Ateneu Llibertari Estel Negre

La història continua... La política actual desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Interior «progressista i d’entesa» de la Generalitat, està demostrant amb els darrers fets, que d’esquerra res, que són amics dels models de la dreta i del poder repressiu.

La seva «seguretat preventiva», l’entenen i desenvolupen a través de detencions arbitràries, abans o després de qualsevol acte o reunió amb caràcter reivindicatiu, també es fan identificacions al carrer i registres de les teves pertinences (a la recerca d’indicis), a qualsevol que tingui pinta «sospitosa». Els antiavalots amb el seu comportament i llenguatge militar busquen intimidar i coaccionar, abans, durant i després de les manifestacions.

Aquest primer de maig ho van tornar a fer, van provocar una «desfilada» de manifestants acordonats pels policies antiavalots, ens van ensenyar les formes «correctes» de reivindicar i comportar-nos al carrer cívicament.

Aquesta pressió policial i judicial en un primer moment et pot fer sentir por..., por a la detenció, por a la imputació de càrrecs, por a la presó... Però automàticament després es transforma en ràbia..., ràbia en expansió que és la força per continuar lluitant i que explotarà a la cara del sistema.

No es pot condemnar ni aturar una forma de pensar, uns valors, una moral anarquista. Estan reprimint un dret bàsic de la seva falsa democràcia, com és la llibertat d’expressió i de manifestar-se. Volen disfressar sota els prejudicis i estereotips el pensament anarquista plural, ja que saben el seu potencial transformador, saben que gràcies al comportament dissident, s’ha aconseguit accelerar molts canvis que han beneficiat la comunitat en general, es lluita per una cultura popular i gratuïta, per la solidaritat i les xarxes de suport mutu, l’associacionisme i el consens, per la participació directa i l’autogestió, tot això que es continua treballant dia a dia rebent cops de porra i les vexacions oficials, aquest mateix aparell polític vol vendre aquests valors llibertaris com a grans fites que han aconseguit durant la seva legislatura o els inclou com a punts del seu programa electoral.

M’entristeix moltíssim veure amb els meus propis ulls i constatar un cop més que són les estructures de poder les que transformen les persones i són absorbides per la burocràcia, per la vigilància, per la predictibilitat amb l’únic objectiu de vendre una ciutat buida, però ben neta perquè els turistes i la classe benestant pugui consumir tranquil•lament. Volen una ciutat sense crítica, silenciada, obedient, consumista, uniformada i espantada. Però s’estan trobant amb una sorpresa, el ressorgiment de la Rosa de Foc, de la Barcelona contestatària, que es mou i surt al carrer, que continua lluitant amb activitats, jornades, crits, accions, cartells, dibuixos, articles, murals, etc., a través de reaccions individuals i col•lectives organitzades i espontànies que fan trontollar el sistema repressor.

Els homes i dones anarquistes no som violents descerebrats, defensem la idea d’autodefensa, el sentit, la coherència de les nostres idees presents, més necessàries que mai, i construïm una nova realitat plural, perquè encara creiem més en els fets que en les paraules, per això lluitem contra la violència de gènere i el patriarcat, contra la precarietat, contra el capital, contra tota jerarquia, contra tota autoritat, perquè la llibertat, la salut i la justícia social tenen massa força per ser escombrades.

Per tot això i molt més:

Llibertat per a tots aquells companys i companyes anarquistes presos!

Ens estan trepitjant i els mossegarem les botes!

Ruben Sánchez Ruiz