estelnegre | 31 Maig, 2009 16:55
Mentre la dreta catalunyesa del PP i CiU
competeix per veure qui acusa més vegades els immigrants de
tots els mals de la
nostra societat, dijous 22 de maig l'Enric Duran sortia de la
presó.
Han estat setmanes
de reclusió fonamentades, segons l'Audiència
Provincial de Barcelona, en el fet
que «hi havia risc de fuga». És
curiós que aquesta justificació per a la
presó
preventiva s'apliqués precisament a ell, que tenia ben clar
que un cop treta la
publicació Podem la seva feina
bàsica havia de ser presentar-la arreu
del territori i estendre així algunes de les alternatives
possibles al
capitalisme com a sistema. O sigui, que estava localitzable i present
públicament amb una agenda pública i sense cap
intenció de marxar enlloc. Bé,
curiós no, és lògic per als que pensem
que la separació de poders de les
democràcies occidentals només té una
cosa que unifica els tres i senyoreja
damunt d'ells: el domini total i absolut d'un quart poder,
l'econòmic, que és
qui realment talla el bacallà.
Mentre l'Enric
passava els seus darrers dies, de moment, a Can Brians, jo a Tarragona
acabava
de llegir el seu primer llibre, que espero que no sigui el darrer. Abolim
la
banca és un interessant recorregut per la vida de
l'activista amb alguns
desencerts (com la utilització de la tercera persona en el
primer capítol) i un
gran nombre d'encerts, com un entenedor relat sobre la
creació de diners del
no-res, un miracle atribuït bàsicament a la Mare de
Déu de la Banca, amb pecat
concebuda.
L'Enric il·lumina
la lectura per entendre la seva acció de
recuperació de 492.000 euros a 39
entitats bancàries amb dues referències que vull
comentar. D'una banda, les
accions de l'anarquista falsificador de diners Lucio Urtubia i, de
l'altra, el
pensament del radical nord-americà Henry David Thoreau.
Lucio
Urtubia, amic i col·laborador personal
del Quico Sabaté, es va enfrontar al Poder falsificant
milers i milers de
bitllets, centenars de documents falsos… per facilitar les
coses a qui s'enfrontava
a qualsevol tipus d'opressió en qualsevol racó
del món. Un dels lemes que ell
pensa que ha de ser divisa de qualsevol revolucionari és
«fer-ho però fer-ho
bé».
Per la seva banda,
l'autor de La desobediència civil, H. D.
Thoreau, exposava en la seva
obra el dret de les ciutadanes i ciutadans a resistir davant del poder
de l'Estat
ja que pensava que les lleis no podien dominar el comportament
humà sinó que ho
havia de fer la justícia. Ara bé, què
és i era la justícia?, preguntaran els
lectors. Doncs ben bé no ho sé, però
estic segur que no té res a veure amb
convertir les necessitats bàsiques en luxes inaccessibles i
qui s'hi oposi tancar-lo
a la presó, tal com en l'època de Thoreau la
justícia no era l'esclavisme,
contra el qual va practicar la insubmissió negant-se a pagar
impostos al
govern. El 1846, per aquesta pràctica va ser empresonat i
una veïna anònima li
va pagar la fiança.
Els referents, com
veieu, són potents, però no tindrien cap mena
d'importància si no hi hagués la
pròpia acció de l'Enric al darrere. Podem omplir
milers i milers de pàgines de
paper de bones intencions i de coses que volem fer, de projectes
revolucionaris
que hem de desenvolupar, d'il·lusions
polítiques… però si no hi posem el
cos,
no serveix de res. De la mateixa manera, podem anar a totes,
mobilitzar-nos i
esdevenir gairebé revolucionaris actius constants,
però si no hi posem el cap,
no serveix de res. La suma de cap i cos, alhora, és
imprescindible per a l'enfrontament
que haurem de fer, però alhora si no hi posem el cor, no
servirà de res. I en l'Enric,
cap, cos i cor han esdevingut un, sense cap mena de dubte, per
això passi el
que passi ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.
Jordi Martí,
coordinador
de Catalunya, publicació de la CGT de
Catalunya
« | Maig 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |