Administrar

«Joe Hill, el cantant del sindicat IWW», de Ferran Aisa [sobre el llibre «Joe Hill, sindicalismo con banda»]

estelnegre | 05 Juliol, 2007 13:55

«Joe Hill, el cantant del sindicat IWW», de Ferran Aisa [sobre el llibre «Joe Hill, sindicalismo con banda»]

Joe Hill, sindicalismo con banda

Carlus Jové

Viejo Topo. Barcelona, 2007

El sindicalista i cantant suec Joe Hill

L'any 1971, Bo Wideberg va filmar la pel·lícula The balad of Joe Hill, que narra la història d'aquest llegendari cantant. Ara, Carlus Jové apropa el lector a la figura del cantautor sindicalista suec Joe Hill, que, atret pel somni americà, va deixar les fredes terres del nord d'Europa per emigrar als Estats Units.

El seu nom real era Joel Emmanuel Hägland, però en arribar a Nova York va cercar una sonorització més adient per als nord-americans.

Carlus Jové contextualitza la vida nord-americana amb la lluita dels immigrants per sobreviure a les dures condicions de treball i de vida quotidiana. També fa història de com els immigrants van trencar l'hegemonia dels sindicats grocs que no els aixoplugaven i com els sindicalistes més progressistes i llibertaris van fundar la Industrial Workers of the World (IWW). La nova sindical, que recollia la flama de l'antiga organització internacionalista del segle XIX, sortia a la palestra el 1905 manifestant: "La classe treballadora i la classe capitalista no tenen res en comú. No pot haver-hi pau mentre milions de treballadors pateixin la fam i la necessitat i la minoria, que constitueix la classe capitalista, tingui tots els béns de la vida".

La IWW va utilitzar les cançons com a eina de lluita, revolució cultural i vehicle per fer arribar el seu missatge al poble treballador. Joe Hill fou un més dels cantants que es van llançar a aquesta croada en favor del sindicat, és a dir, en favor de la conscienciació social. Els cantants canviaven les lletres de les cançons populars per d'altres amb més compromís polític.

El poderós sindicat nord-americà va viure moments de gran tensió, que són descrits per Jové amb claredat i agilitat, com ara els fets de les teixidores de l'Everett Cotton Mills del 1912, que, amb el crit "volem pa i roses", va ser la mobilització de dones obreres més important dels Estats Units.

Joe Hill va cantar aquesta vaga de les dones i va escriure The rebel girl, dedicada a Elisabeth Gurley Flinn, la destacada líder de la IWW. Moltes de les cançons de Joe Hill han mantingut la seva popularitat als EUA fins als nostres dies, com Casey Jones: the union scab, sobre la vaga dels ferroviaris del 1911. Joe Hill va topar amb la intransigència de l'Administració i de la policia nord-americana, que no van aturar-se fins que van acusar-lo d'un atracament, amb assassinat inclòs.

L'any 1915, Joe Hill va ser condemnat a mort sense cap prova i executat com passaria uns anys més tard amb els anarquistes Sacco i Vanzetti. El llegat musical de Joe Hill va ser recollit per altres generacions que l'han cantat, com ara Woody Guthrie, Phil Ochs, Peter Seger, Billy Bragg, Joan Baez, i fins i tot va influir en els inicis musicals de Bob Dylan.

Ferran Aisa

(Avui, 05-07-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

«Tot Salvat-Papasseit», per Ferran Aisa

estelnegre | 05 Juliol, 2007 06:33

«Tot Salvat-Papasseit», per Ferran Aisa

Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors han publicat l'Obra completa del poeta i prosista Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)

Tot i la seva mort prematura, ha estat un dels poetes catalans més influents

Una imatge del poeta Joan Salvat-Papasseit a Montjuïc el 1919

Obra completa

Joan Salvat-Papasseit

Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Barcelona, 2007

La publicació d'un llibre de Salvat-Papasseit sempre és una alegria, un motiu de joia a favor de la literatura. I encara ho és més si la notícia és que per primera vegada apareix editada l'Obra completa del poeta i escriptor barceloní. Tots recordem alguns dels seus versos musicats per cantautors com ara Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Lluís Llach i tants altres: "Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua! / -De tant com brilla en cel / sembla una donzella nua". Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors ha recollit en un sol volum la poesia i la prosa completa de Joan Salvat-Papasseit, en una edició a cura de Carme Arenas.

Amb aquesta edició integral es fa un repàs a la vida i l'obra d'un dels poetes més purs de la literatura catalana. La figura de Joan Salvat-Papasseit ha viscut moments de gran brillantor i altres d'oblit total. Cantautors, poetes, professors d'institut, escriptors i altres persones sensibles han ajudat a divulgar l'obra d'un poeta que va morir als 30 anys, quan estava en la millor època de la vida. L'editorial Ariel publicava el 1962 la poesia completa, amb l'Esboç biogràfic, de Tomàs Garcès, més una introducció de Joan Fuster i il·lustracions de Josep Guinovart.

Posteriorment se n'han editat d'altres, com ara la facsímil-pirata del 1976, i la del 1978, amb un estudi de Joaquim Molas. Aquesta edició del 1978 s'ha anat reimprimint al llarg dels anys. Els cinc volums de poesia publicats en vida de Salvat-Papasseit i el llibre pòstum, Óssa Menor, són reproduïts en la versió original tipogràfica amb les il·lustracions de Barradas, Torres-García i Josep Obiols. Els versos romàntics, guerrers, eròtics, sentimentals, populars, socials, independentistes i visuals semblen surar com un vaixell blanc entre les més de mil pàgines de paper bíblia. També s'han incorporat tres poemes castellans que Salvat-Papasseit publicà a la revista Grecia. El poema Rapsodia marinera, diu: "Jamás la luna llena anduvo / por el mundo tan rellena / de amor".

Si l'obra poètica ha estat més divulgada, la seva prosa ha restat gairebé sempre negligida. La prosa de Salvat-Papasseit era la part més oculta de la seva obra literària, sobretot la que fa referència a les seves inquietuds revolucionàries. Els articles, els manifestos, els aforismes i la correspondència són molt interessants per entendre el viatge vital del poeta a través de la bohèmia revolucionària, el socialisme, l'acràcia, l'independentisme i la literatura. El Salvat-Papasseit que segueix Nietzsche i Ibsen, escriu: "La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar". El llibre Humo de Fábrica, que va publicar per primera vegada el 1918 amb el pseudònim Gorkiano, no va tornar a veure la llum fins seixanta anys més tard.

Josep Batlló, primer, i Ricard Salvat, després, van recollir els textos en edicions respectives de Libros del Cordel i Galba. Altres proses i pensaments de Salvat-Papasseit eren coneguts a través de J.M. Sobré, que va tenir cura de cercar els manifestos, els mots propis o aforismes, les glosses socialistes i els articles que Salvat-Papasseit va firmar amb el nom de La Ploma d'Aristarc a La Publicitat. Salvat-Papasseit, en el manifest Contra els poetes en minúscula, va escriure: "Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers".

J. M. Sobré també presentà els contes d'Els nens de la meva escala, originalment publicats a La Mainada amb dibuixos d'Emili Ferrer. Aquest darrer llibre va conèixer una excel·lent edició de Leteradura el 1979. La correspondència que va recollir Amadeu-J. Soberanas, que va ser publicada per Edicions 62 el 1984, va ser ampliada posteriorment amb les Postals a les filles, una bella edició de La Magrana, que recull les imatges de les postals que el poeta envià a les seves filles, Salomé i Núria, des de París i des dels sanatoris que freqüentà per seguir tractaments contra la tuberculosi.

Carme Arenas ha inclòs en el volum els textos de Salvat-Papasseit publicats a les revistes Un enemic del Poble, Proa i Arc Voltaic, que ja eren coneguts a través de les edicions facsímils. Cal destacar la fotografia inèdita que apareix a la coberta de la capsa del llibre, que va ser conservada a Cuba pel seu germà, Miquel Salvat-Papasseit, i que va ser presentada en exclusiva per l'AVUI el Sant Jordi del 2003. És un retrat del poeta a Montjuïc, l'any 1919, quan acabava de publicar Poemes en ondes hertzianes i, posseït per una misteriosa febre literària, escrivia de manera incansable versos d'enlairada inspiració, mentre vivia l'etapa més avantguardista i creadora.

A l'apèndix es reprodueixen textos sobre Salvat-Papasseit escrits per Tomàs Garcés, Joan Fuster i Ricard Salvat. El llibre es complementa amb unes acurades notes que enriqueixen el coneixement de l'obra del poeta i es tanca amb una exhaustiva bibliografia. Aquesta cuidada edició de l'Obra completa de Salvat-Papasseit és motiu d'alegria, però conté un punt negatiu: l'autora, en cap moment, no cita que l'elaborada bibliografia prové, fil per randa, del llibre Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta, de Ferran Aisa i Remei Morros.

Ferran Aisa

(Avui, 05-07-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS