estelnegre | 30 Novembre, 2008 17:13
Després de l'èxit de l'exposició que sobre Panaït Istrati va organitzar l'Ateneu Llibertari Estel Negre per celebrar el 22 aniversari de l'Ateneu Llibertari Al Margen de València i de la seva exhibició a l'Espai Obert de Barcelona l'octubre i el novembre d'enguany, l'exposició romandrà oberta entre el 13 i el 20 de desembre de 2008 al locals de la CNT de València. Si pots, no hi faltis...
Per fer-li promoció s'ha fet una petita entrevista a Ignasi de Llorens sobre la figura d'aquest escriptor romanès.
estelnegre | 29 Novembre, 2008 10:08
---
Avui dissabte, 29 de novembre a partir de les 23 hores
Factoria de So (Santa Maria)
---
Festa de Cultura Obrera
---
La Vereda
---
Malatesta
---
Dj Dr. Magneto
---
Us hi esperem!
estelnegre | 29 Novembre, 2008 07:36
La gent de Cultura Obrera organitza per aquest diumenge la primera de les excursions que té previst realitzar d'ara endavant... Un pic al mes... No cal dir que tothom hi està convidat.
Aquest diumenge, 30 de Novembre, sortida a la Serra de Galdent (Puig de les Bruixes) a Llucmajor.
Dificultat: baixa.
Lloc de trobada: davant del col·legi Jaume III de Llucmajor (carrer Bartomeu Sastre s/n)
Hora: a les 9 hores
D'allà ens desplaçarem amb cotxes fins a l'inici de l'excursió.
Fins diumenge!
estelnegre | 28 Novembre, 2008 05:01
Amenaces, acomiadaments i precarietat a IB3
Ho podem evitar. A la fi comença el judici contra IB3 i SBT per tràfic il·legal de treballadors. Concentra't, junts podem!
Concentració avui 28 de novembre
Hora concentració: 10.30 hores
Lloc: davant el Jutjat número 1 del Social (Travessa Ballester núm. 20, Palma)
estelnegre | 27 Novembre, 2008 08:03
El proper dissabte dia 29 de novembre tindran lloc les «II Jornades d'Estudis Històrics de Santa Catalina i Es Jonquet». La lectura de les ponències es farà al Centre Cultural d'es Jonquet (Molí d'en Garleta). A les 11 del matí es llegiran les següents comunicacions (confirmades):
- Joan Pau Jordà: Model turístic actual a Santa Catalina.
- Josep Ramis: Comportament electoral durant la Segona República.
- Catalina Martorell: Republicans i socialistes durant la Segona República.
- Pere J. Garcia: Professions de la mar 1920-1936.
- Catalina Bosch i Catalina Martorell: El valor patrimonial des Jonquet. La lluita per la salvació d'un barri.
- Ana Laura García: El bar «El Isleño».
Després, a les 16.00 hores, es farà una visita guiada per la barriada que partirà des de l'església de Sant Magí (Parròquia de la Immaculada Concepció).
No cal dir que els actes són oberts a tothom.
Us hi esperem!
estelnegre | 26 Novembre, 2008 05:55
Avui dimecres 26 de novembre a les 18.30 hores es durà a terme una jornada d’anàlisi i de reflexió sobre els joves i el medi ambient que tindrà lloc a la sala de conferències de la Fundació «La Caixa». La conferència «Joves al medi ambient» anirà a càrrec d’Ivan Murray. Cal confirmar assistència al telèfon 97122 9414.
Us hi esperem!
estelnegre | 25 Novembre, 2008 14:49
És
molt trist, realment enervant, pensar que bona part de la
història
política espanyola és una forassenyada llista de
persecucions i de
desequilibris de la llibertat civilitzada, el respecte als drets
essencials i a
la convivència ideològica plural en
concòrdia. La dispersió humana --per emprar
ara una frase de subjecte deliberadament impersonal i
difús-- ha estat, entre
nosaltres, formidable i a vegades horripilant, sinistra.
Aquesta
és la reflexió colpidora que m'ha sobtat aquests
dies, amb ocasió
d'haver conegut Octavi Alberola Surinyach. D'antuvi, us diré
que és un
testimoni, en efecte, de la malaltia irruent de la dispersió
humana que hem
patit durant un feix bèstia de la nostra
contemporaneïtat històrica. Va
conèixer l'exili després de la guerra civil i
encara ara fa la llar al sud
França.
És
un llibertari de conviccions, per a ell, incontrovertibles, que ha
consagrat la vida a la lluita per l'emancipació de l'home
dels jous als quals
la història l'ha anat encollant. Va néixer a
Alaior, fill del mestre
racionalista Josep Alberola i Navarro, d'Osca, que arribà a
l'illa per dirigir
l'escola racionalista (l'anomenada Escola Laica, 1906). El 1931, la
família es
va traslladar a Barcelona, i el 1939, com a vençuda de la
contesa, es refugià a
Mèxic, que fou una de les moltes platges que recolliren les
restes del naufragi
fratricida. A la capital asteca Octavi va cursar estudis d'enginyeria i
de
filosofia, i de seguida va militar a les Joventuts
Llibertàries i la CNT
espanyola a Mèxic, i també a l'anomenat
Movimiento Español 1959. Després del
congrés de 1961 de la CNT, va participar en la
formació de Defensa Interior
(DI), que treballà amb el moviment guerriller dels maquis
per tal de combatre
la dictadura de Franco. La seva biografia també
està relacionada amb la
història emancipadora de l'Amèrica Llatina dels
anys centrals del segle XX: fou
company del Che Guevara l'any 1956, col·laborador del
Movimiento 26 de Juliol
de Fidel Castro i del Directorio Revolucionario Estudiantil, del qual
en fou
coordinador dels programes antibatista de propaganda i
mítings, tot
col·laborant directament amb la germana menor de Fidel.
Octavi
Alberola, que ha romàs fora de l'illa natal --i de l'Estat,
no
cal dir-ho!-- des de la infància, ha retornat per presentar
públicament un
llibre que ha escrit amb Fèlix Villagrasa titulat Miedo a la
memòria. Al
respecte, el professor Joan F. López Casasnovas ha opinat
que autor i obra són
un testimoni «contra la por, contra l'oblit»,
açò és, contra les «eines
letals
del totalitarisme [...]». És «contra
l'amnèsia, que permet als poderosos
reelaborar el passat i instituir la memòria en
Història, [que] ens vol prevenir
aquest lluitador per la llibertat, nascut a Menorca fa vuitanta anys
[...]. La
Transició --i continuu citant López Casasnovas--
va tenir molt de pacte
encobert per tapar vergonyes i l'actual llei de la Memòria
ha quedat a mig
camí, malalta d'insuficiència, com demostra el
nerviosisme provocat en sectors
benpensants per les actuacions judicials de Garzón. I
és que, de vegades, les
lleis no són instruments de protecció i de
llibertat, sinó tapadora de la
prepotència». A Octavi Alberola, el
menorquí de la dispersió --és a dir,
dels
exilis repatanis de la història espanyola--, li he dat la
benvinguda, amb una
doble esperança: l'esperança de qui retorna a la
llar --siau benvingut a casa i
a la llibertat de pensament--, i l'esperança de conhort de
qui fa el retorn
armat amb un llibre sota el braç per brandar que la
memòria és viva --vull dir insepulta--
i que així la volem, esbraonada per a no caure mai en les
fosses comunes de l'oblit.
(Diari de Balears, 24-11-08)
estelnegre | 24 Novembre, 2008 10:45
Acaba de
aparecer otra obra
póstuma de Josep Benet: Joan Peiró,
afusellat (Edicions 62). Un trabajo
espléndido, como todos los suyos, que pone ante nuestros
ojos con todo lujo de
detalles aquella farsa de proceso. Pero ahora quiero destacar la
formidable
base documental y testimonial de Benet que atestigua el esfuerzo de
Peiró por
salvar personas inocentes. En aquel sangriento verano del 36, en su
ciudad de
Mataró y en la comarca circundante del Maresme, se
jugó la vida una y otra vez para
arrancar de manos de los asesinos a eclesiásticos y a muchas
otras personas
inocentes. En el periódico Llibertat, de
Mataró, escribía semana tras
semana contra los asesinos enérgicos artículos,
que recopiló en el libro Perill
a la reraguarda (Edicions Llibertat, Mataró,
1936). El peligro en la
retaguardia que denunciaba eran precisamente los incontrolados, o no
tan
incontrolados, que con los fusiles que faltaban en el frente mataban y
saqueaban en la retaguardia.
Antonio
Montero Moreno,
actualmente arzobispo emérito de Badajoz-Mérida,
publicó en 1961 su tesis
doctoral Historia de la persecución religiosa en
España 1936-1939, con
un loable esfuerzo de objetividad y espíritu de
reconciliación. Por primera vez
se publicaba el listado de víctimas, 6.832 obispos,
sacerdotes, religiosos o
religiosas asesinados, con lo que se desterraron definitivamente las
versiones
minimalistas o maximalistas. Pero incurría en numerosos
errores, sobre todo por
omisión, por el carácter unilateral de la
documentación utilizada. En sus Aclaraciones
introductorias reconocía que no se
podía escribir con garantía sobre la
persecución "sin acudir honradamente a lo publicado por los
perseguidores
y tomar buena nota de las excusas que aireaban" (p. XVI).
Decía también
que tanto el autor como la editorial "agradecerán
muchísimo cualquier
enmienda o información complementaria, elemento precioso
para una edición
ulterior, si el volumen tiene esta fortuna" (p. XII). Es lo que hice
con
una extensa recensión con numerosas observaciones concretas,
que escribí para
la Revue d'Histoire Ecclésiastique
(1962, pp. 618-630) y envié al autor,
pero que no mereció respuesta ni se ha tenido en cuenta en
una reciente
reimpresión (2004). En una nota del editor, el director de
la Biblioteca de
Autores Cristianos, Joaquín L. Ortega, dice que es una
"escueta y esencial
reimpresión", una "simple pero literalmente fiel
reimpresión",
"es pura y llana reimpresión". Pero al final se ha
añadido una página
con una fe de erratas e imprecisiones, con 15 nombres corregidos y 14
víctimas
más añadidas. Cosas mucho más graves
tenían que haberse enmendado. En el
capítulo III, "extensión y profundidad de la
persecución religiosa",
Montero, que al principio ha dicho que su historia requería
estudiar lo que
decían los perseguidores, recoge palabras de diversos
revolucionarios sobre la
eliminación total de la Iglesia y de los sacerdotes, y entre
los "gritos
de victoria" de los que querían exterminar de
raíz a la Iglesia, cita
estas palabras de Peiró: "El anatema general contra los
mosqueteros con
sotana y los requetés engendrados a la sombra de los
confesonarios fue tomado
tan al pie de la letra, que se ha perseguido y exterminado a todos los
sacerdotes y religiosos únicamente porque lo eran... Matar a
Dios, si
existiese, al calor de la revolución, cuando el pueblo
inflamado por el odio
justo, se desborda, es una medida muy natural y humana" (Antonio
Montero,
op. cit., p. 56, nota 9). Pero omite lo que viene después:
"Matar como
alguien quisiera matar [más arriba Peiró ha
estado acusando a los que matan a
personas que no han cometido ningún delito] sería
algo parecido a los
asesinatos que un tiempo ensangrentaron las calles de Barcelona, cuando
ésta
estuvo presa bajo el zapato de los odiados Anido y Arlegui. Entonces,
los
hombres eran asesinados, no por sus actividades y procedimientos. Lo
eran por
sus ideas, y de esto se protestaba" (Joan Peiró, op. cit.,
pp. 41-43). Más
adelante decía Peiró: "La persecución
del sentimiento y de las creencias
religiosas conculca un derecho inalienable, es un derecho semejante al
que
nosotros reivindicamos cuando se nos persigue por nuestros sentimientos
políticos y sociales", y condena la destrucción
de los símbolos y obras de
arte religiosos (pp. 56-57). Y también: "Que uno sea
burgués o capitalista
no es razón para que los revolucionarios lo persigan y lo
exterminen. Tampoco
lo es perseguir y exterminar curas y frailes por el solo hecho de
serlo.
Nuestra
lucha es contra el
fascismo, y todo el que no sea un fascista comprobado, cualesquiera que
sean
sus ideas, para los antifascistas, para los verdaderos revolucionarios,
ha de
ser una persona sagrada" (p. 93). Queda claro, pues, que lo de "se ha
perseguido y exterminado a los sacerdotes y religiosos
únicamente porque lo
eran" no eran "gritos de victoria" de Peiró, sino firme
condena.
Que en un
libro que quiere ser la
Biblia Vulgata de la persecución se diga y ahora se repita
que Peiró fue un
feroz asesino, es un asesinato moral peor que el físico de
Franco. Que el autor
no se sienta capaz de revisar a fondo su obra, o que ésta
sea muy buscada, no
es razón para difundirla de nuevo sin corregir sus graves
errores y persistir,
faltando a la verdad, a la justicia y al más elemental
agradecimiento, en
denigrar la memoria de Peiró y lanzar contra aquel hombre
honrado esta suerte
de segunda condena.
Hilari
Raguer
es
historiador y monje de
Montserrat
(El País, 22-11-08)
estelnegre | 23 Novembre, 2008 15:52
El passat dissabte 15 de novembre un grup de persones expropiaren i distribuïren aliments d'un supermercat Eroski al barri del Besòs de Barcelona. Durant el fet repartiren un pamflet. Aquí en teniu el text:
Crisi?!
Què la paguin els rics!
Aquests productes que pots collir gratis han estat expropiats/recuperats/robats d'una empresa Capitalista. És a dir, part integrant del Sistema d'Explotació que ens obliga a vendre el nostre temps sota el jou del Treball Assalariat, que ens condemna a l'esclavitud i l'enriqueix, d'un Sistema amb una classe Política que es riu de nosaltres parlant de cimeres de refundació del Capitalisme mentre la crisi la paguem la gent de sempre: pencadors, joventut, dones, immigrants...
En un món on tot està mercantilitzat aquesta mena d'accions busquen demostrar que és possible la lluita directa, una lluita d'atac contra un Sistema basat en l'explotació humana i del planeta, un Sistema que mercantilitza i fa negoci de totes o de gairebé totes les nostres necessitats vitals: menjar, allotjament, vestimenta...
Perquè estem cansats de les seves promeses incomplides, de les seves mentides, de la seva prepotència, de la seva legalitat asfixiant...
No volem la refundació del Capitalisme, volem la seva destrucció!
Ens declarem en guerra contra tota forma d'explotació: ens vestirem i menjarem furtant de les seves botigues i supermercats, les nostre necessitats vitals no han d'estar mercantilitzades.
Demà l'Autogestió serà necessària, avui cal l'expropiació!
No els compris res!
Què la crisi la paguin els rics!
Avui nosaltres, demà tu!
Contra l'Estat i el Capital...
Guerra Social!
estelnegre | 22 Novembre, 2008 07:33
ChristieBooks, la pàgina web de pel·lícules (i d'altres coses), tancarà
El servidor Brightcove acaba d'informar-nos que a partir del 17 de desembre ens tancarà el compte a la xarxa que s'està usant i passarà a una nova plataforma (Brightcove 3). Com que el càrrec per la transferència de l'arxiu de pel·lícules és de 26.000 lliures i només s'han rebut donacions per un valor total de 30 des de l'any passat, és poc provable que pugui continuar la prestació d'aquest servei més enllà del 17 de desembre d'enguany.
S'està buscant altres servidors i proveïdors de serveis. Si algú té qualque suggeriment que es posi en contacte amb ChristieBooks.
Mentrestant, hi ha 760 inusuals i interessants pel·lícules (documentals, reportatges, curtmetratges, xerrades, animacions, etc.) referides al món llibertari en aquest servidor que encara teniu temps de veure.
« | Novembre 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |