estelnegre | 13 Agost, 2007 06:20
L'insigne pedagog
català Francesc Ferrer Guàrdia, fundador
de l'Escola Moderna i afusellat al castell de Montjuïc el 13
d'octubre de 1909
pel Govern autoritari d'Antoni Maura, constitueix des de fa
gairebé un segle
una figura venerada a Brussel·les com a màrtir de
la llibertat de pensament.
Malgrat l'activa oposició de les autoritats espanyoles, la
capital belga va
erigir de manera immediata per subscripció popular un
monument en la seva
memòria, mentre que les forces polítiques
conservadores espanyoles van
aconseguir endarrerir fins al 1990 que Barcelona recordés el
pedagog amb un
monument a Montjuïc, rèplica exacta de l'erigit a
Brussel·les el 1911.
L'estàtua
de Ferrer Guàrdia és, des de l'any 1984, a
l'avinguda de Franklin Roosevelt, mirant a l'edifici
històric de la Universitat
Lliure de Brussel·les (ULB), on es va traslladar coincidint
amb el 75è
aniversari del seu afusellament. El monument és una figura
humana aixecant una
torxa al cel, que simbolitza la flama de la llibertat de pensament i la
llum
que aporta el coneixement racional. Al pedestal, una
inscripció recorda el seu
afusellament com a «màrtir de la llibertat de
consciència». Més avall es
reprodueix una frase d'una de les seves cartes:
«L'ensenyament racionalista pot
discutir-ho tot i ho ha de discutir tot, col·locant els nens
en la via simple i
directa de la investigació personal».
Al costat del
pedestal és freqüent veure rams i corones de
flors que dipositen membres de la universitat, de la Facultat de
Pedagogia o
d'escoles de la ciutat. Una de les prestigioses escoles superiors de
Brussel·les
es diu precisament Francesc Ferrer, en honor seu.
Fins a principis dels
anys 60, els estudiants de la ULB
desfilaven cada 20 de novembre, aniversari de la fundació de
la universitat,
davant l'estàtua de Ferrer Guàrdia en els seus
anteriors emplaçaments a la
ciutat, com a homenatge a qui simbolitza «la defensa de la
llibertat intel·lectual».
Les cerimònies han canviat des d'aleshores, però
sempre finalitzen amb la col·locació
de flors al peu del monument.
L'estàtua
va ser retirada del seu lloc original, darrere de
la plaça de Sainte Catherine, el 1915 per
l'Exèrcit ocupant alemany, en un gest
al Govern espanyol i el rei Alfons XIII, que el 1912 va rebutjar
visitar
Bèlgica a causa dels homenatges al pedagog.
Després de la primera guerra
mundial i tot i les noves maniobres d'Espanya contra el monument,
l'estàtua va
ser recol·locada el 1919. No obstant, com a
concessió a les autoritats
espanyoles, es va suprimir el nom de Ferrer Guàrdia i la
placa contra el fals
judici que el va condemnar, i es va transformar en un homenatge a la
llibertat
de consciència. L'estàtua no va recuperar el nom
fins després de la caiguda de
la monarquia espanyola el 1931. En la impressionant
cerimònia de trasllat de
l'estàtua davant la ULB el 1984, el rector va lamentar que
no hi assistís cap
representant de l'Espanya democràtica. La dreta i
l'obscurantisme han mantingut
Ferrer Guàrdia en l'oblit, com un personatge maleït
en el seu propi país,
mentre que és venerat a Europa, amb carrers que porten el
seu nom en unes 60
ciutats franceses.
Eliseo Oliveras
(El Periódico de Catalunya, 13-08-07)
« | Agost 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |