es
posible conforme nos va fallando lo imposible Y ya se sabe que donde
hay
Bakunin no manda marinero.
---
–La
filosofía se ha convertido en un subgénero de la
autoayuda.
–El filósofo como sustituto
del psicólogo, que reemplazó a su vez al
confesor. «Tómate dos fragmentos de Epicuro antes
de dormir».
---
–Todo lo
arreglará internet.
–En vez de un ordenador por
niño y una pantalla por habitación, se necesita
más gente trabajando en las aulas. Tengo 150 alumnos.
---
–¿Existe la
filosofía de la vida?
–La vida no tiene sentido en
sí misma, para ateos provisionales como yo.
Nuestra tarea consiste en huir de la locura para encontrarle un
objetivo. Los
niños no son locos bajitos, porque la potencia del
niño es su imaginación, y la
condena del loco es su delirio.
Matías Vallés
(Diario de Mallorca, 19-12-09)
estelnegre | 18 Desembre, 2009 10:06
estelnegre | 17 Desembre, 2009 15:27
estelnegre | 16 Desembre, 2009 15:28
Ens en
sortirem de construir un discurs on hi puguem viure totes i tots?
Decididament, no. No si no canviem moltes de les actituds actuals que
amb ni un
bri d’elegància es passegen com a polls
ressuscitats per les lletres de la
parauleta anarquia.
Massa paper
ple de paraules sense cap acció que pugui ser detonant del
trencament que ens podria dur més enllà,
camí d’una societat sense classes i
sense autoritat, almenys fins a allà on això
és possible, que ja sabem que la
major part de relacions personals, humanes i socials, es basen en
l’autoritat,
tal com deia Foucault. Autoreferencialisme, individualisme,
ultraradicalisme...
són actituds compartides per petits grupuscles que
s’autoanomenen anarquistes i
que fan impossible l’adhesió a la lluita per
l’anarquia de la majoria de la
població. I malgrat que sigui més
fàcil insultar la majoria amb l’excusa que
està «alienada» o és
«petit burgesa», és aquesta majoria
social l’única que pot
portar el món on vivim cap a pràctiques i
postures anticapitalistes i antiautoritàries.
O això o la dictadura d’una minoria que es creu
il·lustrada sobre la resta de
la població. O, també i ja passa, ignorar-se
mentre no es conflueixi.
Massa
accions no pensades més fruit de les hormones alterades per
l’edat
que d’una reflexió mínimament
lúcida. Massa antiaixò i antiallò per
fer després
propostes aportatives o no blasmar les que facin els qui no
són tan «radicals» com
són ells. Em repugna que alguns anarquistes siguin
incapaços d’articular un mínim
discurs que no soni a repetit, a antic, a dogmàtic i que un
cop fet i refet
aquest sigui més pla que la mar en un dia sense vent. I em
rebenta que alhora
algunes i alguns siguin tan autoritaris que neguin als altres la
utilització d’algunes
paraules, com si fossin els amos de la pega que ha enganxat significat
amb
significat i no deixa que la gent mínimament no
ideologitzada defineixi les
coses que li semblen la mateixa amb el mateix nom, per exemple
anarcosindicalisme.
Fins i tot
aquest article ja sabem qui el defensarà i, sobretot, qui
l’atacarà.
I davant d’això, ens cal rumiar i ens cal saber
quant de temps fa que som tan
previsibles i tan poc emocionants. Quant temps fa que no tenim
organitzacions
que no només serveixin per traficar amb idees, que
després no es podran aplicar
perquè al 36 «tampoc es feia» (i han
passat una colla d’anys...)? O, pitjor
encara, per què «si no s’apunta a un
enemic no té atractiu suficient»?; i l’«enemic»
que sigui com més a la vora millor..
Hi ha qui
dirà que per exposar tants desastres junts més
valia no dir res.
Però jo continuaré insistint que sense tenir el
diagnòstic és impossible guarir
la malaltia. I aquest és el nostre objectiu, guarir la
malaltia, i en això estem.
estelnegre | 15 Desembre, 2009 15:33
El sindicat
CNT, davant la situació de precarietat laboral que sofreixen
les treballadores i treballadors de l'empresa Mercadona, ha decidit
crear dintre
de l'esmentada empresa una secció sindical per a defensar
els drets i les llibertats
laborals del seu ampli col·lectiu obrer. La
secció sindical és la representació
del sindicat dintre de l'empresa, defensant aquest els interessos dels
seus
afiliats i de les seves afiliades i dels treballadors/es en general,
decidint aquests/es
en assemblea, sense intermediaris, l'estratègia
d'acció i la defensa dels seus
interessos.
Des dels
inicis de la creació d'aquesta empresa, la
despreocupació cap als
seus empleats ha estat la tònica general
d'actuació en l'àmbit laboral: contractes
en frau de llei, aplicacions al conveni col·lectiu de forma
errònia, pagament
de sous per sota de l'estipulat i una amenaça constant a peu
d'acomiadament,
que forma la més voraç de les
estratègies d'assetjament moral en el treball que
es coneixen.
Són
molt nombrosos els treballadors i treballadores de Mercadona que
s'acosten
a CNT per a denunciar els abusos comesos en la majoria dels casos per
part dels
encarregats, mancats del més mínim sentit de
l'ètica i que a més, emparats per
la política repressiva de l’empresa, no tenen
objeccions a l'hora de realitzar
pràctiques d'assetjament i maltractament, així
com el robatori constant dels
seus drets laborals (excessiu control en les baixes
mèdiques, pressions per a
signar la baixa voluntària, frau en la
contractació, frau en baixes mèdiques,
frau en cobrament de quantitats, suspensió de pagaments,
etc.).
Els primers
treballs que està desenvolupant ja la secció
sindical es
basa en l'estudi de les irregularitats contemplades en la
contractació laboral,
així com en l'elaboració d'un pla per a la
millora de la prevenció de riscos
laborals i millora del material tècnic de les treballadores
i treballadors. Així
mateix l'afiliació de CNT, juntament amb qui vulgui lluitar,
treballa i
treballarà per l'eliminació de totes les
situacions d'injustícia que es viuen
dintre de l'entorn laboral de Mercadona.
No
més precarietat en Mercadona, és hora
d'organitzar-se.
L'única lluita que es perd és la lluita que s'abandona!
Secretaria d’Acció Sindical de la CNT-AIT de Palma
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 14 Desembre, 2009 10:14
estelnegre | 12 Desembre, 2009 23:44
« | Desembre 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |