Administrar

El fantasma de la llibertat sempre arriba amb un ganivet a les dents

estelnegre | 27 Desembre, 2008 08:47

El fantasma de la llibertat sempre arriba amb un ganivet a les dents

El fantasma de la llibertat sempre arriba amb un ganivet a les dents

Disparar a la carn és el punt dominant de l'opressió social

Totes les pedres tretes del paviment i llançades als escuts de la policia o als mostradors dels temples de la comoditat; totes les ampolles inflamables dibuixant òrbites sota el cel de la nit; totes les barricades erigides als carrers de la ciutat, separant les nostres àrees de les seves; tots els contenidors plens de fems d'una societat consumista que les flames dels disturbis transformen del no-res a quelcom; tots els punys aixecats per damunt de la lluna; aqueixes són les armes que donen car i poder real, no només a la resistència, sinó també a la llibertat. És únicament en aquest sentiment de llibertat que sembla que val la pena apostar en aquests moments: el sentiment de dels matins oblidats de la nostra infància, quan tot podia passar perquè era nostra, com éssers humans creatius, que s'han despertat, no els futurs humans-màquines productius de la subordinació, de l'entreteniment, del treball alineat, del propietari privat, de l'home de família. És el sentiment d'enfrontar-se als enemics de la llibertat --no témer-los pus més.

Així que, totes els que vulguin ocupar-se dels seus negocis, com si no-res passés, com si no-res hagués passat mai, tenen serioses raons per inquietar-se. El fantasma de la llibertat sempre porta un ganivet entre les dents, amb violència per trencar cada cadena que redueix la vida a una miserable repetició, útil perquè les relacions socials de dominació es reprodueixin. Des del passat 6 de desembre cap ciutat en aquest país funciona amb normalitat: no hi ha teràpies d'anar de compres, no hi ha carreteres lliures per anar als nostres llocs de feina, no hi ha notícies sobre pròximes iniciatives de reestrabliment del govern, no es dóna aquest despreocupat zàpping entre estils de vida dels shows televisius, no hi ha passejades nocturnes al voltant de la plaça Syntagma, etcètera. Aquestes nits i dies no pertanyen als propietaris de les botigues, als comentaristes de televisió, als ministres i als policies. Aquestes nits i dies pertanyen a Alexis!

Com a surrealistes, hem estat als carrers des del primer moment, junts amb centenars de rebels i d'altra gent expressant la solidaritat, perquè el surrealisme nasqué del respirar del carrer i no té intenció d'abandonar-lo. Després de la resistència en massa als assassins de l'Estat, l'alenada del carrer és fins i tot més calent, fins i tot més hospitalari i fins i tot més creatiu. Proposar una direcció per aquest moviment no ens correspon a nosaltres. Malgrat tot, acceptem tota la responsabilitat per la lluita comuna, perquè és una lluita per la llibertat. Sense estar obligats a acceptar amb cada expressió d'aquest fenomen de masses, sense ser partidaris de la violència cega o de la violència per la violència, considerem l'existència d'aquest fenomen correcta.

No deixem que aquest inflamable alè de poesia es calmi o mori!

Convertim-lo en una utopia precisa: la transformació del món i de la vida!

No hi ha pau per a la policia i els seus dirigents!

Qui no entengui aquesta ràbia pot simplement callar-se!

Grup Surrealista d'Atenes

Desembre de 2008

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS