Administrar

«Memòria viva de Ferrer Guàrdia», per Eliseo Oliveras

estelnegre | 13 Agost, 2007 06:20

«Memòria viva de Ferrer Guàrdia», per Eliseo Oliveras

Monument a Ferrer i Guàrdia a Brussel·les

L'insigne pedagog català Francesc Ferrer Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna i afusellat al castell de Montjuïc el 13 d'octubre de 1909 pel Govern autoritari d'Antoni Maura, constitueix des de fa gairebé un segle una figura venerada a Brussel·les com a màrtir de la llibertat de pensament. Malgrat l'activa oposició de les autoritats espanyoles, la capital belga va erigir de manera immediata per subscripció popular un monument en la seva memòria, mentre que les forces polítiques conservadores espanyoles van aconseguir endarrerir fins al 1990 que Barcelona recordés el pedagog amb un monument a Montjuïc, rèplica exacta de l'erigit a Brussel·les el 1911.

L'estàtua de Ferrer Guàrdia és, des de l'any 1984, a l'avinguda de Franklin Roosevelt, mirant a l'edifici històric de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), on es va traslladar coincidint amb el 75è aniversari del seu afusellament. El monument és una figura humana aixecant una torxa al cel, que simbolitza la flama de la llibertat de pensament i la llum que aporta el coneixement racional. Al pedestal, una inscripció recorda el seu afusellament com a «màrtir de la llibertat de consciència». Més avall es reprodueix una frase d'una de les seves cartes: «L'ensenyament racionalista pot discutir-ho tot i ho ha de discutir tot, col·locant els nens en la via simple i directa de la investigació personal».

Al costat del pedestal és freqüent veure rams i corones de flors que dipositen membres de la universitat, de la Facultat de Pedagogia o d'escoles de la ciutat. Una de les prestigioses escoles superiors de Brussel·les es diu precisament Francesc Ferrer, en honor seu.

Fins a principis dels anys 60, els estudiants de la ULB desfilaven cada 20 de novembre, aniversari de la fundació de la universitat, davant l'estàtua de Ferrer Guàrdia en els seus anteriors emplaçaments a la ciutat, com a homenatge a qui simbolitza «la defensa de la llibertat intel·lectual». Les cerimònies han canviat des d'aleshores, però sempre finalitzen amb la col·locació de flors al peu del monument.

L'estàtua va ser retirada del seu lloc original, darrere de la plaça de Sainte Catherine, el 1915 per l'Exèrcit ocupant alemany, en un gest al Govern espanyol i el rei Alfons XIII, que el 1912 va rebutjar visitar Bèlgica a causa dels homenatges al pedagog. Després de la primera guerra mundial i tot i les noves maniobres d'Espanya contra el monument, l'estàtua va ser recol·locada el 1919. No obstant, com a concessió a les autoritats espanyoles, es va suprimir el nom de Ferrer Guàrdia i la placa contra el fals judici que el va condemnar, i es va transformar en un homenatge a la llibertat de consciència. L'estàtua no va recuperar el nom fins després de la caiguda de la monarquia espanyola el 1931. En la impressionant cerimònia de trasllat de l'estàtua davant la ULB el 1984, el rector va lamentar que no hi assistís cap representant de l'Espanya democràtica. La dreta i l'obscurantisme han mantingut Ferrer Guàrdia en l'oblit, com un personatge maleït en el seu propi país, mentre que és venerat a Europa, amb carrers que porten el seu nom en unes 60 ciutats franceses.

Eliseo Oliveras

(El Periódico de Catalunya, 13-08-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS