Administrar

«Odi a l'Imperi»: Cicle de cinema contra els Estats Units d'Amèrica (10/24-04-08)

estelnegre | 31 Març, 2008 20:36

«Odi a l'Imperi»: Cicle de cinema contra els Estats Units d'Amèrica (10/24-04-08)

Odi a l'Imperi

Dijous 10 d'abril a les 20.00 hores

Punto de mira

(2000, Regne Unit, dirigida per Karl Francis)

***

Dijous 17 d'abril a les 20.0 hores

The Big One

(1997, Estats Units, dirigida per Michael Mooere)

***

Dijous 24 d'abril a les 20.0 hores

Iraq. El valle de los lobos

(2005, Turquia, dirigida per Serdar Akar)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

La Creu Negra Anarquista no torna… perquè mai no se’n va anar

estelnegre | 30 Març, 2008 08:02

La Creu Negra Anarquista no torna… perquè mai no se’n va anar

Creu Negra Anarquista

Des de 1.996 fins a l’actualitat la nostra organització ha passat per moltes etapes, i durant aquesta última que patim ha arribat a dir-se que Creu Negra Anarquista Península Ibèrica no existia o fins i tot s’ha arribat a usar el nostre nom per a danyar al company Claudio Lavazza, en inventar-se la notícia de la seva mort. Fets com aquests ens han donat l’empenta que ens faltava per a reorganitzar-nos i concretar qui som per a qui no ens coneixen, o es pensaven que érem una altra cosa, o ens han oblidat...

A través d’aquestes línies simplement anem a realitzar una autocrítica (no som d’aquestes organitzacions que les seves crítiques externes són preses com heretgies i les autocrítiques són inexistents) i una descripció de la situació actual, més la pretensió de futur immediat que tenim.

No anem a realitzar una descripció de la nostra història contemporània. Després de l’intent de criminalització que va dur a terme l’Audiència Nazional i alguns cops repressius contra companys/es no va haver-hi un augment qualitatiu de l’activitat i sí una gran descoordinació que va anar ampliant-se successivament. Els intents d’organitzar-se a nivell de Península Ibèrica i Illes no van ser més que això, intents, no arribant-se des de fa molts anys a uns nivells seriosos d’organització de grup i activitats conjuntes i coordinades.

No sabríem dir a quin fet es va deure el gran creixement en nombre de grups i militants de l’organització en el passat, en un determinat moment, però gran part d’aquests van anar abandonant Creu Negra Anarquista quan s’incidia en reafirmar que érem una organització de grups federats, o després dels cops repressius. Cadascú és lliure d’organitzar-se com cregui oportú, construir el que desitgi i atacar el Capital-Estat de la forma que consideri... Creu Negra Anarquista de la Península va tenir la intenció des del seu inici de constituir-se en una federació de grups. Potser això no quedava clar per a tota la gent que ingressava a CNA, o hi havia companys/es que apostaven per altres models d'organització. Això ja es va debatre de forma interna i es va considerar que el funcionament de la CNA és el que era i és.

Una vegada clar l’anterior, ens trobem amb que el problema ara era un altre: calia dur a la pràctica el model d'organització pel qual apostàvem. Però això va ser difícil a causa de circumstàncies del moment i al final no va succeir. Un dels grans problemes de CNA en els últims anys ha estat (i pretenem de distintes formes que d’ara endavant no ho sigui més) la descoordinació total.

Els grups de CNA han seguit en tot moment amb la seva activitat, no de forma conjunta però si duent a terme les activitats pròpies de cada grup. Per això CNA en cap moment ha deixat de ser o existir. Això s’ha hagut de notar en les ciutats respectives i amb presoners anarquistes determinats.

Després d’aquesta aturada de la coordinació, que ha suposat que molta gent pensés que no existíem, deixem clar que no només existim, sinó que hem mantingut la mateixa activitat de sempre i que seguirem fent-ho, però ara amb la pretensió de mantenir una estructura organitzativa pròpia que ens ajudi a lluitar en conjunt.

A través del nostre òrgan de difusió a la xarxa (que anirem actualitzant i intentant millorar) que torna a ser la nostra pàgina web, qualsevol persona podrà saber on hi ha grups de CNA, a qui dirigir-se, com funcionem, quins són els nostres principis, tàctiques i finalitats, les relacions amb altres grups i com formar un grup de CNA/ABC Tot això eliminarà qualsevol malentès i qualsevol mite sobre la nostra organització.

Els grups de Creu Negra Anarquista posem ara en pràctica el nostre model d'organització i la nostra activitat de forma coordinada i el més seriosament possible. No formem part de cap joc ni de cap espectacle. Hem pogut tenir innombrables errors en el passat. Intentarem aprendre d’ells i no repetir-los. Per a això comptem amb totes aquelles persones que vulgueu col·laborar amb la nostra lluita, que al cap i a la fi és la de tots i totes, ja que la societat presó ens va afectant cada vegada més. Seguim lluitant per l’abolició del Capital-Estat i les seves institucions repressives, no oblidant en cap moment als nostres companys i companyes segrestats.

Federació de Grups de la Creu Negra Anarquista (Península Ibèrica i Illes)

Escriu-nos

Ordenen revisar la pena de mort al periodista Abu-Jamal

estelnegre | 29 Març, 2008 10:21

Ordenen revisar la pena de mort al periodista Abu-Jamal

Mumia Abu-Jamal

Un jutge federal nord-americà diu que hi va haver irregularitats en el procés

Un jutge federal nord-americà ha ordenat revisar la sentència de pena de mort al periodista i exmembre del grup Panteres Negres Mumia Abu-Jamal, per l'assassinat d'un policia de Filadèlfia. El magistrat considera que hi va haver irregularitats en el procés, i per tant que el judici s'ha de tornar a fer. Ara, si el fiscal no decidís demanar la pena de mort, Abu-Jamal seria condemnat a cadena perpètua. El periodista radiofònic és un símbol de la lluita contra la pena capital i contra el racisme.

Abu-Jamal nega que matés un policia blanc després de fer un control viari al seu germà negre. El jurat, format per blancs, el va condemnar a la pena de mort, però el periodista va recórrer la sentència perquè considerava que havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral en detectar-hi irregularitats, però el fiscal va recórrer la sentència el 2001: aquest fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats. I és que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà van impactar la societat.

Amnistia Internacional sempre ha sostingut que el judici oral a Abu-Jamal va ser irregular.

***

La sentencia de Mumia Abu- Jamal será revisada

Un tribunal de EE UU ordena una decisión sobre la ejecución pendiente del activista negro

Free Mumia

Por dos votos a uno, el Tribunal de Apelación de Estados Unidos ha ordenado que el estado de Pensilvania tome una decisión en tres meses sobre si ejecuta o encarcela de por vida al activista negro y periodista Mumia Abu-Jamal, condenado a muerte en 1982 por el asesinato de un policía en Filadelfia, y recluído desde entonces.

La ejecución de Abu-Jamal ya fue suspendida en 2001 por otro tribunal al considerar que la exclusión de varios miembros negros del jurado, así como las instrucciones que recibieron acerca de la forma en que debían considerar los atenuantes, fueron inconstitucionales. La nueva decisión del tribunal federal confirma la suspensión de la sentencia, pero no ordena un nuevo juicio como ha pedido la defensa del preso alegando irregularidades en el proceso.

El voto discrepante del tribunal ponía en duda la composición racial de jurado que juzgó el caso hace ya más de 25 años. Sólo dos de sus miembros eran negros y varios candidatos negros fueron excluidos de la composición final de éste.

Mumia Abu-Jamal, de 54 años, participó en su juventud en varios grupos de resistencia negra como los Panteras Negras y en el momento de su detención militaba en el grupo naturista negro, MOVE. Su actividad periodística se centraba en la corrupción policial en el momento de su detención. Compaginaba esta actividad con el trabajo de taxista.

Su caso levantó una ola de solidaridad en los años 80, en plena lucha contra el régimen racista del Apartheid en Sudáfrica. Amnistía Internacional y el arzobispo sudafricano Desmond Tutú han criticado el sesgo racista del proceso al que fue sometido.

Dudas en torno al proceso

Daniel Faulkner, agente de policía de Filadelfia, detuvo a William Cook, hermano de Mumia, en la noche del 9 de diciembre de 1981. Conducía sin luces y en sentido contrario por un barrio poco recomendable de la ciudad. Mumia, que circulaba por la zona en su taxi, afirma que vio cómo el agente golpeaba a su hermano con una linterna. Se acercó y unos momentos después, el agente moría de dos disparos y él mismo recibía uno en el pecho. La policía arrestó al sospechoso esa madrugada con una pistola a su nombre.

La defensa afirma que una tercera persona disparó al agente por la espalda y huyó del lugar del crimen. La policía recuerda que el propio Mumia reconoció haber disparado a agente más tarde en el hospital. La decisión del juez que se hizo cargo del caso (Albert Sabo, conocido como el juez de la horca) de no permitir al acusado ejercer su propia defensa fue controvertida. Sabo se lo impidió afirmando que trataba de intimidar a los candidatos a jurado en el proceso de selección. Años después, el testimonio de varios testigos clave fue puesto en duda. Al oír la sentencia, Mumia y otros activistas negros amenazaron de muerte al juez.

Los defensores de Abu-Jamal, denuncian que, a su muerte en 1998, Sabo había condenado a muerte a 31 personas, 27 de ellas de raza negra. Un funcionario judicial recordó haberle oído afirmar que iba a ?ayudarles [a la Policía] a freír al negro?

(El País, 28-03-08)

Free Mumia

Web de Journalists for Mumia Abu-Jamal

Canal del YouTube del grup Journalists for Mumia Abu-Jamal

Web de suport a l'alliberament de Mumia Abu-Jamal

Wikipedia (anglès): Mumia Abu-Jamal

Jaula de la muerte para el Pantera Negra

Rosa Monero: «Mumia»

El Pen Club se solidariza con el escritor que será ejecutado

Escriu-nos

El moviment okupa. Folklore o expressió política? [Avui a Sa Recreativa de Felanitx]

estelnegre | 28 Març, 2008 09:40

El moviment okupa. Folklore o expressió política? [Avui a Sa Recreativa de Felanitx]

El moviment okupa. Folklore o expressió política?

Divendres 28 de març

a les 21.30 hores a Sa Recreativa de Felanitx

Projecció del documental

Okupa

Posterior debat amb gent que participà de les diferents okupacions realitzades a Mallorca i Josep Manuel Gómez, Regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Palma

***

Okupa (Espanya, 2004). Direcció i guió: Octavi Royo i Ignasí P. Ferré. Càmeres: Toni Prat, Octavi Royo, Eva Retana, Manel Muntaner, Oriol Díez. Muntatge: Octavi Royo i Jorge A. Molina. Musica: Angoixa. Amb la participació de: Jaume Assens, Manel Muntaner, Sónia, Albert Martínez, Carme Trilla, Maite, Jordi Solé Aleu. Durada: 55 min.

El 28 d'octubre del 96 es va desallotjar el Cine Princesa en una espectacular i desmesurada operació policial, helicòpter inclòs, que va produir un fort impacte social. Era el primer desallotjament on s'aplicava el Nou Codi Penal que començava a penalitzar en democràcia. l'okupació. La protesta va derivar en importants incidents en la manifestació que es va fer en resposta. Set mesos abans, l'Assemblea d'Okupes de Barcelona havia decidit entrar a l'edifici abandonat amb l'objectiu d'erigir-lo en un símbol. No va ser escollit a l'atzar. Es va tenir en compte la cèntrica ubicació del local, que feia visible el moviment, i el fet que l'antic cine era un referent en la vida de molts barcelonins. Res no va ser igual després d'aquest ja mític desallotjament. El documental recull imatges gravades aquella nit de tardor al mateix lloc dels fets així com opinions més actuals d'advocats, polítics, veïns i membres del moviment okupa sobre aquest fenomen d'expressió política. Les motivacions de les persones, la majoria gent jove, que opten per ocupar edificis en desús són diverses. Per una banda hi ha les pràctiques, aconseguir habitatge i llocs on fer vida social, i per una altra, les polítiques, denunciar l'especulació immobiliària i l'escassetat d'habitatge, protegir espais en perill de desaparició i, en general, la demanda d'un canvi de model polític.

Ho organitza:

Cultura Obrera

39 escalons

Escriu-nos

«A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina». Última pel·lícula de «Per nosaltres mateixes…»: Cicle de cinema feminista (27-03-08)

estelnegre | 27 Març, 2008 09:25

«A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina». Última pel·lícula de «Per nosaltres mateixes…»: Cicle de cinema feminista (27-03-08)

Avui 27 de març conclou el cicle de cinema feminista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

A la deriva

A la deriva por los circuitos de la pecariedad femenina (2004)

del col·lectiu  "Precarias a la deriva"

Dibuixar de nou el mapa de la ciutat? No des de qualsevol lloc. Traçar-lo des dels recorreguts diaris de les dones que treballen en negre, de les clandestines i les flexibilitzades, de qui oscil·len entre ser ocupades i desocupades, d'aquelles el servei de les quals consisteix a posar cura i atenció els altres, de les treballadores del sexe, de les caixeres de supermercats amb jornades laborals eternes, de les quals realitzen el treball domèstic, de les quals han de vendre la seva bona presència i de les quals simplement no tenen horari perquè treballen a qualsevol hora. Descobrir aquesta precarietat femenina que no distingeix entre el treball i la vida. Rastrejar i trobar-se amb les treballadores invisibles per a grilla-la del treball formal i amb les seves experiències de la ciutat. Aquest va ser el projecte inicial del grup de feministes de Madrid «Precaries a la deriva», un col·lectiu sense un nombre fix d'integrants on es creuen espanyoles, equatorianes i argentines i que té la seva base de suport a la casa okupada de dones «La Eskalera Karakola».

Us hi esperem!

Més informació del cicle

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

Pinzellades: Tortura i violència institucional (27-03-08)

estelnegre | 26 Març, 2008 08:36

Pinzellades
Escriu-nos

«Odi a l'Imperi»: Cicle de cinema contra els Estats Units d'Amèrica (10/24-04-08)

estelnegre | 25 Març, 2008 08:22

«Odi a l'Imperi»: Cicle de cinema contra els Estats Units d'Amèrica (10/24-04-08)

Odi a l'Imperi

Dijous 10 d'abril a les 20.00 hores

Punto de mira

(2000, Regne Unit, dirigida per Karl Francis)

***

Dijous 17 d'abril a les 20.0 hores

The Big One

(1997, Estats Units, dirigida per Michael Mooere)

***

Dijous 24 d'abril a les 20.0 hores

Iraq. El valle de los lobos

(2005, Turquia, dirigida per Serdar Akar)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

Graueret, 03

estelnegre | 24 Març, 2008 19:36

Graueret, 03

Escriu-nos

Jean-Marc Rouillan: «Jo vaig conèixer un altre Puig Antich»

estelnegre | 23 Març, 2008 08:36

Jean-Marc Rouillan: «Jo vaig conèixer un altre Puig Antich»

«Jo vaig conèixer un altre Puig Antich»

El fundador d'Acció Directa està en semillibertat després de passar 20 anys a la presó

Jean-Marc Rouillan, exmilitant francès del MIL, evocarà en un llibre la seva visió de l'anarquista executat l'any 1974, que varia respecte d'altres versions

Jean Marc Rouillan, en la sede de la editorial Agone, en Marsella.

Des de fa tres mesos, viu en semillibertat després de passar 20 anys a la presó. Surt a les vuit del matí de la presó de Baumettes, a Marsella, per treballar a l'editorial Agone i torna 12 hores després a dormir a la presó, on passa també els caps de setmana. Fundador del grup d'extrema esquerra Acció Directa, Jean-Marc Rouillan, de 55 anys, va ser condemnat a cadena perpètua per complicitat en els assassinats del general René Audran, el 1985, i del president de Renault Georges Besse, el 1986. Rouillan va formar part també del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) i va ser condemnat a mort en rebel·lia en el mateix procés que Salvador Puig Antich, executat el març de 1974.

Autor de set llibres, l'escriptura l'ha ajudat a resistir a la presó. A Odio las mañanas (Llaüt, 2004), evoca com després del Maig del 68 va començar a freqüentar a Tolosa els grups de la resistència antifranquista. ¿Però què queda del Maig 40 anys després? «En queden moltes coses. La principal –i citaré el que pensava Jean-Paul Sartre—és que es va produir quan tothom pensava que era impossible i, si es va produir, es reproduirà. El principal va ser això, però s'ha de ser Sartre per expressar-ho en una sola idea.»

La pèrdua de la innocència

L'any que ve publicarà un llibre sobre la seva relació amb Puig Antich, que es titularà De mémoire II, amb el subtítol La perte de l'innocence (La pèrdua de la innocència). Septembre 1973. Barcelone. «Al llibre em centro no pas en fets precisos per intentar restablir la veritat, sinó en l'ambient, en el nostre estat d'ànim. Era el setembre de l'any 1973, el mes del cop d'Estat a Xile, un període molt particular i que per a nosaltres se salda amb el tiroteig del carrer de Girona [en què va ser detingut Puig Antich]. Sí, crèiem que hi havia a la Península una situació que podria convertir-se en un enfrontament revolucionari, que es va concretar a Portugal uns mesos més tard.»

Company de pis de Puig Antich –el MIL funcionava per parelles--, Rouillan només ha vist cinc minuts la pel·lícula Salvador, «perquè és difícil veure la figuració dels propis records». Considera que el film –va mantenir unes quantes converses telefòniques amb el guionista—no és realista, però tampoc «execrable», com l'han qualificat alguns. «Des que Puig va entrar en la lluita armada, vam viure pràcticament sempre junts. Per raons polítiques, algunes persones del MIL pensaven que Puig dulcificaria la meva voluntat de ser molt més violent que la resta de l'organització.»

Amb molta cautela, discrepa de la visió que la família ha volgut donar de Puig Antich. «Entenc l'actuació de la família, dels amics, que volen una història molt més dolça. Però no és el Salvador que jo vaig conèixer en la clandestinitat. És veritat que era un bon noi, a la catalana, educat, respectuós, però la seva determinació d'impedir que el detinguessin és una cosa de la qual puc donar testimoni. És a dir, quan la seva família diu: 'No va ser ell qui va matar el policia', atempta contra el record del Salvador. Ho sento perquè atempta contra la memòria del camarada que va combatre. És difícil parlar així, i sobretot en una fase reaccionària com l'actual en què gairebé caldria excusar-se per haver disparar contra la policia franquista.»

¿Puig Antic va matar el policia que l'anava a detenir? «És una certesa. Sé que hi ha gent que vol que ell sigui innocent. No és innocent perquè va assumir la responsabilitat, amb tota consciència, d'anar armat i d'enfrontar-se a la dictadura. Sabíem a què ens arriscàvem. Érem molt joves, però no pas inconscients, sobretot els que veníem de Tolosa, que havíem conegut totes les generacions de grups armats que passaven a Espanya. El que va produir una fractura entre els de Tolosa i els de Barcelona va ser que fins i tot en el moment del judici nosaltres estàvem convençuts que Franco el mataria, i ells no.»

La Bèstia

«El primer objectiu del feixisme és destruir la memòria i a Tolosa ens en recordàvem d'una lletania de noms d'assassinats, comunistes com Julián Grimau, anarquistes... Jo vaig anar a Barcelona a lluitar contra la Bèstia, és a dir, el feixisme, l'expressió de la dominació de la burgesia en el seu màxim excès», assegura.

Rouillan no es penedeix de res. Ha renunciat personalment a la «lluita armada», però defensa «tots els camarades que la practiquen». Acaba de publicar el llibre Chroniques carcérales (2004-2007), en què comenta l'extrema duresa de les presons franceses, on l'aïllament «és una pràctica sistemàtica». «He estat 10 anys aïllat, set d'una tirada. En el nostre cas, l'aïllament únicament tenia l'objectiu d'ensorrar-nos políticament, de trencar el nostre grup.»

Explica com va estar fins i tot aïllat set dies a Baumettes quan va ser traslladat des de la presó de Lannemezan (Alts Pirineus) per concedir-li la semillibertat. «El general De Gaulle deia que les presons eren la galleda de les escombraries de França. La galleda es renta quan hi ha temps, i en aquests moments no tenen gaire temps...». És un règim carcerari herència dels presidis colonials, amb encadenament dels presos i «tortures dels detinguts que corresponen al grau de la presó d'Abu Garib». «Hi va haver un període en què sorties de la cel·la, et posaven les cadenes als peus, et conduïen a la dutxa, et treien les cadenes, et ficaves a la dutxa i et tornaven a posar les cadenes als peus per recórrer 10 metres», descriu. «A mi em van fer travessar una presó nu davant de tots els guàrdies formats. A França, la humiliació no es considera delicte».

Rouillan parla de les presons com dels «eliminatoriums de la República». «Hem passat a un altre tipus de presó –tancament a les cel·les, pèrdua de sociabilitat, malalties, bogeria...—que causa més morts que la guillotina cada any. Llavors, la mitjana de la cadena perpètua era de 14 anys i ara és de 24.»

La seva situació actua és estranya. «L'hom és un animal social. Quan se t'ha retirat tota la sociabilitat, no ets ni completament home ni completament animal. Sóc una persona diguem-ne lliure, però no m'assemblo a una altra persona lliure. Tinc un número de pres, però sóc un pres que està fora. No sóc ben bé ni una cosa ni l'altra.»

I la llibertat li produeix sensacions noves. «Noto com un petit desfasament amb la llibertat perquè tinc la impressió d'estar en una societat futurista. Hi ha llocs molt nets, molt asèptics, les grans pantalles de televisió als cafès, que no coneixia, càmeres per tot arreu, una sèrie de coses que en fan la impressió de viure en el futur, el meu futur. És el vostre present, però és el meu futur.»

José A. Sorolla (Marsella)

(El Periódico de Catalunya, 16-03-08)

Aquest article en pdf

Entrevista de Xavier Montanyà a Jean-Marc Rouillan

Xavier Montanyà: Un dia lliure, a Marsella, amb Jean-Marc Rouillan

Xavier Montanyà: El preu de la llibertat

Xavier Montanyà: Jean-Marc Rouillan, memòria viva

Escriu-nos

«El maletín mexicano», per Trisha Ziff

estelnegre | 22 Març, 2008 19:43

«El maletín mexicano», per Trisha Ziff
El maletín mexicano
Escriu-nos
1 2 3 4  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS