Administrar

«Un pistoler i 46 beats», per Mauricio Bernal [sobre el llibre de Miquel Mir]

estelnegre | 28 Octubre, 2007 03:42

«Un pistoler i 46 beats», per Mauricio Bernal [sobre el llibre de Miquel Mir]

Una desena part dels religiosos que seran beatificats demà van ser víctimes del patruller anarquista Josep Serra

El documentalista Miquel Mir en publica el diari

Serra apareix en aquesta foto, portada del llibre de Mir, que mostra una patrulla de control, però l'autor no ha revelat qui és

Dotze anys més tard, el pistoler anarquista va decidir explicar el que va passar aquella nit. En un quadern de tapes negres va escriure que la matinada del 9 d'octubre va participar en la massacre de 46 monjos maristes als afores del cementiri de Montcada, i va recordar que per executar-los els van dir que es posessin de cara a la paret. Era el 1936 i el pistoler anarquista formava part de les patrulles de control encarregades d'escombrar els antirevolucionaris de Barcelona.

No era la primera vegada que participava en una cosa així, però aquella matinada va tornar a pensar que els vertaders enemics no eren a l'Església, sinó a l'oligarquia. "Matances com aquesta van fer molt de mal a les patrulles de control", va escriure. Des d'aquella nit han passat més de sis dècades, i ara els 46 frares maristes formen part del grup de 498 religiosos màrtirs de la guerra que demà seran beatificats en una cerimònia multitudinària al Vaticà. Qualsevol que sigui mínimament propens a fer comptes no podrà obviar l'evidència: gairebé una desena part d'aquests beatificats van ser víctimes del pistoler anarquista.

Els documents de la FAI

El seu nom era Josep Serra i va morir el 1974 a Londres, on va viure exiliat gairebé mitja vida. Si ara la seva història és de domini públic és perquè el seu diari va caure el 1998 en mans del documentalista Miquel Mir, que durant anys ha investigat la violència revolucionària i fa unes quantes setmanes va publicar un llibre que es basa íntegrament en les 58 pàgines manuscrites del quadern de tapes negres: Diario de un pistolero anarquista.

"Fa uns anys em van encarregar ordenar tota la documentació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) que havia estat trobada a Londres --explica--. Entre aquests documents, que havien estat uns quants anys al pis de Serra, hi havia, entre altres coses, 742 ordres dirigides a les patrulles de control, bàsicament confiscacions i detencions de persones. I també hi havia el diari d'aquest patruller, on explicava la seva vida des dels seus començaments en l'anarquisme fins a l'exili".

El diari ha estat nou anys en poder del documentalista de Banyoles, que ha portat a terme, explica, "una llarga tasca de documentació i comprovació de dades" abans de decidir-se a publicar l'obra. Difícilment podria haver trobat un moment més oportú: en plena discussió sobre la llei de la memòria històrica i gairebé la vigília de la beatificació massiva. El relat cru de Serra descriu les atrocitats comeses a la rereguarda republicana.

Amb la sang calenta

Serra va formar part de les patrulles de control entre l'agost i el novembre del 1936. Com que era conductor i entenia de mecànica, li van assignar un camió. "Amb la nostra patrulla vam fer detencions violentes i vam matar persones per la seva poca simpatia per la revolució", va escriure. "Quan sortíem ja sabíem on havíem de fer el registre o detenir, excepte en les sortides a la nit en què teníem ordre de matar, durant els primers mesos". "Recordo que un dels detinguts, abans de morir, ens va dir que no sabia per què el matàvem. Però el vam fer callar perquè la nostra feina era matar i la seva, morir". La puntuació i l'estil són de l'original. L'ortografia està arreglada.

Els 46 maristes formaven part d'un grup de 200 que havien sortit dels seus amagatalls enganyats per la FAI, que els havia promès portar-los a la frontera a canvi de diners. "Aquella nit vam treure el grup de frares dels calabossos de la primera galeria per transportar-los en vehicles al cementiri de Montcada. Quan hi vam arribar, els vam fer baixar dels vehicles i caminar fins a les parets del cementiri, i els vam obligar a posar- se de cara a la paret per executar-los". Paradoxalment, el botxí ha tingut un paper clau en la beatificació de les seves víctimes: Mir va facilitar una còpia del diari que va accelerar el procés.

Mauricio Bernal (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 27-10-07)

Aquest article en pdf 

 Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS