estelnegre | 30 Maig, 2007 16:04
Herranz recull els seus
articles a Episodis de la Mallorca
llibertària
El llibre és una aproximació a un estudi més ampli sobre el tema
L'escriptor
i historiador Albert Herranz estudia alguns aspectes
històrics del moviment llibertari a Mallorca en el breu
volum Episodis de la Mallorca
llibertària
publicat a la col·lecció l'Argenta de Can Sifre.
El petit tom, dividit en cinc
capítols, constitueix l'ampliació d'alguns
articles que l'escriptor ha publicat
al periòdic Cultura Obrera
i alhora
esdevé una primera aproximació a un estudi
més extens sobre la CNT i el
moviment llibertari durant la República. «Consider
que el moviment llibertari
en aquesta època s'ha estudiat poc i d'una manera molt
tangencial», argumentà
Herranz després de matisar que s'ha trobat amb
«certes dificultats» a l'hora
d'enfrontar-se al treball de recerca perquè «la
majoria de les fonts directes
han mort i en molts de casos la documentació o la
correspondència de
personatges importants de l'època va ser destruït
totalment».
La vaga que
tingué lloc al setembre de 1931 secundada pels treballadors
del moll i pel sindicat de fusters per evitar adobar les portes de la
presó Model
arribades des de Barcelona centra el primer episodi del llibre,
sobretot perquè
aquesta vaga no defensa cap dels aspectes tradicionals sinó
per defensar el
dret a treballar d'acord amb la consciència. El segon
capítol explica breument
la història de la CNT en la II República a
Mallorca i les semblances i
diferències respecte al desenvolupament del sindicat a tot
l'Estat, mentre que
el tercer se centra en les repercussions a Mallorca de la vaga del
febrer de
1932 pels deportats de Bata, on es va produir un moviment
insurreccional a la
comarca minera que va abolir la propietat privada i la moneda,
proclamant així
el comunisme llibertari. La història del periòdic
Cultura Obrera i l'episodi
anticlerical que tingué lloc a Inca pel
tombament de les creus de terme esdevenen finalment el centre del quart
i
cinquè capítol.
A Episodis de la Mallorca
llibertària es poden trobar també
alguns fets curiosos i anecdòtics
interessants com ara la connexió mallorquina amb l'atemptat
de Cánovas, amb el
maig del 1937 o les relacions entre el moviment llibertari a Formentera
i Nova
York. Herranz presentarà el llibre a l'Ateneu Llibertari
Estel Negre avui a les
20.30 hores.
M.
Loshuertos (Palma)
(Diari de Balears, 30-05-07)
***
El escritor Albert Herranz
recoge sus Episodis de la Mallorca
llibertària
El autor prepara un libro
sobre el movimiento
anarquista de Mallorca en la República, un tema "poco
estudiado"
Albert Herranz presenta su libro
hoy en el Ateneu
Llibertari
Cinco
artículos son reescritos por Albert Herranz en los que se
intenta
llenar un vacío historiográfico sobre la memoria
de los anarquistas de Mallorca
en tiempos de la República. Se trata de cinco Episodis
de la Mallorca llibertària que ya fueron en su
día
consignados por el propio autor en el periódico Cultura Obrera, sólo que en
esta edición de Can Sifre se presentan
en su versión ampliada.
Septembre del 1931: Les portes
de la Model; La Confederació durant la Segona
República; Febrer de 1932: la
vaga pels deportat de Bata; Breu història de Cultura Obrera y Gener
de 1932: el tombament de les creus de terme son los episodios
recogidos y
redactados por el escritor Herranz.
En cada uno
de ellos quedan reflejados aspectos consustanciales al
anarquismo como su anticlericalismo, su lucha por la dignidad de las
personas,
su igualitarismo y cómo se postularon en huelgas, en tomas
de postura ante
atropellos en el mundo laboral y en algunas acciones llenas de
simbolismo como
el de las puertas de la cárcel Modelo.
"Fue una
huelga inédita por los motivos ya que reivindicó
el
derecho de los trabajadores a no trabajar en lugares donde se atentaba
contra
la dignidad humana y no fue una huelga por cuestiones
económicas", señala
Herranz.
Pese a que
el movimiento anarquista de Mallorca no fue tan significativo
como el de Cataluña y Andalucía, "sí
existieron personas y acciones muy
destacadas que deberían ser estudiadas". Por ejemplo la
figura del obrero
Francisco Tomás o la presencia mallorquina en el atentado
anarquista contra
Cánovas del Castillo, donde "uno de los que lo prepararon
era de Mallorca
y se desplazó a Madrid".
También
resulta curiosa la implicación del anarquismo en Formentera
y su
vinculación al movimiento libertario de Nueva York. "Un
formeterenc anarquista
emigró a Nueva York y ahí entró en
contacto con grupos anarquistas. Él, a su
regreso a la isla, fundó la CNT, que tuvo afiliados entre
algunos de los
trabajadores de las Salinas", relata Herranz.
En todos
los episodios es visible "la cultura como herramienta
liberadora; al igual que su carácter apolítico
puesto que no entraban en el
juego de partidos políticos; y el modelo de
autogestión", apunta el
historiador y escritor.
Estos Episodis vieron la luz
inicialmente cuando, dos años atrás, el
periódico Cultura Obrera
-publicación decana en el movimiento libertario-
reapareció al encontrarse accidentalmente una serie de
ejemplares viejos de la
revista.
Lourdes
Durán (Palma)
(Diario de Mallorca, 30-05-07)
***
El escritor Albert Herranz
recupera los Episodis de la Mallorca
llibertària
El volumen se presenta hoy a las
20.30 en el Ateneu
Estel Negre
Durante la
Segunda República, el movimiento libertario en Mallorca
estaba muy vivo a pesar de ser pequeño en
comparación con el resto del país. Un
libro, Episodis de la Mallorca
llibertària,
de Albert Herranz, busca recuperar su memoria. El volumen se presenta
hoy a las
20.30 horas en el Ateneu Estel Negre.
¿Cuáles
son las características del movimiento? «La
relevancia de la
cultura como herramienta liberadora, la autogestión y la
relación con los
movimientos de la Península.» Y, sobre todo,
«el desconocimiento que hay a
nivel histórico.» Para poder estudiarlo, Herranz
ha tenido que recurrir a periódicos
de la época y a las publicaciones libertarias de entonces.
L.
Moyà
(Última Hora, 30-05-07)
estelnegre | 30 Maig, 2007 16:02
El pròxim dia 31 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.
Basada
en fets reals, aquesta pel·lícula narra el
procés de
conscienciació política d'una dona i el seu
compromís amb la lluita sindical.
Norma Rae és una operaria d'una fàbrica
tèxtil del sud dels Estats Units. Quan arriba
a la ciutat un líder sindical, amb la intenció de
formar un sindicat a la
fàbrica, la vida de Norma canvia per complet, s'introdueix
en la lluita
laboral. Així, convertida en líder sindicalista,
haurà d'enfrontar-se a les
enormes dificultats per implantar un sindicat a la seva
fàbrica.
Esperem
la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre
aquesta
activitat.
T’hi
esperem!
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 30 Maig, 2007 15:00
***
Mor a l'edat de 94 anys Josep
Pons Bestard, històric
republicà de Calvià
Fou empresonat després
de la contesa pels seus ideals
polítics
El conegut
republicà Josep Pons Bestard morí ahir als 94
anys a
conseqüència d'una embòlia, que
provocà el seu ingrès hospitalari el passat
dijous. D'aquesta manera, Josep Pons no va veure complit el seu desig
de
contemplar de nou la presència de regidors d'esquerra als
ajuntaments. Als seus
94 anys Pons gaudia d'una bona salut que li permetia escriure i
tancà la llista
d'Esquerra Republicana de Calvià on acompanyà la
seva filla Maria Oliva Pons.
Fou professor mercantil i empresari. La seva família estava
molt vinculada al
republicanisme; n'és un exemple l'amistat que
mantingué el seu padrí amb el
president de la primera República, Francesc Pi i Maragall.
Publicà diferents
llibres com Memòria de Mallorca i ara queda pendent la
publicació del seu
darrer llibre. El seu republicanisme i la seva simpatia per la
maçoneria li
valgueren l'empressonament a diversos camps de treballs
forçats.
Tant el
secretari general d'ERC a Balears, Joan Lladó, com el
candidat
d'Esquerra a Calvià, Joan Miquel Chacón, es
mostraren ahir molt afectats per la
pèrdua de Pons, a qui recordaren com «una persona
molt fidel al republicanisme
i a favor de la memòria història». Tant
n'és així que escriví una carta al
director de Gabinet de la Presidència del Govern,
José Luis Rodríguez Zapatero,
on exposà els seus punts en desacord amb la Llei de la
Memòria Històrica que no
anul·lava els judicis del franquisme, entre els quals
s'incloïa el seu. «Em sap
greu no haver-li pogut dir que han sortit vuit regidors
d'esquerra», digué
Lladó. Precisament, ahir Chacón recordava:
«Ens deia que comptàssim amb ell ja
que de cintura per amunt era com un home de trenta anys».
L'enterrament tendrà
lloc dijous dematí al cementeri de Palma.
C.
Moreno (Palma)
(Diari de Balears, 30-05-07)
« | Maig 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |