estelnegre | 05 Juliol, 2007 13:55
Joe
Hill, sindicalismo con banda
Carlus
Jové
Viejo Topo. Barcelona, 2007
L'any 1971, Bo Wideberg va filmar
la pel·lícula The balad of Joe
Hill, que narra la història d'aquest llegendari
cantant. Ara, Carlus Jové
apropa el lector a la figura del cantautor sindicalista suec Joe Hill,
que,
atret pel somni americà, va deixar les fredes terres del
nord d'Europa per
emigrar als Estats Units.
El seu nom real era Joel Emmanuel
Hägland, però en arribar a Nova York
va cercar una sonorització més adient per als
nord-americans.
Carlus Jové
contextualitza la vida nord-americana amb la lluita dels
immigrants per sobreviure a les dures condicions de treball i de vida
quotidiana. També fa història de com els
immigrants van trencar l'hegemonia
dels sindicats grocs que no els aixoplugaven i com els sindicalistes
més
progressistes i llibertaris van fundar la Industrial Workers of the
World (IWW).
La nova sindical, que recollia la flama de l'antiga
organització
internacionalista del segle XIX, sortia a la palestra el 1905
manifestant:
"La classe treballadora i la classe capitalista no tenen res en
comú. No
pot haver-hi pau mentre milions de treballadors pateixin la fam i la
necessitat
i la minoria, que constitueix la classe capitalista, tingui tots els
béns de la
vida".
La IWW va utilitzar les
cançons com a eina de lluita, revolució cultural
i vehicle per fer arribar el seu missatge al poble treballador. Joe
Hill fou un
més dels cantants que es van llançar a aquesta
croada en favor del sindicat, és
a dir, en favor de la conscienciació social. Els cantants
canviaven les lletres
de les cançons populars per d'altres amb més
compromís polític.
El poderós sindicat
nord-americà va viure moments de gran tensió, que
són descrits per Jové amb claredat i agilitat,
com ara els fets de les
teixidores de l'Everett Cotton Mills del 1912, que, amb el crit "volem
pa
i roses", va ser la mobilització de dones obreres
més important dels
Estats Units.
Joe Hill va cantar aquesta vaga de
les dones i va escriure The rebel
girl, dedicada a Elisabeth Gurley Flinn, la destacada
líder de la IWW.
Moltes de les cançons de Joe Hill han mantingut la seva
popularitat als EUA
fins als nostres dies, com Casey Jones: the union scab,
sobre la vaga
dels ferroviaris del 1911. Joe Hill va topar amb la
intransigència de
l'Administració i de la policia nord-americana, que no van
aturar-se fins que
van acusar-lo d'un atracament, amb assassinat inclòs.
L'any 1915, Joe Hill va ser
condemnat a mort sense cap prova i executat
com passaria uns anys més tard amb els anarquistes Sacco i
Vanzetti. El llegat
musical de Joe Hill va ser recollit per altres generacions que l'han
cantat,
com ara Woody Guthrie, Phil Ochs, Peter Seger, Billy Bragg, Joan Baez,
i fins i
tot va influir en els inicis musicals de Bob Dylan.
Ferran Aisa
(Avui, 05-07-07)
estelnegre | 05 Juliol, 2007 06:33
Galaxia
Gutenberg i Cercle de Lectors han
publicat l'Obra
completa
del poeta i prosista Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924)
Tot i la seva mort prematura, ha estat un dels poetes catalans més influents
Obra
completa
Joan Salvat-Papasseit
Galaxia Gutenberg i Cercle de
Lectors.
Barcelona, 2007
La publicació d'un
llibre de Salvat-Papasseit sempre és una alegria, un
motiu de joia a favor de la literatura. I encara ho és
més si la notícia és que
per primera vegada apareix editada l'Obra completa
del poeta i escriptor
barceloní. Tots recordem alguns dels seus versos musicats
per cantautors com
ara Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Lluís Llach i tants
altres: "Quina
grua el meu estel, / quin estel la meva grua! / -De tant com brilla en
cel /
sembla una donzella nua". Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors ha
recollit en un sol volum la poesia i la prosa completa de Joan
Salvat-Papasseit, en una edició a cura de Carme Arenas.
Amb aquesta edició
integral es fa un repàs a la vida i l'obra d'un dels
poetes més purs de la literatura catalana. La figura de Joan
Salvat-Papasseit
ha viscut moments de gran brillantor i altres d'oblit total.
Cantautors,
poetes, professors d'institut, escriptors i altres persones sensibles
han
ajudat a divulgar l'obra d'un poeta que va morir als 30 anys, quan
estava en la
millor època de la vida. L'editorial Ariel publicava el 1962
la poesia completa,
amb l'Esboç biogràfic, de
Tomàs Garcès, més una
introducció de Joan
Fuster i il·lustracions de Josep Guinovart.
Posteriorment se n'han editat
d'altres, com ara la facsímil-pirata del
1976, i la del 1978, amb un estudi de Joaquim Molas. Aquesta
edició del 1978
s'ha anat reimprimint al llarg dels anys. Els cinc volums de poesia
publicats
en vida de Salvat-Papasseit i el llibre pòstum, Óssa
Menor, són
reproduïts en la versió original
tipogràfica amb les il·lustracions de
Barradas, Torres-García i Josep Obiols. Els versos
romàntics, guerrers,
eròtics, sentimentals, populars, socials, independentistes i
visuals semblen
surar com un vaixell blanc entre les més de mil
pàgines de paper bíblia. També
s'han incorporat tres poemes castellans que Salvat-Papasseit
publicà a la
revista Grecia. El poema Rapsodia marinera,
diu: "Jamás la
luna llena anduvo / por el mundo tan rellena / de amor".
Si l'obra poètica ha
estat més divulgada, la seva prosa ha restat
gairebé sempre negligida. La prosa de Salvat-Papasseit era
la part més oculta
de la seva obra literària, sobretot la que fa
referència a les seves inquietuds
revolucionàries. Els articles, els manifestos, els aforismes
i la
correspondència són molt interessants per
entendre el viatge vital del poeta a
través de la bohèmia revolucionària,
el socialisme, l'acràcia,
l'independentisme i la literatura. El Salvat-Papasseit que segueix
Nietzsche i
Ibsen, escriu: "La llibertat no és cara per escassa,
sinó escassa perquè
s'ha de guanyar". El llibre Humo de Fábrica,
que va publicar per
primera vegada el 1918 amb el pseudònim Gorkiano,
no va tornar a veure
la llum fins seixanta anys més tard.
Josep Batlló, primer, i
Ricard Salvat, després, van recollir els textos
en edicions respectives de Libros del Cordel i Galba. Altres proses i
pensaments de Salvat-Papasseit eren coneguts a través de
J.M. Sobré, que va
tenir cura de cercar els manifestos, els mots propis o aforismes, les
glosses
socialistes i els articles que Salvat-Papasseit va firmar amb el nom de
La
Ploma d'Aristarc a La Publicitat.
Salvat-Papasseit, en el manifest Contra
els poetes en minúscula, va escriure: "Jo us
invito, poetes, a que
sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el
dia d'avui. Que no
mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb
diners. Vivim
sempre de nou. El demà és més bell
sempre que el passat. I si voleu rimar,
podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb
majúscula: altius, valents, heroics
i sobretot sincers".
J. M. Sobré
també presentà els contes d'Els nens de
la meva escala,
originalment publicats a La Mainada amb dibuixos
d'Emili Ferrer. Aquest
darrer llibre va conèixer una excel·lent
edició de Leteradura el 1979. La
correspondència que va recollir Amadeu-J. Soberanas, que va
ser publicada per
Edicions 62 el 1984, va ser ampliada posteriorment amb les Postals
a les
filles, una bella edició de La Magrana, que recull
les imatges de les
postals que el poeta envià a les seves filles,
Salomé i Núria, des de París i
des dels sanatoris que freqüentà per seguir
tractaments contra la tuberculosi.
Carme Arenas ha inclòs
en el volum els textos de Salvat-Papasseit
publicats a les revistes Un enemic del Poble, Proa i
Arc Voltaic,
que ja eren coneguts a través de les edicions
facsímils. Cal destacar la
fotografia inèdita que apareix a la coberta de la capsa del
llibre, que va ser
conservada a Cuba pel seu germà, Miquel Salvat-Papasseit, i
que va ser
presentada en exclusiva per l'AVUI el Sant Jordi del 2003.
És un retrat del
poeta a Montjuïc, l'any 1919, quan acabava de publicar Poemes
en ondes
hertzianes i, posseït per una misteriosa febre
literària, escrivia de
manera incansable versos d'enlairada inspiració, mentre
vivia l'etapa més
avantguardista i creadora.
A l'apèndix es
reprodueixen textos sobre Salvat-Papasseit escrits per
Tomàs Garcés, Joan Fuster i Ricard Salvat. El
llibre es complementa amb unes
acurades notes que enriqueixen el coneixement de l'obra del poeta i es
tanca
amb una exhaustiva bibliografia. Aquesta cuidada edició de l'Obra
completa
de Salvat-Papasseit és motiu d'alegria, però
conté un punt negatiu: l'autora,
en cap moment, no cita que l'elaborada bibliografia prové,
fil per randa, del
llibre Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta, de
Ferran Aisa i Remei
Morros.
Ferran Aisa
(Avui, 05-07-07)
« | Juliol 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |