estelnegre | 30 Setembre, 2007 17:41
estelnegre | 29 Setembre, 2007 18:32
estelnegre | 28 Setembre, 2007 10:04
La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha convocat el I Premi 14 d'abril de Teatre
Aquest
guardó, que commemora la proclamació de la II
República el 14
d'abril de 1931, premia textos dramàtics inèdits
que contribueixin a millorar
el coneixement de la II República; la Generalitat
republicana, la Guerra Civil,
la repressió franquista, l'exili, la deportació i
els valors i les accions de
l'antifranquisme.
Es
tracta del guardó per a textos teatrals millor dotat de
Catalunya
(12.000 €). A més, l'obra guanyadora es
publicarà i la Generalitat contribuirà
a fer possible la seva posada en escena.
Els
participants poden presentar les seves obres fins al 31 de desembre
de 2007. Adjuntem un document amb un resum de les bases, que trobareu
completes
a la ordre
IRP/152/2007, de 15 de maig, per la qual es convoca el I
Premi 14
d'Abril de Teatre i s'aproven les bases reguladores corresponents.
estelnegre | 27 Setembre, 2007 09:01
Divendres 28 de setembre a les 21.30 hores
Sa Recreativa (Felanitx)
Projecció de la pel·lícula:
Los
espigadores y la espigadora (2002)
d'Agnès Varda
La increïble producció del sistema capitalista de la segona meitat del segle XX, ha desenvolupat als països més «industrialitzats» l'anomenada societat de consum. Milers de productes es creen per emprar i tirar a la mateixa vegada. El que un any és tendència, l'altre ja és història; no serveix, no està a la moda. Tots aquests processos fan que el fems, els residus, el que s'ha de tirar... arribi a unes proporcions tan grosses que avui dia ja és una de les principals problemàtiques a les quals ens enfrontem els que vivim al considerat Primer Món.
Per conèixer altres realitats i punts de vista als establerts, veurem la pel·lícula Los espigadores y la espigadora i escoltarem les idees dels membres de la Xarxa d'Intercanvi de Mallorca.
Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse, França 2002). Direcció i guió: Agnès Varda. Fotografia: Didier Doussin, Stéphane Krausz, Didier Rouget, Pasal Sautelet, Agnès Varda. Muntatge: Laurent Pineau i Agnès Varda. Música: Joanna Bruzdowicz i Isabelle Olivier. Amb la participació de Bodan Litnanski, François Wertheimer, Agnès Varda. Durada: 82 minuts.
Per aquí i per allà, a França, Agnès Varda s'ha trobat amb espigadors, recol·lectors i gent que cerca entre les escombraries. Per necessitat, purament per atzar o per obligació aquesta gent recull objectes rebutjats per uns altres. El seu món és sorprenent. Constitueix un gran contrast amb el món dels espigadors d'ahir, de les dones camperoles que furgaven per a aconseguir els petits grans de blat que quedaven després de la collita. Patates, pomes i altres aliments rebutjats, coses sense amo, rellotges sense manilles, televisors, joguines; aquest és el menú dels espigadors d'avui.
estelnegre | 26 Setembre, 2007 08:21
Trailer del documental
Poder, dissidència i racisme és un documental de 60 minuts basat en una sèrie de converses amb Noam Chomsky enregistrades a Nova York i Cambridge (Massachussets) durant l'any 2002. En aquest vídeo, Chomsky reflexiona de manera rigorosa sobre les motivacions de l'11-S i sobres les seves conseqüències en el sistema internacional. Chomsky parteix de la idea que cal pensar de manera global si volem comprendre el món de avui en dia. Defineix terrorisme dins del seu context històric i opina sobra la manera de combatre'l sense exercir la llei del més fort. Chomsky també explica la seva perspectiva personal sobre el paper dels mitjans d'informació en la guerra contra el «terrorisme» i la seva particular visió del racisme contra àrabs i musulmans des de l'11-S, a més d'altes reflexions al voltant de la política nord-americana.
estelnegre | 25 Setembre, 2007 08:27
Concentració a la plaça de Cort
Dissabte 29 de setembre a les 18 hores
Cal una nova
mobilització per salvar Son Espases. Aquesta vegada la
Plataforma Salvem Las
Real, amb el suport d’altres plataformes i entitats, convoca
la concentració
per al proper dissabte dia 29 de setembre.
La proximitat a la
data de la decisió del govern sobre la ubicació
del futur hospital de
referència, ha de moure la ciutadania a mobilitzar-se per
evitar que l’hospital
se faci a Son Espases.
A les motivacions
patrimonials, paisatgístiques, històriques i
ambientals, hi hem d’afegir la
necessitat que el govern compleixi la seva paraula i en un exercici de
dignitat,
descarti per sempre la construcció de l’hospital a
terrenys de Son Espases, a
l’entorn del Monestir de La Real.
La concentració durà per lema «Encara hi som a temps. Salvem La Real» i tendrà lloc el dissabte dia 29 a les 18 h a la Plaça de Cort.
No hi falteu, encara hi som a temps.
Salvem Son Espases, Salvem La Real
Plataforma Salvem La Real
estelnegre | 24 Setembre, 2007 09:50
Els
directors bascos José Mari Goenaga i Aitor Arregui han
realitzat un
documental sobre la vida del lluitador antifranquista, anarquista,
contrabandista, falsificador i atracador Lucio Urtubia (Cascante, 1931).
El
documental està produït per Moriarti Produzkoak,
Irusoin, EiTB i TVE,
i ha estat subvencionat per Media, el Govern Basc i ICAA.
El
documental, de 93 minuts de durada, es va estrenar ahir en la
secció
d'Especials Zabaltegi al Kursaal.
Expert
en falsificar documents i en imprimir propaganda
anarcosindicalista, Lucio Urtubia ha estat en crida i cerca en cinc
ocasions
per diversos tribunals internacionals, fins i tot la CIA. El seu cop
més sonat
va tenir lloc durant la dècada dels 70, quan va aconseguir
estafar al principal
banc dels Estats Units, el First National Bank (ara CitiBank), 3.000
milions de
pessetes de l'època per finançar el moviment
llibertari de mig món. Lucio,
retirat, viu actualment a París.
Lucio
Urtubia va participar en 2002 en les VII
Jornades Llibertàries de
l'Ateneu Llibertari Estel Negre.
Lucio, un documental lleno de
«acción» sobre un albañil de
la vida
Aitor
Arregi estrenará el documental Lucio
en el Festival de Donostia
Próximo
estreno del documental sobre el anarquista de
Cascante Lucio Urtubia
estelnegre | 23 Setembre, 2007 07:34
En Facerias fou un dels darrers guerrillers anarquistes que van prosseguir el combat acabada la Guerra Civil espanyola. El 30 d'agost de 1957, ara fa cinquanta anys, fou abatut per la policia al barri de Sant Andreu, a Barcelona. Juntament amb Quico Sabaté i Ramon Vila, s'havia convertit en una autèntica obsessió per al règim franquista.
En Face
es deia en realitat Josep Lluís i
Facerias i havia nascut el 6 de gener de 1920 a Barcelona. Petronio,
com
també l'anomenaven, per la seva
elegància, va militar al sindicat de la fusta
de la CNT i a les Joventuts Llibertàries i, en esclatar la
guerra, es va
incorporar a la columna Ascaso, una de les divisions de
milicians formada per
anarquistes i que posteriorment es va convertir en la 28a
divisió de l'Exèrcit
Popular. Fou detingut l'any 1939, en acabar la guerra, a la
retirada de
Catalunya, i fins el 1945 va romandre a diversos camps de
concentració i de
treball. Quan en va sortir en llibertat, es va incorporar a la lluita
clandestina contra el franquisme. Milità al
sindicat d'indústries gràfiques de
la CNT i esdevingué secretari general del Moviment
Ibèric de Resistència,
activitats per les quals tomà a ser detingut l'agost de 1946
i que el tingueren
a la presó fins el juny de 1947.
Reincorporat
a l'organització, va desenvolupar una
intensa activitat com a membre de la comissió pro presos de
la FAI-FIJL i del
comitè de Catalunya de les Joventuts
Llibertàries, i va portar a terme les
primeres accions pròpiament guerrilleres quan, el juliol de
1947, va prendre
part en l'eliminació del confident Eliseu Melis i va dirigir
un atemptat
frustrat contra el cap de la policia político-social de
Barcelona, Eduardo
Quintela.
Lluita armada
A partir
d'aquest moment, Facerias s'abocà
plenament a la lluita armada contra el franquisme. Eren els moments
més
intensos de la lluita guerrillera, que des de 1944 --Ia
mítica invasió de la
Vall d'Aran per guerrillers comunistes-- s 'havia generalitzat
a tot l'estat
espanyol, tot aprofitant el moment de la fi de la guerra
mundial. A partir de
1947 començà la guerra freda i es féu
evident que els aliats no portarien a
terme cap acció contundent contra el règim
franquista. Fou llavors quan el
franquisme va intensificar l'acció repressora
contra els guerrillers.
En aquesta
conjuntura hostil, Facerias, com també
van fer la resta de guerrillers anarquistes, va establir la base
d'operacions
al sud de l'estat francès, des d'on feia viatges
clandestins a Catalunya, per
acomplir accions armades. Fins el 1951, aquestes accions foren
de tres menes:
assassinat de col·laboracionistes i de personalitats
franquistes, atracaments
per a obtenir fons i col·locació d'explosius en
llocs públics. Segons la nota
oficial que va fer pública la premsa l'endemà de
ser assassinat, les activitats
de Facerias havien començat l'octubre de 1947. Entre la
multitud d'accions
comeses hi havia: atracaments al Banc Espanyol de Crèdit,
del carrer de
Mallorca (18 de desembre de 1947); al Banc de Bilbao del mateix carrer
(juny de
1948); a la fàbrica de taulers de Joan Jover a la carretera
del Port (juny de
1948); a més de robatoris a cases d'automòbils i
a l'oficina dels Ferrocarrils
Catalans del carrer de la Diputació; s'hi han d'afegir
encara atracaments a
cases de barrets de Pedralbes i la Via Augusta, els dies 5 i
11 d'agost de
1949; en aquests casos, l'atracament tenia l'avantatge que el
perjudicat
gairebé mai no denunciava el robatori de què era
objecte.
La nota de
premsa esmentada denunciava també el
metrallament de la comissaria de policia de Gràcia, la
col·locació de bombes
als consolats de Bolívia, Brasil i el Perú i la
bomba llançada contra la
comissaria de Llotja, on resultaren ferits 6 policies. En fi, un
reguitzell
d'actuacions que, de fet, caracteritzava les actuacions
guerrilleres d'aquells
anys de la pràctica totalitat de grups guerrillers, del
signe polític o
ideològic que fossin. Perquè es tractava de no
deixar reposar el règim
franquista. Allò que caracteritzava les accions dels grups
anarquistes era l'autonomia
de cada grup guerriller, que només en comptades ocasions
decidien de col·laborar.
1951: l'inici de la fi
A partir de
1951, amb l'evidència que el règim
franquista s'anava consolidant i era acceptat internacionalment, la
majoria
d'organitzacions que havien participat activament en la lluita armada
van optar
per desaparèixer. De fet, la repressió
franquista, sistemàtica i contundent,
també havia afeblit moltíssim els grups
guerrillers. I alguns dels més actius,
com el que encapçalà
Marcel·lí Massana al Berguedà, ja van
abandonar les
armes. Però Facerias --com Quico Sabaté
i Ramon Vila Caracremada-- va
continuar les accions armades, ara molt aïllat a l'interior de
Catalunya, i
obertament desvinculat de la CNT i el moviment llibertari a l'exili,
que
criticà durament l'actitud dels qui mantenien les accions
armades.
En aquest
context hostil, el juny de 1952 va fer un
viatge a Itàlia, on contribuí a crear els grups
anarquistes d'acció proletària.
De fet, fins a 1957 va fer dues llargues estades a Itàlia i
fins i tot es
proposà d'anar a Amèrica. Però el
règim franquista continuava essent el seu
objectiu més important.
L'últim viatge
A mitjan
agost de 1957, després de fracassar una
entesa amb Quico Sabaté per a actuar plegats, com havien fet
temps enrere, va
prendre la decisió de tomar a Barcelona. Va fer el viatge,
des de Tolosa de
Llenguadoc, acompanyat per Luís Agustín Vicente,
el Metralla, un
anarquista murcià amb qui ja havia col·laborat a
Itàlia, i amb l'anarquista
italià Goliardo Fiaschi. Sembla que un fort dispositiu
policíac ja els havia
detectat. A la frontera es feren passar per excursionistes i amb
motxilla i
bicicleta van fer cap fins a Sant Joan de les Abadesses. Mentre el Metralla
agafava el tren a Sant Quirze de Besora, Facerias i Fiaschi van
continuar el
trajecte fins al Tibidabo, on es van refugiar en una cabana, al bosc de
Sant
Medir. Era el dia 27 d'agost. L'endemà eren detinguts
Vicente, al domicili
d'Emilio Tena Gorrita, i Fiaschi, prop del Tibidabo.
Quedava
encara Facerias, que acabà essent víctima
d'una autèntica emboscada policíaca.
Sense saber la detenció dels seus
companys, el dia 30 d'agost, cap a les onze del matí,
s'adreçà a una cita a la
confluència dels carrers del Dr. Urrutia i de Pi i Molist,
davant de la porta
del manicomi de Sant Andreu. Allà fou literalment cosit a
trets per una munió
de policies i guàrdies civils amagats a les finestres i
terrats veïns. En una
acció d'autodefensa ja inútil, encara va tenir
temps de treure una bomba de mà
que portava amagada. Però el seu cos va caure fulminat,
sense vida, cosit per
nou impactes de bala. Hom diu que va acabar essent víctima
d'una delació i
algun testimoni n'inculpa el Metralla, que,
delatant el seu cap, va
poder salvar la vida.
Amb la mort
de Facerias, els representants de la
guerrilla anarquista a Catalunya van quedat limitats a Quico
Sabaté, que morí a
Sant Celoni el 5 de gener de 1960, i Caracremada,
mort en un
enfrontament amb la guàrdia civil prop del castell de
Balsareny l'agost de
1963.
Pelai
Pagès i Blanch
(El Temps, 1.211 / 28-08-07)
estelnegre | 22 Setembre, 2007 10:33
Ens plau
convidar-vos a la trobada amb el dibuixant Óscar Martín
amb motiu de la
presentació dels seus dos darrers còmics: La
Hermandad (Norma Editorial)
i Solo, mundo caníbal (recopilat per
Edicions de Ponent).
Óscar Martín (Barcelona,
1962) s'inicia l'any
86 guionitzant i dibuixant còmics de Tom y Jerry,
publicats a gran part
d'Europa i els EUA. Per aquesta feina la Warner el va premiar l'any
2002 amb el
Lifetime Achievement Award.
Col·labora de tant
en quant dibuixant personatges Disney per a diferents editorial
europees.
L'any 1992 va crear
la sèrie El terrorífico mundo de Bobby
per a l'editorial francesa Semic.
En el 98 crea
l'editorial Oscar's studio per publicar a Espanya la sèrie
de Bobby i
per poder publicar la nova sèrie Solo, mundo
caníbal, de la que va
treure nou números i dos recopilatoris.
Darrerament està
dibuixant, amb guions de Miroslav Dragan, la sèrie La
Hermandad per a
l'editorial francesa Casterman, de la que Norma Editorial acaba de
publicar el
primer àlbum, que presentarà dissabte.
L'acte tendrà lloc avui dissabte a les
20.00
hores a l'EspaiNorma (Pere d'Alcàntara i Penya, 11), just
devora la llibreria
del carrer de Nuredduna, 7.
Una salutació
cordial!
Joan
Miquel Morey
Norma
Còmics
971 771 325
estelnegre | 21 Setembre, 2007 04:42
Dissabte 22 de setembre
celebrarem el primer aniversari de l'Ateneu Llibertari Ses Coves
(situat entre
La Salle i cas Barbaret d'Inca) convidant tothom als següents
actes:
- Dinar vegetaria, de franc, a les 13.00 hores.
- Després hi haurà una xerrada-debat a càrrec de Sonia, del projecte Mopi, i de Guillem, dels Maulets de Ciutat.
- A més Xus Santana i Rafa Mendoza posaran música.
- I la gent de
l'Ateneu mostrarà fotografies de ses feines que s'han fet a
l'Ateneu des que hem entrat!
Au idò, ja esteu convidats...
Salut!
Ateneu Llibertari Ses Coves
« | Setembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |