estelnegre | 16 Agost, 2008 08:44
Carta del «Grup de Suport a Amadeu Casellas d'Osona» després de la reunió amb la jutgessa que porta el cas del pres anarquista en vaga de fam Amadeu Casellas
Un grup d'unes
quinze persones, entre les quals era la mare d'Amadeu Casellas Ramon,
ens vam
reunir davant de la Sala de Vistes del carrer Dr. Junyent, de Vic, el
passat 12
d'agost de 2008. Teníem una entrevista concertada amb la
jutgessa Erika López
Gracia, del Penal 2 de Manresa, que és qui, el 18 de juliol
passat, va denegar
a Amadeu Casellas la seva petició de limitar la seva
condemna a un màxim de 20
anys. Va deixar entrar cinc persones.
No sé si la
jutgessa tenia o no un altre lloc on rebre'ns, però el cas
és que ho va fer a
la mateix sala dels judicis: ella presidint la taula, amb el secretari
al
costat i el fiscal a la seva esquerra, i la funcionària vora
la porta.
Nosaltres cinc, als bancs del públic; gairebé, al
banc dels acusats. «Falta l'advocat
defensor», vaig pensar.
Semblava un teatre.
Era, un teatre? Per què ens va rebre, si no volia tocar ni
una coma del que ja
havia decidit? Tan jove, tan guapa, tan moreneta de les vacances al
Japó...Parlem d'un home que fa més de vint anys
que és a la presó, senyora. Que
fa més de cinquanta dies (ara ja són
cinquanta-quatre) que està en vaga de fam!
Educada, discreta i
somrient, la jutgessa aguanta el xàfec, ens mira amb
condescendència des de
dalt de la tarima, potser només l'incomoda una mica la mare.
Presó. Vaga de fam.
Senyora, de què somriu? Què li fa tanta
gràcia?
El fiscal, si ho
és, està cada cop més
nerviós, agafa i deixa papers, allò se surt de
tots els
guions a què està acostumat, suposo. Fa cara de
pensar: per què els escolta,
senyora?
Al capdavall les presons
són el pa de cada dia...
«Les conseqüències
poden ser irreversibles. Poden ser mortals». Fa mal, dir
això davant de la
mare. Perquè els presos tenen mare, senyora. No gosa
mirar-la de dret, oi? De
fet no vol mirar, no vol saber, repeteix la frase de manual una vegada
i una
altra: «Estic sotmesa a l'imperi de la llei.» I ho
diu sense enrojolar-se,
sense despentinar-se, sense avergonyir-se. Quina llei, senyora,
pregunta la mare:
la dels rics, la dels pobres...?
No sé si la
jutgessa té fills i, si els té, no sé
què faria, si es trobés en aquest cas. Si
hagués de demanar clemència, si hagués
de demanar, com nosaltres, una justícia
justa, no venjativa, no antisocial.
«No es desanimin»,
diu, i a tots ens sembla, ara, cínica. «Encara hi
ha l'Audiència...» Però no hi
serem a temps, senyora sotmesa. Perquè les persones tenen un
límit, i
cinquanta-quatre dies de vaga de fam és un llindar massa
perillós: és un salt a
l'abisme.
L'imperi de la llei
és això? Deixar morir un home? No perdre el
somriure de postal?
Què val, senyora,
la vida d'un home, la seva dignitat, la seva llibertat? Què
val?
Roser
Iborra i Plans
Grup de suport a Amadeu Casellas d'Osona
« | Agost 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |