estelnegre | 24 Juny, 2007 07:47
De tornada de Praga (República Txeca), on es va desenvolupar el CRIFA (Comitè de Relacions de la Internacional de Federacions Anarquistes), proposem fer un petit recorregut pel context militant, social i econòmic basat en les dades que ens van aportar els militants de les tres federacions anarquistes (txeca, biolorussa i búlgara) presents en el Comitè a Praga.
República Txeca: anarquia al ralentí
Després de deu anys de lluita acarnissada en totes direccions, després de la caiguda del Mur en 1991, l’activitat anarquista sembla patir, segons els companys de Praga que romanen federats, una desacceleració deguda a diversos factors. Primerament, una desil·lusió cada cop més marcada, davant el consumisme a l’americana que es va instal·lar en la vida dels txecs, però també per mor d’una laxitud dels militants, després que organitzessin i participessin en grans esdeveniments, com ara l’Anti-G7 de 200, que va ser un èxit internacional.
Altre problema local resideix en el fet que els anarquistes federats són sobretot estudiants que militen en els moviments antiglobalització, no restant gairebé cap vell militant, menys encara treballadors, i els joves no romanen prou temps com per integrar la transmissió de l’experiència. Això és un fet, especialment a Praga, encara que les coses semblen més organitzades a Moràvia i a Eslovàquia.
Els companys de Praga consideren que la seva participació en grans manifestacions, l’organització de rodes de premsa o la venda del seu periòdic, com activitats rutinàries recurrents i artificials, no representant cap perspectiva llarg termini.
Avui, a Bohèmia, sembla que la iniciativa anarquista pren una forma més individual i activista, els militants participen en les organitzacions que assumeixen lluites locals concretes, rebutgen la implantació de bases nord-americanes a ca seva, lluiten contra la videovigilància, contra els desallotjaments dels espais okupats als centres d’unes ciutats consagrades als turistes, en fi, allò que els companys classifiquen com a «urgència social».
Així, els últimes federats es van donar dos anys de reflexió per saber si retornarien a la si de l’IFA. Malgrat tot, s’estima que el nombre de militants i simpatitzants de l’anarquisme sigui superior a dos mil a la República Txeca. Tot esperant l’evolució de les coses, els últims membres de la federació txeca posen les seves energies en el desenvolupament d’un projecte d’e-ràdio i en la realització d’una pàgina web.
Bielorússia: sang nova anarca
A Bielorússia, la federació anarquista acaba d’afiliar-se a l’IFA. Vol ser oberta per a totes les edats i compta avui amb uns dos-cents militants federats, la major part a Minsk. Els seus eixos de lluiten giren al voltant de la lluita contra la repressió, els problemes relatius al gènere i sobretot el rebuig de la política de desenvolupament nuclear desitjada pel govern, connectada amb la dels seus veïns antinuclears alemanys.
Concretament, la federació vol prendre una forma representativa, amb l’objectiu de tenir una existència reconeguda davant la llei, única alternativa legal per, per exemple, poder treure de presó nombrosos militants tancats, com els que van ser violentament detinguts per la policia el passat abril, arran d’una concentració d’opositors al president Alexandre Loukachenko, el tirà de Minsk, que es manifestaven contra la construcció d’una central nuclear i la major part dels quals encara estan empresonats.
També cal subratllar que el país és molt poc obert; per exemple, per sortir de les fronteres, els visats són difícils d’aconseguir i encara més pels militants anarquistes, llevat per a viatges als últims països anomenats «comunistes» (Corea del Nord i Cuba).
És per això que, en aquest Estat tan repressiu, els anarquistes federats cooperen amb les forces de l’oposició bielorussa. No obstant això, s’ha de dir que només els llibertaris es declaren contra la globalització i que és per aquesta raó, a més de tantes altres, que són menys visibles.
Bulgària: un context difícil
D’acord amb els companys de la federació búlgara presents, la situació es torna cada cop més difícil en aquell país. A Sofia, la capital, la població població pràcticament s’ha doblat, passant d’un a dos milions en un any (!); els grans edificis, reservats per al business internacional, han aparegut com xampinyons; la contaminació i els embussos són omnipresents --les persones van quotidianament a treballar amb automòbil, a vegades amb més de 150 quilòmetres de distància. La mateixa degeneració la tenim a la façana del Mar Negre, que abans de la caiguda del Mur reservava les seves luxoses ciutats a les famílies dels apparatchiks russos, substituïts avui pels apparatchiks del poder socialista, rivalitzant en piscines de gran luxe i anant a Sofia amb iots privats.
A la resta del país, els últims pagesos i la població que no es va deixar engrapar per la crida de la megalòpolis, pateixen i no arriben mai a lluitar contra la vida cara i la misèria. El poble búlgar avui té tres poders amb els quals enfrontar-se: el generat pel seu govern socialista corrupte, immers en una cursa vers les riqueses; el de la gestió privada que fa estralls en tots els sectors d’activitat, i el produït per la recent entrada del país en la Unió Europea, que els anarquistes consideren com el tercer voltor tecnòcrata disposat a enriquir-se a costa dels pobres i dels explotats.
I per acabar, els llibertaris búlgars no reivindiquen la lluita antinuclear, són una excepció a Europa, i fustiguen Brussel·les, que els vol imposar solucions energètiques alternatives, tot pensant que només les centrals nuclears garantiran la independència del seu país enfront del gegant rus veí, i del qual guarden un mal record!
Patrick Schindler
Grup Claaaaaash (Praga)
« | Juny 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |