estelnegre | 10 Agost, 2007 06:34
L’interès dels militars d’entrar a les escoles simplement obeeix a l’estratègia de millorar el seu reconeixement i acceptació social, és una estratègia per intentar que la població i els joves tinguin una imatge més positiva de la professió de militar. La qüestió que la població i el sector educatiu s’han de plantejar és si l’escola ha de ser el mitjà o l’espai on es mostri la cara amable dels militars i de les seves accions fora dels períodes de guerra.
Sembla que el curs
2007/2008 començarà a impartir-se una nova
assignatura a primària, secundària i
batxillerat, assignatura que serà avaluable. La nova
assignatura rebrà el nom
de «Educación para la ciudadanía y los
derechos humanos» o «Educació per al
desenvolupament
personal i la ciutadanía». Com a premissa he de
posar de manifest que solament
he pogut llegir el projecte d’assignatura desenvolupat per
primària i a
Catalunya.
El motiu d’aquest
article no està determinat pel contingut del projecte, que
com acabo de dir
solament he pogut llegir el de Catalunya i per a primària, i
que em sembla
correcte i positiu. El motiu d’aquestes pàgines
està determinat pels articles
apareguts amb opinions de militars destacats sobre aspectes que
consideren que
s’haurien d’incorporar al currículum
d’aquesta matèria.
El 12 de desembre
del 2006 l’Associació de Diplomats en Alts Estudis
de Defensa (ADALEDE) va
organitzar una jornada amb l’objectiu de recollir i aportar
idees sobre el
paper de les Forces Armades en el sistema educatiu. La primera pregunta
que em
formulo és: per què tenen aquestes preocupacions
els militars? En la meva
opinió els militars estan preocupats per l’escassa
valoració social envers la
seva professió. En general la societat espanyola
té una opinió negativa de
l’ofici militar i una gran desconfiança vers les
intervencions militars a
l’estranger. Valoració que es posa de manifest en
el fet que no es cobreixen
les places per a soldats professionals, cada any queden places vacants,
malgrat
que les exigències per entrar al cos es redueixen a graduat
escolar i al nivell
mínim de coeficient intel·lectual, per no dir que
cada any s’amplia la
quantitat de places per a ciutadans d’altres nacionalitats.
Aquesta manca de
prestigi o valoració social comporta que el Ministeri de
Defensa i els mateixos
militars es plantegin campanyes de màrqueting per millorar
la imatge dels
militars, campanyes que ressalten i associen els militars a tasques de
cooperació o d’ajut humanitari, com si
l’exèrcit fos una ONG. Els anuncis de
televisió i segurament les propostes dels militars
professionals per a aquesta
assignatura aniran adreçades a generar una imatge que ser
militar és equivalent
a visitar altres països, a viatjar, a fer tasques
solidàries amb la població
pobra o necessitada del lloc on són , a atendre malalts, a
construir hospitals
o carreteres... Tots som conscients que treballar com a militar no es
això, si
els soldats espanyols són a l’Afganistan o han
anat a l’Iraq no és per prestar
ajut humanitari com ho fan les ONG, ni per ajudar la
població, o per principis
altruistes. L’altruisme i l’humanitarisme es
canalitzen d’una altra manera, amb
unes organitzacions diferents i amb unes persones que reben una
formació
diferent. Les raons geopolítiques o els interessos
econòmics que els militars
espanyols defensen en llocs com l’Afganistan o
l’Iraq no es fan públics, com
tampoc no es fa pública la missió militar que
estan portant a terme.
En definitiva, en
la meva opinió, si els militars tenen interès
d’entrar a les escoles simplement
obeeix a l’estratègia de millorar el seu
reconeixement i acceptació social, és
una estratègia per intentar que la població i els
joves tinguin una imatge més
positiva de la professió de militar. La
qüestió que la població i el sector
educatiu s’han de plantejar és si
l’escola ha de ser el mitjà o l’espai on
es
mostri la cara amable dels militars i de les seves accions fora dels
períodes
de guerra. En aquest sentit cal recordar que els centres educatius
són un espai
per la raó, la cultura, l’aprenentatge i el
desenvolupament de valors personals
que puguin contribuir a construir una societat més justa,
més sostenible, més
democràtica, més participativa; valors que han
d’afavorir la universalitat dels
drets de tots els homes i dones, que ajudin a generar altres valors,
com la
cooperació, la solidaritat, o la noviolència, com
a instruments de
transformació social. Tot això representa valors
oposats a la guerra i a la
seva preparació.. Els valors que ha de transmetre una escola
i els valors que
transmet l’exèrcit no poden ser compatibles.
El director del
Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional, el tinent general
Pedro
Bernal, va assenyalar en el seu discurs d’obertura
«la importància de
contribuir al foment de la consciència de la defensa
nacional» i ens va fer un
llistat de les amenaces i perills a la seguretat d’Espanya.
Va destacar «el
terrorisme, el crim organitzat, les epidèmies, las armes de
destrucció massiva,
els desastres ecològics o els accidents a gran
escala» com les amenaces a la seguretat
d’Espanya. Davant d’aquestes amenaces el mateix
tinent general conclou «els
espanyols no perceben avui en dia amb claredat els perills que amenacen
la seva
seguretat» i per això dedueix «que
és indispensable una millor formació dels
joves en valors, un dels quals ha de ser la consciència de
la seguretat», és a
dir el valor de la defensa i les Forces Armades.
Aquesta intervenció
marca una escletxa en la percepció de la seguretat que tenim
les persones i els
militars i que fa necessari obrir un debat social i parlamentari.
Segons el
tinent general Pedro Bernal, les amenaces a la seguretat
d’Espanya són: el
terrorisme, el crim organitzat, les epidèmies, les armes de
destrucció massiva,
els desastres ecològics o els accidents a gran escala. Si
deixem de pensar en
conceptes abstractes com la seguretat d’Espanya i ens
preguntem quins són
aquells elements que donen seguretat a les persones, les preocupacions
són unes
altres. Les persones per sentir-se segures necessiten pensar i sentir
que si
perden la feina, cobraran de l’atur, que tindran un salari
digne que els
permetrà viure amb uns mínims de comoditat, que
si es posen malalts, els metges
els atendran a l’Hospital i que tindran accés als
medicaments que necessitin,
que no patiran discriminacions per ser dona, homosexual o practicar una
religió
diferent, que podran expressar-se en la seva llengua, que podran
participar del
procés de presa de decisions democràtiques, que
estaran protegits per una
instància judicial, que podran expressar lliurement les
seves opinions...
Elements com aquests són els que ens donen seguretat a les
persones i són
aquells pels quals la societat i l’escola han de treballar.
Si, com diu el
tinent general, el terrorisme, el crim organitzat, les
epidèmies i els
desastres ecològics o naturals són les amenaces a
la nostra societat, caldrà
obrir un debat per veure quina és la millor manera de fer
front a aquestes
amenaces. Són els militars els que han de treballar per
transformar aquestes
realitats? Davant d’un sunami la millor
resposta són els militars? Pel
que fa a la manera de combatre el crim organitzat, les
màfies de la droga o el
tràfic de dones i nenes, són els militars els
més preparats per actuar? Davant
el terrorisme, són els militars els que han
d’intervenir? Jo pensava que els
militars es preparen per fer una guerra, per destruir infraestructures,
per
matar persones de la manera més eficient possible... i
pensava que davant
d’aquests problemes, com el crim organitzat,
epidèmies... la manera de
resoldre’ls era una altra, cercar les causes que els
provoquen, les
complicitats polítiques i financeres que els mantenen... i
no la força bruta
que representen els militars.
Per què no obrim un debat sobre els grans reptes i problemes que tenim al món i quines poden ser les maneres de solucionar-los?. Posem cada cosa al seu lloc.
Tica Font
« | Agost 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |