estelnegre | 21 Agost, 2007 12:53
El vilafranquí Eusebi Pérez Martín, republicà i supervivent del camp d'extermini nazi de Mauthausen, va morir a Caracas (Veneçuela) a l'edat de 87 divendres 17 d'agost. Pérez gaudia de bona salut i va morir sobtadament mentre seia en un sofà de casa
Eusebi
Pérez va combatre l'exèrcit feixista com a
milicià
voluntari a l'edat de 16 anys en l'inici d'una trajectòria
que el duria més
enllà de l'Atlàntic, a Veneçuela, que
es va convertir en la seva llar. Entremig
va patir, al costat d'altres republicans anitfeixistes, 57 mesos
d'internament
al camp nazi de Mauthausen (Àustria).
Testimoni i
víctima del segle XX
Eusebi
Pérez Martín, nascut a a Vilafranca del
Penedès el 14
d'agost de 1920, va viure la II República, la Guerra Civil,
l'exili, els camps
de refugiats a França, la II Guerra Mundial i els camps
d'extermini nazis, la
impossibilitat de tornar a l'estat espanyol i l'exili definitiu, i va
esdevenir
un símbol de la lluita i el triomf de la dignitat humana,
enfront del nazisme,
il·lustrant la trajectòria de molts republicans
penedesencs.
L'any 1972, Eusebi
Pérez va venir a Catalunya per primera
vegada per visitar la seva mare, i el 1978, amb motiu d'un nou viatge,
va
tornar per primera vegada a Mauthausen. El mateix any es va inscriure a
l'Amical de Mauthausen.
Membre de l'Amical
Mauthausen
L'any 2005 Vilafranca
del Penedès va commemorar el 60è
aniversari de l'alliberament dels camps de concentració i
d'extermini dels
nazis, on van ser deportats i assassinats republicans catalans i
espanyols
procedents de l'exili. Després de l'alliberament, els pocs
supervivents van
jurar solemnement "no oblidar mai", i la majoria es van retrobar a
l'associació Amical Mauthausen, que agrupa els exdeportats,
familiars i amics.
Aquest aniversari va
culminar amb l'homenatge institucional
a Eusebi Pérez i amb la col·locació
d'un element escultòric en record de les
víctimes penedesenques al barri de la Girada. El monolit
té inscrites unes
paraules d'Eusebi Pérez: "El silenci dels republicans
caiguts ha despertat
el record del Penedès. En honor seu".
Actualment,
l'historiador vilafrafranquí Ramon Arnabat està
treballant en l'edició d'un llibre sobre la biografia de
Pérez, amb el títol Eusebi
Pérez Martín. De la guerra civil a Mauthausen i a
Veneçuela, que vol
documentar la història de molts catalans i formar part del
projecte Testimonis
contra l'oblit de l'Ajuntament de Vilafranca. Arnabat tenia
previst
desplaçar-se a Caracas el pròxim mes de desembre
per entrevistar Eusebi Pérez,
segons ha explicat en declaracions a l'ACN.
estelnegre | 21 Agost, 2007 06:30
Aniversari
de la mort dels dos bocs expiatoris més cèlebres
EUA
repassa un dels episodis més
negres de la seva història als 80 anys de
l'execució dels dos anarquistes
Els analistes hi veuen paral·lelismes amb l'actualitat
Vuit
dècades després d'aquell 23 d'agost de 1927, en
què va
culminar un cas que va despertar una onada d'antiamericanisme a tot el
món
--amb manifestacions des de Marràqueix a Sidney--, els EUA
repassen una de les
pàgines més negres de la seva història
amb un nou llibre, Sacco i Vanzetti:
els homes, els assassinats i el judici a la humanitat, de
Bruce Watson.
La premsa
nord-americana recorda com, en plena edat del
jazz, les coses no eren tan diferents d'aquest començament
del segle XXI. "Ara,
com llavors, una decisió americana ha escandalitzat el
món", escriu The
Boston Globe, el diari de la ciutat que va veure morir els
anarquistes.
"Denominador comú"
La
diferència és que, als bojos anys 20,
només es van
necessitar dues morts, i no milers en una guerra, per encendre
l'opinió
pública. "Però hi ha un denominador
comú entre llavors i la nostra era: el
cas de Sacco i Vanzetti va cremar pel combustible del terrorisme i com
a
resultat de la fòbia a la immigració", es llegeix
al Globe. "La
seva execució encara ressona com un lúgubre
acord, i tot i així pocs americans
saben per què van ser arrestats i què va passar
al judici", diu el rotatiu
The New York Times.
La condemna, amb
insuficients proves, va treure mig planeta
al carrer. Per molts, l'execució va ser deguda a la seva
doble condició
d'anarquistes i immigrants pobres. Ells van defensar la seva
innocència, però
en el judici es van maquillar les proves i es va dir que la nit de
l'arrest anaven
armats fins a les dents.
La pressió
internacional no hi va poder fer res. Sacco i
Vanzetti van ser executats al crit de "¡Visca l'anarquia!".
Mig segle
després, en el 50è aniversari de la seva mort, el
país va revisar el cas, va
demanar disculpes als descendents i els va exonerar
simbòlicament en una ordre
firmada pel llavors governador de Massachusetts, Michael Dukakis.
La seva
execució va simbolitzar la por del Govern dels EUA
al comunisme --necessitaven demostrar que aquelles idees serien
durament castigades--
i la xenofòbia de la societat. Un any abans dels
assassinats, el 1919, un grup
anarquista va orquestrar "el cop més important en la
història dels
EUA", enviant 30 bombes a poderoses figures com John Rockefeller o J.
P.
Morgan. El cop va fallar, però va sacsejar el
país amb una guerra de classes
que recordava Rússia.
Cap de turc
I aquests dos soldats
anarquistes hi eren, observant els
esdeveniments. "El 1920, el ciutadà mitjà
s'enfrontava a una nació que no
reconeixia en un món desconegut. I sota la
Prohibició, ni tan sols podia
demanar una cervesa per riure's dels canvis. Tenint en compte aquesta
incertesa, ser cap de turc era natural", escriu el periodista Watson
sobre
els dos bocs expiatoris més famosos de tots els temps.
Noelia Sastre (Nova York)
(El Periódico de Catalunya, 21-08-07)
« | Agost 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |