estelnegre | 11 Gener, 2009 17:09
Intervención del Subcomandante Insurgente Marcos, el 4 de enero de 2008 durante el Festival Mundial de la Digna Rabia en San Cristóbal de las Casas, Chiapas
***
Buenas tardes.
Está con nosotros Don Luis Villoro. Si me permite, el compañero Luis Villoro.
Su cercanía a los pueblos indios de este país no es posterior a 1994, sino que lo antecede en varios calendarios.
En nuestro caso, las zapatistas, los zapatistas, su apoyo ha sido vital. Lo diré llanamente: más de uno, de una, en las comunidades indígenas, está viva, vivo, y luchando gracias al apoyo de este hombre. Y nunca, nunca, insinuó siquiera que esperara algo a cambio de su apoyo, cosa que sí hicieron otros, otras.
En él hemos encontrado un oído generoso y, desde que salimos a la luz pública, ha tratado de entendernos, y sus pensamientos no pocas veces han sido el combustible de nuestro paso. Y no saben ustedes los difícil que ha sido encontrar, en estos 15 años, a alguien que trate de entendernos y no de juzgarnos.
Con él, como con otros, hemos tenido y tenemos diferencias, y nuestras discusiones han sido agrias no pocas veces, como el que se refiere al movimiento estudiantil que hace 10 años y desde la UNAM, nos asombró y nos enseñó a los zapatistas.
Con todas estas diferencias, nunca ha habido en nuestro corazón la menor duda de sus convicciones y compromisos del lado de acá, abajo y a la izquierda.
Catalogar al que piensa diferente de nosotros como de “derecha”, como una torpe y ruin pancarta declaraba ayer, es una manifestación de una tendencia impositiva hecha, paradójicamente, por quienes dicen reivindicar lo libertario. Tal vez no sé mucho, pero hasta donde alcanzo, el anarquismo libertario no exime de conocer. Y hay que conocer antes de juzgar y condenar.
Es un honor, Don Luis, tenerlo hoy de nuestro lado, como de por sí ha sido desde hace 15 años.
El mundo que soñamos no es uno con unanimidad de pensamiento, así sea el nuestro, el zapatista, ni con la hegemonía impuesta que ella conlleva.
Salud Don Luis, sólo queríamos decirle que tiene usted, desde hace luengos calendarios, un lugar en el moreno corazón que nos anima.
Se supone que, después de la intervención de Moy, del Teniente Coronel Insurgente Moisés, yo les leería un cuento. Ya será después, ahora tenemos qué decir algo diferente. Va:
De siembras y cosechas.
Tal vez lo que voy a decir no venga al caso de lo que es el tema central de esta mesa, o tal vez sí.
Hace dos días, el mismo en el que nuestra palabra se refirió a la violencia, la inefable Condoleezza Rice, funcionaria del gobierno norteamericano, declaró que lo que estaba pasando en Gaza era culpa de los palestinos, por su naturaleza violenta.
Los ríos subterráneos que recorren el mundo pueden cambiar de geografía, pero entonan el mismo canto.
Y el que ahora escuchamos es de guerra y de pena.
No muy lejos de aquí, en un lugar llamado Gaza, en Palestina, en Medio Oriente, aquí al lado, un ejército fuertemente armado y entrenado, el del gobierno de Israel, continúa su avance de muerte y destrucción.
Los pasos que ha seguido son, hasta ahora, los de una guerra militar clásica de conquista: primero un bombardeo intenso y masivo para destruir puntos militares “neurálgicos” (así les dicen los manuales militares) y para “ablandar” las fortificaciones de resistencia; después el férreo control sobre la información: todo lo que se escuche y vea “en el mundo exterior”, es decir, externo al teatro de operaciones, debe ser seleccionado con criterios militares; ahora fuego intenso de artillería sobre la infantería enemiga para proteger el avance de las tropas a nuevas posiciones; después será el cerco y sitio para debilitar a la guarnición enemiga; después el asalto que conquiste la posición aniquilando al enemigo, después la “limpieza” de los probables “nidos de resistencia”.
El manual militar de guerra moderna, con algunas variaciones y agregados, está siendo seguido paso a paso por las fuerzas militares invasoras.
Nosotros no sabemos mucho de esto y, es seguro, hay especialistas sobre el llamado “conflicto en Medio Oriente”, pero desde este rincón algo tenemos que decir:
Según las fotos de las agencias noticiosas, los puntos “neurálgicos” destruidos por la aviación del gobierno de Israel son casas habitación, chozas, edificios civiles. No hemos visto ningún bunker, ni cuartel o aeropuerto militar, o batería de cañones, entre lo destruido. Entonces nosotros, disculpen nuestra ignorancia, pensamos que o los artilleros de los aviones tienen mala puntería o en Gaza no existen tales puntos militares “neurálgicos”.
No tenemos el honor de conocer Palestina, pero nosotros suponemos que en esas casas, chozas y edificios habitaba gente, hombres, mujeres, niños y ancianos, y no soldados.
Tampoco hemos visto fortificaciones de resistencia, sólo escombros.
Hemos visto, sí, el hasta ahora vano esfuerzo de cerco informativo y a los distintos gobiernos del mundo dudando entre hacerse patos o aplaudir la invasión, y una ONU, ya inútil desde hace tiempo, sacando tibios boletines de prensa.
Pero esperen. Se nos ha ocurrido ahora que tal vez para el gobierno de Israel esos hombres, mujeres, niños y ancianos son soldados enemigos y, como tales, las chozas, casas y edificios donde habitan son cuarteles que hay que destruir.
Entonces seguramente los fuegos de artillería que esta madrugada caían sobre Gaza eran para proteger de esos hombres, mujeres, niños y ancianos el avance de la infantería del ejército de Israel.
Y la guarnición enemiga a la que quieren debilitar con el cerco y sitio que se está tendiendo en torno a Gaza no es otra cosa que la población palestina que ahí vive. Y que el asalto buscará aniquilar a esa población. Y que cualquier hombre, mujer, niño o anciano que logre escapar, escondiéndose, del asalto previsiblemente sangriento, será luego “cazado” para que la limpieza se complete y el mando militar al mando de la operación pueda reportar a sus superiores “hemos completado la misión”.
Disculpen de nuevo nuestra ignorancia, tal vez lo que estamos diciendo no venga, en efecto, al caso, o cosa, según. Y que en lugar de estar repudiando y condenando el crimen en curso, como indígenas y como guerreros que somos, deberíamos estar discutiendo y tomando posición en la discusión sobre si “sionismo” o “antisemitismo”, o que en el principio fueron las bombas de Hamas.
Tal vez nuestro pensamiento es muy sencillo, y nos faltan los matices y acotaciones tan necesarios siempre en los análisis pero, para nosotras, nosotros, zapatistas, en Gaza hay un ejército profesional asesinando a una población indefensa.
¿Quién que es abajo y a la izquierda puede permanecer callado?
¿Sirve decir algo? ¿Detienen alguna bomba nuestros gritos? Nuestra palabra, ¿salva la vida de algún niño palestino?
Nosotros pensamos que sí sirve, que tal vez no detengamos una bomba ni nuestra palabra se convierta en un escudo blindado que evite que esa bala calibre 5.56 mm o 9 mm, con las letras “IMI”, “Industria Militar Israelí” grabadas en la base del cartucho, llegue al pecho de una niña o un niño, porque tal vez nuestra palabra logre unirse a otras en México y el mundo y tal vez primero se convierta en murmullo, luego en voz alta, y después en un grito que escuchen en Gaza.
No sabemos ustedes, pero nosotros y nosotras, zapatistas del EZLN, sabemos lo importante que es, en medio de la destrucción y la muerte, escuchar unas palabras de aliento.
No sé cómo explicarlo, pero resulta que sí, que las palabras desde lejos tal vez no alcanzan a detener una bomba, pero son como si se abriera una grieta en la negra habitación de la muerte y una lucecita se colara.
Por lo demás, pasará lo que de por sí va a pasar. El gobierno de Israel declarará que le propinó un severo golpe al terrorismo, le ocultará a su pueblo la magnitud de la masacre, los grandes productores de armamento habrán obtenido un respiro económico para afrontar la crisis y “la opinión pública mundial”, ese ente maleable y siempre a modo, volteará a mirar a otro lado.
Pero no sólo. También va a pasar que el pueblo Palestino va a resistir y a sobrevivir y a seguir luchando, y a seguir teniendo la simpatía de abajo por su causa.
Y, tal vez, un niño o una niña de Gaza sobrevivan también. Tal vez crezcan y, con ellos, el coraje, la indignación, la rabia. Tal vez se hagan soldados o milicianos de alguno de los grupos que luchan en Palestina. Tal vez se enfrente combatiendo a Israel. Tal vez lo haga disparando un fusil. Tal vez inmolándose con un cinturón de cartuchos de dinamita alrededor de su cintura.
Y entonces, allá arriba, escribirán sobre la naturaleza violenta de los palestinos y harán declaraciones condenando esa violencia y se volverá a discutir si sionismo o antisemitismo.
Y entonces nadie preguntará quién sembró lo que se cosecha.
Por los hombres, mujeres, niños y ancianos del Ejército Zapatista de Liberación Nacional.
Subcomandante Insurgente Marcos
México, 4 de enero del 2009
estelnegre | 10 Gener, 2009 15:02
Aquesta
pàgina té com a propòsit, la
difusió d'una cultura lliure i
debades, basada principalment, en la cultura científica,
racional i llibertària
en tots els seus àmbits. Tots podeu contribuir pujant
vídeos o documentals «si
pot ser al Google
Video», llibres, escrits, articles en
català, etc. Podeu
pujar vídeos ja enregistrats, o enregistrar-ne per
pujar-los. En el cas de
voler descarregar musica, pel·licules, documentals, etc.,
aconsellem baixar-ho
de l'Ares. Seria de gran ajuda que
fiqueu un enllaç a la web perquè surti el
més
aviat possible als cercadors, i tothom pugui accedir a la web.
Gràcies.
Esperem que gaudíeu de la cultura dels altres, i compartiu la vostra cultura per a que la gaudeixin altres.
estelnegre | 09 Gener, 2009 08:52
Les
Festes de Sant Sebastià haurien de ser un espai de
diversió i
trobada per a tothom de Ciutat, però també un
marc festiu on poder decidir què es
fa a les festes del nostre municipi. Nosaltres volem unes festes per a
tothom
que hi vulgui participar. Amb aquesta vocació el que
pretenem és reprendre la
tradició de la festa popular antiga, fent-la així
reivindicativa, crítica i
participativa. Aquestes festes, les volem de fer amb un marcat esperit
d'autonomia i d'autogestió. Volem fer que siguin obertes
tots els col·lectius i
persones que hi contribueixen d'una manera o d'una altra.
Amb
aquesta idea, un grup de gent provinent de diferents àmbits
polítics
i socials de Ciutat varem constituir la Coordinadora de Festes Populars
(CFP). La
nostra principal tasca ha estat impulsar els d'actes durant les festes,
organitzar el calendari i ésser el nexe entre els
col·lectius participants.
Els
col·lectius, que són la representació
popular de les diverses
sensibilitats polítiques, socials i culturals, han de ser
una part fonamental
en aquest projecte, per això són ells els
què han pres un paper actiu en
l'organització i desenvolupament de les festes.
Aquí
vos mostrem el resultat de la voluntat de col·lectius i
persones de
fer unes festes per i de la gent; aquestes són totes les
activitats que durem a
terme en el marc de les Festes Populars de Ciutat.
Esperem
que tinguin continuïtat en el temps, que vagin creixent i
millorant amb els anys, entre d'altres coses, perquè els
col·lectius també puguin
millorar el seu finançament, puguin fer actes al carrer,
puguin relacionar-se
amb d'altres col·lectius i, finalment, entre totes acabar
assenyalant així una
data de referència al nostre calendari.
Darrere
mesos de feina aquest es el cartell definitiu i el cos que
prendran enguany les primeres Festes Populars. Desitgem la
màxima participació de
la gent i que tan sols sigui el començament d'una
tradició popular, feta per
nosaltres mateixes, que duri molts d'anys.
DILLUNS
12 a les 19 hores a la Font de les Rambles. Cercavila i
pregó,
inauguració de les festes.
DIMARTS
13 a les 20 hores al Bar Es Pinzell. Presentació del llibre
"La
Dragonera pels dragons" a càrrec d'Albert Herranz
DIMECRES 14 a les 20 hores a la
Casa Catalana. Xerrada: "Cuba: 50 anys de revolució, i
més..."
DIJOUS
15 a les 18 hores a la Plaça dels Patins. Diada Jove Falla,
jocs
de dards, pintada d`un mural, taller de ball de bot, música,
jam session i
torrada.
DIVENDRES
16 a les 20 hores a la Plaça de la Reina. Reclaim the
streets
Festa itinerant pels carrers de Ciutat
DISSABTE
17 a les 17 hores a la Plaça dels Patins. Diada de Cultura
Popular Taller de ball de bot, Glosadors, menja, concert i altres
activitats.
DIUMENGE
18 a les 11 hores a la Plaça dels Patins. Diada Popular
Torneig
de futbet, concurs de paelles, tallers, jocs per nins, activitats
escoltes,
mercat de llibres, cantautors, etc.
DILLUNS
19 a les 21 hores a la Plaça dels Patins. Revetlla de Sant
Sebastià. Sopar i música.
Associacions
participants: Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, Joves del GOB,
Maulets, 16 Hz, Joves de Mallorca per la Llengua, Escoltes Eladi Homs i
Reina
Constança, Associació de Veïns Puig de
Sant Pere, Cultura Obrera.
Col·labora: Casa Catalana, Bar Es Pinzell.
estelnegre | 08 Gener, 2009 07:57
Dissabte 10 de gener de 2009
Manifestació a les 17 hores des de la plaça d'Espanya de Palma fins a la Delegació de Govern
Cada dia concentracions a la plaça Espanya a les 19 hores i taula informativa amb recollida de signatures entre les 16 i les 20 hores
Més informació:
taulaperpalestina.balearweb.net
***
Manifest unitari
«Aturem la massacre del poble palestí!»
La
població civil de Gaza, sotmesa a un duríssim
bloqueig per part
d'Israel, viu des de fa mesos una dramàtica
situació de pobresa i mancances de
tota mena. Des del dissabte 27 de desembre, s'hi ha afegit la brutal
agressió de
l'exèrcit israelià, primer en forma d'atacs
aeris, i, des de dissabte 3 de
gener, d'invasió terrestre. Els atacs han causat centenars
de morts, molts
d'ells civils, milers de ferits, destrucció d'equipaments i
infraestructures i
una emergència humanitària.
Davant
aquesta situació, ens manifestam per demanar, com a
exigència
immediata i urgent, que s'aturi la massacre que està patint
el poble palestí a
la franja de Gaza.
Els
col·lectius, associacions i forces polítiques
presents en aquesta
convocatòria manifestam la nostra solidaritat amb Palestina
i la nostra demanda
d'una solució al conflicte basada en el reconeixement dels
drets del poble
palestí.
Exigim
que Israel posi fi a l’agressió sobre la franja de
Gaza.
Exigim
el final de l'ocupació de Cisjordània, la
paralització de la
construcció del Mur i l'abandonament dels assentaments de
colons.
Exigim
que s'acabi amb les violacions dels drets humans de la
població palestina.
Exigim
que Israel compleixi totes les resolucions de Nacions Unides
sobre el conflicte.
Mentrestant,
els representants de la Unió Europea i el govern espanyol
s’han
limitat a demanar el fi de la violència sense exercir les
mesures de pressió que
estan al seu abast.
Per
això, demanam que la Unió Europea, el govern
espanyol i les
institucions autonòmiques i locals condemnin rotundament
l'actuació d'Israel, i
que pressionin amb les mesures diplomàtiques,
econòmiques i comercials que
estiguin al seu abast. Així mateix, volem fer una crida a la
societat civil
perquè se sumeix a la campanya de BOICOT als productes
israelians com mesura de
pressió perquè es posi fi al apartheid que pateix
avui Palestina.
Reclamam
la urgent suspensió dels acords comercials entre la
Unió Europea
i Israel.
Reclamam
al govern espanyol que aturi el comerç d’armes amb
l’Estat d’Israel.
Demanam
a la ciutadania de Mallorca que no compri productes israelians.
Demanam,
finalment, que els partits polítics, els sindicats, les
associacions cíviques i els ciutadans se sumin a aquesta
condemna i que tots i
totes ens mobilitzem per aconseguir, per a un conflicte que ja dura
massa anys,
una solució justa per al poble palestí.
Palma,
7 de gener 2009
estelnegre | 07 Gener, 2009 07:45
El proper divendres
9 de gener de 2009, a partir de les 19.30 hores, a la Biblioteca de
Binissalem
(Casal Cultural Ca'n Gelabert), organitzat per l'Associació Memòria
Històrica,
es projectarà un vídeo i es farà una
xerrada.
La xerrada porta
com a títol «La Guerra Civil i la
repressió al Raiguer» i anirà a
càrrec dels
companys Libertario Gelabert i Josep Suàrez.
També es projectarà
el documental «Mallorca una gran presó»,
capítol de la sèrie de Memòria
i
Oblit.
Us hi esperem!
estelnegre | 06 Gener, 2009 07:49
Divendres 9 de gener a les 20 hores a Can Alcover – Espai de Cultura
Presentació del llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, de Jordi Martí Font
Hi participarà l'autor, presentat per Tomeu Martí
Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d'opinió crítica
Jordi Martí Font
***
De la introducció
«Venim del silenci, que deia Raimon... Callats ens volien i no ens hi han tingut. Aquests articles en són una mostra, però feliçment no en són l'única. No hem estat bons súbdits, no hem estat bons figurants..., perquè sempre que hem pogut hem celebrat la vida, i en veu alta.
Els articles que aplega Ni Nadal ni Setmana Santa han nascut en un context determinat i en són conseqüència. Han tingut la voluntat de denunciar en veu alta cada una de les agressions que el poder ha perpetrat i alhora deixar constància de les resistències que s'han generat des de diferents àmbits dels moviments socials».
***
El llibre
Ni Nadal ni Setmana Santa, subtitulat «El Camp: deu anys d'opinió crítica», és un llibre que recull setanta-un articles de Jordi Martí Font publicats --o no-- en la premsa del Camp de Tarragona i de la resta dels Països Catalans en els darrers deu anys. Els articles han estat publicats a alguns diaris de pagament, a alguns gratuïts, a El Triangle, a les revistes La Lletra A, Polémica i Illacrua, a la revista de la CGT...
Els articles més antics són els que s'inclouen en l'apartat «Un món on hi càpiguen tots els móns» i fan referència a la «Segona Trobada Contra el Neoliberalisme i per la Humanitat» que es va realitzar a l'Estat espanyol el 1997.
El pròleg de Ni Nadal ni Setmana Santa és del periodista i lluitador antinuclear i en defensa del territori Xavier Garcia. El veterà periodista hi diu, entre altres que: «Per sort, amb carnet o sense, Ramon Barnils va deixar algun que altre deixeble seguidor. Un d'ells, em sembla de tota evidència, és Jordi Martí Font, periodista prioratí i home d'essència i existència llibertària.»
Les
parts
- Pròleg: el pròleg
de "Ni Nadal ni Setmana Santa" és del periodista i lluitador
antinuclear i en defensa del territori Xavier Garcia. El
veterà periodista hi
diu, entre altres que: "Per sort, amb carnet o sense, Ramon Barnils va
deixar algun que altre deixeble seguidor. Un d'ells, em sembla de tota
evidència, és Jordi Martí i Font,
periodista prioratí i home d'essència i
existència llibertària"
- "A Reus
manxen i a Tarragona enganxen": són articles diversos de
critica social
sobre el Camp de Tarragona i contra algunes de les agressions que les i
els
ciutadans que hi viuen han viscut en els darrers anys. Alhora, permet recórrer
les resistències
articulades al voltant d'aquestes agressions.
- "Fora vaixells de guerra del
Port de Tarragona": articles sobre
i contra el militarisme, els exèrcits i la guerra a partir
de la conversió de
Tarragona en port de descans de la setena flota nord-americana en un
context de
no a la guerra i de la invasió de l'Iraq.
- "De porcs i de senyors": recull
articles de defensa de les
treballadores i els treballadors i de les seves formes de lluita
legítimes al
voltant de l'anarcosindicalisme que representa la CGT, amb especial
atenció als
articles de resposta als del president de la patronal Cepta en els anys
en què
aquesta organització va robar el local sindical de la Rambla
als treballadors
amb el suport de CCOO-UGT.
- "La revolta mediambiental":
enrona la Ribera d'Ebre, els
macroprojectes eòlics al Priorat, les nuclears,el PHN... un
caldo de cultiu que
va portar a néixer a un potent moviment de defensa del
territori.
- "Que no ens
tapin la boca, ni els ulls, ni les orelles": articles de defensa de la
llibertat d'expressió amenaçada en diversos
moments al Camp de Tarragona per
part dels diversos poders fàctics.
-
"Un món on
hi càpiguen tots els móns": Uns dels primers
textos de lluita social que
va escriure l'autor, al voltant de la «Trobada contra el
Neoliberalisme i per
la Humanitat» que es va fera la Serra d'Almos i molts altres
llocs de Catalunya
i de la resta de l'Estat fa 11 anys.
Jordi Martí Font és filòleg de formació, ha treballat de corrector lingüístic, periodista i professor de llengua i literatura catalanes. Ha format part del Col·lectiu Priorat-Chiapas, del Col·lectiu Universitari Andreu Nin, de l'MDT, de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i de la CGT. Des de fa sis anys coordina la revista Catalunya de CGT, escriu columnes a El Triangle, a La Directa i articles en altres mitjans. Després de més 10 anys de publicar, s'ha decidit a recollir els articles en aquest llibre que ara ens presenta. A més de la seva militància llibertària, és militant independentista i gran defensor d'uns Països Catalans lliures, no debades va escriure l'epíleg de la reedició del controvertit llibre Anarquisme i Alliberament Nacional.
estelnegre | 05 Gener, 2009 12:14
El
Col·lectiu Negres Tempestes convoca aquest tercer certamen
de contes
anti-autoritaris «La Rosa dels Vents» per continuar
amb la promoció dels valors
anarquistes.
La
intenció del col·lectiu és que
mitjançant els relats aportats es
fomentin l'assemblearisme, l'anticapitalisme, el feminisme,
l'autogestió, la
igualtat, la interculturalitat, el suport mutu entre les persones i
societats i
tots aquells valors que ens faran més lliures i
més solidaris.
Entenem
que cal un foment de la nostra llengua, com a llengua
minoritzada i maltractada, per a treure-la del reducte
folklòric en el qual les
institucions l'estan col·locant. Es per aquest motiu que els
relats hauran de
ser en llengua catalana (en qualsevol de les seves varietat dialectals)
sense
jutjar les faltes ortogràfiques. Simplement volem animar a
totes a usar el
català sense complexos i de forma positiva, recordant als
polítics que l'idioma
és del poble, no de les institucions ni de cap mena de
nacionalismes tot i que
aquests intentin apropiar-se'ls.
Els
relats no seran jutjats per cap mena de raó ja que la nostra
intenció
no és afavorir la competitivitat entre els companys/es. No
es tracta d'un
concurs, i per tant seran publicats tots els relats que
s’ajustin a les bases
del certamen.
Volem
aprofitat per agrair a tots els que han participat en els dos
certàmens
anteriors i animar a tothom que li agradi escriure, pensar i construir
alternatives i dissidències a aquesta societat a participar
en aquest darrer. Tot
està per fer i entre totes ho farem realitat .
***
BASES
DE PARTICIPACIÓ
Temàtica-
Els relats han de promoure els valors anarquistes (denúncia,
crítica, transformació social,
reflexió, solidaritat, ...).
Idioma:
Només s'acceptaran relats en català, doncs un
dels objectius bàsics
d'aquest certamen es promoure'n l'ús i deixar enrere els
complexos. Els relats
no seran valorats per l'ortografia, sinó pel fet que
acompleixin amb les bases
i que tinguin una temàtica antiautoritària.
Originalitat
de l'obra: Els relats hauran de ser creació de l'autor,
però
no cal que siguin inèdits, tot i que es valoraria com a
quelcom positiu ja que
intentem promoure la creativitat.
Extensió
màxima: Aproximadament 3 fulls
Termini
de lliurament: El termini de presentació dels relats
finalitzarà
el 31 de gener de 2009.
Entrega
de les obres: Els textos s'enviaran al correu anarcontes@gmail.com
o en cas de no disposar de connexió a Internet
també s'acceptaran contes
enviats a «Col·lectiu Negres Tempestes, CSA Can
Vies C/Jocs Florals 42, 08014,
Sants-Barcelona».
Premi:
El certamen no pretén potenciar la competitivitat, i
és per això que
el premi serà la pròpia publicació de
tots els contes enviats que s'ajustin a
les bases. Cada participant al certament en rebrà un
exemplar d'aquest recull
de relats.
Publicació:
Negres Tempestes publicarà el llibre resultant en
funció de
les seves possibilitats. La publicació consistirà
en un pròleg seguit dels
relats rebuts que s’ajustin a les bases del certamen i
diverses il·lustracions.
Drets
d'autor: El llibre serà publicat sota llicencia de Creative
Commons Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5. Per
consultar les
condicions d'aquesta llicència es pot visitar: http://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/1.0/
Distribució:
El llibre serà distribuït pel col·lectiu
i per les
llibreries o distribuïdores que Negres Tempestes cregui
oportú.
Guanys
econòmics: Els guanys que la venta del llibre pugui produir
seran
reinvertits en futures edicions de propers llibres.
Col·lectiu Llibertari Negres Tempestes
estelnegre | 04 Gener, 2009 17:19
---
Penja una kufiya al teu balcó
Cal fer quelcom davant la massacre que està patint el poble palestí...
Pensem que una forma de solidaritzar-nos i de rebutjar l'agressió indiscriminada d'Israel, així com la complicitat de tota la comunitat internacional, és penjar una kufiya (mocador palestí) a cada balcó.
És una forma simbòlica de demostrar que moltes persones estem al costat del poble palestí!
Si hi estàs d'acord, difon la proposta.
Salut!
estelnegre | 03 Gener, 2009 08:13
«Gent
Activa», el
proper 9 de gener, realitzarà un acte de protesta davant la
seu del PSOE
demanant un gir a l'esquerra en les polítiques dels governs
autonòmic i municipal
***
Després d'un any i mig de les darreres eleccions autonòmiques i municipals, des de «Gent Activa» veiem necessari fer una mica de balanç del govern actual. Es tracta d'un govern teòricament de centreesquerra el qual, però, a la pràctica, no ha deixat de seguir una línia continuista de l'anterior govern format per el Partit Popular i Unió Mallorquina. Una línia continuista que s'ha fet ben palesa, precisament (i a despit dels seus propis votants) en la que havia estat la principal bandera de canvi dels partits que formes l'actual govern, és a dir, la política territorial. Amb l'honrosa excepció que ha suposat la paralització de la urbanització d'Es Guix a Escorca, hem vist com s'han encetat les obres del polèmic hospital de Son Espases, com s'ha mantingut el projecte del Segon Cinturó i com la zona humida de Son Bosc ha passat de formar part del Parc Natural de l'Albufera a ser un projecte de camp de golf. És això una política d'esquerres? Evidentment que no.
650 43 35 78
***
Salvem la real!
Estem preocupats
per l'actitud del Govern davant el nostre patrimoni. Si esteu d'acord,
envieu
aquest correu a la presidenta del Consell de Mallorca: presidencia@conselldemallorca.net
***
No volem aixecar
més rebombori envers
la traïció que ha
suposat cap als votants la decisió de dur endavant la
construcció de l'hospital
de Son Espases. Ara bé, i al marge de les irregularitats i la gran
destrucció del territori que ja
s'han fet ben paleses, un cop s'ha constatat la presència a
Son Espases d'un
jaciment arqueològic que pot esdevenir clau per a l'estudi
d'un moment poc
conegut de la nostra història (el talaiòtic final
i l'ocupació romana, als
voltants del canvi d'era), veiem del tot necessari engegar un
seriós i profund
programa d'estudi de dites restes arqueològiques i continuar
les obres per
vessant que no afectin el jaciment.
Només demostrant un
sincer interès pel coneixement de la nostra
història, i per tant de la nostra
identitat, i la conservació del nostre patrimoni
històric i cultural, l'actual
equip de govern podria arribar a redimir les seves culpes pel greu
error que ha
comès.
Per això demanem
que les institucions implicades en la protecció de les
restes de Son Espases:
a) Que donin a
conèixer exactament al conjunt de la ciutadania el programa
d'estudi de les
dites restes arqueològiques ABANS DE MOURE-LES DE LLOC.
b) Que dins el Govern Balear, s'abandoni tota actitud obscurantista amb Son Espases, i que primi un criteri patrimonial per damunt d'altres, a l'hora de realitzar l'estudi de les restes arqueològiques.
estelnegre | 02 Gener, 2009 11:27
Dissabte, 3 de gener, a les 17 hores, al Born, concentració en repulsa pels atacs d'Israel contra la població civil palestina. És l'enèsima acció repressiva i il·legal contra un poble que pateix la persecució fa més de 60 anys. En els darrers deu la situació ha empitjorat prou per no esperar-nos mai què serà el següent. No ho podem consentir mentre celebrem les festes despreocupats.
ISRAEL, ESTAT TERRORISTA!
GOVERN ESPANYOL CÒMPLICE!
PROU DE PATIMENT PELS CIVILS PALESTINS!
« | Gener 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |