Administrar

«La beneficència sosté el capitalisme», per Antoni Cànaves Martin

estelnegre | 25 Desembre, 2008 09:41

«La beneficència sosté el capitalisme», per Antoni Cànaves Martin

Només saben munyir i munyir...

Després del col·lapse financer mundial ha quedat demostrat que el capitalisme no se sosté per la transparent gestió de la banca, pel lliure comerç, per la competitivitat de les empreses, la millora dels sistemes productius, la formació, l'expansió, la innovació tecnològica, etc., funciona pel sistema de beneficència de l'Estat, que amb els nostres diners, que s'haurien de destinar a escoles, hospitals, línies ferroviàries, residències i a apujar les pensions i els salaris... acudeix al rescat de bancs i d'empreses, ben igual que ho fan amb mendicants, indigents, ionquis, immigrants i pasteres, només que als banquers i empresaris com a premi a les seves males arts, en comptes de oferir-los algunes flassades, sopa calent, llit i un sostre perquè no passin fred. Els hi donen milers de milions perquè puguin seguir amb la seva dinàmica d'amuntegar beneficis sobre beneficis per als seus accionistes i dirigents i així provocar nous col·lapses financers, que abocaran a més atur, augment de preus i més misèria. Irònicament amb els nostres imposts salven del desnonament i mantenim els bancs i empreses que desnonen a qui no pot pagar la hipoteca. I el més indignant és que periodistes, analistes, polítics, economistes segueixen emparant com a solucions allò que ens ha portat a la crisi --cal ser més competitus, cal créixer més, cal invertir més, etc.-- i l'altruista discurs per part d'empresaris sobre que els valors de l'empresa van en benefici de la creació de feina i per al progrés de la societat, cau per terra quan cada dia veiem empreses que tanquen malgrat tenir guanys, sense camp mirament a l'hora d'acomiadar treballadors. Què es deixin de foteses i parlen clar, la seva única preocupació és l'afany de lucre! Mentre els rics tinguin una gran massa de treballadors als quals explotar, no esperem res d'ells, la nostra  única arma és portar pocs fills al món, perquè no els puguin explotar, perquè els pocs que quedin siguin tractats com a reis. Tenim l'oportunitat de lliurar-nos de la usura bancària, però els nostres governants, aquests que juren per la Constitució, fan un esforç ímprobe perquè siguem esclavitzats pels crèdits durant tota lavida i la societat segueixi dividida en rics i pobres. Com a obrers, com a pobres, tenim clar que no hem de votar ningú, ja que veiem que esquerres i dretes són el mateix; avui el socialisme obrer és el baluard que defensa la banca i la gran empresa. Ni manifestacions, ni vagues, ni protestes: donar-se de baixa de tota institució que no lluiti pels drets dels treballadors, especialment, de l'Església catòlica, ja que la seva moral permet la usura bancària i que uns creients es facin rics a costa d'altres creients. Si els milions de treballadors afectats per la crisi acudissin en massa a donar-se de baixa al bisbat de la seva ciutat, en un dia o dos s'acabava la crisi. Els creients rics que segueixin el clergat i el Papa de Roma, els pobres, els obrers seguirem el fuster de Natzaret, sense organitzacions, sense diners, sense temples, sense sacerdots a sou, però amb Crist en el cor, de la mà i a imatge dels ateus pobres que clamen justícia.

Antoni Cànaves Martin

 Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS