estelnegre | 06 Abril, 2008 18:04
El període de
la II república, va suposar per a la gent treballadora de
Santa Maria i de tota
Mallorca, un temps d’entusiasme, inquietuds i
participació dels joves amb la
vida política mai més vista amb tanta intensitat,
amb poc temps es feren molts
d'avanços en els àmbits socials, de salut,
educació i cultura, que beneficiaren
sobre tot a la població treballadora més
desfavorida.
Amb el triomf electoral de les esquerres, agrupades en el Front Popular el febrer de l’any 1936 i pel mal perdre que té la dreta política, la reacció de la oligarquia espanyola, l’església catòlica, els militars feixistes i la falange, no es va fer esperar. En sis mesos i en forma de «Glorioso Levantamiento Nacional» les dretes organitzaren un cop d'estat --18 de juliol de 1936-- de terribles conseqüències, emparats amb difamacions, calumnies i mentides, impulsades des de les trones de la totpoderosa església catòlica i difoses pels mitjans de comunicació afins.
A Santa Maria, com a tots els altres pobles de Mallorca, l'abús repressiu no tenia mesura i la col·laboració de una bona part de la població, va facilitar la feina al feixisme.
Evidentment sense la complicitat i el suport moral de l’església catòlica i de les famílies més influents del poble, no es creïble que tanta de gent treballadora, humil i a vegades ignorant pogués sentir tan de fervor per Franco, la Falange i la repressió feixista que hi va haver contra tota persona sospitosa de ser republicana.
Una de les conseqüències més recordades de la repressió va ser que molta de gent del poble va ser reiteradament obligada a beure oli de ricí, provocant-l’hi llargues indisposicions pel mal de ventre i diarrees continuades, afectant greument a la seva salut. En alguns casos, per a humiliar encara més a les persones a qui feien beure oli de ricí, la crueltat arribava a obligar-los a fer un nus a cada cama de calçons, utilitzant els seus propis cordons de les sabates per a que en escapar la diarrea, no embrutessin el terra i poder fer befa pels carrers del poble fins arribar a casa seva.
Altres persones es posaren malaltes de por i de ansietat provocada per l’angoixa de les amenaces rebudes dels falangistes del poble. Ni hagué que no tornaren a dormir tranquils i no tornaren a riure ni amb els amics, ni amb la seva família. Alguna d'aquests persones amenaçades, es creu que varen morir del trastorn i sols les persones més properes saberen perquè, però no ho podien contar.
Tothom sabia que moltes persones eren assassinades a Mallorca per la Falange, que moltes més eren tancades sense justícia o comdemnades a treballs forçats en camps de concentració, altres eren fugitives o estaven amagades i en aquest ambient de terror, qualsevol amenaça de un falangista feia tremolar a tota la família.
El temps de la mal anomenada guerra civil, es un període obscur de la nostre història, que per l’interès de determinades famílies influents, mai s'ha pogut investigar de manera oberta. No hi va haver guerra civil a Mallorca, hi va haver un aixecament militar contra un regim democràtic, molta persecució, molta repressió i molts d’assassinats de gent republicana, indefensa i innocent.
El regim franquista va escriure la seva història, a la seva manera i així ho va fer ensenyar a les escoles, esborrant de la memòria col·lectiva tots els patiments de les famílies republicanes i totes les coses bones que va aportar la II República.
Tots els símbols que avui encara es conserven del temps del franquisme, son part de la mentida i de la història que va esborrar la memòria dels vençuts.
No tenim dades de tota la gent de Santa Maria que va patir les injustícies del regim franquista. No hi ha cap cens, no hi ha registres i lo més trist es que des de el nostre Ajuntament democràtic, no s’ha impulsat cap estudi, sempre s’ha tapat la vergonya i continuem fidels als dictats del franquisme, ignorant la memòria dels vençuts.
Condemnar l’aixecament militar contra la II República, dedicar un carrer o plaça del poble a la gent que es va mantenir fidel als principis de la legalitat republicana, crear una comissió de la veritat, fer desaparèixer la creu dels caiguts, organitzar unes jornades d’estudis locals, son qüestions de justícia que no me cansaré de reclamar per que crec que ens ajudarien a dignificar el nostre poble i a saldar el deute moral que tenim amb tota la gent republicana que va patir la repressió franquista.
Guillem Ramis i Canyelles
« | Abril 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 |